TEMA 10-PRINCIPIS BASICS OSTEOSINTESIS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia patomedicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10: PRINCIPIS BÀSICS DE LA OSTEOSÍNTESIS INTRODUCCIÓ: Els fragments de la fractura s’han de posar a lloc i fixar-los per aconseguir la consolidació d’aquesta i així recuperar la funcionalitat. Per aconseguir-ho, necessitem: - BASE MECÀNICA: Proporciona reducció i estabilitat com plaques, cargols, guix per immobilitzar la fractura BASE BIOLÒGIA: Vascularització per nodrir la fractura Hi ha d’haver un equilibri entre les dues bases, és a dir, s’ha de mantenir la reducció i establir una aportació sanguínia per aconseguir una consolidació exitosa, sinó la placa acabara caient i serà inservible.
Necessito tenir uns vasos correctes ja que les parts toves han de consolidar també per tenir funcionalitat a l'os.
PRINSIPIS BÀSICS SEGOS AO: Exemple pràctic: Si considerem que la polpa del plàtan és l’os, la pell són les parts toves que l’envolten i la polpa té una fractura a la meitat, tenim 2 formes de resoldre la fractura.
1.
2.
Pelar el plàtan, arribar a la fractura i posar-hi cargols. Ens carreguem les parts toves. Les fractures que tenen molta vascularització es poden fer així. Ex: fractures articulars (necessiten síntesi perfecta). Prima la base mecànica sobre la base biològica.
No accedim al punt de la fractura ja que les parts toves són justes i hi ha perill d’ abordar a banda i banda de la fractura obrint la pell i deslliçant la placa. Col·locació d’elements mínims per alinear la fractura sense malmetre la vascularització. Prima la base biològica sobre la base mecànica.
PRINCIPIS BÀSICS PER TRACTAR LES FRACTURE S: - Preservació de la vascularització, és important que arribi vascularització, preservar les parts toves Reducció funcional Fixació estable: Estabilitat absoluta: en les articulars/estabilitat relativa: fractures diafisàries Mobilitat activa precoç MODALITATS DE FICACIÓ QUIRÚRGICA: COMPRESSIÓ INTERFRAG EMTNARIA: Consisteix en utilitzar un sistema de fixació dels fragments de la fractura perquè aquest comprimeixin entre si.
- - ESTÀTIQUES: Plaques, cargols de compressió. La compressió del foco de fractura les fa les característiques del dispositiu utilitzat. Donem compressió als dos fragments i no cal càrrega ni res.
PLAQUES: Utilitzant només plaques aconseguim que dos fragments ossis s’uneixin a compressió. Es subjecta d’una banda amb un cargol. El segon cargol és ovalat i no es col·loca al centre de la fractura, sinó que es fa de forma excèntrica de manera que quan baixa el cargol belluga la placa i així exerceix compressió entre les dues bandes de la fractura per aconseguir consolidació. D'aquesta manera es genera una tensió i compressió del focus de la fractura. Els cargols ha de ser perpendicular al traç de la fractura i només agafa la part distal del cargol.
CARGOL DE COMPRESSIÓ: Ha de complir dues condicions: la direcció del cargol per a poder fer compressió ha de ser perpendicular al traç de la fractura. A més, les espines del cargol faran pressa per sota de la fractura.
DINÀMICA: Utilitza les forces fisiològiques que actuen sogre el segment afectat com a forces de compressió interfragmentaries. Necessita forces fisiològiques com la carrega.
BANDA DE TENSIÓ: Aplicades en fractures que associen la tracció a un moment flexor. Les més comuns són les de ròtula i olècranon. S’utilitza un dispositiu mitjançant cerclatges de filferros i agulles que 1 - - - converteixen les forces de tracció en forces de compressió quan el malalt fa flexió. Els dispositius per si sol conte la fractura, però en el moment que, per exemple, es flexiona el genoll els dispositius contraresta les forces de tracció i els fragments no es desplacen, llavors es produeixen les forces de compressió.
EXEMPLE FRACTURA TRANSVERSA ROTULA: un fragment va per sobre i l'altre per sota. Poso un fil ferro i el que faig és que genero forces de compressió . Per tant hem de posar-ho a bellugar ràpid perquè la consolidació arribi més ràpid i sigui més efectiva. En el moment de la flexió l’implant contingui la tracció i en el lloc oposat de l’implant es produeixi compressió.
PLACA ANTILLISCANT: Indicada per les fractures obliqües com un mal·lèol peroneal. Transforma la carrega en compressió. Porta cargols a dalt de la fractura però per baix la fractura no. El que faig es col·locar una fractura que amb l'efecte de la carrega faci compressió i provoca que la fractura no llisqui.
Normalment per fractures de peroné però no totes.
CARGOL-PLACA ANTILLISCANT: Indicada per fractures de coll de fèmur. És una placa amb un tub pel que llisca un cargol, de manera que amb la carrega s’activa el mecanisme i permet la compressió de la fractura. Transforma la carrega en compressió. El cargol llisca quan el malalt fa carrega, comprimeix la fractura. Quan el malalt fa carrega fa l'efecte terescopatge i afavoreix que el cargol entri a la femella i fa que es consolidi. es posa en marxa amb la carrega no amb el moviment.
FERULITZACÍO INTRAMEDUL·LAR: Consisteix en col·locar dispositius (un o diversos claus endomedulars) de longitud menor al os afectat, sense fixarlos a la cortical. Aquests claus s’anomenen claus intramedul·lars no bloquejats. És típic de fractures diafisàries. La fixació és menys rígida que compressió i plaques i controla molt malament les forces de torsió i forces axials.
L’estabilitat de l’articulació depèn de: - - La rigidesa i del diàmetre del que col·loquem a dins de l’os.
Contacte entre l’os i l’implant: mitjançant fresses circulars que van a grans revolucions, es pasen per dins del canal per fer-lo més gran i aconseguir que el canal canviï de morfologia i el clau i el os tinguin més punts de contacte. Uns són més rígids i d’altres més flexibles (s’utilitzen per tractar fractures d’humer proximals.).
Contacte entre els fragments de fractura Hi ha diversos tipus de claus que podem utilitzar: - - FLEXIBLES: ender, rush... Són massissos i tenen un petit diàmetre. Han d’omplir el canal medul·lar diafisàri amb diferents claus i tenen una estabilitat limitada. L’alineació, és escassa i d’agressió biològica.
Descàrrega perllongada aconsegueixen la consolidació. Indicacions limitades.
RIGIDS: Küntcher. Són dissenyats per adaptar-se a la morfologia del canal medul·lar. Curvatura anterior femoral. Es fa un fressat al canal medul·lar per a introduir la clau de més diàmetre, ja que com més diàmetre tingui, més estabilitat guanyarem. Hi ha un petit inconvenient al fressat: Destrueix la circulació endostal Pot provocar una embòlia grassa Tot i així, crea una bona reducció sense apertura del foco, i es manté la circulació perostal. També es pot usar un clau no fressat, però es menys ineficaç.
FIXACIÓ PONT: No requereix el contacte entre fragments i fractura. Sobretot s’usa en lesions d’alta energia, fractures multifragmentaries i de gran afectació de parts toves amb perill d’inflamació, provocant que la reducció dels fragments impossibles i biològicament perillós (comminutes). L’alineació de l’os es sense tocar el focus, es fixa a la distancia el segment proximal i distal de l’os. Hi ha 3 tipus: CLAU INTRAMEDUL·LAR ENFORRALAT: Fractura amb molts fragments on segurament les parts toves estaran també malmeses. És la introducció d’un clau intramedul·lar després de lar educció e la fractura sense obrir el focus.
Per exemple, no puc obrir la cuixa per posar una placa, així entro per dalt, el trocànter i la part distal del fermar, i 2 allà puc col·locar els enforrellats i no hem caldrà obrir la cuixa. Les forces que em podrien comprometre la fractura ho col·loco amb els cargols i perns, anomenats cargols de bloqueig proximal i distal que travessen corticals i els forats del clau. Estem guiats per intensificador de imatge. Mantinc la base biològica del mig perquè es consolidi ell sol, hi ha hematoma i no podríem tocar. Intentem no comprometre insercions musculars, vascularització... etc...
Normalment és important la nutrició perostal del os, per tant sacrifiquem la endostal i intentem tocar el mínim possible la biologia. Normalment s'intenta treure, però si no molesta no, ja que es una cirurgia que podria arribares a complicar. SI és un pacient que el moviment que li ha provoca ho repeteix molt, doncs s'intenta treure perquè no caigui i torni i pugui comprometre el clau, que seria pitjor. Les trabècules i vascularització endostal no es sol recuperar.
PLACA PONT: Es col·loca una placa que sobrepassi l’àrea de major comminució/multifragments. Els cargols proximals i distals son sense manipulació del focus, respectant la biologia. Es fa en les fractures metafodiafisàries on no és possible col·locar un clau. Es fa lliscar la placa sense obrir l'os.
FIXADOR EXTERN: Estabilitzador del foco de fractura amb dispositiu situat fora de l’organisme, aïllat de la zona lesionada. S’utilitza en fractures obertes o no es pot accedir per a realitzar osteosíntesis del focus de fractura contaminat, ja que hi ha un alt risc d’infecció. S’utilitzen claus roscats que travessen pell i 2 corticals de l’os. Hi ha una interfase clau-pell per problemes d’infecció, i s’eviten lesions neurovasculars. Els claus estan untis entre sí mitjançant barres. Normalment s’usa en fractures obertes, classificades amb grau 3 of fractures tancades amb afectació greu de les parts toves (pilon tibial). També en fractures comminutes epifisometafisaries del terç distal del radi, messeta tibial i pilo tibial). Per acabar en fractures inestable de pelvis. Normalment una fixadora externa en una fractura de pelvis es pot salvar la vida del pacient. Cures dels pins ja que sinó es poden infectar. Pelvis sagnat venós que si comprimim evitem que sagni, pot sagnar 3-4 litres en minuts.
3 ...