Aprenentatge (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura psicologia basica 1
Año del apunte 2014
Páginas 29
Fecha de subida 07/02/2015
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Aprenentatge Aprenentatge es el procés en el qual s’origina o canvia una activitat davant d’una situació determinada, sense que el canvi pugui ser explicat per tendències reactives innates, maduració o estats temporals de l'organisme.
Per exemple, drogues, fatiga, etc.
Tot comportament té lloc en un entorn físic on es produeixen estímuls, respostes i conseqüències. Els organismes han d’aprendre a sobreviure en aquest entorn, però per herència genètica no es suficient, han d’extreure informació de l’entorn i aprendre de l’experiència.
A traves de l'aprenentatge no nomes adquirim habilitats acadèmiques, sinó també, el coneixement necessari per funcionar a la nostra vida diària. I per tant, per adaptar-nos a l'entorn.
L'aprenentatge te un paper fonamental en l’adquisició d'habilitats tals com conduir, cuinar, rentar roba,... Un cop après es possible realitzar aquestes activitats sense la meditació o guia prèvia. Ex: rentadora sense llegir instruccions.
La adaptació d'un organisme al seu medi suposa bàsicament dos conjunts de capacitats: • Disposar d’informació sobre els canvis del medi • Disposar de les conductes que permetin ajustar-se a aquests canvis de la forma mes adequada per la supervivència.
! Definicions generals: o Representa l'establiment d'associacions noves entre unitats que prèviament no estan associades.
o L'aprenentatge es un canvi de conducta observable causat principalment per esdeveniments ambientals.
o Qualsevol canvi mes o menys permanent de la conducta produït per la experiència. Procés que es manifesta per canvis adaptatius de la conducta individual com resultat de la experiència.
!27 o Tendència a millorar amb la execució.
o Procés que es manifesta per canvis adaptatius de la conducta individual com a resultat de la experiència.
! En resum: S’ha d’observar un canvi en el patró del comportament de l’organisme (no per substancies), canvi relativament permanent i s'ha de veure el resultat a la practica.
! Formes d’aprenentatge: • Habituacions o sensibilització (pre-aprenentatge).
• Associatiu: es pot dividir en dues formes, un es associacions entre estímuls i respostes que correspondria al condicionament Pavlovia (condicionament responent), l’altre es associacions que s’estableixen entre respostes i conseqüències, anomenat condicionament operant, correspondria al condicionament Skinneria.
• Aprenentatge cognitiu: hi ha diferents formes, com el latent, per descobriment, observació i verbal o simbòlic.
! ! ! ! Patrons innats: !28 Reflexes: Són la unitat de conducta innata més simple, absolutament involuntàries, immediates, automàtiques, determinades per estímuls fixes que produeixen reaccions delimitades, predicibles (respirar). Constitueixen ajustos comportamentals ràpids, de naturalesa adaptativa, intervenen funcions vitals (respiració, pestanyejar, retirar la mà per dolor, salivació,...) Instints: Energia que indueix respostes innates, naturals, no apreses per l’organisme de cada espècie, orientades a la supervivència. Són conductes més complexes que els reflexos, un cop s’adapta aquest insistint no es pot modificar (conducta dels ocells a emigrar quan fa fred). Per alguns psicòlegs és un concepte poc adequat per explicar les tendències no apreses de l’esser humà.
Impronta: Habilitat d’aprenentatge per la qual els organismes de certes espècies extreuen informació específica de l’entorn que provoca alteracions en la seva conducta. Es produeix ràpidament en un entorn crític resistent a la extinció i és durador. Es la creació d’un vincle. (apartar ous d’ànec de entorn natural, quan neixen els ànecs es pensen que l’experimentador és la amre, vinculació entre organisme i estímul.
! Pre-aprenentatge: Són realment formes simples d’aprenentatge. No són totalment innates ja que depenen en part, de l’experiència de l’organisme. Constitueixen modificacions comportamentals on el canvi en la resposta no és producte de cap associació nova, però comporta modificacions en la intensitat de la resposta reflexa.
Habituació: disminució i eventual desaparició de la conducta com a conseqüència de la repetició del estímul que la havia originat: soroll d’alarma por sobresaltar-nos la primera vegada, si es repeteix en un període curt de temps, disminueix el sobresalt.
!29 Sensibilització: procés invers a habituació, increment en la tendència a respondre a un estímul com a resultat de respostes prèvies a aquest estímul: alarma en un carreró fosc i solitari augmenta el sobresalt.
Inhibició: consisteix en la disminució i possible desaparició de la resposta degut a l’aparició d’un estímul intens, nou i de naturalesa aversiva (descàrrega elèctrica).
! FORMES D’APRENENTATGE ASSOCIATIU Condicionament Es defineix com una modalitat d’aprenentatge que consisteix en aprendre a respondre d’una manera nova davant d’un estímul que de forma innata no provocava la resposta en qüestió.
És l’establiment d’una nova associació d’una relació funcional entre un estímul i una resposta. El estímul es un element del medi i la resposta es un element vinculat al comportament del organisme.
La reflexologia russa postula que la base de la psicologia esta en els reflexes.
Aquests poden ser incondicionats o condicionats.
• Un reflex incondicionat és una connexió nerviosa innata i duradora entre una situació estimulativa precisa i una acció o resposta fixe de l'organisme.
• Els reflexes condicionats son associacions nervioses temporals entre qualsevol element del medi i alguna resposta de l’organisme. Es una associació apresa entre un estímul del medi i alguna resposta disponible dintre des repertoris conductuals de la espècie.
! ! ! Condicionament clàssic: !30 Es defineix com el procés d’aprenentatge mitjançant el qual un organisme estableix una associació entre un estimul condicionat i un estímul incondicionat, sent l’estímul condicionat capaç de licitar una resposta condicionada.
És l’establiment d’una nova relació funcional entre un estímul (E) i una resposta (R), element del comportament de l’organisme.
Associacions entre estímuls licitadors (incitadors) de la resposta, procés pel qual s’associen de manera permanent i previsible estímuls específics a respostes particulars sota condicions de pràctica. Establiment d’una nova relació funcional entre un E (element mitja) i una resposta (element de comportament del organisme).
! Vocabulari: • Estímul: tot canvi o fracció de canvi en l’ambient que provoca una determinada activitat a un organisme.
• Resposta: qualsevol activitat d’un organisme.
• Reflex: constituït per un estímul inicial específic que provoca una resposta incondicional especifica.
• Estímul neutre: estímul que inicial no esta condicionat i no produeix una resposta condicionada.
! Funcionament: !31 ! Elements bàsics del condicionament: • EI: es un estímul que provoca una resposta automàtica, generalment reflexa.
• RI: es la resposta inicial a un EI que constitueix la base per establir una resposta condicionada a un estímul neutre.
• EN: es qualsevol estímul del medi que de forma natural no dona lloc una resposta.
• EC: estímul prèviament neutre que termina provocant una resposta condicionada al associar-se a un EI.
• RC: es la resposta apresa o adquirida a un estímul que inicialment no la ! provocava.
Principis basics: Adquisició: procés mitjançant el qual un organisme aprèn una associació. Com més s’emparellen EC i EI augmenta la regularitat, força i rapidesa de RC.
Extinció: procés que condueix a la progressiva disminució de la RC per la presentació de la repetida EC no associada al EI.
Recuperació espontània: recuperació de una RC extingida després d’un període de descans. La extinció no es oblidar, inhibir o des-aprenentatge, sinó un nou aprenentatge que substituirà al anterior, en que EC – EI ja no funciona.
Al fer sonar la campana ja no se li servirà menjar, nou aprenentatge que substituirà al anterior.
!32 Generalització: tendència de l’organisme a emetre les mateixes RC davant estímuls semblants qualitativament i quantitativament al EC. Un so de campana semblant.
Discriminació: procés en que el subjecte aprèn a respondre solament davant un determinat EC, però no a altres semblants. Servir al so de la campana en DA, si sona qualsevol altra semblant) no donar menjar.
! ! Formes del condicionament excitatori: Condicionament excitatori de primer ordre: Es pretén afegir un nou estímul neutre respecte la resposta condicionada i s’introdueix el nou estímul seguit del condicionat. El de primer ordre s’inicia amb la RI, mentre que el de segon ordre, amb la RC.
EI (tocar el coll) -> RI (encongiment) EN (sentir passes) -> - (res) EN (sentir passes) + EI (tocar el coll) -> RI (encongiment) EC (sentir passes) EC (sentir passes) -> RC (encongiment) ! Condicionament excitatori de segon ordre: Pretén introduir un segon estímul neutre (el primer serà la campana) seguit de l’estímul condicionat, per aconseguir convertir l’estímul neutre en estímul condicionat (EN2 per exple una llum). EN que precedeix a un EC pot arribar a adquirir el poder de provocar la resposta. S’aplica principalment al llenguatge.
EI (estar a les fosques) -> RI (por i plorar) EN (posar el llit) -> - (res) EN (posar el llit) + EI (estar a les fosques) -> RI (por i plorar) !33 EC (posar el llit) -> RC (por i plorar) EN2 (rentar-se les dents després de sopar) -> - (res) EN2 (rentar-se les dents després de sopar) + EC (posar el llit) -> RC (por i plorar) EC2 (rentar-se les dents) -> RC (por i plorar) ! ! ! Contra condicionament: Tipus especial de condicionament responent que es presenta quan una resposta condicionada específica, és substituïda per una resposta condicionada nova i incompatible o contradictòria amb l’anterior RC.
Està molt aplicat al tractament psicològic, pretén canviar una conducta incorrecta per una correcta, condicionar una resposta per la seva contrària.
Determinades respostes són entre elles incompatibles: no es pot estar trist i alegre al mateix moment. Tipus de condicionament responent que es presenta quan una resposta condicionada específica és substituïda per una RC nova i incompatible amb la anterior RC. La relaxació per substituir l’ansietat.
EI* (dolor) -> RI* (plor) EI (piruleta) -> RI (content) EN (veure la clínica del dentista) -> - (res) EN (veure la clínica del dentista) + EI* (dolor) -> RI* (plor) EC* (veure la clínica del dentista)-> RC* (plor) EC* (veure la clínica del dentista) + EI (piruleta) -> RI (content) EC** (veure la clínica del dentista) -> RC** (content) ! !34 ! ! ! Condicionament inhibidor: És aquell que mitjançant el condicionament adquireix propietats antagòniques respecte a un estímul condicionat excitatori.
Els organismes aprenen a preveure l’absència o disminució del EI, disminuint la probabilitat o magnitud de la RC.
EC: indica la pròxima “no aparició” del EI provocant una R inhibitòria (RC-).
El condicionament inhibidor requereix que la absència de EI estigui dins d’un context excitatori.
! ! Condicionament emocional: Condicionament de respostes emocionals normals, amb valor adaptatiu.
També existeixen les conductes emocionals no adaptatives, i per tant trastorns i patologies. Obre les preguntes sobre que produiria aquestes patologies. Existeix el model mèdic que estudia la causa o procediment del sistema nerviós que origina aquesta patologia.
!35 També es parlava de causes d’origen psíquic. Acceptada i recolzada pels psicoanalistes.
Altes no ho estudiaven de forma psicoanalítica sinó mitjançant psicologia experimental. Demostraven que es podien produir aquestes patologies per via de l’aprenentatge. De manera que no parlen de innates, sinó de la mala interpretació dels estímuls. Per fer aquestes demostracions busquen una manera de identificar organismes que estiguin emocionalment equilibrats per aprendre una resposta desadaptada, i després aquesta conducta hauria de ser desapresa y la persona hauria de tornar a l'equilibri.
En el mon de la psicopatologia es separen aquelles patologies de causes psíquiques i biològiques. Inventen terminologies per cada una.
Psíquiques: neurosis Les caracteritza el patiment psíquic dels individus. Acompanyats de diferents tipus de somatització (ardors estomacals, retencions de líquids, ...) Els individus tenen consciència del seu malestar, ansietat i por. Confronta molt amb el mont de l’esquizofrènia ja que aquests no son conscients del que els hi passa. Aquests amb aquest malestar emocional, ho saben. Es causaria a una conducta inadequada (plorar davant de qualsevol critica, ...) persistents y de difícil extinció.
Això passava per desitjos dels individus que estaven al seu inconscient. De manera que es produeix per la lluita entre el conscient i el inconscient i això produeix el desajust emocional.
!36 ! ! ! Pavlov, Karn, Wolpe i Watson van fer diferents experiment per investigar aquest desequilibri, les seves investigacions van ser generalment amb animals (menys Watson).
Pavlov Va crear una forma de fer emmalaltir emocionalment als seus gossos: neurosis experimental Creava ens els animals dues condicions o condicionaments a partir d’experiments. De manera que cada vegada que veiessin una forma rodona aquesta li anticipes la idea de aliment. Cada cop que es presenta la figura, es presenta l'aliment. Cada cop que es presenta la figura el·líptica el que rebia era una descarrega elèctrica. De manera que quan vegi la forma el·lipsis es posarà en posició de defensa. Després se l’indicava una forma que no era ni cercle ni el·lipsi, els animals no poden resoldre de manera que forma una conducta neuròtica. El animal no sap que fer i es aquesta situació de incertesa la que el fa emmalaltí.
!37 ! Una altra manera: mètode mes pervers.
! Karn (1938) Després de la critica que l’altre experiment de pavlov va tenir, es van fer canvis com per exemple, fer que l’animal no estigués quiet i immobilitzat.
Aquest experiment posa uns gats a l’inici d’un laberint amb forma de “T”.
Aquest laberint exigeix del animal una decisió, l’animal ha de decidir per on continua. La realitat és que no importa quina sigui la decisió del gat ja que s’arriba al mateix lloc, al inici. Es necessiten 250 repeticions per neurotitzar el gat, aquest finalment es negarà a continuar i es mostrarà irritable.
! ! Dessensibilització sistemàtica: Wolpe Condicionament aversiu a l’aliment a la “gavià experimental”. Wolpe crea una forma de contra condicionar. Va disposar de 4 sales experimentals. La característica es que son laboratoris. La sala B es semblant a la A però no igual a la A. La sala C es semblant a la B pero no igual a la B, etc. De forma que cada cop son mes diferents.
Es passa l’animal de la sala A a la gavià de condicionament i se li dona menjar, quan va a menjar se li dona descarrega elèctrica, de manera successiva que forma que l’animal no mengi en la gavià de condicionament. Un cop els animals estan així de condicionats, els trasllada a la sala D i es fica els animals a la sala de forma lliure i aquest el que fa es apartar-se el màxim de la gavià tot i estar afamat. Si treia el plat de la gavià i el posava a fora, tampoc menjava. Va apartant el plat fins que arriba un moment que el menja.
Va apropant el menja a la gavià i quan ja esta a prop canvia de sala i torna a fer el mateix fins que pot ficar l’aliment a la gavià i l’animal en menja.
!38 Tarda 2 mesos en aconseguir aquest des-aprenentatge de forma que es mes difícil d’establir que l'aprenentatge. De manera que fa aprendre dos estats emocionals incompatibles simultanis. (Menjar en presencia del seu estímul fòbic).
Pautes de la desestabilització sistemàtica: • Entrenament en relaxació: hi ha moltes, busquen la tranquil·litat.
S’entrena però a la vegada se li demana una jerarquia de pors, el que es vol es que de tots els estímuls es el menys temut i els mes.
• Elaboració de jerarquies de pors: s’apropa mes el menys temut i poc a poc fins que s’apropa a la ultima, que es la més temuda.
• Exposició en imaginació mantenint relaxació: treball de despatx, al subjecte se li demana que s’imagini fer el primer pas i menys fòbic de tots. Si no perd el seu estadi de relaxació se li demana el següent però si perd l’estat de relaxació no.
• Exposició en viu: Es tracta de passar a la realitat el comportament entrenat. Ha de produir tots els passos. Els psicòlegs haurien de preveure els imprevistos del entorn que puguin fer que no es produeixi el comportament entrenat.
Watson Segueix les bases de Pavlov amb algunes diferencies de tipus teòriques. Per Pavlov mitjançant l’estudi del condicionament pretenia arribar al estudi de les funcions cerebrals que regula el comportament.
Watson modifica la psicologia funcionalista per excloure el comportament. I que aquest comportament fos explicat per la relació entre estímuls i resposta.
Els Norte-americans estaran interessats en l’estudi del comportament humà, trobant lleis que expliquen la seva regularitat.
Watson es mou entre tres i cinc conductes o comportaments innats. Fa referència a tres emocions (por, ràbia i amor). La por esta relacionada al bloqueig, la ràbia implica el atac i l’amor implica aproximació.
!39 Explicar el condicionament, estímul condicionat, estímul incondicionat, resposta condicionada i resposta incondicionada.
! Un altre exemple: Primera vegada que s’associen els estímuls: EN Respuesta al EI Respuesta al EI EN Aliento a Ninguna cebolla Beso Excitacion apasionado sexual Despres de varies associacions EN Respuesta al EI Respuesta al EN EI aliento a Excitacio Beso Exitacion cebolla sexual apasionado sexual ! ! ! El condicionament operant Associacions entre resposta i conseqüència. Procés pel qual s’associen unes conductes a unes conseqüències en un entorn determinat. Tota conducta té repercussions a l’entorn, son aquestes conseqüències les que determinen que en el futur la conducta es mantingui, s’inhibeixi o desaparegui.
En el condicionament operant el subjecte té la possibilitat d’escapar-se de donar una resposta determinada ja que té la oportunitat d’escollir, al contrari del condicionament clàssic.
En el condicionament clàssic l’organisme aprèn a establir relacions entre E-E o E-R- El clàssic generalment implica respostes reflexes o reaccions automàtiques. En l’operant la major o menor probabilitat de que succeeixi !40 una conducta depèn d eles conseqüències d’aquesta conducta. Els psicòlegs de condicionament operant consideren l’organisme com una entitat de moviment. Si el ratolí va a la dreta i li fan una descarrega elèctrica i a la esquerra li donen menjar, el ratolí aprendrà a canviar la seva conducta i anar a la esquerra.
En el condicionament operant s’estudiarà de quina manera es vincula la conducta amb les conseqüències d’aquesta conducta. De manera que son les conseqüències les que controlen la probabilitat de la conducta.
Estudia la major o menor probabilitat de que es produeixi una conducta depenent de les conseqüències d’aquesta conducta. De manera que els subjectes actuen i no estan immobilitzats.
! ! ! Thorndike Thorndike intentava demostrar que els animals no tenien intel·ligència, aprenien de l’entorn per les conseqüències de les seves conductes. Així, ho fa amb l’anomenat “aprenentatge per assaig i error” (llei de l’efecte i llei de l’exercici). L’objectiu d’estudi de Thorndike no era l’estudi de les funcions cerebrals (Pavlov) sinó saber com aconseguia la ment d’un organisme adaptarse a les exigències de l’ambient, no el funcionament intern, sinó el procés.
Experiment d’assaig i error !41 Thorndike crea una caixa trucada experimental o laberint que constitueixen un problemes adaptatiu per l’animal. La gàbia té barrots i l’animal un cop es dintre si troba tancat i ha d’aconseguir sortir. De manera que l’animal ha de sortir pels seus propis mitjans sense que se’ls hi hagi ensenyat. A la caixa sempre hi ha un mecanisme per obrir la porta.
En algun moment amb els seu cos apreta una palanca que li obra una porta.
Quan ha sortit, el tornen a posar, així repetidament fins que cada cop tarda menys en sortir.
De manera que es formula que; aquella respostes positives es repetiran, metre aquelles conductes que no condueixen al èxit s’existeixen.
L’objectiu de l’estudi de Thorndike no era l’estudi de les funcions cerebrals (Pavlov) sinó que es va interessar per respondre a la pregunta “com aconsegueix la ment d’un organisme adaptar-lo a les exigències de l’ambient?” Llei de l’efecte “De les moltes respostes donades a mateixa situació, les que vagin acompanyades de satisfacció per l’animal, en igualtat de condicions, es connectaran més firmament amb situació; de manera que quan aquesta torni a presentar-se, les respostes tornaran a presentar-se amb gran probabilitat”.
“Les respostes que vagin acompanyades de satisfacció per l’animal sofriaran un debilitament, de manera que quan torni a donar-se la situació, aquestes respostes seran molt poc probables” “Quan més grans sigui la satisfacció o insatisfacció, major serà la fortalesa o debilitament del vincle associatius.” Hi han varies excepcions de la llei. En resum la llei de l’efecte ens deixa que de totes aquelles respostes que vagin seguides de conseqüències satisfactòries, la conducta es consolida. Els organismes aprenen respostes que els permeten evitar respostes desagradables, abstenint-se de fer una !42 determinada conducta, i realitzen unes altres respostes que anul·len els efectes desagradables.
! Reformulació d’Skinner: En lloc de dir que l'esser humà actua a causa de les conseqüències que van a seguir a la seva conducta, diem simplement que actua a causa de les conseqüències que han seguit a una conducta similar en el passat.
! Elements basics del condicionament operant: − Condicions antecedents − Comportament − Conseqüències que controlen el comportament ! ! Bàsicament el condicionament operant estudia la forma per la qual els organismes aprenen a: 1. Executar comportaments o a incrementar la probabilitat de la seva taxa d’emissió en determinades situacions.
!43 2. No executar comportament o a produir una disminució en la probabilitat de la seva taxa d’emissió en determinades situacions.
! Conseqüències: Apetitives o Aversives ! Efectes que indueixin: Increment de la resposta (resposta al comportament) > Reforç Decrement de la resposta -> Càstig ! Contingència: es la relació que s’estableix entre la R i els canvis que aquesta produeix en el medi ambient. Les relacions poden ser positives o negatives.
Per tant pot ser que: 1. La resposta va seguida del succés (contingència positiva) 2. La resposta va seguida de la no aparició del succés (contingència negativa) 3. La resposta i el succés no estan relacionats.
! Reforçadors: Apetitiu (positiu) o Aversiu (negatiu) ! Un reforçador es qualsevol estímul, succés, condició o efecte que segueix de forma contingent a un comportament i augmenta la freqüència de aquesta resposta. A conseqüència d’haver fet certa conducta se li dona el reforçador.
Els reforçadors poden ser primaris o secundaris, aquests últims son la majoria en humans.
!44 El procés pel qual els organismes aprenen a executar un comportament s’anomena reforçador. El procés mitjançant el qual els organismes aprenen a disminuir la seva taxa de comportament es denomina: càstig (cost de resposta o entrenament per omissió).
! Existeixen quatre tipus de procediments fonamentals del condicionament operant: Nom del procediment Contingència respostaconseqüència Resultat Reforçament positiu La resposta produeix un estimulo apetitiu.
Reforçament o incremento en la taxa de respostes.
Càstig positiu La resposta produeix un estimulo aversiu.
Supressió o disminució en la taxa de respostes.
reforçament negatiu La resposta para o elimina la aparició del estimulo aversiu.
Reforçament o incremento en la taxa de respostes.
Càstig negatiu La resposta para o elimina la aparició del estimulo apetitiu.
Supressió o disminució en la taxa de respostes ! ! ! ! Reforçadors: Reforçador positiu: Es dóna quan un estímul (objecte o succés) es presenta i es produeix com una conseqüència depenent d’una resposta que incrementa.
!45 Exemple: Donar una galeta quan el nen recull les joguines. Una dona li dóna un petó al seu marit al donar-li un ram de flors.
! Reforçament negatiu: Es dona quan l’emissió d’un comportament té com a conseqüència la detenció, suspensió o supressió d’un reforçador (succés o esdeveniment). Una resposta que va destinada a la eliminació d’un estímul aversiu.
Exemple: Fer els deures per no ser criticat davant dels companys. Tancar una finestra per evitar el corrent d’aire.
No s’utilitza el terme “premi” en aquest tiups de psicologia, ja que té connotacions cognitives.
Una de els confusions més comunes que hi ha en tota la psicologia es la identificació del reforçament negatiu amb el càstig. Això passa perquè el reforç negatiu “sona” com el càstig, que es el contrari a la recompensa i perquè els estímuls utilitzats en el reforçament son freqüentment els mateixos.
! ! Càstigs: Són estímuls aversius que poden ser utilitzats per disminuir la probabilitat d’ocurrència d’un comportament.
Càstig positiu: Està definit al igual que el reforçador positiu, per la relació de contingència positiva entre la conducta i l’esdeveniment. La seva finalitat és la disminució de la resposta.
Exemple: Una maner dóna una reprimenda al seu fill per creuar malament el carrer. Un professor posa una qualificació de suspens a un mal treball.
!46 ! Càstig negatiu: L’individu acostuma a perdre algun estímul apetitiu que té o que té dret a tenir. Aquesta pèrdua és conseqüència a tenir una resposta negativa.
Té com a objectiu la disminució d’un comportament. La contingència negativa està en el fet que a la emissió d’una resposta li segueix la retirada, pèrdua o no disponibilitat d’un succés o estímul (generalment un succés apetitiu). Es tracta de que no es doni lloc a la resposta a fi de preservar el estímul apetitiu. També s’ha de definir com: omissió, entrenament en omissió i cost de resposta. Ja que implica una contingència negativa entre la resposta operant i el estímul apetitiu.
Exemple: Quedar-se sense postres per haver dit una paraulota. No poder sortir el cap de setmana per haver suspès un examen.
Naturalesa de l’estímul L’estímul es...
! ! Contingència Apetitiu Aversiu Es presenta després de la R Reforçament positiu (incrementa R) Càstig positiu (disminueix R) S’elimina després de la R Càstig negatiu (disminueix R) Reforçament negatiu (incrementa R) Skiner es va oposar constantment al càstig per controlar la conducta, bàsicament perquè creia que l’organisme no “desprèn” el comportament, simplement el suprimeix de manera transitòria.
Amés, els estímuls aversius creen efectes col·laterals, emocionals i desafortunats: el càstig o amenaça produeix ràbia, hostilitat, ansietat i agressió. Si algú fa un delicte va a la presó, durant un temps no podrà delinquir però això no vol dir que no torni a fer-ho mai més, és transitori.
Uns altres experts pensen que el càstig pot ser eficaç però que el càstig fracassa perquè no es fa de manera adequada. Per exemple: !47 − El retràs en l’aplicació del càstig.
− Ha de ser raonablement sever.
− Ha de ser “ineludible” (no es treu − Explicar el motiu pel qual es castiga i quina era la conducta adequada o correcta.
− El càstig és més eficaç si es disposa de comportaments alternatius positius que siguin recompensats.
! ! Principis bàsics del condicionament operant: 1. Adquisició 2. Generalització 3. Extinció 4. Discriminació Condicionament d'Albert A un nadó anomenat Albert se li presenta un estímul animal, un ratolí al que inicialment no presta atenció. Aquest estímul s’uneix amb un soroll fort que provoca en el nadó por. La repetició d’aquesta relació fa que el nen davant del ratolí tingui por.
EN ratolí - no presta atenció !48 EI soroll fort -RI temor EN + EI = RI EC ratolí- RC temor El temor = RC s’acompanya d’un comportament d’allunyament (del EC), aquest comportament es manté amb el reforç negatiu, ja que la emissió (allunyar-se) comporta la no aparició (o disminució) de la RC (el temor).
! El reforç negatiu dóna lloc a dos formes d’aprenentatge diferents: 1. Escape 2. Evitació En ambdós casos, l’organisme aprèn respostes que li permeten posar fi a estímuls desagradables o a evitar-los.
! Programa de reforçament Cada cop que l’individu fa la conducta correcta se li fa el reforçament, fins que l’individu aprèn a fer aquella conducta. No oferir el reforçament de manera contínua ja que el reforçador perdrà valor i es produiria una sacietat del reforçament, per mantenir el comportament ja après i adquirit adequat es té que aplicar un programa de reforçament.
Un programa de reforçament és simplement un patró de recompenses que manté les respostes condicionades. Es tracta d’una regla o condició que determina com i quan, la ocurrència d’un comportament anirà seguit d’un reforçament.
! Tipus de programes basics de reforç parcial: !49 1. Dos controlats per la conducta que l’organisme realitza i que es denominen programes de raó.
2. Dos controlats pel temps i que es denominen programes d’interval.
! ! ! Programes de raó: Raó fixa: Es dona quan el reforçador s’atorga després d’un numero fix de conductes.
Exemple: Un treballador cobra en funció de les caixes que carrega a la furgoneta.
! Raó variable: Es dóna quan el reforçador apareix després d’un cert número de respostes i no té en compte el temps que tarden en fer la conducta.
Exemple: Jugar a una màquina “tragaperras” el premi cada cert numero de vegades.
Programes d’interval: Interval fix: La resposta es reforça solament si es dóna després de que hagi succeït un temps des de la última entrega d’un reforçador.
!50 Exemple: Rentar la roba a la rentadora. Exàmens a final de curs.
! Interval variable: El temps que ha de transcórrer per que el reforçador torni a estar disponible oscil·la a un valor promig.
Exemple: Realitza exàmens sorpresa. Trucar per telèfon a algú que no té sistema de trucada en espera.
! Principi de Premack Les activitats de baixa probabilitat augmentaran si son contingents a activitats de alta probabilitat.
Observar que feien els infants petits durant el temps lliure, durant molt de temps. Van veure que les activitats preferides quan podien decidir i no teníem responsabilitats. Després van decidir estudiar que era el que els estudiants no feien voluntàriament.
S’allunyen del conductisme mes estricte, ja que aquest es un reforçador estímul -resposta.
En Premark utilitza variables de pensament. El que reforça al individu es gaudir del reforçador. Això implica pensament.
! ! !51 ! ! ! ALTRES FORMES D’APRENENTATGE Variables latents o intervinents: afecten al pensament o la intel·ligència, etc.
En resum, a l'organisme. Estan pel mig del procés entre l’estímul i la resposta.
Canvi de perspectiva però els reforços poden continuar estant.
− La obra de Tolman.
− Experiments de Seligman sobre la “indefensió apresa” − Experiments de Kohler sobre aprenentatge animal y la teoria gastaltica.
− Aprenentatge observacional de Bandura. Una altra forma de condicionament però per observació.
!52 ! ! !53 ! ! !54 ! ! !55 ...