Bloc I característiques dels virus (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura microbiologia i aplicacions
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 31/12/2014
Descargas 20

Vista previa del texto

BLOC I: CARACTERISTIQUES DELS VIRUS La virologia és la ciència que estudia els virus. Virus deriva del concepte verí, perquè es va veure que provocaven molts problemes. Té una gran importància des del punt de vista veterinari perquè molts veterinaris hi ha participat.
   Pasteur (1884) va descobrir el virus de la ràbia en animals.
Mayer (1886) va descobrir el virus del mosaic del tabac que va donar lloc al coneixement de les característiques dels virus.
Iwanowsky (1892) va descobrir els virus que es poden filtrar.
La virologia s’inclou dins la microbiologia i per això ha de complir uns requisits. Els virus no es poden observar amb microscopis òptics. No creixen en cultius convencionals. Es diferencia molt de la microbiologia.
DEFINICIÓ DE VIRUS: “Els virus són elements que tenen el genoma constituït per un sol tipus d’àcid nucleic que es replica a l’interior de les cèl·lules vives, utilitzant la maquinaria biosintètica de les cèl·lules i produint la síntesis dels elements especialitzats que necessita per transferir el genoma víric a un altre cèl·lula” (Luria i Darnell, 1978).
Els organismes vius es relacionen, s’alimenten i es reprodueixen, el virus no ho compleixen i per això es parla d’elements. Els virus no són organismes vius, per això no parlem de microorganismes. El que coneixem com un virus viu és aquell que té capacitat infectiva. Tenen una mida molt petita i això vol dir que si els filtrem passaran, diem que són filtrables. Es diu que els virus travessen filtres que atrapen bacteris, però els micoplasmes travessen els filtres.
Poden donar problemes de contaminació. Els virus cristal·litzen quan es deixen reposar, i permet veure millor la seva forma.
Tenen un sol tipus d’àcid nucleic i ens permet diferenciar-los en virus ARN i virus ADN. Després es complica. Poden tenir una o dues cadenes de l’àcid nucleic. És a dir poden ser monocatenaris o bicatenaris. Encara que tinguin una cadena o dues podem trobar que poden formar una sola línia o trobar-se fragmentats. Pot estar sencera o segmentada. Quan el presenta fragmentat es representa amb ∑. L’àcid nucleic està protegit per la càpside que és una coberta rica en proteïnes.
Utilitzen la maquinaria de la cèl·lula per a replicar-se i per tant són paràsits intracel·lulars. Tenen enzims. Composició bàsicament proteica, alguns enzims. Són molt importants per a la funció dels virus i ens serveixen per diferenciar-los.
Els podem filtrar i si els deixem reposar cristal·litzen i ho podem veure al microscopi electrònic per veure la morfologia.
Són molt específics per hostes. Sempre cèl·lules vives perquè la necessiten per replicar-se.
CLASSIFICACIÓ PER HOSTES: Es classifiquen segons la cèl·lula que infectin. La majoria els veurem a pràctiques.
1.
2.
3.
4.
Virus de bacteris o bacteriòfags Virus de fongs o micovirus Virus d’animals Virus de vegetals 1 CARACTERISTIQUES DELS VIRUS: Tenen una mida d’entre 18-300nm i per observar-los necessitem un microscopi electrònic. Podem diferenciar la forma dels virus. Hi ha 3 grans grups de morfologia o simetria perquè són cristalls: 1. Simetria Helicoïdal  Pròpia de virus que afecten a cèl·lules vegetals. Simetria que segueix una hèlix de l’àcid nucleic que està protegit per una càpside formada per unitats, cadascuna de les quals s’anomena capsòmer. En els virus helicoïdals els capsòmers es situen al voltant de l’hèlix d’àcid nucleic. Dóna l’avantatge que les hèlix poden contraure’s i facilita l’entrada de l’àcid nucleic a l’interior de la cèl·lula. Ex.
Virus del mosaic del tabac.
2. Simetria Icosaèdrica  Té forma d’icosaedre. Tindrà una càpside protegint l’àcid nucleic que pot ser ADN o ARN i monocatenari o bicatenari o fragmentat. Els capsòmers es distribueixen agrupats de 5 en 5 o de 6 en 6. Agrupats de 5 a les cares i de 6 als vèrtex. Parlem de pentàmers i hexàmers. A partir dels extrems o a qualsevol ubicació de la càpside poden aparèixer prolongacions externes que poden ser proteïnes o lípids, si són les dues parlem de glicoproteïnes que col·laboren en la diferenciació del virus. Ex. Adenovirus.
El segon té forma arrodonida amb una coberta que els protegeix i prolongacions. Per la banda de fora hi ha una coberta o embolcall extern i a dins tenim trossos d’àcid nucleic que cadascun està protegit per una càpside. Té coberta externa i càpside protegint l’àcid nucleic. Són mini-càpsides. Si eliminen les prolongacions perden patogenicitat. La coberta té lípids i protegeix la càpside. Són més resistents al medi. Aquesta coberta pot ser digerida i si es perd queden més dèbils tot i tenir càpside. Un virus sense coberta és més resistent que un que en tenia i l’ha perduda.
3. Simetria Mixta  Tenen un cap de simètrica icosaèdrica i un cos en forma helicoïdal. La càpside existeix sempre però el coll pot desaparèixer i continua sent un bacteriòfag.
2 *Hi ha virus que no tenen aquesta morfologia perquè van ser descoberts més tard i per tant no es van classificar. Per exemple el virus de la ràbia o l’èbola que són diferents. I ara s’està canviat tot.
Si mirem l’esquema podem veure l’estructura. El primer és un exemple d’un virus icosaèdric amb embolcall. La morfologia de la coberta i la càpside poder tenir relació.
VIRUS DE DNA: El seu àcid nucleic és el DNA. Afecten a especies animals. Són més grossos que els de RNA. Són més fàcils d’observar.
POXVIRUS  Són molt densos. Són com rajoles i no tenen la forma icosaèdrica típica. Són irregulars. El prefix Pox vols dir receptacle o butxaca. Els virus que trobem en aquesta família afecten a la superfície de la pell i queden guardats com en una butxaca. Es transmeten per contacte directe per secrecions. Van ser els primers en ser estudiats per la seva mida i perquè n’hi ha un de molt important perquè va produir molta morbilitat i mortalitat. És el virus de la verola humana que es considera eradicat. Tot i no trobar-se al medi ambient el tenen guardat als laboratoris i s’espera que mai surti. La població humana va quedar molt protegida davant el virus quan hi havia virus, ara ja no es vacuna la gent davant aquest virus i no estaríem protegits. Se’n descriuen molts i part dels que afecten a les vaques es poden transferir als humans (Ex. Verola munyidors).
VIRUS DE LA PESTA PORQUINA AFRICANA  Sempre que en el nom d’un virus aparegui la paraula pesta que vol dir que és un procés que s’estén amb molta facilitat i per tant la capacitat d’infectar és molt gran. S’han de declarar a nivell sanitari. Afecta bàsicament els porcs tant domèstics com salvatges. Es coneix com a PPA. Ha donat molt problemes, es considera controlat. És un exemple de virus que afecta a porcs i no es transmet a l'espècie humana ni tan sols per consumir-los. Es manté al producte elaborat, refrigerat i congelat. Problemes econòmics. Va ser descobert a Àfrica.
HERPESVIRIDAE Herpetologia és la ciència que estudia les serps. Es diuen així perquè segueixen nuclis nerviosos i semblen una serp. Afecten a l’home i altres animals. Molt típic el de mucoses com el labial. Quan entren en contacte amb l’hoste mai marxen, poden no manifestar-se però mai l’eliminem. Queden latents.
ADENOVIRUS  És un virus d’ADN. No són molt importants per si sols però són porta d’entrada d’altres virus per a que es manifestin com a oncogènics.
PAPOVAVIRIDAE  El nom recorda 3 característiques. Pa prové de papil·loma que vol dir berrugues. Po és l’inici de polioma que és un procés cancerigen que es manifesta per la pèrdua de diferenciació de les cèl·lules. Va prové de vacuola . Poden produir berrugues, poden causar processos cancerígens i alteren les cèl·lules produint vacuoles.
HEPADNAVIRIDAE  Tenen DNA i es troben al fetge on causen problemes hepàtics.
PARVOVIRIDAE  Són els més petits que es coneixen.
3 VIRUS RNA: N’hi ha més que afecten animals.
PARAMYXOVIRIDAE I ORTHOMYXOVIRIDAE  Myxo vol dir producció de mucositat. Provoquen problemes respiratoris. Ortho vol dir recte. Para relacionat amb. La primera seria la orthomyxoviridae que és la més important.
Els para afecten a les aus i el de les galteres humanes.
CORONAVIRIDAE  Porta corones formades per les permutacions que no són rectes i estan separades entre elles formant una mena de corona al microscopi. Afecten a les aus.
ARENAVIRIDAE Són molt desordenats en quan a la seva estructura. Poc estructurats i per això es deien així. Són RNA.
RETROVIRIDAE  Van en sentit invers. Tenen transcriptasa inversa. Els virus de la immunodeficiència són així.
REOVIRIDAE  Són virusòfags.
BIRNAVIRIDAE  Virus RNA de doble cadena.
PICORNAVIRIDAE  El més petit de tots.
CALICIVIRIDAE  Es va veure que presenten una estructura externa diferent que sembla que es fica endins. Molta imaginació per veure-ho. Com una pansa.
RHABDOVIRIDAE  És el virus de la ràbia. Forma de bala.
TOGAVIRIDAE I FLAVIRIDAE  Tenen coberta per això es diuen Toga. Els flaviridae causen febres que modifiquen la coloració de la superfície corporal, com el productor de la superfície groga.
BUNYAVIRIDAE  Tenen el nom del lloc on es va descobrir.
AÏLLAMENT I DETECCIÓ DE VIRUS: Sempre en condicions de molta prevenció per a no contaminar la mostra ni el tècnic. Hem de permetre al virus multiplicar-se per a veure l’efecte sobre els cultius. Hem de veure cultius cel·lulars on no veiem el virus però veiem el seu efecte sobre les cèl·lules. Hi ha dos tipus de tècniques: 1. Cultius cel·lulars  Permeten veure l’efecte del virus. Són cultius molt làbils i necessiten un medi de suport molt ric i fàcilment contaminable. A partir de la mostra que arriba el que es fa es posar-se en contacte amb cultius cel·lulars per observar la resposta. Pot passar que en el moment que el virus afecta les cèl·lules provoqui una lisi, pot provocar desorganització o pot ser que no passi res. Si les afecten de forma irreversible diem que tenen un efecte citopatic. Es poden comprar per evitar la contaminació. Procedeixen de cèl·lules 4 que creixen molt ràpidament, normalment de processos tumorals. Moltes vegades no volem conèixer la presència del virus sinó la seva resposta. Es fa un seguiment d’antígens i anticossos per a fer una evolució de la infecció. Pot persistir resposta per sempre amb anticossos de memòria.
Microscopi invertit. Tenen un efecte citopàtic és a dir que fan un efecte sobre la cèl·lula. Poden ser de lisi o no. Dins els que causen lisi cel·lular tenim els adenovirus, els poxvirus i els enterovirus. Poden alterar les cèl·lules fent que es fusionin entre elles formant cordons que són síncits. També poden no fer res a la cèl·lula o molt poc.
2. Ous Embrionats Podem veure directament el virus preparant la mostra i observant-la al microscopi. S’intenta eliminar. S’inoculen en diferents zones de l’ou embrionat perquè no tots creixen a tot arreu. És fràgil i a més l’ou ha d’estar en una fase del desenvolupament determinar. A més hem d’inocular les mostres i per tant manipular-les. Després es tapa el forat amb resina. Es fa passar un feix de llum per veure l’efecte.
*Quan volem detectar els virus i volem trobar la partícula vírica com a tal hem d’anar a microscòpia electrònica. Si volem veure l’efecte poden posar en pràctica aquestes dues tècniques. En la microscòpia de transmissió observem talls de la mostra. Hem de fer sempre una preparació de la mostra.
HI ha altres probes que ens permeten determinar l’efecte del virus o més aviat la seva resposta sense afectar directament a les cèl·lules:           Hemadsorció El prefix hema vol dir glòbuls vermell, és a dir sang i adsorció vol dir per sobre. Es modifiquen les estructures dels teixits per fer que els glòbuls vermells es dipositin sobre ells. Posem en contacte els virus amb la mostra de sang i passats uns minuts traiem la sang. Si hi havia virus tot i rentar molt bé tindrem glòbuls vermells retinguts.
Hemaglutinació  Aglutinació de glòbuls vermells, vol dir que s’uneixen entre ells. Parlem d’aglutinació quan tenim una reacció antigen-anticòs sense precipitar. Si tenim una mostra amb virus aquests provoquen l’aglutinació dels glòbuls vermells quan hi posem sang. Si realment hi havia virus amb aquesta capacitat fan una aglutinació que dóna lloc a flòculs de color vermell. Pot donar lloc a lectures confoses perquè hi ha virus amb capacitat d’elució que vol dir dilució. És a dir poden formar aglutinats però passat un temps es perden.
És espontani. Podem veure si tenim aquests virus amb aquesta capacitat única d’elució com el de la grip.
Immunofluorescència Radioimmunoassaig ELISA Detecció de immunoperoxidasa Fixació del complement Neutralització Determinació de IgM PCR  Només permetia detectar àcid nucleic. En el cas dels virus és útil perquè només en detectar l’àcid nucleic vol dir que hi ha virus amb capacitat infectiva.
*És millor anar fent diferents proves al llarg del procés que desenvolupa l’animal.
5 La quantitat de resposta que tenim és el títol, és a dir la quantitat d’anticossos que tenim a l’organisme. Si vacunem una població animal el que fem es donar la resposta immunitària, és a dir anticossos. Un animal vacunat tindrà resposta i si busquem la presencia d’un virus mirant la seva resposta aquests animals vacunats seran falsos positius.
FASES DE LA REPLICACIÓ DE VIRUS EN CÈL·LULES ANIMALS: A part de poder actuar en front del virus i els seus components, si aconseguim que no s’uneixi o interferim en el procés ja no s’estendrà. Tenim una esquema senzill del procés de replicació.
1. Primer es dóna un reconeixement que propiciarà la unió del virus a la cèl·lula que infectarà. El virus s’adsorbirà sobre la cèl·lula.
2. La cèl·lula engloba la partícula vírica, sembla un procés de fagocitosi però amb una vacuola que integra el virus.
3. El virus perd la seva càpside i embolcall dins la vacuola.
4. La vacuola es trenca i surten els components del virus.
5. Comença una replicació normal de qualsevol tipus d’àcid nucleic. La cèl·lula és qui treballa.
6. Un cop s’ha fet la replicació, transcripció i traducció tenim totes les parts dels virus.
7. S’uneixen les parts del virus i surten de la cèl·lula. No tots surten de la mateixa forma. Hi ha que surten sense provocar danys a la cèl·lula, d’altres fan una mica de dany i n’hi ha que destrueixen tota la cèl·lula i poden emportar-se una part de la membrana de la cèl·lula per a fer la seva càpsula.
Podem interferir en aquests punts per evitar la replicació dels virus. Hi ha fàrmacs que enganyen el virus per a no sintetitzar les seves proteïnes sinó per a fer-ne d’errònies.
1.-ADSORCIÓ  Intervenen els receptors de superfície per el reconeixement.
2.-ENTRADA  Hi ha 3 mecanismes d’entrada:    Viropexis o Endocitosi: Virus sense coberta. Es forma una vacuola que rodeja el virus i el porta endins.
Fusió: Virus que tenen un embolcall extern lipídic i que obtenen de les cèl·lules.
Fusionen la seva capa lipídica amb la de la cèl·lula i així poden entrar.
Translocació o Entrada directa: Virus sense embolcall que passen per porus de la membrana.
3.-PÈRDUA DE COBERTA  Alguns ho fan al citoplasma, altres al nucli i alguns als lisosomes. Serà on es repliquin és important per saber on podem intervenir. És per acció enzimàtica.
4.-REPLICACIÓ O MULTIPLICACIÓ  Si l’àcid nucleic s’ha de multiplicar ha d’adaptar la cèl·lula.
VIRUS ADN: 1. Virus ADN bicatenari: No donen problemes perquè la cèl·lula és igual a ell. Poden fer-ho al nucli o al citoplasma.
6 2. Virus ADN monocatenari: Primer han de fer que la cèl·lula organitzi la cadena complementaria del seu àcid nucleic per a tenir dues cadenes i fer el mateix que els bicatenaris. Es transcriu al nucli i forma ARNm.
3. Virus ADN mono i bicatenaris: L’objectiu és ser bicatenari per tant els trossos monocatenaris hauran de fer la cadena complementaria. La porció monocatenària passa a ser bicatenària gracies a una DNA polimerasa associada al virió.
VIRUS ARN: 1. Virus ARN bicatenaris: Tenen part de la feina feta. Tenen RNA polimerasa depenen de RNA que transcriu un RNAm a partir del RNA víric.
2. Virus ARN monocatenari: Poden tenir una cadena positiva, negativa o positiva amb transcriptasa inversa:  RNA mc(+)  El propi genoma actua com a RNAm, directament fan síntesi proteica.
 RNA mc(-) El virus aporta la transcriptasa que sintetitza una cadena RNAmc(+) que serveix de motlle per a les repliques del RNAm.
 RNA mc(+)Transcriptasa inversa Els Retrovirus presenten un RNA (+) que és transcrit en DNA per un DNA polimerasa depenent del RNA víric. La molècula híbrida resultant es converteix en DNAbc i s’integra en el DNA cel·lular. La transcripció del RNA té lloc a partir del DNA víric integrat a través de la transcriptasa inversa. Durant un període de temps, que pot ser molt llarg, els dos àcids nucleics queden integrats. Per això parlem de portadors. Hi ha un moment en que es separen i comença la replicació. La transcriptasa inversa transforma l’ARN del virus en ADN que pot integrar-se al ADN cel·lular. És un cicle lisogènic. Ex: Virus de la sida.
5.-REORGANITZACIÓ I MADURACIÓ 6.-ALLIBERACIÓ EMBOLCALL: Tenim virus amb càpsula reagrupats dins una vacuola que migren cap a la part interna de la cèl·lula, en contacte amb la membrana. Es troben amb la membrana cel·lular i com que està per dins la membrana fa una gemmació i incrementa de mida fins recobrir el virus. Així obté el seu embolcall.
A la taula tenim el lloc de replicació del virus. Hi ha molt pocs que es repliquen als lisosomes.
Normalment els virus ARN repliquen al citoplasma però algun ho fan al nucli. Tot els de citoplasma són ARN. Quan els virus es troben dins les cèl·lules bacterianes no sempre podem veure que hi siguin, és l’eclipsi. A la taula podem veure el període d’eclipsi. Els papoaviridae tenen incidència dins la cèl·lula sense manifestar-se.
7 VÍES D’ENTRADA DEL VIRUS: Hi ha una manera senzilla per descriure l’organisme que és considerar-lo com un tub. A una banda tenim la pell i la conjuntiva i a l’altra banda la part interna. Tenim fletxes que ens mostren l’entrada i al sortida.
 A nivell de la conjuntiva entren i surten per allà. Els que són de conjuntiva entraran directament per allà.
 Si hi ha ferides sempre són la principal porta d’entrada i sortida.
 Els artròpodes són molt importants per a l’entrada i sortida de virus. Allà no es multipliquen sinó que fan de vectors. Els passen a través de la sang. Un cop a torrent sanguini poden escampar-se per tot l’organisme. El concepte arbovirus ens parla dels virus que són transmesos per picadura d’insecte. Incloem virus de famílies molt diverses.
 Molts virus entren per via respiratòria, els que entren per nas i boca poden sortir per secrecions.
 N’hi ha que entren pel digestiu a través d’aliments. Poden causar la mort per deshidratació. Surten per les femtes fonamentalment.
 Hi ha virus que entren i surten per l’aparell urogenital.
 Els virus per qualsevol dels processos poden entrar en contacte amb la sang causant una infecció generalitzada coneguda pel nom de septicèmia que vol dir infecció de la sang. Quan es provocada per un virus parlem de virèmia.
 Els herpes virus fan unes vesícules a la superfície de la pell que de seguida es trenquen i poden transmetre’s.
.
Alteracions que es manifesten a la pell i contenen partícules víriques.
ENTRADA I REPLICACIÓ: En aquest quadre veiem on es produeix no només l’entrada sinó on es multiplica el virus.
Des de la pell entren i surten alguns virus. La R vol dir lloc on es repliquen els virus.
   Els virus que entren per la pell es multipliquen allà, entre les cèl·lules de la pell. Pot sortir formant vesícules i vol dir que tenen un sistema de contagi molt fàcil per contacte.
Si entren a la pell poden passar alguns a nivell de sistema limfàtic on es pot produir la replicació. A través del sistema limfàtic arriba a la sang (Virèmia Primària). Aquesta mostra de sang servirà per un primer diagnòstic, hi haurà resposta. No trobarem tanta resposta immunològica però si presencia del virus.
A través de la sang pot arribar a diferents localitzacions de l’individu, a la medul·la, la melsa, el fetge, etc. Per allà on passi la sang trobarem virus per exemple a l’endoteli vascular. És un punt de replicació a qualsevol punt on vagi i incrementa la seva capacitat infectiva. Donen indicis de malaltia i simptomatologia. La sang continua i treu els virus i incrementa la virèmia en sang, virèmia secundaria perquè és la segona que té lloc.
Si agafem mostra de sang pot ser que no detectem nivell suficient per a fer el seguiment.
8  Segons els tipus de virus van a parar a zones diferenciades de l’organisme on apareix la R de replicació. Són les zones de l’aparell respiratori (mucosa), altres aniran a la pell, poden anar a glàndules salivals o renals, inclús poden arribar al cervell que quan hi arriben ja no tornen a sortir. Un dels virus que estudiarem el de la ràbia arriba a SNC i a través de mostres de cervell el podem detectar. Un animal amb ràbia ens pot infectar però el virus no surt del cervell, el virus s’acumula més a les glàndules salivals. De vegades quan es sospita de virus de la ràbia es deixa l’animal en quarantena i s’observa la seva resposta i s’envia el seu cap a un centre de reconeixement de partícules víriques. Si fem un tall en el cervell ens podem veure exposats. És un virus que a través d’altres sistemes té la seva principal transmissió perquè el virus es multiplica a glàndules salivals. Com a curiositat és un virus molt perillós però la manifestació de la ràbia a la persona a la que ha mossegat dependrà del punt on ha tingut l’entrada del virus. Si el virus entra pel taló triga molt més temps que si entra pel coll perquè tarda més en arribar al cervell. Del virus de la ràbia se’n coneix la velocitat de desplaçament i segons per on entri sabem quan tardarem en tenir els símptomes.
En el quadre tenim el nom dels virus i la seva entrada o ruta. A la pell sencera no poden entrar, no és la ruta d’entrada sinó la ferida de la pell. El poxvirus n’és un exemple igual que l’herpesvirus. Quan l’entrada la fan a través d’insectes ho poden fer per picadura que pot ser mecànicament on es dipositen, o biològica si es multipliquen a l’artròpode. Si són capaços de controlar aquests sistemes d’entrada acabarem amb la presencia dels virus. El virus de la pesta equina africana es transmet per un tipus de mosquit. Abans de les olimpíades de Barcelona hi va haver presencia del virus. El virus no arribava a Barcelona, només a València i si no hi havia mosquit no hi podia haver virus.
9 Un sistema d’entrada de virus és a través de vacunes o material contaminat i és perillós per als veterinaris. Una altra forma de transmissió és a l’aparell genital que és molt exclusiu. Un altre element totalment separat és la conjuntiva que entren i surten per el mateix lloc.
MOSTRES: Tenim un altre quadre que ens indica les malalties que poden produir. On podem agafar mostres segons el problema que observem, depenent de si tenim un animal viu o mort. En un animal mort hem d’agafar moltes mostres, tantes com puguem o vulguem. En un individu viu no ho podem fer per no empitjorar el seu estat.
     La sang sempre és una bona opció tenint en compte quin serà el moment òptim per recollir-la.
Hi ha pocs virus que no trobem en sang.
SI prenem una mostra de la pell o d’una ferida hem de fer un raspat superficial.
Una mostra que ens dóna molta informació són les femtes que a més són molt importants si tenim simptomatologia gastrointestinal. Tant la quantitat, la freqüència, el color, la olor de les femtes és molt important. La femta és una font de contagi important.
Una mostra de SNC que podem agafar és del líquid cefaloraquidi.
El virus de la poliomielitis es troba a nivell digestiu en primeres fases i es pot transmetre per via aerògena.
10 ANTIVÍRICS: Les substàncies antivíriques són molt poc conegudes. Es busquem substancies que impedeixin que el virus s’organitzi com a tal, la seva replicació. També s’utilitzen sistemes per a que hi hagi lectures errònies per part de la cèl·lula perquè si no sintetitza el que ha de sintetitzar el virus no podrà funcionar. Enganyem la cèl·lula. Els productes antivírics poden tenir efectes secundaris greus i importants. No són ben tolerats. Ha de ser molt local perquè afecten les cèl·lules directament. Un antivíric sol no sempre funciona perquè poden mutar. Es donen còctels d’antivírics.
Moltes vegades es recomana prendre una antibiòtic amb un antivíric perquè moltes vegades el bacteri és porta d’entrada pel virus i també s’ha de tractar.
      ANÀLEGS DELS NUCLEÒSIDS: Riboflavina, aciclovir, etc.
INHIBIDORS DE PROTEASES: indinavir, ritonavir, etc.
FOSCARNET AMANTIDINA I RIMANTIDINA ZANAMIVIR, GS4104 i GS4071 INTERFERÓ  N’hi ha de molts tipus i moltes formes de generar-los. En un moment determinat es creia que serien la solució a qualsevol virus. Són proteïnes antivíriques elaborades per cèl·lules infectades que protegeixen la cèl·lula i les del voltant. Si no són reconegudes provoquen una resposta immunitària. És inespecífic, pot funcionar entre especies. Actualment en medicina humana s’utilitzen però tenen efectes secundaris com la pèrdua de gana i de vegades es perd la possibilitat de tractament per culpa dels efectes secundaris.
VACUNES I AUTOVACUNES: Una vacunació vol dir provocar una infecció de forma controlada en un punt concret de l’organisme. Es produeix a partir d’elements que no s’han obtingut de l’individu. N’hi ha de molts tipus i moltes es fan utilitzant la genètica i utilitzant virus. Els poxvirus són el punt de partida de les vacunes. Les vacunes donen resposta i per tant provoquem una infecció. No hem de vacunar quan s’està analitzant un procés en una població.
AUTOVACUNA  No és un sistema de protecció per al procés que estem passant sinó un procés de cura. A humana es fa molt per estafilococs. En veterinària per papil·lomes i estafilococs. S’obté el material del pacient i es prepara la autovacuna, barregem el virus o bacteri propi però creant una infecció puntual en un lloc concret i molt controlat.
11 ...