Seminari II. Charles Dickens (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Literatura del s. XIX
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 9
Subido por

Descripción

Classe de dimecres 29/10. Primera part

Vista previa del texto

SEMINARI II. CHARLES DICKENS Anàlisi del text Hard Times (1854) fou publicada en primer lloc en fascicles. Era un fet molt comú el segle XIX, i per això de vegades l’estructura de la novel·la en patia.
Ja a la tercera línia del text comentat, comença la descripció industrial de Coketown. La metàfora “serpents of smoke” indica el treball constant de les màquines. Mostra la lletgesa d’allò industrial i, per tant, la lletgesa de dita ciutat. Seria horrible viure-hi. Hi ha grans metàfores, com ara “elephant in a state of melancholy madness”. La repetició de “same” és un altre recurs estilístic, el qual transmet monotonia absoluta. La ciutat està tan minuciosament descrita que sembla real, però reflecteix qualsevol ciutat industrial del Nord d’Anglaterra d’aquell moment, especialment Manchester. Avui en dia és una ciutat una mica trista, una “mill town”, ciutats amb manufactures de teixit.
Al principi del segon paràgraf, fa que el lector s’impliqui amb el pronom “you”. La ciutat és tota de maons vermells (“red brick”), no se’ls acudia res més perquè és l’únic que predomina a la ciutat. Amb “fact, fact, fact” es torna al començament de la novel·la, el qual descriu l’escola i el mestre estricte.
Aquest és Grand Gund, un personatge negatiu i dictatorial que té poder i només està pendent dels fets, oposats als feelings (emocions). Aquesta importància del fet existeix des que neixes fins que mors, estàs predeterminat a això. Fins i tot, el paràgraf s’acaba amb un “amén”, com si es tractés d’una pregària que seguirà de generació en generació en un cicle interminable.
Al final del text el narrador fa una pregunta retòrica. Mitjançant aquesta, es demostra que Coketown està sotmesa al seu propi món industrial. Es reflecteixen, així, els efectes de la Revolució Industrial i del món capitalista: els homes són tractats com màquines.
Enmig d’aquest ambient, arriba un circ, que porta personatges fugitius, imaginatius i més humans perquè no estan lligats al capitalisme. Són els únics alegres, feliços i vitals.
Quant a altres personatges, Bounderby és un exemple de self-made man que es casa amb una dona, Louisa, filla del mestre, trenta anys més jove que ell. És un matrimoni infeliç i ella serà temptada a l’adulteri. Hi ha agitadors, com Old Stephen, que estan sotmesos al capitalisme i en volen sortir. Sisi, del circ, representa la confiança en la vida i la imaginació.
Qüestionari 1. La descripció: reflexions Ja anem deixant el Romanticisme per a entrar al terreny realista. No és una descripció estrictament realista, ja que hi ha figures retòriques que fan que el lector pugui immergir-se més fàcilment en el text.
És una petita ciutat que presenta un paral·lelisme (la ciutat no existeix, però la situació sí). Es tracta d’una crítica, és una descripció reorientada i pretén produir uns determinats efectes, ens fa reflexionar sobre el rol i la importància literària de la descripció.
Normalment, es talla el discurs per afegir descripció, però els realistes s’adonen de la importància que té aquesta. En pla ideològic, es tracta d’una contra-utopia del progrés. No és realista perquè està massa reorientada i amb una finalitat clara per les repeticions i metàfores. Mostra, al mateix temps, el ritme de les ciutats i, per tant, de les persones.
Per al lector, es tracta d’una eina d’identificació: la gent de l’època vivia en ciutats com aquella i comprenia millor el text, que els servia i serveix de reflexió. És una ciutat fictícia que podria haver existit.
Un inconvenient en la descripció és que l’exageració que Dickens fa no li va bé. Per exemple, en el cas de la metàfora dels elefants, la observació és bona, però treu potència realista a la resta de la descripció.
2. Funció i ús de la ironia La funció de la ironia és fer una clara crítica social. “Amén” simula la sacralització del món industrial, on es tenen moltes coses però al final no els serveix de res. Es pren la vida industrialitzada com si fos un dogma. També hi ha una crítica a la monotonia mitjançant la repetició irònica de “same” i “fact, fact, fact”. Aquestes indiquen el mateix discurs capgirat, són una paròdia, una lectura negativa. Així mateix, la campana que apareix s’assembla i vol simbolitzar una gàbia. Els parèntesis també accentuen aquesta ironia.
3. Efectes de les preguntes retòriques Les preguntes retòriques també tenen el seu punt d’ironia. Res és allò que sembla. La ciutat és una cosa tan mecànica que sembla que hagi de funcionar per sí sola, però no ho fa. Les preguntes retòriques també tenen una finalitat discursiva: volen que arribem al nostre propi raonament, i en part és per això que el “you” ens ha cridat prèviament.
...