Embriología. Tema 9 Parte 1 (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 1º curso
Asignatura Morfologia I
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 23/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 9 Implantació En mamífers la implantació otorga una relació estable entre mare i embrió.
Implantació: establiment d’una unió més o menys íntima entre el blastocist (concretament trofoblast (trofoectoderm)) i l’endometri.
La membrana pelúcida juga un paper molt important embolcallant el gèrmen durant el seu pas per les trompes uterines, evitant una implantació anòmala. Aquesta implantació tubàrica podria provocar problemes, sobretot a la mare.
Cronologia de la implantació en els mamífers domèstics Inici de l’implantació: - A l’estadi de 8 cèl·lules: porc i home - A mòrula: vaca - A mòrula o blastocist: gos Ens referim a inici de la implantació quan el blastocist s’enganxa a l’endometri matern, tot i que sigui de forma làbil. Aquesta implantació avançarà fent la unió més estable, tot i que això variarà segons la espècie.
Període preimplantaciónal: període transcorregut entre l’arribada de la mòrula o blastocist a l’úter fins a l’inici de la implantació. És el tems durant el qual el gèrmen romàn lliure a la cavitat uterina.
Eclosió: per tal que la implantació es mantingui cal que el blastocist eclosioni i s’alliberi de la membrana pelúcida. Aquesta eclosió ocorre per trencament: el blastocist trenca la membrana pelúcida mitjançant la secreció de les estripsines (proteases - enzims proteolítics) per les cèl·lules del trofoblast.
Implantació: té dos components: 1. Adhesió: les cèl·lules del trofoblast tenen unes integrines a la seva membrana plasmàtica.
Aquestes integrines s’uniràn a proteïnes de la matriu extracel·lular que es troben a nivell de la mucosa uterina, a nivell de l’endometri.
2. Lisi enzimàtica de l’endometri: les cèl·lules del trofoblast produiràn una segona bateria d’enzims proteolítics (col·lagenasa, estromelisina i activador del plasminògen) que acabaràn per llisar o trencar l’endometri matern. Hi ha algunes espècies on això no és així, però ho acceptarem en general.
Tipus d’implantació Segons el grau d’unió i la situació del blastocist a l’endometri: - No invasiva: sempre és central. Unió mitjançant vellositats corials. També es produeixen enzims proteolítics, però l’endometri en té inhibidors. El fet de no ser invasiva permet que els teixits de l’embrió i els materns es puguin separar fàcilment.
 —> A carnívors i ungulats.
- Invasiva: a les dues ocorre el fenòmen de nidació. El blastocist destrueix l’endometri i l’invaeix, internalitzant-se ell a dins. Aquesta internalització serà major depenent de la espècie.
• Excèntrica: destrucció menys agresiva, el blastocist queda allotjat en un solc profund en l’endometri.
 —> A rosegadors.
• Intersticial: més invasiva, el blastocist invaeix completament l’endometri i queda aïllat de la llum uterina.
 —> A primats i conillets d’índies.
La unió serà a través de les vellositats corials. El corion és l’anex embrionari provinent del trofoblast que queda externament. Aquest desenvoluparà vellositats coriòniques que facilitaràn l’adhesió del blastocist a l’endometri.
Annexes embrionaris Els annexes embrionaris són membranes unides a l’embrió i necessàries per al seu desenvolupament.
Funcions: - Nutrició - Respiració - Protecció - Eliminació dels productes de rebuig Format per dues capes celulars: - Mesoderm: esplàcnic o somàtic - Endoderm o ectoderm Estudiarem: 1. Vesícula vitelina 2. Amni 3. Còrion 4. Al·lantoide Annexes embrionaris a AUS 1. Vesícula vitelina És el primer annex embrionari en formar-se, ja que cal garantir la nutrició el més aviat posible.
Funcions: - Nutrició - Vasculogènesi extraembrionaria: formació de vasos de novo (a diferència de l’angiogènesi) Formada per endoderm + mesoderm esplàcnic (esplacnopleura) La vesícula vitelina està unida a l’intestí primitiu mig.
Com ocorre la nutrició? A l’endoderm hi ha uns enzims que degraden grànuls de vitel per a fer-los asimilables per l’embrió.
Son transportats a l’embrió pels vasos generats per la esplacnopeleura. El vitel anirà reduint-se en mida a mesura que es consumeix. Les restes hauran d’anar a l’alantoides, un altre anexe embrionari. Quan el pollet eclosioni la vesícula serà molt petita, únicament servint de reserva 24-48h per si al néixer no està la mare. Aquest petit rudiment s’anomena diverticle de Meckel.
* El vas perimetral de la vesícula vitelina s’anomena vena marginal o sinus terminal.
2. Amni És el sac membranós que envolta l’embrió separant-lo del medi ambient. Delimita la cavitat amniòtica contenint el líquid amniòtic, que està en contacte amb l’embrió. Aquest líquid és un 99% aigua i sals minerals, també té HC, lípids, proteïnes, pigments i muccina.
Funcións: - Evitar la dessecació i adherències - Protegir de traumatismes, llums i sons - Aïllar tèrmicament Desequilibris en la producció / absorció del líquid amniòtic: si l’absorció per part del fetus és molt gran ocorrirà oligohidrami, si és menor hidrami o hidròpia amniòtica, una acumulació anormal de líquid amniòtic.
Capes que formen l’amni: ectoderm + mesoderm somàtic (al contrari que la vesícula vitelina) Plegaments corioamniòtics: és per on pasa el LA de l’amni al corion.
Inicialment el LA es produit per l’amni, però també pel propi fetus.
Els plegaments corioamniotic abans estaven separats, ara s’unitan per diferenciar amni i corion.
3. Corion És l’embolcall extern que recobreix l’embrió de la majoria dels mamífers.
Du a terme les seves funcions de forma conjunta amb l’al·lantoide, formant la Mb. corioal·lantoidal.
Funcions: - Respiratoria - Absorció de calci IMPORTANT: el mesoderm somàtic (somatopleura) no forma vasos sanguinis. L’esplacnopleura, d’altra banda, sí que podía fer-ho. Per això és necesari que el corion (somatopleura) s’asocii amb l’alantoides (esplacnopleura). Gràcies als vasos sanguinis de l’alantoides al corion podrà produir l’intercanvi de gasos i també es podrà absorvir el calci necesari per la formació dels ossos.
4. Al·lantoide L’al·lantoide cada cop es farà més gran a mesura que pasi la gestació. Poc a poc anirà situant-se entre amni i corion, formant la membrana corioalantoidal. Aquesta membrana serà un binomi des del punt de vista funcional.
Funcions: (* = compartides amb corion) - Respiratòria* - Absorció de calci* - Dipòsit dels productes de rebuig - Vasculogènesi extraembrionària: tot i que no tant com la vesícula vitelina Al·lantoide = Endoderm + Esplacnopleura —> Són les mateixes làmines que la vesícula vitelina L’al·lantoide és un diverticle de l’intestí primitiu posterior.
Annexes embrionaris a MAMÍFERS 1. Vesícula vitelina 1. Les cèl·lules de la superfície interna de la massa cel·lular interna es delaminen i es separen formant l’hipoblast, que revestirà el blastocel. Aquesta capa interna acabarà formant l’hipoblast.
2. L’hipoblast formarà l’endoderm extraembrionari de la vesícula vitelina i la massa cel·lular interna es dividirà en epiblast i hipoblast. La vesícula vitelina en mamífers no té tanta importància com en aus. En moltes espècies no té funció gaire important en nutrició. A la euga i gossa la vesícula vitelina sí que té importància ja que durant les primeres sermanes de gestació aquesta contactarà amb la mucosa uterina i permetrà el vescanvi de nutrients. A la resta de mamífers no creix molt.
Funcions: - Vescanvi de nutrients.
- Formació de vasos: tant a aus com mamífers Amfibis i peixos són anamniotes (sense amni) però tampoc tenen vesicula vitelina.
Aquests tampoc tindràn vasculogènesi extraembrionaria.
2. Amni Sincitiotrofoblast: són cèl·lules de l’endometri que han experimentat cariocinesi (divisió nuclear) però no divisió cel·lular. Per tant tenim citoplasmes molt grans amb molts nuclis.
L’amni a mamífers es formarà per cavitació (amniogènesi per cavitació). Es formaran a l’epiblast unes vacuoles que permetràn al separació de l’espai, la cavitat entre ectoamni i epiblast ebrionari, la futura cavitat amniòtica.
L’epiblast es separarà en dues capes: - Ectoamni: és l’epiblast que revesteix la futura cavitat ambiòtica - Epiblast embrionari: revestirà el epiblast embrionari.
 * Aquest tipus d’amniogenesi (amniogènesi per cavitació) és tipica p.e. a primats. Això té relació amb la implantació que nosaltres tenim, invasiva intersticial, que acaba envaint completament l’endometri.
A partir d’aquest epiblast es formaràn les tres capes embrionaries.
Amniogènesi per plegament És un altre tipus d’angiogènesi característica de carnívors, ungulats i primats menys evolucionats.
Començem amb el blastocist (trofoblast + massa cel·lular interna). Les cèl·lules entre trofoblast i massa celular interna generaràn un altre tipus cel·lular que seràn les que formaràn l’ectoamni.
Les cèl·lules de l’ectoamni aniràn proliferant i plegant-se sobre si mateixes. Aquestes cel·lules colisionaràn i tancaràn. Més tard el trofoblast les rodejarà i aquestes quedaràn a l’interior.
Trofoblast—> formarà el corion Ectoamni—> formarà l’amni *Les capes noves que es formin aniràn acompanyades de l’esplacnopleura o somatopleura pertinent. El mesoderm esplacnic és l’únic que pot formar vasos.
Recordatori: Mesoderm esplacnic: associat a vesícula vitelina i alantoides Mesoderm somàtic: associat a amni i corion 3 i 4. Còrion i Al·lantoide El còrion deriva del trofoblast i s’unirà a l’al·lantoide, molt desenvolupat, per formar la placenta.
L’al·lantoide té un alt protagonisme.
* El corion necesita mesoderm esplàcnic, necesita els vasos sanguinis que aporta l’alantoides.
...

Tags:
Comprar Previsualizar