Lliçó 7. El poder legislatiu (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 12/02/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 7. El PODER LEGISLATIU Tots els sistemes democràtics disposen de parlaments, assamblees legislatives, cambres sota diferents denominacions, que són l'espai públic on es dirimeixen les pretensions de cada grup social, es tambe alla on es prenen decisions politiques importants que afecten al dia a dia de la societat.
Això, desde la postguerra mundial, ha entrat en crisi, en la mesura en que la importancia simbolica que havia tingut historicament el parlament, s'ha anat perdent perquè sobseva una pèrdua real de capacitat de decisió sobre les polítiques públiques. A causa d'un desplaçament del poder politic cap al govern, i perque el poder economic te molta importancia.
Aixi doncs, la funcio basica que se li atribueix al parlament, és la funció legislativa i la d'impuls i de control. En segon lloc, el parlament es un organ deleccio popular, es una cambra representativa que en funcio del sistema electoral del pais serà més o menys fragmentat. En tercer lloc, son cambres elegides per un determinat mandat, per tant, es renoven periodicament, que oscila entre els 4, 5, 6 o fins a 7 anys. En quart lloc, tambe sabem que els parlaments de vegades es dissolen no nomes per causes naturals, però hi ha molts sistemes que permeten la potestat discrecional del govern perquè acabi el mandat abans del fixat (pot fer-se que el parlament es dissolgui a instancies del govern "eleccions anticipades" ).
COMPOSICIÓ DELS PARLAMENTS (TIPUS DE PARLAMENTS) Bicamerals : Congres i Senat.
El primer obeeix a tipus de cambra de lords : El segon obeeix al tipus territorial doncs representa els territoris. Bicameral imperfecte o asimètric : Bicameral perfecte o simètric : La cambra baixa, adopta diverses denominacions segons el sistema : Parlament, Congrés, Assemblea legislativa, Congrés dels Diputats. En la majoria de sistemes es la que ostenta funcions mes importants. En tercer lloc, es un òrgan col·legiat per definició (composat per un nombre significatiu de membres), composada per òrgans de govern (mesa) i òrgans polítics (junta de portaveus).
ÒRGANS DE GOVERN President : Té com a funcions moderar els debats, interpreta el reglament, te 1 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes la màxima funció representativa, es el màxim responsable de la gestió interna.
Mesa : Admet a tràmit les iniciatives. ORGANS POLÍTICS Junta de portaveus : Òrgan que aplega a representants de cada grup parlamentari i fixen l'ordre del dia (les qüestions que són debatudes).
Grups parlamentaris : Conjunt de diputats que, independentment al partit en que hagin estat elegits, s'agrupen per la defensa de determinats objectius comuns. També hi ha el gup mixt. Unicamerals : QUINA ES LA INFLUENCIA QUE TENEN ELS PARLAMENTS (PODER LEGISLATIU) SOBRE EL PODER EXECUTIU (GOVERN) El parlamentarisme modern ha comportat un transit del prinsipi de la divisio de poders cap a un pricnipi que anomenem de col·laboracio de poders en la practica, es a dir, avui dia, el Parlament influeix de forma decisiva en l¡accio de lexecutiu, i no nomes exerceix la funcio legislativa i pressupostaria com en els seus origens.
Aquesta influencia del legislatiu en lexecutiu es nota en : - El parlament interve de forma important en el procediment legislatiu, de tal manera que es al parlament a qui correspon aprovar o rebt¡utjar les iniciatives legislatives que provenen del govern.
- El parlament controla i impulsa l'acció del govern a traves diniciatives com les interpelacions, les preguntes o les mocions.
- El Parlament interve tambe de forma destacada a lhora de: 1) evaluar la idoneitat del molts dels alts carrecs i organs constitucionals i generals, que nomena el govern (no sempre la potestat de lexecutiu a lhora de nomenar determinats alts carrecs, sobretot si tenen relleu institucional, es una facultat absoluta, han de passar per un tramit de evaluacio de la idoneitat). També efectua amb el seu nomenament d'aquests carrecs dalt relleu a partir de majories qualificades.
- Una altra modalitat daquesta influencia es que, en els sistemes que son propiament parlamentaristes, el parlament interve en el moment de leleccio del cap del govern.
- El parlament pot fer una mocio de censura.
LES CORTS GENERALS El sistema parlamentari espanyol es bicameral imperfecte o asimètric, i saproxima una mica als dels parlaments de sistema majoritari, on solen aglomerar els poders en una sola cambra. Es podria doncs perfectament prescindir duna cambra com el Senat. Doncs la cambra baixa dur a terme totes les funcions indespensables i rellega el Senat a un paper de comparsa. (SENAT paper testimonial).
MOTIUS DE PERQUE ES ASIMETRIC Al no saberse quantes CCAA, no es sabria el nombre de senadors, per tant, no se li atriuiren gaires funcions.
EL fet que leleccio vagi per provincies.
ELs diferetns estatuts dautonomia varen preveure leleccio tambe de representants de la Comunitat Autònoma en el Senat, amb la qual cosa el Senat ja no es nomes una cambra territorial en que una part dels seus membres son de base electiva (sescullen a les urnes a traves de la provincia), sino que a mes a mes una part dels 2 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes seus membres escullen a traves dels paralmentns autonomics. AMb aixo tenim un sistema hibrid de doble legitimitat que desnaturalitza, que nomes es troba a Espanya.
QUE SON LES CORTS GENERALS? LEs Corts Generals son un organ constitucional de l'Estat regulat en el Títol III de la CE i integrat per els representants del poble.
FUNCIONS * La funcio mes important es la de legislar. Es a dir, que aprova les lleis, i entre aquestes lleis, pot aprovar les ordinaries, organiques (reserves a lleis organiques), decret llei CONVALIDAR(norma d'urgencia necessitat, pensada per regular suposits de gran necessitat), Decret legislatiu (explicar)., Llei de bases(hi ha determinats suposits en que es considera tambe que per la complexitat duna determinada questio el parlament no ha de lesgislar en detall si no que autoritza el govern a que ho faci), amb aixo sautoritza al govern perque legisli i faci un decret legislatiu.) CONTROL DEL DECRET LEGISLATIU on es fa un debat sobre aquest - En segon lloc, la funcio de control i impuls del govern. Podriem dir que hi ha basicament varies formes dimpuls ide control , que podem dividir en : * Les que tenen una exigencia de responsabilitat : MOCIÓ DE CENSURA CONSTRUCTIVA (Un 10% o 2 grups parlamentaris estan legitimats per iniciar-la, en el redactat hi ha d'haver un nou candidat i un programa alternatiu, despres han de passar 5 dies / i sha de votar despres per aconseguir majoria absoluta i majoria simple en 48 hores / QÜESTIÓ DE CONFIANÇA (El cap de govern, quan el govern se sent, en un determinat questionat a nivell dopinio publicao prque no reuneix prou majoria en el parlament per tirar endavant les seves iniciatives i demana el suport explicit sobre una determinada questio politica, aquesta questio de confiança podra sortir endavant amb majoria simple per obtenir la confiança de la cambra).
* Les que no impliquen trencar la confiança : Les solicituds d'informació (nomes te acces a la resposta qui ho pregunta) / Les preguntes (tothom te acces a la resposta) "2,5 minuts de pregunta i resposta en les orals" TIPUS DE PREGUNTA ORAL : La que es dirigeix al cap de govern (En el cas del Congrés i el Senat no tots els grups poden preguntar a cada sessió, sino que s'sestableix un sistema de torns, a Catalunya a cada sessió cada grup en pot fer una) LA PREGUNTA que es dirigeix a ministres i consellers: els parlaments destinen una determinada sesssio de control per fer preguntes als diferents membres del govern/ LES PREGUNTES QUE no es fan en el ple sinó en la comissió (pregunta en clau en comissió) no s'arecen mai al cap de govern, sino als membres de govern)/ Les interpelacions (és més genèrica, és demana el criteri de capteniment del govern en una determinada política) (subsegüent a una interpelació hi ha una moció, que consisteix en una proposta de resolució, un acord on sinnstsa al govern a fer una determinada cosa) (Aquesta moció, ha de ser congruent amb el contigut de la interpel·lació / Les comissions d'investigació d'enquesta / Les compareixences / 3 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes - (Especificitat de la funcion legislativa)Aprovar la llei dels pressupostos. (Pròrroga presupostaria, mantenir els pressupostos de lany anterior per exemple i aixi successivament / CONSEQUENCIES, la nula adequacio al moment) (Acord de no disponibilitat, "manquen diners del pressupost establer i s'han de reduir diners per a una determinada partida"), perque respon a un esquema anterior i no te marge de maniobra.)) /// Llei pressupostària : Suposa que nomes una llei del parlament tindra dassignar amb carrec el tresor públic, diferents recursos economics, de manera que la llei presupostaria implica una autoritzacio expressa perque qualsevol funcionari o autoritat pugui realitzar una determinada despesa, en ocasions tambe es poden augmentar credits o be fer acords de no disponibilitat. En segon lloc, el pressupost, de del punt de vista politic és l'expressió xifrada de quines són les directrius polítiques d'un govern. Té una excepcio en el 61.1 de la CE, on sestableix que en el cas del pressupost de la casa reial hi haura un privilegi constitucional consistent en que la casa reial rebra una assignacio global no dividida en partides i que no podra ser susceptible de ser controlat o fiscalitzat pel parlament. UNA altra funcio es la potestat tributaria, on l'art 103 CE s'estableix el que coneixem com la potestat tributaria originaria, estableix que tots els tributs han de ser creats per llei.
CARACTERISTIQUES O NATURALESA SEGONS LA CE DE LES CORTS GENERALS - La representativitat : Doncs les Corts Generals representen el conjunt del poble espanyol, per tat les seves decisions el representen. Podriem dir doncsd que les lleis son autoimposades de la comunitat sobre ella mateixa a traves de la figura duns determinats representants.
- El seu caracter deliberant, es a dir, senten que les Corts Generals han dexaminar de forma atenta i detinguda, qualsevol dcisio i per tant, a traves dun debat de contraposicio dopinions, acabar adoptant la decisio de forma absolutament premeditada o raonada.
- La inviolabilitat : Llibertat per expresar les seves opinions sense condicionants, i perque no estan subjectes a responsabilitat. Tenen nomes responsabilitat politica.
(les responsabilitats les veu en les urnes posteriorment).
- La continuitat : Nomes desapareix o es dissol el parlament quan finalitza el mandat, fins al punt que la propia CE, perque quedi clar que no es viola aquest principi de continuitat, estableix els periodes en que no hi haura sessions (vacances parlamentaries). La resta de periodes en els que hi ha sessions s'anomenen ordinaris.
COM FUNCIONA EL PROCEDIMENT LEGISLATIU El procediment legislatiu podriem dividir-lo en tres fases : 1) Fase d'iniciació : Necessita d'entrada definir quins són els subjectes de la iniciativa, doncs hi ha diferents subjectes que tenen legitimació activa. D'acord amb l'article 87 CE aquests subjectes són : El govern, el Congrés (15 diputats o 1 grup parlamentari (portaveu) / CAT- 5 diputats o 1 grup parlamentari(portaveu)), Senat (25 senadors o 1 grup parlamentari), iniciativa legislativa popular (500.000 firmes - CAT 50.000) "NO sobre reforma constitucional, matèries reservades a llei orgànica, les lleis orgàniques, les normes de caràcter tributari, les que afecten a les relacions internacionals i les que afecten a les prerrogatives com el dret de gracia o indult." , i els parlaments autonòmics, que poden fer-ho segons el art. CE, o amb un text 4 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes articulat de proposició de llei davant el COngreés dels diputats, o bé poden demanar al govern que sigui aquest el que presenti una determinada iniciativa legislativa que (els parlaments autonomics poden nomenar fins a un maxim de 3 comissionats per defensar-les).
2) Fase constitutiva de la llei dividida en 3 fases mes: * Fase d'inici : Correspon sempre al Congrés presentar la iniciativa. La tramitació comença amb la presentacio de la iniciativa en el registres i seguidament, la Mesa del Congrés comprova que aquesta reuneix els requisits des del punt de vista material i des del punt de vista subjectiu (que la persona que empren la iniciativa esta permesa per fer-ho)"el que l esta betat a la Mesa es entrar a analitzar el fons de la iniciativa" "qualsevol iniciativa que prengui una Mesa fora de les seves competència, es pot demanar un recurs d'ampara pel dret a "llibertats politiques" art. 24 CE.
DESPRES de ladmisio a tramit per la mesa del congres, es publica en el butlleti oficial corresponent, cosa que permet presentació d'esmenes. (sinicia el termini per presentar les diferents esmenes). TIPUS D'ESMENES : A la totalitat "de retorn : vol dir que l'esmenant considera que se li ha de retornar eexactament igual al govern de com s'ha presentada, tot demanant que el Congrés no la consideri i no entri a esmenar el seu articulat" "amb text alternatiu: Implica la seva substitució per un text diferent, per tant l'esmenant no deixa de considerar la matèria, sino que proposa un redactat diferent"(un cop presentades les esmenes a la totalitat es produeix un debat de la totalitat, en el que l'esmenant a la totalitat defensa la seva esmena, si prospera la de retorn, sen va al govern i sacaba la tramitació, si prospera la de totalitat es substitueix el text, i aqueest nou text, i es torna a obrir un nou termini d'esmenes perque es presentin esmenes a l'articulat). i a l'articulat (si es tracta d'un projecte de llei, directament passa el seu debat en Comissió, si es tracta d'una proposició de llei s'ha de procedir a fer el que es coneix com el debat de presa en consideració (fer un debat sobre si es oportu i necessari aprovar la llei en questio).
* Fase d'estudi, de debat i d'adopció del text legislatiu : Correspon l'estudi de la iniciativa legislativa a la comissió corresponent, i aquesta comissió nomenarà una Ponència(organ colegial de caracter provisional i acefal, que examina les esmenes a l'articulat presentades, que son examinades i valorades) (cada diputat de la ponencia arrossega el persentatge del seu grup parlamentari al Ple, pertant la ponencia pot recomanar esmenes o be rebutjat-les. ///// Les recomanades substitueixen el text de la llei i les rebutjades, queden vives per la seva discussió posterior en la comissió, on sinicia una nova fase on es discuteix sobre les esmenes rebutjades, i per tant la comissió pot nomenar acceptar-les. El text que ha elaborat la ponencia amb les esmenes recomanades per la poenncia mes les no recomenades (s'anomena Informe de Ponencia), el text que elabora la comissio procedent la poenncia mes les esmenes que saccepten en la mateixa comissio s'anomena Dictamen de la Comissió. Tant l'informe de la ponencia com el Dictament de la Comissio es publiquen en el butlleti corresponent.
Posterior es fa el debat en el Ple (hi ha lleis que necessariament han d'anar a Ple a ser discutides, i tambe moltes altres lleis que acaben la seva vida en comissió, i es decideix que aquesta actui en seu legislativa plena, es a dir que es dona els poders a la Comissio del que pot fer el parlament.
5 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes Si es tracta duna proposició de llei, es fa un debat al Ple i despres passa a la comissió si s'aprova per majoria simple.
Que es debat en el Ple, l'Informe de ponencia( a porta tacnada, gent expecialitzada sobre la questio 1 de cada grup parlamentari, laltre es a porta oberta on hi ha varis representants de cada partit i es un debat de cara a la galeria.), o el Dictament de la Comissió? * Intervenció del Senat : Posteriorment a la seva aprovacio en Congres o Comissió, es publica el text i senvia directament al Senat, on es segueix el mateix procediment que en el Congres pero amb algunes especialitats (les esmenes, que poden ser de beto "si prospera el beto o absoluta alla o simple en dos mesos", , i a l'articulat "torna al congres on sa de aprovar amb majoria simple") "sino hi ha cap esmena, s'aprova automàticament" i amb una reduccio substantiva dels terminis correspnents.
Despres es publica el text final i es considera aprovada.
3) Fase d'integració : Perque la llei sintegra aen lordenament juridic, i aquesta fase te alhora tres fases mes : * Fase de sanció : Correspon a la signatura del rei, que n oes mes que un acte purament formal, reglat, en el que no pot negar-se.
* Promulgació : QUan despres de la signatura el cap d'Estat mana que es publiqui la llei. (art 91. CE) * Fase de publicació : Quan es publica en els butlletins, i es manifesta quan entra en vigor, que normalment es 20 dies despres de la publicacio, a no ser que la llei mateixa expressi quan entra en vigor.
6 ...

Tags: