Tema 1: Euglènids (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 2º curso
Asignatura Protistologia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Ariadna López Coll Protistologia TEMA 1 TEMA 1: EUGLÈNIDS Els euglènids es troben dins dels excavats, i dins d'ells, dins dels disicristats.
Característiques principals – Presenten cloroplasts originats per endosimbiosis secundària (euglènid + alga verda).
– Els seus pigments fotosintétitcs són clorofil·la a, clorofil·la b,xantofiles i b-carotè.
– Substància de reserva → paramil (midó exclusiu dels euglénids), el qual es troba sempre fora del cloroplast. Tambè trobem crisolaminarina en vesícules del citoplasma.
– Els seus cloroplasts es troben envoltats per tres membranes, la més externa coberta de ribosomes. Els tilacoides es troben agrupats de tres en tres.
– Presenta d’una taca ocular o estigma, la qual és extrapastidial i propera a la base del flagel, que protegeix un cos fotoreceptor.
– Presenta tambè flagel apical cobert per pèls. Poden tindre un o dos flagels emergents.
– Presenta una paret cel·lular interna de proteína que sovint li permet canvis en la forma de la cèl·lula → periplast. Aquest presenta diverses bandes imbricades que poden permetre, per lliscament, canvis de forma per tal de produir moviment.La metabòlia és el procès de moure’s gràcies a un canvi de forma.
Dins dels euglènids, hi han de dos tipus, determinats per les seves formes de nutrició: 1) Autotròfs, amb clorofila: aquells que viuen en medis rics en components orgànics (eutrofitzats) i utilitzen la llum com a font d'energia. Tambè presenten al àcid carbònic com a font de carboni, i nitrats o amoni com a font de nitrogen. Presenta cloroplasts (coloració verd lluent). Es poden veure tres membranes, ja que hi ha hagut una reducció provinent d’una endosimbiosis secundària. Els til·lacoides s'agrupen en grups de tres lamel·les.
Exemples: Euglena gracilis (molt comú, presenten una certa mixotrofia ja que necessiten vitamina B12 per reproduir-se). Phacus longicauda, presenten un flagel tractor (moviment en direcció d’on presenten el flagel). Si fos en el cas contrari, s’anomenaria flagel impulsor.
Protistologia TEMA 1 Ariadna López Coll 2) Heteròtrofs: aquells que viuen en condicions de foscor, presenten uns altres metabolismes i la seva nutrició és de moltes menes com fagocitosis o pinocitosis. Utilitzen substrats com l'àcid butíric o l'àcid acètic + alcohols corresponents. Són biflagelats; presenten dos flagels emergents. No presenten cloroplasts (és a dir,són organismes incolors) Tambè poden tenir un aparell específic per alimentar-se.
PINOCITOSI: procès biològic que permet a les cèl·lules obtenir líquids orgànics i soluts de l'exterior per alimentar-se mitjançant petites vesícules. Primerament es produeix una invaginació de la membrana plasmàtica i posteriorment s'estrangula formant una vesícula intracel·lular que conté líquid amb possibles molècules dissoltes o partícules sòlides en suspensió.
Nomès es coneix la reproducció asexual (de tots els euglènids, tant autòtrofs com heteròtrofs) → bipartició en sentit longitudinal. Primer hi ha una duplicació de tots els orgànuls i després la citocinesi seguint les línies helicoïdals de les bandes del periplast. Les seves mitosis són tancades, la membrana nuclear no es desfà. Quan les condicions no són favorables,poden fer zigots de resistència mitjançant quistes, les quals desprès poden tornar a viure. Al dividir-se, es poden diferenciar els grànuls de paramil i la taca ocular.
La paret cel·lular o pel·lícula està formada per 4 components principals: la membrana plasmàtica, bandes proteïques o estries que es disposen en forma helicoidal i que encaixen, però que permeten la metabòlia (parteixen de la citofaringe), uns microtúbuls sota de cada estria i tambè unes terminacions del reticle endoplasmàtic, associades a cada estria. El complex banda-microtúbulsRE es repeteix paral·lelament, i cada banda es sobreposa amb les adjacents, formant un patró alternatiu de crestes i solcs.
En quan a flagels, en trobem 1 o 2 (dependrà del grup). Són sempre diferents (heteromórfics), es troben ingerits en una excavació que s’anomena citofaringe o cripta o reservori, que és d’on surten els flagels. Hi poden haver molts tipus de flagels barbulats, i el específic dels euglènids presenten divisions a un costat i per la punta vessen a l’altre costat, però desprès ja no. Aquesta citofaringe o cripta o reservori té associat orgànuls fotoreceptors i estigma (taca ocular). Una possible forma de euglènids podría ser amb la presència de dos flagels: un flagel llarg emergent i un flagel curt no emergent (els dos són diferents, és a dir, un llis i un barbulat). El gènere Euglena funciona així, però tambè poden presentar 1 (que sol ser llis) o els 2 emergents.
Tots els euglèndis que tenen taca ocular, presenten fototaxi, la qual pot ser negativa (escapen de la llum amb molta intensitat) o positiva (escapen de la foscor). La taca ocular (eyespot) va associada al Protistologia TEMA 1 Ariadna López Coll fotoreceptor funcionalment. Depenen de la ombra que li faci, aquest fotoreceptor tambè va associat als flagels. Per tant, la llum farà moure a la Euglena cap a un sentit o cap un altre.
Exemples: – Euglena és el génere més diversificat i freqüent (125 espècies). Presenten una morfologia globuloses i fusiformes. La majoria d’aigua dolça però també trobem de marines. Gran capacitat de canvis de forma i totes són fotosintètiques. Presenten 1 o cap Nucli, 11. Plastidis, flagel emergent. E.acus i E.spirogyra són dues espècies freqüents al plàncton de les aigües dolces.
– Euglena gracilis té grans cloroplasts aplanats, en forma de disc, amb pirenoide central; és un organisme molt utilitzat en experiments de laboratori i en assaigs biològics de l'efecte de la vitamina antianèmica i de la vitamina B12.
– Euglena sanguínea és molt metabòlica, té els cloroplasts lobulats, amb els lòbuls dirigits helicoïdalment, i a la part central, té un pirenoide; el seu nom ve de la seva facilitat per acumular carotenoides vora la superfície cel·Lular, tot prenent així una coloració vermellosa, fins a arribar a enrogir les basses on viu.
– Eutreptia pertyi viu al mar i aigües salobroses en ports i badies contaminades, amb molta matèria orgànica. Eutreptiella marina viu en aigües salobroses.
– Peranema és heteròtrofa. Presenta dos flagels que emergeixen fora de la citofaringe, de longitud i gruix desiguals, un cap endevant i un enrere. El flagel llarg i gruixut emergent serveix per detectar partícules, i quan ja hi toca, ataca i se’l menja, mentres que el flagel petit o el flagel que es troba enrere serveix de timó. És relativament comuna en les aigües estancades que contenen bacteris i matèria orgànica. P. trichophorum és una espècie cosmopolita, que ha estat trobada a l'estany del Vilar i a Menorca. P.acus viu sobre el fang d'estanys de Barcelona. Al costat del reservori, es troba l'aparell d'alimentació altament desenvolupat, un sac recolzat en un costat per un parell de varetes rígides, fusionades a l'extrem davanter. L'ús d'aquesta “rod-organ" en l'alimentació ha suscitat un gran interès acadèmic. Té una tècnica d'alimentació dual. Es pot empassar preses senceres, amb l’ajut del flagel. També pot triar un estil més elaborat d'atac. A vegades, pressionarà el “rodòrgan” Protistologia TEMA 1 Ariadna López Coll contra la presa, amb un moviment de mastegar fent un forat a la membrana cel·lular de la seva víctima. Hi ha qui diu que aquest “òrgan de barres” té una funció principal de succió.
– Trachelomonas, molt semblants als Euglenas, però viuen dins d’una teca de forma esfèrica o ovoide. Tenen un porus apical envoltat per un collar per on surt el flagel No presenta metabolia perquè presenta una capa rígida. Quan s’ha de dividir, s’ha de sortir del seu embolcall. Fotosintètics. Abundants en aigües dolces riques en ferro. Trachelomonas volvocina és la més freqüent, tot i que tambè trobem Trachelomonas intermedia i Trachelomonas hispida.
– Phacus,: cèl·lules més o menys aplanades en forma de fulla. Presenten plasts petits, discoïdals i generalment sense pirenoide. Les bandes de proteïnes són molt rígides, per tant, no presenta metabólia, sino que es desplaça girant, ja que girar + avançar = + penetració → és una adaptació per no poder canviar de forma, per tant, per no presentar metabòlia. Neda amb el flagel cap endevant. Són fotosintètics, ja que són verds. El paramil es concentra en un o dos grans de mida comparable al nucli. Són formes de vida lliure. Phacus triqueter és el més freqüent al delta de l'Ebre.
– Colacium, gènere molt importants, ja que són 16 espècies fotosintetitzadores amb cloroplast aplanat amb pirenoide. Fotosintetitzadors. Presenten dues fases: fase lliure i fase inmóvil (cèlules fixes i colònies ramificades, les quals es troben envoltades per una capa de mucílag).
Quan passen a colònies (fase colonial, fase inmóvil), perden la part emergent del flagel però no perden la part que es troba dins de la citofaringe. Aixì quan tornen a ser cèl·lules lliures poden regenerar la part del flagel perduda. Viuen a sobre de petits animalons al hivern, de manera no parasítica i força mutualista. L'alga obté protecció i bona temperatura, i l'animal obté productes de la fotosíntesis. Trobem espècies com Colacium vesiculosum i Colacium cyclopicola.
...