kafka uf 1 estètica (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura uf estètica
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 0

Vista previa del texto

Miércoles,  5  de  febrero  de  14     Kafkiano/na  ! absurd,  retorçat,  desagradable,  enrevessat   Un  mundo  cerrado  donde  los  personajes  se  ven  encerrados  y  no  pueden   hacer  nada  por  luchar  contra  ello,  contra  tu  destino/futuro.   1.
2.
3.
Adj.  Del  escritor  checo  Franz  Kafka  o  relativo  a  su  obra:  pensamiento  kafkiano.   [Cosa  o  situación]  absurdamente  complicada,  extraña,  como  las  que  describía   Kafka:  broma  kafkiana.   Adj.Se aplica a las situaciones absurdas y complicadas, por referencia al universo     1-­‐LA  CONDEMNA     El  relato  tiene  las  características  de  una  novela  corta  y  trata  sobre  el  complejo  de   Edipo.   Georg  Bedenmann,  hijo  de  comerciantes,  enamorado  y  a  punto  de  casarse,  escribe   a   su   (según   su   punto   de   vista)   infeliz   amigo   en   San   Petersburgo.   Para   agradarle,   Georg,  oculta  en  su  carta  detalles  sobre  su  exitosa  vida.  Después  de  largo  pensar  y   de   escribir   apasionadas   páginas   hablando   de   su   amada,   le   cuenta   de   su   futuro   enlace  matrimonial.  Cuando  Georg  va  con  la  carta  a  su  padre  acaban  discutiendo.   Durante  la  discusión  el  hijo  descubre  que  el  padre  lleva  tiempo  en  contacto  con  su   amigo   de   San   Petersburgo   y   que   está   al   tanto   de   los   acontecimientos.   El   padre   le   muestra   sus   reproches   sobre   la   gerencia   de   la   tienda   y   sobre   la   elección   de   su   prometida.   Él   termina   la   discusión   con   las   palabras:   "Yo   te   condeno   a   morir   ahogado".  El  hijo  sale  corriendo  de  la  casa,  donde  estaba  el  río,  se  balanceó  sobre  la   barandilla   diciendo:   "Pero   queridos   padres,   yo   siempre   os   he   amado"   y   se   dejó   caer.     La  perspectiva  narrativa  nos  muestra  los  pensamientos  del  hijo,  no  los  del  padre.   Éste   expone   sus   observaciones   críticas,   cínicas   y   amenazadoras,   que   tanto   el   hijo   como   el   lector   no   sobrellevan   ni   entienden.   Al   final   queda   la   manera   en   la   que   Georg   percibe   las   cosas.   El   punto   de   vista   anónimo   del   narrador   hacia   Georg   es   muy  objetivo  y  realista.  La  visión  la  caída  de  Georg  del  puente  al  final  de  la  historia   nos  muestra  como  termina  la  dinámica  de  ese  momento  psicológico.  Esto  relaciona   la   sensación   de   vivir   en   una   gran   ciudad   con   la   reflexión   fílmica   del   movimiento   acelerado  y  la  agonía  de  los  personajes.     PERSONAJES:   Llama   la   atención   que   todos   los   personajes   están   en   plena   transformación  y  en  parte  representan  formas  divergentes  e  inexplicables.     ESTRUCTURA:  La  obra  se  divide  en  cuatro  escenas  principales:4   1.
2.
3.
4.
Georg  con  la  carta  en  la  ventana   Georg  pide  consejos  a  su  padre   Discusión  con  el  padre   Condena  y  ejecución     -­‐  Punt  de  vista:  Protagonista,  només  sabem  el  que  ell  creu/sent  (dins  del  seu  cap,   per  tant  no  acaba  de  ser  totalment  fiable)  Al  principi  es  normal  i  al  final  es   totalment  diferent.  Com  ho  explica  des  de  el  seu  punt  de  vista,  tot  ho  troba  normal.   -­‐  Relació  entre  pare  i  fill   -­‐El  pare  condemna  al  seu  fill   -­‐La  carta  serveix  com  excusa  per  anar  a  l’habitació  del  pare  a  la  qual  no  entrava  des   de  feia  mesos.  (Pag.22)  Nomes  tractes  en  el  negoci  (justificació  de  la  poca  relació   amb  el  seu  pare)   -­‐El  pare  parla  de  la  mare  com  a  mare.  Es  com  si  ell  fos  espòs  i  fill  a  la  vegada.   -­‐Tendència   de   culpabilitat!   no   estic   prou   trist   per   la   mare   ni   cuido   prou   al   meu   pare   -­‐Violència  verbal  !  del  pare  a  fill   -­‐Fa   anys   que   el   pare   s’ha   muntat   una   actuació   permanent,   a   les   fosques   amb   un   diari   de   fa   molt   de   temps,   esperant   a   que   el   fill   vingui   a   parlarli   de   l’amic,   la   mare   i   la  xicota   -­‐Finalment  el  pare  li  diu  que  el  condemna  a  morir  ofegat,  i  el  fill  surt  i  es  llença  al   riu.     -­‐TEMA:  ANGOIXA/PARE  FORT  I  AGRESIU!  primer  conte  de  Kafka,  es  quan  l’autor   es  sent  que  escriu  el  que  volia.     Significado  biográfico   El  relato  tiene  significado  autobiográfico  tanto  en  el  conflicto  de  Kafka  con  su  padre  como   su   parecida   situación   con   su   círculo   de   amistades.   Aquí   vemos   tres   interpretaciones   fundamentales,  que  tratan  sobre  Kafka  y  la  figura  de  Georg:   • La  historia  menciona  de  forma  subliminal  la  lucha  de  sentimientos  entre  padre   e   hijo,   los   cuales   se   ven   presentes   en   la   vida   de   Kafka.   Su   autoestima   estaba   condicionada   al   juico   de   su   padre,   el   cual   siempre   señalaba   que   Kafka   era   nulo.   Así   Kafka  desarrolló  un  sentimiento  de  culpa  en  su  vida,  de  engaño,  de  falsedad,  el  cual  su   padre  juiciosamente  le  reprochaba.  El  sentimiento  de  culpa  existencial  de  Kafka,  el  cual   se  expresaba  en  una  destrucción  masoquista  de  si  mismo,  encuentra  en  la  historia  una   correspondencia  en  la  falta  de  aceptación  de  su  dialogo  denuncia  y  en  su   dócil  o  sumisa   propia  ejecución.     • Desde  otro  punto  de  vista,  la  historia  menciona  el  pecado  de  la  frialdad,  que  Kafka   se  reprocha  a  si  mismo  y  a  los  demás  por  su  insencibilidad  (su  amigo,  su  prometida  y  su   padre),   frente   a   esto   se   nos   muestra   el   egocentrismo   del   protagonista.   El   padre   le   condena   a   su   cabeza   con   este   pecado   (culpable   en   mayor   o   menos   medida)   y   esta   suposición  tiene  una  consecuencia  mortal  de  autoconocimiento  tanto  en  Georg  como  en   Kafka.     • La   tercera   interpretación   presenta   al   amigo   de   Georg   con   muchos   atributos   del   autor,   Kafka,   no   tiene   un   objetivo   concreto   de   vida,   vive   aislado   y   no   tiene   relación   alguna  con  una  mujer,  como  si  fuera  un  Alter  Ego  de  Kafka.  La  historia  da  cuerpo  a  las   dos  personalidades  de  Kafka,  donde  Georg  es  el  ideal  y  deseado  hijo,  mientras  que  con   un  padre  ficticio  parece  el  amigo  el  que  personifica.  Kafka  como  autor  deja  en  suspense   que  el  pueda  ser  Georg  o  que  no  lo  sea.  Al  igual  imagina  el  deseo  de  satisfacción  de  un   padre  que  ama  un  hijo  mundano.                 CONTEXTUALITZACIÓ   Kafka  nació  en  Praga  el  3  de  julio  de  1883  en  el  seno  de  una  familia  judía.     Sus  padres  eran  Hermann  Kafka  (1852-­‐1931)  y  Julie  Löwy  (1856-­‐1934).     Estava  en  el  mig  de  dos  grans  imperis  el  romànic  i  el  bizantí.  Els  bohemis  van  ser  invaits   per   una   tribu,   i   van   demanar   ajuda   al   imperi   romànic,   i   com   estaven   protegits   per   ells   doncs   poc   a   poc   van   acabar   formant   part   del   imperi   romànic,   formant   aixi   poc   a   poc   un   imperi.  Bohèmia  i  Praga  formaven  part  del  imperi  romànic,  tot  i  que  aquestes  continuaven   parlant  la  seva  llengua.     Al  segle  XI,  etapa  prospera,  arriba  emigració  alemanya  i  jueva    a  Praga.     Al  segle  XIV  es  un  segle  pròsper  per  Praga,  perquè  per  primera  vegada  el  emperador  esta  a   Praga,  s’enten  com  el  centre  de  l’Imperi  perquè  ho  son.     Segle  XVI,  passa  a  ser  capital  del  Imperi  austríac.     Hi   ha   una   guerra   entre   l’Imperi   alemany   i   els   txecs.   Els   txecs   passa   a   ser   una   llengua   perseguida.   Es   a   dir   la   convivència   amb   els   alemanys   te   punts   positius   però   també   conflictes.   Germanització   des   de   sempre.   Els   alemanys   son   una   minoria   influent   i   potent   dins  de  Praga.     Segle  XIX  hi  ha  com  una  mena  de  Renaixença  del  txec.  Les  coses  serioses  fins  ara  es  feien   en  alemany  i  el  txec  es  parlava  col·loquialment.  Però  a  través  de  crear  el  teatre  nacional...   es  va  consolidar.       1882!També   es   divideixen   les   llengües   (bilingüisme   acadèmic)   podien   escollir   estudiar   en  txec  o  alemany.     Hi  havien  jueus  txec  i  jueus  alemanys.     Troba  una  Praga  !  2  bandols!  txec  i  alemanys   !  2  llengües   !  relació  entre  txecs  i  alemanys  no  era  agressiva,  convivien   !  En  diferents  barris  predominava  una  llengua  o  un  altre     Quan   s’acaba   la   PRIMERA   GUERRA   MUNDIAL!   Àustria   a   perdut   i   es   crea     l’imperi   austríac.   Per   tant   ell   viu   el   final   del   imperi   austríac   i   el   començament   de   la   república   txecoslovaca.  Les  seves  tres  germanes  moren  en  camps  de  concentració,  segurament  si  ell   hagués   sobreviscut   a   la   tuberculosis   hagués   acabat   també   en   un   camp   de   concentració   com  a  jueu  que  era.     Praga   passa   a   formar   part   de   la   UNIO   SOVIETICA,   i   es   divideix   Txequia   i   Eslovaquia,   dos   estats  diferenciats.  Finalment  es  independent.     Ell  viu  a  la  perifèria  però:  estava  a  la  capital  administrativa  es  VIENA  (parlen  txec)  (capital   del  imperi)  però  BERLIN  per  a  ell  es  el  centre,  on  tothom  parla  alemany  la  seva  llengua,  i   les   obres   de   teatre   i   les   obres   literàries   alemanyes.   “Leitchvik”   també   es   un   indret   que   visita.     Viena!  capital  plena  de  palaus..   Berlin!  capital  cultural     Li   costa   molt   que   els   berlinesos   li   prenguin   en   serio   perquè   ell   viu   a   un   lloc   on   es   parla   txec,  els  seus  amics  son  alemanys,  encara  que  també  té  amics  txecs.  Sabia  txec  però  la  seva   llengua  era  l’alemany.     IDENTITAT:   doblement   minoritari   al   seu   carrer   perquè   quan   surt   ell   no   te   el   llenguatge   perfecte  (alemany)!  es  un  alemany  amb  accent  txec.  Ell  es  sentia  una  mica  a  l’exili  “per  no   sentirse  a  la  seva  patria”.  Ell  es  va  trobar  això  fet,  va  néixer    a  Praga.  Ell  sentia  que  formava   part  de  la  literatura  potetn!  alemanya.     EPOCA:  neix  1883     No  el  podem  entendre  pensant  en  els  nostres  dies.       Casar-­‐se!  fa  100  anys  tenia  un  significat  molt  diferent  a  Bohemia  i  a  Praga.  No  era  una   decisió   individual,   perquè   quan   aquesta   persona   es   cases   amb   l’altre,   passava   a   formar   part   de   l’altra   família   (drets,   deures   diferents).   No   matrimonis   planejats   pels   pares,   però   aquets   havien   d’acceptar   a   la   parella.   Era   normal   que   els   pares   fessin   una   investigació   (informe).   DEPENDÈNCIA   DELS   PARES.   La   dona   no   treballava,   la   família   de   la   dona,   donava   diners   a   la   família.   Per   lo   tant   si   aquesta   no   tenia   diners,   era   pobre   no   tenia   ingressos   per   donar   a   la   nova   família   i   no   treballava   per   lo   tant   els   pares   s’enfadaven.   ECONÓMIC.   Les   dones   eren   verges,   no   tenien   experiència   sexual,   i   també   investigaven   si   aquestes  eren  lleugeres.  En  canvi  els  nois  si  que  ho  feien  (prostitució),  es  sobreentenia  que   el  nois  anaven  amb  dones  de  companyia,  era  més  fàcil  d’entendre.       Dones   molt   diferents   de   nosaltres.   Les   dones   no   anaven   a   la   universitat.   1893(s’obre   el   primer   institut   femení,   poden   anar   a   escoltar,   i   només   a   una   universitat).   Kafka   tenia   10   anys.     Sionisme:  és  un  moviment  polític  que  afirma  el  dret  a  l'existència  d'un  estat  jueu  que  pren   forma   com   a   Israel.   Es   va   desenvolupar   durant   la   segona   meitat   del   segle   XIX,   sobretot   entre  els  jueus  d'Europa  central  i  d'Europa  de  l'Est.     Dimecres  19  de  febrer  de  14     2-­‐LA  METAMORFOSIS     Argumento:     La  Metamorfosis  es  la  historia  de  un  viajante  comerciante,  Gregor  Samsa,   que  una  mañana  se  despertó  convertido  en  un  monstruoso  insecto.  Y  no   se  trata  de  un  sueño,  sino  de  una  metamorfosis  real,  simple  y  llanamente.   Gregorio  tiene  que  adaptarse  a  su  nuevo  cuerpo  ya  viendo  como  puede   moverse,  que  le  gusta  comer,  entre  otras  cosas.     Su   hermana   es   la   encargada   de   alimentarlo   y   de   asear   su   cuarto.   Conforme   los   días   avanzan,   Gregorio   se   siente   menos   integrado   a   la   familia,  le  gusta  esconderse  debajo  de  un  sillón  y  de  rrepente  escuchar  lo   que  se  platica  del  otro  lado  de  su  cuarto.     La   familia   se   queja   de   su   situación   económica   ya   que   Gregorio   se   encargaba   de   mantenerlos.   Cada   día   tienen   que   limitarse   mas   y   cada   día   se   les   hace   mas   molesto,   a   la   hermana  le   toca  atender   a   Gregorio,   por   lo   mismo   lo   descuida   apoyada   por   el   padre   que   evade  la  situación  y  evita  tocar  el  tema,  tambien  le  prohibe  a  la  madre  que  entre  a  ver  a  su   hijo.   Por   la   situación   económica   reciben   a   tres   inquilinos,   un   día   la   hermana   se   pone   a   tocar  el  violín  para  los  visitantes  y  Gregorio  seguido  por  el  impulso  de  la  música  sale  de  su   cuarto  dejándose  ver.  Los  inquilinos  se  molestan  y  se  van  de  ahí  sin  pagar  ni  un  centavo.   La  familia  dice  que  lo  mejor  que  podría  pasarles  es  que  Gregorio  se  fuera  de  ahí  y  este  lo   escucha.  Gregorio  se  siente  muy  deprimido  porque  al  igual  que  su  familia  cree  que  tiene   que   desaparecer   y   el   cree   que   lo   mejor   será   morirse.   Al   día   siguiente   la   sirvienta   lo   encuentra  muerto  y  se  lo  comunica  a  la  familia.  Ellos  sintiéndose  tristes,  pero  aliviados  se   van  de  ahí  y  deciden  cambiarse  de  casa  e  iniciar  una  nueva  vida.       Personajes:     -­‐ Gregor   Samsa:  Es  el  personaje  principal  de  la  obra.  Sufre  la  transformación.  Muy   conflictivo.  Murió  solo  y  muy  triste.  /Noi  que  es  preocupa  molt  pel  seu  treball,  es   desviu  per  la  família,  molt  preocupat  per  la  feina  que  fa,  esta  molt  més  angoixat  per   les  conseqüències  laborals  que  no  pas  per  haver-­‐se  convertit  en  un  escarabat.     -­‐ Señor   Samsa:  Era  el  padre  de  Gregor.  Era  cariñoso  con  su  esposa  y  su  hija,  pero   trataba   a   Gregor   con   indiferencia   después   de   la   metamorfosis./Egoista,   es   preocupa   més   per   ell   que   no   pel   seu   fill.   Relació   dolenta   i   agressiva   (llença   objectes,  el  tanca  a  l’habitació  i  s’acosta  amb  un  bastó..)     -­‐ Señora   Samsa:   Era   la   madre   de   Gregor.   Se   desmayaba   cada   vez   que   veía   al   transformado   Gregor.   Ella   se   alegra   mucho   cuando   por   fin   Gregor   se   muere.  /   És   més  dèbil,  però  en  un  moment  donat  el  defensa,  finalment  es  desentén.     -­‐ Grete:   Era   la   hermana   de   Gregor.   Al   principio   se   encargaba   del   cuidado   de   su   hermano   y   de   la   limpieza   de   la   habitación   de   Gregor.   /Al   principi   es   preocupa   i   després   es   desentén   perquè   el   deixa   de   veure   com   un   germà.   (li   treu   tots   els   mobles,   la   família   deixen   de   parlar   amb   ell   com   si   no   els   entengués,   és   com   si   estigues   en   coma   ell   no   te   veu)!   es   ella   qui   diu   que   s’haurien   de   desfer   d’ell   LA   GERMANA  EL  CONDEMNA.     -­‐ Los   tres   inquilinos:   Estos   señores   vivían   con   los   Samsa.   Eran   muy   exigentes,   y   sólo  compartían  entre  ellos.       -­‐ La  Sirvienta:  Era  una  señora  anciana,  muy  delgada.  Ella  se  encargaba  de  Gregor,  le   gustaba   molestarlo,   diciéndole   cosas   como   “¡Ven   acá   viejo   escarabajo!”   Ella   fue   quién  descubrió  el  muerto  Gregor.     DRAMA:  El  deixen  de  tractar  com  una  persona,  ningú  es  preocupa  per  a  ell.     ESCENA  FINAL:  Gregor  mor!  i  tots  estan  molt  contents,  perquè  tot  torna  a  ser  com  abans,   pensen   en   el   futur   de   la   germana...   FINAL   IDÍL·LIC   !   lectors   desconcertats   !   Gregor   oblidat  i  els  personatges  que  ens  queien  malament  estan  feliços.     NARRADOR:  esta  molt  distant,  no  s’altera.  !  canvi  de  narrador  quan  Gregor  mor.     BIOGRAFIA  KAFKA  (FOTOCOPIA)         Dimecres  26  de  febrer  de  14     3-­‐'El  fogonero'  de  Franz  Kafka     Karl   Romann   llega   en   barco   a   Nueva   York,   la   tierra   prometida,   después   de   que   sus   padres   le   forzasen   a   emigrar   por   dejar   embarazada   a   una   sirvienta.   Para   Romann   esta   situación   le   produce   sentimientos   encontrados,   puesto   que   abandona   Europa   humillado   pero   su   llegada   a   América   supone   un   nuevo   inicio   para   su   vida.   Pero   justo   al   llegar  la  hora  del  desembarco,  Karl  conoce  por  casualidad  a  uno  de  los  fogoneros,  que  le   cuenta   su   penosa   situación,   y   movido   por   su   gran   corazón,   decide   interceder   por   él   ante   la   capitanía  del  barco.   Si   bien   como   relato   en   solitario.   Sí   es   cierto   que   posee   las   características   de   la   prosa   típicamente   kafkiana:   las   idas   y   venidas   del   destino,   el   ambiente   onírico,   y   una   atmósfera  cargada  y  opresiva  en  la  que  deambulan  los  personajes,   siempre   forzados   a   enfrentarse   a   una   autoridad   que   no   comprenden   y   que   muchas   veces   resulta   poco   complaciente.   Al   entrar   en   el   puerto   de   Nueva   York   a   bordo   de   un   barco   que   se   iba   deteniendo,   Karl   Roßmann,   un   joven   de   diecisiete   años   al   que   sus   padres   pobres   habían   enviado  a  América   por   tener   un   hijo   con   una   criada   que   lo   había   seducido,   creyó   ver   la   Estatua   de   la   diosa   Libertad,  que  divisaba  desde  hacía  un  buen  rato,  como  si  estuviera  dentro  de  un  rayo  de   sol   que   fulgurara   de   repente.»   Así   comienza   El   fogonero,   que   se   publicó   como   libro   independiente   en   1913   y   terminó   siendo   el   primer   capítulo   de   El   desaparecido,   la   inacabada  novela  de  Kafka.     Todos   estamos   en   manos   de   un   destino   que   no   controlamos.   El   joven   Roßmann   defenderá   con   vehemencia   al   fogonero   porque   considera   que   ha   sido   tratado   injustamente,  y  de  su  viaje  por  el  interior  del  barco,  que  se  puede  ver  como  un  encuentro   con  las  estructuras  del  poder,  saldrá  airoso  gracias  a  un  inesperado  suceso...     Ficció  de  Kafka   Va   publicar   bastants   contes,   i   el   text   més   llarg   era   la   metamorfosis.   Eren   tirades   de   no   molts  exemplars.  Algunes  les  va  reeditar.  La  majoria  de  critiques  que  tenia  eren  bones  (cla   que   alguns   crítics   eren   amics,   per   tant   no   eren   objectives).   A   ell   ja   li   agradava   publicar   però   havia   d’estar   molt   convençut   del   que   publicava,   era   molt   perfeccionista.   Ell   no   li   agradava  llegir  públicament  les  seves  lectures  (típic  de  l’època).     Quan  va  morir  va  demanar  que  es  cremes  tot  del  que  havia  escrit.  Estava  satisfet  de  tot  el   que  havia  publicat  menys  el  primer  llibre  “Contemplació”  ja  que  no  corresponia  al  que  ell   volia  fer.     Va  comença  3  novel·les  i  no  va  acabar  cap:     1-­‐AMERIKA:     Un   noi   Karl   Romann,   tímid   que   arriba   a   Amèrica   amb   l’oncle,   fa   feines   petites   a   restaurants,   acaba   coneixent   a   dos   aprofitats,   i   un   personatge   femení   (grassa)   domina   als   tres   personatges   femenins.   És   senzilla   i   semblant   a   les   novel·les   de   l’època.   L’única   novel·la   documentada   (1912)   ja   que   plasma   realisme.   Aquesta   novel·la   la   va   començar   abans   de   conèixer   a   la   dona   Feliche   Bauer.   Va   escriure   el   fogoner   (primer   capítol)  i  ho  va  deixar  a  mitges  per  poder  escriure  la  metamorfosis,  i  al  acabar-­‐la  ja  no  va   tornar   al   fogoner,   es   va   quedar   així.   Acaba   amb   l’últim   capítol   “El   gran   teatre   integral   d’Oklahoma”,  es  un  final  feliç,  però  aquest  no  era  realment  el  final,  ja  que  no  el  va  escriure.     2-­‐EL  PROCÉS:  El  personatge  Joseph   K.,  es  detingut  de  sobte  quan  estàs  al  llit,  es  com  un   malson,   però   en   cap   moment   el   diuen   de   que   se   l’acusa,   no   es   pot   defensar.   Esta   perdut   en   un   laberint   judicial,   no   sap   qui   el   vol   ajudar   i   qui   perjudicar.   No   esta   escrita   per   ordre   cronològic.   No   esta   ordenada   per   capítols,   no   esta   polida/acabada.   És   el   tema   de   la   culpabilitat.   Ell   es  una   persona   desagradable/maliciosa.   Aquest   llibre   te   final   però   li   falten   fragments  centrals.  La  condemna  es  la  mort.  El  maten  de  qualsevol  manera,  clavant-­‐li  un   ganivet,  un  final  tètric.  (1914)     3-­‐EL  CASTELL:  El  protagonisme  no  te  nom  nomes  una  lletra  K.   És  una  persona  que  es  un   agrimensor   (treballa   al   camp).   Tracta   del   poder   superior.   És   pot   entendre   sobre   una   novel·la  com  el  poder  governamental  o  com  una  novel·la  sobre  Deu/religió.  Va  sobre  una   jerarquia  superior.     (La  metamorfosis  esta  entre  mig,  ni  llarg  ni  curt)     Narracions/ficcions  curtes:       1-­‐A  LA  COLONIA  PENITENCARIA:  un  viatger  arriba  a  la  colònia  i  es  troba  un  home  que  te   una  maquina,  on  es  lliguen  els  condemnats.  Explica  que  un  condemnat  es  queda  despullat   pegat  a  la  maquina.  Ell  explica  que  esta  molt  satisfet  d’aquesta  maquina.  De  mica  en  mica   va   entenent   com   funciona   la   maquina.   Quan   el   personatge   esta   immobilitzat   surten   una   mena   de   punxes   que   es   van   acostant   a   la   pell   i   de   mica   en   mica   li   van   foradant   la   pell,   primer  es  com  un  tatuatge  i  la  maquina  també  te  aigua  perquè  quedi  tot  net.  Cada  vegada   foraden  més  i  el  que  va  fen  es  tatuar-­‐li  la  llei  que  el  personatge  ha  incomplert.  Cada  vegada   va  aprofundint  més  fins  que  el  tatuatge  mor.     Quan   ell   narrava   aquesta   narració   hi   havia   gent   que   s’anava   de   la   sala   perquè   era   desagradable.     2-­‐LA   CONSTRUCCIÓ   DE   LA   MURALLA   XINESA:   segons   el   conte   no   es   va   contruir   lògicament   de   principi   a   final,   sinó   que   es   construïa   en   petits   trams   desconnectats   entre   si   i  com  que  la  construcció  d’aquesta  muralla  era  molt  organitzada  en  la  forma  de  construir-­‐ se,  es  va  fer  creure  amb  aquesta  que  la  muralla  creava  un  estat  on  tothom  formava  part.     3-­‐INFORME   PER   UNA   ACADÈMIA:   Un   noi   que   arriba   a   una   acadèmia,   te   aspecte   de   simi   però  es  una  persona.  Explica  com  el  van  capturar  i  tot.     4-­‐EL   CAU:   El   protagonista   es   una   mena   de   rata   que   viu   en   unes   coves/cau,   i   te   una   vida   d’animal  d’aquest  que  no  es  veuen  gaire,  menja  el  que  va  trobant  i  es  feliç  en  la  foscor.     5-­‐JOSEFINA   LA   CANTANT/POBLE   DELS   RATOLINS:   Últim   conte   que   escriu,   es   una   rata   que  canta.     *3.EXERCICI:  Un  text  imprès  amb  una  o  dues  frases  que  resumeixin  el  d’avui.     ¿PERQUÈ   ÉS   IMPORTANT   LA   NARRATIVA   DE   KAFKA?   És   decir   porque   es   importante   como  escritor  alemany     Dimecres  5  de  març  de  14     "Carta al padre" es el nombre dado comunmente a la carta que Franz Kafka escribió a su padre Hermann en noviembre de 1919, criticándolo por su conducta emocionalmente abusiva e hipócrita hacia él.
Estas cartas revelan aspectos desconocidos del autor.
La carta fue publicada (al igual que la mayoría de los escritos de Kafka) póstumamente, en 1952. El texto resulta de vital importancia para comprender la relación de Kafka con su padre, aspecto elemental en la biografía del autor.
Franz Kafka esperaba que la carta acortara la distancia creciente entre él y su padre, aunque en ella proporcione una crítica aguda de ambos: "Querido padre: hace poco tiempo me preguntaste por qué te tengo tanto miedo. Como siempre, no supe qué contestar, en parte por ese miedo que me provocas, y en parte porque son demasiados los detalles que lo fundamentan, muchos más de los que podría expresar cuando hablo. Sé que este intento de contestarte por escrito resultará muy incompleto".
Según su mejor amigo Max Brod, Kafka en realidad le dio la carta a su madre para que ella se la hiciera llegar a su padre. Su madre nunca entregó la carta, sino que se la devolvió a su hijo.
  Diaris  i  cartes   Aquets  ocupen  molt  més  espai  que  la  ficció.   Vida  amorosa!tenien  lloc  per  carta   Escriure  cartes  als  amics  també   Va  escriure  la  carta  al  pare  i  també  als  seus  pares  més  amistoses   Li  costava  parlar  de  literatura,  però  en  les  cartes  i  diaris  ens  parla  de  com  entén  la  literatura     Son   les   mes   rellevant!Les   cartes   a   Feliche-­‐   les   que   les   va   escriure   ella   es   van   perdre/es   un   monòleg  nomes  el  sentim  a  ell     Diaris  va  escriure  durant  gran  part  de  la  seva  vida     Va  escriure  una  obra  de  no  ficció!on  va  escriure  aforismes  (frases  curtes)  (dels  seus  últims  anys   de  vida)   ...

Tags: