Tema 5 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret TEMA 5: Teocentrisme i feudalisme (I) TEOCENTRISME I FEUDALISME ELS USATGES DE BARCELONA UN MODEL DE TRANSICIÓ Introducció: 1)Feudalisme= Europa com un imperi que avarca l’actual França i l’actual Alemanya (el nucli), però també agafa el nord de la Península, i també cap a l’Est. Els estrangers són els eslaus i seran qui posin pressió. Entraran en contacte amb els germànics.
2)Usatges=ús sense caràcter jurídic. Els usos vàlids però no afectius, són font de costums que aquests si que tenen caràcter jurídic i són afectius. Els usatges de Barcelona són usos que passen a Costums perquè s’apliquen en litigis i causes judicials per part de la Cúria de Barcelona, en un moment en que encara estem al trànsit de la justícia privada a la justícia pública. El professor Bastardes va recollir aquests usos (tal i com serien en el segle XII), que primer eren utilitzats de manera oral i que poc a poc es van anar fent apunts, i que a finals del segle XII donen lloc a una primera redacció. En el segle XIII tindran la versió vulgar (174 capítols i molts d’ells deriven de la tradició del Liber Iudiciorum). Aquests usos i costums dels Barcelonins s’anomenen Recognoverunt proceres.
En una segona edició/ llibre, hi trobem les Lleis de les corts catalanes però com a capçalera de les lleis es posaran els usatges que facin referencia a cada llei. Apareixen traduïts dintre la compilació del dret general català.
Compilació publicada 1588 i 1589, una nova compilació del dret general català on també apareixen els Usatges.
Finalment, la última compilació (serà com una actualització), és la del 1702 on també hi apareixen.
-Hi ha com una tendència conservadora. No vol dir que segueixi en vigència sinó que es tenen en compte. Una de les fonts del dret durant aquesta època serà la jurisprudència, és a dir, la interpretació dels juristes i no tant la legislació.
3) Els imperis carolingis van optar per crear uns mecanismes de fidelitat provada que és el que provocarà la ruptura d’aquest imperi i alhora l’aparició d’una pluriarquia.
1. TEOCENTRISME POLÍTIC El projecte que va fer Carlemany va ser un projecte d’Imperi cristià (renovar l’Imperi romà però afegint-t’hi clarament el cristianisme). Va tenir la col·laboració del Papat, que es trobava sotmès a Roma a tota una sèrie de pressions i va demanar l’ajut dels Francs. Van anar a ajudarlos a Itàlia i van fer un pacte. L’Església de Roma van falsificar documents per aconseguir la donació de Constantí (Papa de Roma falsifica document dient que Constantí va donar a l’Imperi d’Occident al Papa. Després va aconseguir que l’església dels grecs, ortodoxa però no catòlica, quedes bandejada i va agafar també l’imperi d’orient. Sent el titular de l’imperi, va donar la potestat a Carlemany. Això ho va materialitzar fent venir a Carlemany el dia de nadal i coronant-lo. Això volia dir que no era un model cesaropapista, ja que qui coronava a Carlemany (EMPERADOR) era el papa i es reservava un cert marge d’actuació.
Després van utilitzar el mateix procés pel sacre imperi germànic i a més un sistema d’elecció del successor del tro.
1 Història del dret TEMA 5: Teocentrisme i feudalisme (I) En aquests moments els cristians tenen una visió totalitària de la fe i religió cristianes. Aquesta religió es basa amb els evangelis i la creença amb uns dogmes (un sol deu i 3 persones diferents. Un sol déu però que es trinitari). Professió de fe baptismal de la religió catòlica amb una oració que es diu El símbol dels Apòstols (quan s’entra a la comunitat cristiana s’ha de demostrar aquesta creença). Símbols dels Apòstols= crec en un sol déu, pare tot poderós (tot el poder ve de déu i a més és creador de totes les coses. Això significa que també es creador del dret).
-Es creu que l’home no pot crear el dret, només ho pot fer déu. Això fa que puguem parlar de teocentrisme i alhora, d’un reicentrisme altomedievals (creador de totes les coses). Hi havia una concepció subjectiva del dret ja que cadascú estarà legitimat per defensar el seu comportament com a dret, i si pot imposar el seu comportament com a dret és perquè déu així ho ha volgut (relació directa entre déu i home). No hi ha diferencia entre dret positiu i dret natural. Actuació en virtut de déu. Com a conseqüència, la voluntat dels més forts es pot convertir en dret per a la resta. Això construirà un sistema senyorial i feudal.
Aquesta concepció té una contraposició amb el què no és dret= el tort.
Electum/elet: s’utilitza aquest mot per referint-nos al fet que podem elegir el dret, és a dir, aquella acció que jo vull dur a terme. L’elecció que jo faig.
Directum/nelet: per referir-nos a aquelles accions que no podem escollir. Relació directa de l’individu amb déu.
Fins i tot la violència era legítima.
No només es dóna a Catlaunya. També es troba a França.
Aquesta societat feudal s’aixecarà sobre: Oratores (els qui resen, estament eclesiàstic), velatores(militars que defensen a la comunitat i al dret) i laboratores (poble que aguanta totes les càrregues que no son esclaus).
El dret antic, deroga el nou. Importància de les tradicions, del que s’ha fet sempre. Si durant tant temps s’ha fet d’aquesta manera és perquè així déu ho ha volgut i per tant, no es pot deixar de fer. Les tradicions (el que sempre s’ha fet) s’han de seguir fent.
La comunitat absorbeix l’individu, és a dir, és més important la propietat col·lectiva que la propietat privada, apareixen els béns col·lectius.
2. JUSTÍCIA VINDICATÒRIA De l’ofensa i indefensió a la imprecació i a l’oracle: la vindicta i el talió; l’ordalia i el jurament; la composició i la reconciliació.
Un dels elements més importants són les composicions, és a dir, buscar un equivalent econòmic a la ofensa (per tallar una mà, 5 sous; per fer un trau, 3 sous), per així evitar i reduir la violència del sistema de la venjança. Ja que aquest sistema de la justícia vindicatòria pot suposar que la defensa per pròpia mà és legitima.
2 Història del dret TEMA 5: Teocentrisme i feudalisme (I) La reconciliació és l’objectiu. No hi haurà tancament de justícia si després de la composició o venjança no hi ha reconciliació. Hi ha d’haver una esmena (s’ha de pagar). Hi haurà tot un moviment contra aquest sistema de violència legítima per buscar la pau, El vincle polític d’aquesta societat serà la fidelitat. Si fallaves amb la paraula donada, produïes una ofensa que havies de justificar i explicar. Aquest vincle de fidelitat serà la base de la societat feudal.
Els senyors s’estructuraran a partir d’una piràmide construïda a partir d’aquesta fidelitat. Hi trobarem doncs la fidelitat (la paraula del senyor serà el camí del teu comportament i per tant creuràs la seva paraula) i homenatge.
Convenientie: convenis on es posaven per escrit aquests actes de fidelitat i homenatge cap al senyor feudal per part dels ciutadans.
Així com hi haurà aquesta voluntat de pacte i fe, hi haurà també un desafiament. No pots fer acte de fe si abans no t’han atacat.
En el moment en que el dret canvia de la concepció subjectiva cap a la concepció de la raó, serà en l’època de Bolonia (Corpus Iuria Civilis que estudien els estudiants a Bolonia) determinarà el fi del feudalisme i el pas cap a l’edat moderna.
3. LA RESPUBLICA CRISTIANA Suposa una renovació de l’Imperi Cristià perquè el papa corona a Carlemany. Hi ha una doctrina que preval: només poden fer-ho els cristians. A aquesta societat cristiana només s’hi pot accedir amb el baptisme.
Hi haurà un divorci entre el moment de validesa del dret i el moment de la seva afectivitat. Per a aquesta societat, el moment de validesa és durant l’època de dret romà però la seva afectivitat, no es dóna fins al sorgiment de comunitats urbanes polítiques fetes pels governants.
Teòricament hi ha una comunitat universal dels cristians, determina la validesa. I després hi ha l’afectivitat política que son les comunitats urbanes i socials amb un altre tipus d’usos i costums de llibertats, que això determina l’afectivitat.
“l’aire de la ciutat fa lliure a qui el respira”.
IDEAL: Comunitat cristiana universal amb emperador (déu) REALITAT: Nuclis de població local urbana amb uns senyorius governants.
Aquest divorci entre comunitat universal i local veurem que en la universal (cristiana) hi haurà un conflicte. Per part de l’Església es fa una reforma Gregoriana s. XI, ja que els de Carlemany volien convertir l’església en ministeri del estat. El papa s’hi oposa i centralitza tot el poder de l’església en el papa de roma. I construeix tota una organització que administra tota l’església i això és el que provoca una lluita de les investidures.
Lluita entre les dues espases: poder espiritual i poder temporal en la comunitat cristiana.
Salvació de les ànimes. I només ho poden fer els eclesiàstics.
3 Història del dret TEMA 5: Teocentrisme i feudalisme (I) Per definir aquesta doctrina s’inspiraran amb l’evangeli, i per acudir a la lluita entre les dues espases dirà que s’ha de diferenciar entre la titularitat del poder especial i la del temporal correspondran al papa (poder suprem), en canvi, en l’exercici hi ha matisos: -espiritual: papa -temporal: emperador nomenat pel papa (inclús pot ser també deposat pel mateix papa).
Això es justifica amb una interpretació dels evangelis.
Lluita de les investidures (dret a nomenar): Entre els partidaris de que fos el papa i els que defensaven a l’emperador. Finalment hi ha el tractat de Worms (1122) on triomfa l’Església i on es prohibeix el model cesoropapista(només es vàlida la lluita entre les dues espases).
4. IUSCENTRISME (BOLONYA) A Bolonya: Es dóna una concepció objectiva del dret i les comunitats generals: Els glosadors que estudien el dret a Bolonya estudien el Dret Justinià que és un model cesoropapista. Però després, consideren que aquests llibres que han trobat son llibres sagrats on es troba el dret que déu ha volgut que existeixi en la natura. Canvi en la concepció de l’ordre de la creació divina= déu creador de totes les coes però ara es defensa el iuscentrisme (déu ha creat la natura però l’ha creat a traves d’un ordre racional=objectiu). Aquest “objecte” és el corpus ius civils (on es troba la ratio scripta) = dret.
No hi ha relació entre la fe cristiana i la raó cristiana. Es diferencia el dret natural del dret positiu. IUSCENTRISME.
La forma de veure les relacions jurídiques entre les coses que déu ha creat, es troba en el Corpus Iuris Civils.
-A partir de la baixa edat mitjana, la font de creació del dret serà la jurisprudència i el dret.
COMUNITATS GENERALS: Van voler racionalitzar el model polític, mirant el model justinià i tornar a reconstruir el caràcter públic del poder. Buscant la reconstrucció del poder públic a través d’una figura de poder públic que d’alguna administrarà aquest poder: IURISDICTIO.
IURISDICTIO: Segons els juristes de Bolonya, és una potestat pública. Poder públic que té unes competències: executiva, judicial, legislativa i la graciosa (reconeixement d’una situació jurídica). Apareix el renaixement del poder legislatiu/renaixement d’una institució que pot crear una norma general per a tothom.
Per sota de la comunitat universal i per sobre de la local, es construeix la general. Aquesta construcció es durà a terme gràcies a la Iurisdictio (generalis, universalis i localis).
Una mateixa ciutat (per exemple, Barcelona) pot estar sotmesa a més d’una iurisdictio.
Aquesta iurisdictio generalis serà la Monarquia, a Catalunya serà la del comptat de Barcelona.
-Els Usatges de Barcelona farà servir la teoria del principat d’August, per dir que el compte de Barcelona és el príncep (primer dels comptes catalans). Té la iurisdictio generalis.
4 Història del dret TEMA 5: Teocentrisme i feudalisme (I) 5 ...

Comprar Previsualizar