Tema 1 - Vegetal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 2º curso
Asignatura Producció de Primeres Matèries
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Visió històrica: En perspectiva Origen de la producció de planta en sèrie (agricultura) La producció de planta forma part de l’evolució cultural dels humans i té una antiguitat d’uns 10.000 anys.
 850.000 – 50.000 anys  Fase evolutiva amb un lent desenvolupament de la tecnologia:  Durada de 40.000 generacions (94% de la humanitat)  Energia  Foc (recurs renovable)  Ús de productes naturals en tecnologia i medicina  Sostenibilitat  molt alta  50.000 – 10.000 anys  Gran salt endavant. Aparició de la consciència humana. Llenguatge complex.
Evolució accelerada de la tecnologia:  Durada de 1.600 generacions (5% de la humanitat)  Energia  Foc  Sostenibilitat  menor (extincions de grans animals)  Apareix l’art i els enterraments  10.000  Apareix l’agricultura:  Durada de 400 generacions (1% de la humanitat)  Energia  Foc, vent, aigua, tracció animal (recursos renovables)  Es formen ciutats, estats, imperis, apareixen les classes socials (esclaus), alguns imperis col·lapsen per mala gestió dels sòls  Sostenibilitat  encara menor (processos de degradació de sòl, salinització i erosió)  1950 – Actualitat  Revolució verda:  Durada 2 generacions (0,005% de la humanitat)  Energia  combustibles fòssils (carbó i petroli)  Augment de la producció de menjar i de la fam. Coincideix amb un augment demogràfic sense precedents i amb un augment accelerat de les diferències entre rics i pobres  Sostenibilitat  més baixa encara (augmenta molt la pressió sobre el medi) Comparant un caçador/recol·lector viu millor que un agricultor a Àfrica (per exemple).
ACTUALMENT:  Fertilitzants minerals  Maquinària  Selecció genètica  Creixement exponencial humà  Introducció de combustibles fòssils en la fabricació  La producció no satisfà la demanda DEURES  Minimitzar l’impacte sobre el medi i incrementar la sostenibilitat.
Avui en dia l’individu té més presència i valor. Depenem de nosaltres mateixos i som responsables de que el menjar ens el donem nosaltres mateixos. El nostre sosteniment depèn de la nostra societat. Canvi en els hàbits alimentaris en països rics.
Creixement demogràfic exponencial amb l’inici de la revolució industrial. La mitjana era de 0,5 hectàrees i va passar al 1995 a 0,25 hectàrees. S’ha de produir més per àrea cultivable. Més intensitats d’ús del territori, és a dir, sòl més potencial al cultiu.
La terra no pot estar constantment generant collites ja que els minerals i compostos orgànics s’exhaureixen i s’han de tornar a aportar. Per tal de realitzar la regeneració del sòl, cal adoptar tècniques com el guaret o adobar els camps amb fems o fertilitzants. Innovació entre espècies existents, més idees de possibles nous aliments o en creixements més ràpids.
Adobs verds  Crema de branques, fulles, matolls, brossa (carboneres). Fems. Compost de restes orgàniques amb cucs.
Els bacteris nitrificants fertilitzen el sòl organificant-lo encara que també es pot obtenir amoni a partir de reactors (N2  NH4).
Revolució verda Ha generat molt menjar però també problemes.
S’ha augmentat la pressió ambiental (fertilització del sòl i empobriment, aigües contaminades). Ha coincidit amb un augment demogràfic exponencial.
Per sobreviure al camp cal produir grans quantitats (disminució dels petits agricultors i de l’artesania agrícola). Els avis dels agricultors obtenien més beneficis amb menys producció. Ara s’ha de conrear més per arribar a aquells nivells.
Distribució desigual del menjar a favor dels qui disposen de la tecnologia i de l’energia. Els països on hi ha més pobresa alimentària es per contra on es realitza un major creixement demogràfic, de manera que s’arriba a la conclusió que el creixement de la població no té res a veure amb el menjar. El problema en els casos de pobresa nutricional radica en la seva distribució.
Teoria de Maltus Quina és la causa del creixement demogràfic desmesurat? Hi té a veure la producció industrial de menjar? En Maltus es va fixar que la producció de menjar tenia unes limitacions físiques que no li permetien créixer més que linealment. En canvi, la població creixia exponencialment. Per tant, la producció de menjar seria sempre la principal limitació del creixement de les poblacions humanes (producció vegetal linealment, i producció animal exponencialment).
Si bé això pot ser cert en poblacions aïllades, sembla ser que no ha estat així en els últims 200 anys degut a la gran expansió dels sistemes agrícoles arreu del món i a la forta tecnificació i intensificació agrícola, incloent el transport de menjar a grans distàncies. La població en països desenvolupats o amb més recursos avarca més quantitat de la producció mentre altres zones pateixen severes carències.
Ara ens estem acostant a la màxima capacitat de producció de menjar del planeta i la població segueix creixent (teoria de Maltus un altre cop).
Relació entre la revolució verda i el creixement demogràfic Causa o efecte? VISIÓ HISTÒRICA  Com va començar la revolució verda? S. XIX: quan el creixement demogràfic va augmentar molt, va propiciar una major intensificació de les explotacions agrícoles.
Els fems eren la font principal de nutrients, encara que també s’utilitzaven:      Adobs vegetals o verds Enterrament de les cendres de matèria orgànica d’origen forestal (formiguers) Restes de menjar (escombraries urbanes) Cendres Materials fecals humans Es posa de manifest que aquest sistema de fertilització era insuficient per a mantenir la producció agronòmica necessària per sostenir la població.
“empobrecimiento en materia orgánica” “desprecio a los abonos orgánicos que han sido, son y seran siempre la base de toda racional fertilización del suelo” En aquesta època es va començar a parlar dels fertilitzants industrials. Els fertilitzants minerals més antics varen ser els de fòsfor i els nitrats que s’obtenien de manera no renovable de dipòsits naturals.
“los abonos minerales o químicos no pueden ni podrán nunca sustituir a los orgánicos: son complemento importantísimo y necesario para producir mayores cosechas, siempre que se empleen en el momento oportuno y en cantidad adecuada” VISIÓ GEOGRÀFICA  Com es distribueix actualment la producció de menjar i el creixement demogràfic al món.
En aquestes condicions, en situacions amb alta densitat de població, com ara la que es vivia a les comarques del Vallès, es posa de manifest que aquest sistema de fertilització era insuficient per mantenir la producció agronòmica necessària per sostenir la població.
EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC TÉ A VEURE AMB LA DISPONIBILITAT DE MENJAR: Les poblacions ben nodrides no contribueixen gaire al creixement demogràfic, al contrari que les poblacions mal nodrides, que sí que ho fan. Menys menjar, més creixement. El creixement demogràfic sembla que es relaciona inversament amb la disponibilitat de menjar  Com s’entén això? Els països mal nodrits exporten aliments amb % rellevants del seu PIB.
El problema de la fam no és un problema associat a la disponibilitat de menjar, sinó a la seva distribució. El menjar va allà on hi ha diners, no on hi ha gana.
En l’actualitat, la producció de planta és la base del sosteniment dels humans però no és la base de l’economia.
De tota manera:  Actualment i malgrat la crisi del sector agroalimentari es manté i fins i tot segueix creixent.
 També és destacable, en plena crisi, el creixement de l’agricultura sostenible.
 Moltes multinacionals han invertit darrerament en terra en llocs clau per la producció vegetal (menjar, biocombustibles).
Idees clau sobre la producció de menjar VISIÓ BIOLÒGICA – AMBIENTAL:  La producció animal se sosté de la producció de planta seguint una relació aproximada de 1:10.
 L’impacte ambiental de la producció animal és major que el de la producció vegetal.
 El contingut proteic de les plantes és genèricament baix. El dels animals és alt.
 El contingut d’hidrats de carboni de les plantes és alt mentre que el dels animals és baix.
 Hi ha animals que tenen més capacitat d’alimentar-se de plantes que els humans (remugants) o que poden viure dels residus (gallines).
IMPLICACIONS SOCIALS:  Pràcticament no hi ha societats vegetarianes si bé la base de la dieta ha estat sempre vegetariana amb complementació de proteïnes animals. Tipus de vegetarians:  Vegans  mengen vegetals però cap derivat o processat en el que intervinguin animals.
 Demitarians  tenen una base vegetariana amb ingesta dels requeriments indispensables de proteïnes animals.
 La religió, cultura o raons ambientals han portat a l’exclusió del consum d’animals:  Exemple: els musulmans no mengen porc i els hindú tenen la vaca sagrada però mengen gos, en canvi, nosaltres mai menjaríem un gos o un gat.
DIETA 88 – 90: 50% cereal, 20% olis, 15% carn i peix, 10% fruita, 5% tubercles i arrels.
1. L’aliment base d’una gran part de la població mundial és una matèria prima d’origen vegetal: cereals, lleguminoses, tubercles,...  tenim la possibilitat de prescindir dels animals. Gairebé tots els animals dels que ens alimentem són herbívors i/o omnívors. Curiosament no mengem animals carnívors.
2. La producció animal se sustenta en la producció vegetal.
El tipus d’aliment bàsic depèn de:      Climatologia  disponibilitat d’aigua Característiques del sòl  ja sigui bàsic o àcid Nivell tecnològic  permet suplir en part les limitacions dels dos factors anteriors Factors biogeogràfics i historicoculturals donen lloc a la sembra d’un tipus de vegetal en concret Tipus d’agricultura  els adobs i els fertilitzants Nord – Amèrica: gira – sol, chenopodium.
Centre – Amèrica: moresa, frijoles, carbasses. / Etiòpia: cafè, teff.
Andes i Amazones: patata, mandioca / Xina: arròs, mill / Nova Guinea: canya de sucre, plàtan.
Origen dels conreus  Actualment es cultiva de W – E ja que aquestes extensions tindran el mateix clima.
 El cavall introduït al camp va portar els inicis de la tecnificació a partir de llaurar més ràpid grans zones. A més, s’alimenta d’herba de qualsevol tipus.
 Plantes de cereals (arròs per excel·lència) i lleguminoses són els principals vegetals de conreu ja que organifiquen el terreny (nòduls amb nitrosomones) a més de ser aliments que es poden emmagatzemar tenint una vida útil relativament elevada.
 L’organisme regula en funció de les carències i excessos de forma que elimina algun nutrient o n’absorbeix d’altres indispensables.
MUNDIAL ESPANYA Producció Vegetal (PV) 85% 61% Producció Animal (PA) 15% 39% Interès de la indústria alimentària en la producció de primeres matèries d’origen vegetal 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Qualitat del producte elaborat.
Qualitat i disponibilitat de primeres matèries.
Control sobre la producció.
Contractar les terres i la seva explotació.
Acordar un pla de producció  llavor, varietat, sembra, tècnica de conreu, recol·lecció,...
Proporcionar la llavor o planter de les varietats més adequades.
Proporcionar i controlar l’ús dels agroquímics  fertilitzants i fitosanitaris.
Proporcionar transport i controlar l’emmagatzematge i conservació.
Conèixer els sistemes de producció i els factors dels que depenen  sòls, vegetals, agroquímic, tècniques de conreu,...
LES ETIQUETES D’AGRICULTURES SOSTENIBLES FAN REFERÈNCIA A:  Agricultura integrada  porten un control de qualitat de fertilitzants i agroquímics (plaguicides i pesticides) minimitzant el seu ús.
 Agricultura ecològica  producció vegetal sense ús de químics, el cultiu és totalment natural.
 Denominacions d’origen  posen restriccions als sistemes de producció de primeres matèries amb l’objectiu d’augmentar el valor, preservar tradicions i minimitzar la competència.
Producció de planta  Depèn de la qualitat del medi (sòl, clima), característiques de la pròpia planta, tècniques de conreu aplicades (fertilitzants, reg, ús d’agroquímics) i models de gestió (combinacions de conreus, ús de varietats o clons, tipus i forma d’aplicació de fertilitzants i agroquímics).
 Sincronia entre la qualitat i el consum (diferència entre un producte fresc i un de congelat/tractat). El consum de proximitat comporta menys transports implicats i millora la conservació.
 Agricultura integrada en el paisatge en la distribució de les espècies vegetals en el terreny. També en el conreu en cavallons influeix la distància entre els conreus per garantir una humitat base i no perdre ni llum ni terreny.
Exemple: la tomaquera té molta superfície en el medi (fullatge i tiges) i també té unes interaccions importants amb el sòl a partir de les arrels.
AGRICULTURA: Simbiosi entre sòl i planta. Si el sòl es troba ideal, la planta hi creix molt bé.
Hi ha diversos tipus d’agricultura: Integrada en el paisatge  combinacions de conreus (ús de varietats o clons). Cirerers en zones fondes humides mentre que els ametllers haurien de ser en zones elevades menys humides i amb pendent.
AGRICULTURA INTENSIVA: Tendència actual  AGRICULTURA INTENSIVA.
L’agricultura intensiva és aquella que consisteix en pràctiques agrícoles d’alta producció per unitat d’àrea, usualment pel gran abús d’adobs, agroquímics, mecanització,...
Cultius hidropònics  es defineixen com la tècnica de cultiu de plantes sense utilitzar el sòl, sinó que s’utilitza un medi inert al què se li afegeix una solució nutritiva que conté tots els elements essencials pel creixement de la planta. Com que no usa el sòl, l’arrel està directament en aigua (oxigen, fertilitzants adients,...). amb aquest tipus de cultiu s’aconsegueix el màxim creixement però té un alt cost en infraestructures (com hivernacles amb pisos) i molta tecnologia i energia (es crea energia lumínica amb bombetes de llum). S’ha d’explotar el territori per produir els plàstics, ferros per fer l’estructura i les eines,...
Avantatges:  Proveeix a les arrels en tot moment d’un nivell d’humitat constant, independentment del clima o l’etapa de creixement.
 Redueix el risc per excés d’irrigació.
 Evita la despesa inútil d’aigua i fertilitzants.
 Redueix malalties produïdes pels patògens del sòl.
 Augmenta el rendiment i millora la qualitat de producció.
En cultius hidropònics la pressió sobre el medi, la importància econòmica i la intensitat d’ús del territori és màxim.
Característiques que ha de tenir qualsevol material per se utilitzat com a substrat:  Ser de naturalesa inert, això permet un bon control de la nutrició que és quasi impossible d’aconseguir en el sòl degut a la gran quantitat de reaccions que s’hi produeixen en aquest.
 Tenir una relació aire/aigua equilibrada per evitar els problemes de falta d’aeració per riscs excessius en la falta d’oxigenació de les arrels.
 Ser de fàcil rentat (sals)  Això dóna opció a pal·liar una part de les pèrdues de producció en cultius en sòl per acumulació de sals.
AGRICULTURA EXTENSIVA: L’agricultura extensiva és un sistema de producció agrícola que no maximitza la productivitat del sòl a curt termini amb la utilització de productes químics, el rec o el drenatge, sinó fent ús dels recursos naturals del lloc.
 Parcs nacionals, boscos explotats, pastures extensives i plantacions forestals (sòls forestals)  pressió sobre el medi, importància econòmica i intensitat d’ús del territori mínim.
 Agricultura extensiva (pastures i farratges), agricultura intensiva (farratges) i agricultura en hivernacles (sòls agrícoles)  pressió sobre el medi, importància econòmica i intensitat d’ús del territori mitjà – alt.
 Pastures  l’animal menja directament al camp.
 Farratges  cultivar per ensitjar i alimentar posteriorment.
La nostra societat es troba més a prop de la producció que de la conservació.
Revolució verda: Sistema neocolonial que radica en l’alta producció, reg, modernització de les tècniques i les llavors. Ús de pesticides i plaguicides per controlar plagues d’insectes.
BASES DE LA REVOLUCIÓ VERDA (FAO – 60): Importància i limitacions: 1. Augment de la intensificació del sòl conreat:  Disminució de les terres de bona qualitat  Disminució de superfície per habitant 2. Augment de la superfície de sòl en regadiu:  Poca disponibilitat d’aigua i risc de salinització 3. Augment d’ús de fertilitzants i agroquímics:  Disminució del rendiment per excés de fertilitzants  Degradació de les terres i contaminació de sòls i aigües 4. Millora de la selecció vegetal:  Varietats més productives  Pèrdua de la biodiversitat en els conreus  La revolució verda ha fet un gran progrés en varietats tradicionals però és insuficient ja que l’activitat és del 50% i es mira al cap de períodes a llarg termini (10 – 20 anys) amb ris de perdre’s 5. Millora de les tècniques de conreu (nova maquinària):  Sistemes nous per minimitzar la labor de la terra  encareix la producció  Sembra directa a partir de tractors i arada  augment de la pertorbació del sòl CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ VERDA:  Més producció  Produir molt en poc territori  energia  Produir molt en molt territori  energia  Disminució del cost econòmic del producte agrícola  Disminució dels petits agricultors  Menys eficiència de la producció en termes energètics i ecològics (més energia) ...