Tècniques qualitatives (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Mètodes de recerca en comunicació TÈCNIQUES QUALITATIVES Eines dissenyades per captar significats. (Busquen anar a buscar aquelles informacions i quantificacions que no s’han pogut captar o no es poden captar amb una tècnica quantitativa).
Són tècniques intensives: a fons amb mostra petita (característica important d’aquestes tècniques) ja que són tècniques més laborioses que crear un formulari i passar-lo.
(Ja que una eina quantitativa no ens dóna tota la informació. Cal complementar) És més complicat perquè entrem en significats i valors que tenen certa subjectivitat en la persona, són coses molt específiques i a vegades les subjectivitats depenen del background dels investigadors. (Tot i que també hi ha llibres d’estils com les tècniques quantitatives) Entrevista (en profunditat) “Intercanvi oral entre dues o més persones amb el propòsit d’aconseguir una major comprensió de l’objecte d’estudi, des de la perspectiva de la/les persona/es entrevistades” (Rodríguez-Gómez, 2016:99) - Recollir informació (sovint oculta) d’un participant sobre un objecte d’estudi, a partir de la seva interpretació de la realitat.
- Suposa una dinàmica interactiva, en un to informal i orientada a captar el màxim possible dels significats atribuïts per l’entrevistat - Es basa en els fonaments del mètode qualitatiu/comprensiu, però és una eina habitual en recerques amb triangulació.
- (Com sempre) La tria ha d’estar justificada teòricament i metodològica: l’emprarem quan en el nostre problema de recerca sigui important la subjectivitat, la definició que un subjecte fa de la realitat expressada en les seves pròpies paraules.
No té perquè ser una, poden ser diverses sessions. Primer contacte- expliques l’estudi una miqueta i entres en contacte per trencar el gel i la segona ja seria l’entrevista en profunditat. La tercera trobada seria per exemplificar els resultats i què es farà amb ells (pot ser via mail o en persona: Pots consultar aquí els resultats de l’entrevista…).
Demana un vincle sòlid amb l’entrevistat, per tal que augmenti la confiança i aporti aspectes més íntims de la seva visió del món. (Per això millor un primer contacte per conèixer a la persona i crear un vincle).
Entrevistes llargues, on es deixa expressar-se a l’entrevistat però se li demanen ampliacions i aprofundiments i se li repregunta.
Exigeixen un alt grau de preparació prèvia encara que siguin semiestructurades o no estructurades.
Tipus d’entrevista: - Superficial o en profunditat Mètodes de recerca en comunicació - Estructurada, semiestructurada o no estructurada (totes necessiten una preparació) - Focalitzada o no focalitzada (pots començar parlant d’un tema determinat o començar parlant de certes coses i després anar a aquell tema en qüestió) - Directiva o no directiva (conversa informal i em vas dient el que vols o vaig dirigint-te i redirigint-te per on vull que vagis.
Passos de la tècnica: - Preparació del guió.
Deriva del problema de recerca (objectius, preguntes, hipòtesis).
Un bon treball de documentació previ (Evitar enganys i aprofitar més l’entrevista) Ordenar per blocs temàtics i seguint lògica d’embut (del més general al més específic) No ho podrem preguntar tot: eliminar, agrupar, sintetitzar preguntes - Desenvolupament de l’entrevista No és una bateria de preguntes-resposta: es busca relat fluïd, natural.
_Preliminars: explicar el sentit de l’entrevista per generar confiança.
_Inici: conversa informal, al voltant d’aspectes generals o introductoris _Cos: entrem a fons, apareix el guió/qüestionari. Part clau per nosaltres.
_Tancament: recapitular el que s’ha dit, si s’escau. No acabar malament! Ha de tenir un final.
Prova pilot: una primera entrevista per testar-ne la validesa.
- Transcripció de les converses Les entrevistes s’enregistren sempre i es prenen notes de camp sobre contingut, llenguatge no verbal o el context. (Hi ha qui prefereix transcriure només aquella part que els interessa i hi ha qui ho transcriu tot) _Transcripcions: descripcions d’allò més significatiu de la conversa.
 No només del contingut, sinó també la forma de dir-lo. No deixar passar molt de temps des de l’entrevista Ajuden a preparar les entrevistes posteriors .
Obtindrem relats sobre la realitat, sobre l’objecte d’estudi, que analitzarem amb tècniques d’anàlisi del contingut Mètodes de recerca en comunicació Grups de discusió (focus group) “Una discussió oberta basada en una guia de preguntes amb la finalitat d’obtenir percepcions o idees sobre un tema d’interès a partir de la comunicació entre els seus participants” (Fàbregues i Paré, 2016: 160) Es basas en l’assumpció que un grup de gent discutint sobre un tema aportarà més informació i de més qualitat que entrevistant els seus membres individualment Entre 6 i 12 persones triades per mostreig no probabilístic (s’ha seleccionat el tipus de persones, no és allò que tota la població té probabilitats de ser triada, així podem obtenir una mostra representativa ajustada als nostres objectius) guiades per un moderador (té la responsabilitat d’encaminar tota la discussió cap a la temàtica).
La paraula clau és discussió: arrancar el debat i deixar que flueixi Com amb les entrevistes, pot ser estructurat i no estructurat (molt complex) Obtenir un marc general d’informació sobre un tema d’interès a partir.
Estimular la generació d’idees més elaborades i/o noves i conceptes creatius a partir de les sinèrgies que emergeixen de l’intercanvi Investigar fenòmens controvertits i temàtiques complexes i sensibles Accedir al llenguatge particular i als mons conceptuals dels membres Servir de base per a la generació d’ítems d’un qüestionari posterior Molt emprat en recerca aplicada per empreses comercials Mètodes de recerca en comunicació Passos dels focus group: - La selecció dels participants El perfil dels memebres depèn molt del problema de recerca Cal avaluar-ne abans la pertinença i explicar l’objectiu del grup Les variables de l’objecte d’estudi són clau: mostreig per quotes Els grups poden ser homogenis (norma) o heterogenis (Execepció): homogeneïtat intragrupal i heterogeneïtat intergrupal És comú retribuir-los per la seva participació No hi ha consens sobre número de grups: mínim entre 4 i 6 - La planificació de les sessions Entre dues i tres hores de durada mitjana La localització pot afectar al desenvolupament Guió estructurat amb contingut a tractar. Estableix límits Estructura en embut: del més general al més particular (objectius) S’especifica el temps per a cada qüestió i com es presentarà cadascuna S’hi fa constar el material que es compartirà amb els participants Mètodes de recerca en comunicació - El paper del moderador Figura central, triada també d’acord amb els objectius Habilitats per entrevistar i moderar: ha de mantenir viu el debat però també centrar-lo Ha de ser conscient que influeix en el desenvolupament de la discussió: amb perfil similar als membres del grup No ha de liderar la discussió, sinó facilitar-la - L’enregistrament de les dades Es genera una gran quantitat d’informació Enregistrament en audio o vídeo Notes de camp: la importància d’un secretari/assistent Tot el que s’obté es transcriu també. I es va organitzan l’informe a partir de les coses i temàtiques que interessen.
...

Comprar Previsualizar