Tema 8 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 15
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

8. BILATERALS (I) - Platihelmints Dins els bilaterals trobem els protòstoms i els deuteròstoms. Els deuteròstoms els hem vist a seminaris, i ara anirem veient alguns representants dels protòstoms.
BILATERIA – Sinapomorfies Les sinapomorfies dels bilaterals són: - Simetria bilateral (va associada a la cefalització) 3 fulles germinals primàries – ectoderma, endoderma i aparició del mesoderma - El sistema nerviós consta d’un gangli cefàlic (per exemple el cervell) i un o varis cordons nerviosos.
- Sinapsis unidireccionals Sistema acetilcolina/acetilcolinesterasa Família de gens hox homòloga i organitzada en complexos genòmics – s’encarreguen d’establir el patró espacial al llarg de l’eix anteroposterior. El caràcter específic de la sinapomorfia és que aquests gens estan organitzats en complexos. Els cnidaris també en tenen però no organitzats. Són gens selectors de vies de desenvolupament.
PROTÒSTOMS – Sinapomorfies Les sinapomorfies dels protòstoms: - En els deuteròstoms, la boca formava una obertura secundària. En els protòstoms, la boca s’origina del blastòpor o dels seves proximitats. L’anus és de neoformació.
- El celoma es forma per esquizocèlia.
El sistema nerviós central és ventral (exceptuant el gangli cefàlic) – aquesta condició s’anomena hiponèuria Collar perioesofàgic. Un cordó o més d’un.
Quan hi ha esquelet, sempre és exoesquelet i de quitina.
SPIRALIA – Sinapomorfies - Segmentació espiral del zigot, que coincideix amb la segmentació determinada.
El mesoderma deriva d’un sol blastòmer – el micròmer 4d.
PLATYZOA – Sinapomorfies - No tenen celoma ni sistema vascular – acelomats. Entre el tub digestiu i la paret corporal hi ha parènquima que representa el mesoderma.
Dins els Platyzoa, trobem Rotifera, Acantocephala, Gnathostomulida, Gastrotrichia, a més dels que estudiarem que són els Platihelmints.
PLATIHELMINTS No és monofilètic. Molts són paràsits. Característiques generals: - Planàries, distomes, tènies, etc.
Eumetazous  Bilaterals  Protòstoms  Espiralia  Platizous Acelomats Cucs no metameritzats – alguns tenen falsa metamerització (tènies).
Aplanats dorsoventralment – plati (aplanats) helmints (cucs) Reproducció asexual i sexual. Hermafrodites (habitualment).
Majoria paràsits. També de vida lliure: marins, d’aigua dolça o terrestres.
Unes 20.000 espècies actuals.
Algunes característiques anatòmiques: - Sense sistema vascular (sinapomorfia dels Platyzoa).
Sense aparell respiratori Sistema reproductor complex (són hermafrodites – tenen molts testicles i ovaris) L’aparell digestiu és incomplet o cec (a vegades pot faltar tot) Tenen sistemes excretors i osmoreguladors que presenten unes estructures anomenades protonefridis El sistema nerviós central està centralitzat. Hi ha uns ganglis cerebroides anteriors o uns cordons nerviosos (de 1 a 5 parells) en posició ventral (són hiponèuries) SINAPOMORFIES - L’intestí és complex generalment – quan hi és té una única obertura a l’exterior.
Cèl·lules epidèrmiques i gastrodèrmiques multiciliades CLASSIFICACIÓ Dins els platihelmints trobem 4 grups: Turbellaria (planàries), Trematode (distomes), Cestode (tènies) i Monogenea (distomes monogenètiques).
TURBELLARIA Són les planàries. Sinapomorfies: - Cos no estrobilat – no hi ha ni metamerització ni falsa metamerització.
La faringe comunica amb una regió estomacal tancada Epidermis cel·lular i generalment ciliada.
Tenen una part anterior (poden haver ulls), una part mitja i una part posterior (a vegades poden haver òrgans de fixació). Són generalment petits (5mm – 40cm). Fan vida lliure en aigua dolça o de mar.
Tenen molta capacitat de regeneració. La reproducció pot ser asexual o sexual. L’asexual pot ser per fragmentació (per paratomia o arquitomia) o per gemmació.
La sexual contempla o bé desenvolupament directe o bé indirecte amb dos tipus de larves – larva de Müller o larva de Götte.
Són hermafrodites amb fecundació creuada i recíproca.
Típic genere: Planària.
TREMATODA 27/05/14 Són també cucs plans amb forma de fulla. Tenen una ventosa ventral o ventosa abdominal o acetàbul, en la majoria dels casos.
Tenen una ventosa addicional a la boca (ventosa oral). Tenen un tegument sincital aplanat. Totes les espècies (unes 6.000 en total) són paràsites. Veurem: Fascíola hepàtica i Schistosomas mansoni.
La reproducció sexual és fa per fecundació creuada i recíproca i el desenvolupament és indirecte (hi ha vàries fases larvàries). Són majoritàriament hermafrodites.
CICLES VITALS DELS TREMATODES – DIGENIS Cicle heteroxè – 2 tipus “d’hostatgers” (hostatger és qui hosteja l’hoste).
- Hostatger definitiu (generalment és un vertebrat – reproducció sexual del paràsit).
Hostatger intermediari (generalment és un invertebrat/vertebrat – reproducció asexual del paràsit).
Tipus de cicles heteroxens: - Diheteroxè: 1 hostatger definitiu + 1 hostatgers intermediaris Triheteroxè: 1 hostatger definitiu + 2 hostatgers intermediaris – el més habitual Tetraheteroxè: 1 hostatger definitiu + 3 hostatgers intermediaris Això serveix per tots els paràsits en general.
ESTATS LARVARIS Tenim fins a 5 tipus de larves: 1.
2.
3.
4.
5.
Miracidi Esporocist Rèdia Cercària Metacercària Un exemple de cicle vital en Fasciola hepàtica – és un cicle vital diheteroxè. Tenim una ovella que té als seus conductes biliars el paràsit adult. Posa ous i són expulsats als excrements. Surt el primer estadi larvari, el miracidi, que busca l’hostatger (un cargol que viu a prop de l’aigua dolça). El miracidi penetra dins el cargol on passa a esporocist. L’esporocist té un epiteli germinal en el qual es genera el següent estat larvari, la rèdia (poden haver-hi vàries dins l’esporocist). L’esporocist es trenca i surten les rèdies. La rèdia té també un epiteli germinatiu, on al seu interior es generaran les cercàries. Aquestes cercàries surten a l’exterior i tenen vida lliure, van nedant i es fixen a substrats perquè tenen una ventosa. Per exemple, es poden fixar a la vegetació formant un quist (s’enquisten) i d’aquí passen a la digestió de l’ovella, on aniran al fetge i torna a començar.
D’un sol ou es poden originar fins a 300 cercàries (epiteli germinatiu que genera noves fases larvàries). D’un esporocist es poden generar més generacions d’esporocists i el mateix amb les rèdies.
Cicle biològic de la duela del fetge del xai, Fasciola hepàtica: fases larvàries aproximadament x 90. El cargol està a mida natural.
Un exemple de cicle vital en Opistorchis sinensis – és un cicle vital triheteroxè. L’adult es pot trobar a l’interior d’un humà o d’un altre vertebrat. Posa els ous, surten a l’exterior, i poden accedir a un cargol (miracidi). Arriben fins el seu intestí i la larva arriba fins a fase cercària. Aquestes surten a l’exterior, neden i van a buscar el segon hostatger que és un peix. Penetren al seu interior (musculatura) i s’enquisten com a metacercàries. Si un humà/animal s’ho menja, torna a començar.
CESTODA Són les tènies. Tenen un òrgan de fixació minúscul amb ganxos, espines, ventoses o glàndules (s’anomena escòlex). Han perdut el tub digestiu i s’alimenten a través del tegument. Per incrementar la superfície d’absorció presenten unes estructures anomenades microtriques tegumentàries.
Microvellositats Presenten estrobilació corporal. Això és la formació successiva d’anells segmentaris (no és metamerització, ja que són acelomats). Els òrgans (sobretot aparell reproductor) es repeteixen d’anell en anell.
Altres característiques: - El cos consta d’escòlex (cap), coll i estròbil (la resta del cos). Els anells de l’estròbil són molt especialitats.
Tegument sincitial no ciliat Fins a 20m Endoparàsits (tracte intestinal de vertebrats) Unes 5.000 espècies Reproducció sexual: Hermafrodites (pocs dioics) amb fecundació desenvolupament indirecte.
creuada o autofecundació i Els anells presenten una maduració seqüencial – veiem diferents tipus d’anells.
- Els que es troben més a prop del coll/escòlex són els més recents, els més immadurs (esbossos – quasi no es veuen les estructures reproductores).
- En els del centre ja trobem aparells reproductors funcionals (són els anells madurs o sexuals).
Els del final del cos ja són aparells reproductors degenerats (anells gràvids).
Aquests es desprenen i són els que surten a l’exterior carregats d’ous.
Anell de la tènia Tenen un embrió amb 3 parells de ganxos – embrió hexacant o oncosfera. Hi ha dos tipus de larva o oncosfera: - Els embolcalls embrionaris recobreixen l’oncosfera.
L’oncosfera presenta un epiteli ciliat, sense coberta rígida. Ho trobem sobretot en formes aquàtiques.
S’anomena larva coracidia.
En els metacestodes (ja no són larves) trobem uns que ja no tenen cavitat interna (procercoides i plerocercoides) i uns que sí en tenen. En aquests que sí tenen cavitat interna (desenvolupament neotènic), trobem dues modalitats: amb només un escòlex dins seus (metacestodes monocèfals) o amb varis escòlex (metacestodes policèfals).
En els monocèfals, segons com es forma l’escòlex distingim els cisticerc i cisticerciode.
En els policèfals, dins seu hi ha una capa germinativa que va generant les escòlex a dins anomenats protoscòlex.
Tenim 2 tipus de desenvolupament (cicles biològics): OU  LARVA (METACESTODE)  ADULT EXEMPLE 1 Expliquem un cicle vital diheteroxè, terrestre, neotènic amb ou embrionat.
Metacestodes monocèfals: Taenia soulim (tènia del porc o humana) o Tanea ssaginata (tènia del bou).
Una persona té la tènia fixada a l’intestí prim. Surten els anells carregats d'ous per l’excrement. Un porc que va per allà es menja la caca amb les proglotides amb ous. Les oncosferes travessen la paret intestinal i arriben a la musculatura del porc, o s’enquisten (cisticerc). Si mengem carn de porc enquistada, el cisticerc arriba a l’intestí (pot arribar a altres llocs, cervell, ulls, però només es desenvolupa a l’intestí, on es trenca i creix l’individu).
EXEMPLE 2 Exemple de cicle vital diheteroxè, terrestre, neotènic i amb ou embrionat.
Metacestode monocèfal: Taenia solium (tènia del porc o de l’home).
Cicle diheteroxè, terrestre, neotènic, ou embrionat, metacestode policèfal.
Echinococcus granulosus (tènia del gos). Formarà el quist hidatídic.
Tenim una ovella/porc, (bestiar) que menjaria un ou embrional en les femtes d’un gos.
S’alliberaria l’oncosfera a l’interior de l’ovella, travessaria la paret intestinal i s’estendria a través del sistema circulatori. Aquí forma un metacestode policèfal (quist hidatídic). Si un gos menja carn d’aquesta ovella amb el quist, un protoscòlex del quist es fixa a l’intestí del gos. L’adult generarà els ous que aniran a l’exterior i es reinicia el cicle. En aquest moment és quan pot passar a un humà accidentalment. A tu se’t formarà un quist i pot instal·lar-se en qualsevol part del cos. Aquest quist hidatídic es va fent més gran.
Exemple de cicle diheteroxè, terrestre, neotènic amb ou embrionat.
Metacestode policèfal: Echinococcus granulosus (tènia del gos o hidatídica). Forma quist hidatídic. Provoca la equicoccosi.
MONOGENEA Tenen un òrgan de fixació posterior anomenat opisthaptor amb ventoses i ganxos. Té un altre òrgan més petit al voltant de la boca format per coixinets que actuen com a ventosa anomenat prohaptor (el principi segueix sent l’opisthaptor).
Altres característiques: la majoria són ectoparàsits. No tenen ventosa oral ni acetàbul.
El seu cicle vital consta d’un sol hostatger.
EVOLUCIÓ I FILOGÈNIA Hi ha un grup de turbel·laris que seria un grup molt antic de Bilaterals que ara diuen que no són platihelmints. Aquests són els acoelomorpha, que inclouen els acoela i els nemertodermatida.
La resta de turbel·laris sí que són monofilètics.
Fotos sense sentit a lo loco: ...