COMENTARI DE TEXT D'UNA FONT CLÀSSICA: La construcció de la gran piràmide de Quéops [TREBALL] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

COMENTARI DE TEXT D’UNA FONT CLÀSSICA: La construcció de la Gran Piràmide de Quéops Nom i Cognoms: Oriol Guinart Parra Assignatura: Història Antiga NIUB: 18034240 Grup: B1 Data d’entrega del treball: 25-4-2017 Obra i autor El fragment que ens parla de “La construcció de la Gran Piràmide de Quéops” és un text clàssic de caràcter narratiu que correspon al segon llibre escrit per Heròdot, anomenat Euterpe, i es troba en els capítols 124,125 i 146. Tot i que el tema principal de l’obra és la narració de les cròniques de guerra entre els Grecs i els Perses, en el seu segon llibre Heròdot es centra en la Història d’Egipte. Tracta i estudia temes com la geografia, costums, cultura, religió, economia, etc. El fragment fa referència a la Dinastia IV, que correspon a l’Imperi Antic Egipci i és coneguda com la dinastia de les grans construccions. Les més emblemàtiques van ser , sobretot, les piràmides de Quéops, Khefren i Micerí a Giza. L’autor es centra bàsicament en explicar el procés de construcció de la piràmide i les polítiques emprades per Quéops.
Per contextualitzar el text, el segon llibre d’ Heròdot, juntament amb la resta de la seva obra, van ser escrits a Turis, una antiga ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent. El “terminus post quem” de l’obra d’ Heròdot es situa al 430 aC i consta de nou llibres d’història considerats una de les fonts historiogràfiques més importants, ja que s’hi representa una descripció del món antic a gran escala. La font és secundària ja que el fragment del segon llibre parla de la dinastia IV d’Egipte (2630-2500 aC).
Centrant-nos plenament en l’autor, el seu nom complert era Heròdot d’Halicarnàs (Halicarnàs, 484 aC- Turis,425 aC) i va ser un historiador i geògraf grec que va néixer a d’Halicarnàs (una petita ciutat turca de l’Àsia Menor) al 484 aC. En la ciutat d’Halicarnàs s’hi trobava una colònia dòrica que estava sota domini persa i governada pel tirà Ligdamis. La família d’ Heròdot, tot i viure en territori persa, es sentia plenament grega. 1 Quan Heròdot era un nen, a la ciutat d’Halicarnàs va esclatar una revolta en contra del tirà Ligdamis i aquest fet va provocar que la família hagués d’abandonar la seva ciutat natal. Es van dirigir a Samos, una illa grega situada al Mar Egeu, i on Heròdot va tenir un contacte més estret amb la cultura i la societat jònica.
Posteriorment, cap a l’any 454 aC (quan Heròdot tenia 30 anys), va retornar a Halicarnàs per participar en el derrocament de Ligdamis.
Una vegada Ligdamis va ser expulsat de la ciutat, Heròdot va formar part d’una expedició (dirigida per Pericles) que tenia com a objectiu fundar la colònia de Turis l’any 444 aC, ciutat on s’hi instal·larà i redactarà la seva obra. Heròdot va poder viure en primera persona les Guerres Mèdiques entre els perses i les ciutats jòniques, i aquest fet es convertirà en el tema principal dels seus llibres. Quan van acabar les guerres, Heròdot es va dedicar a fer grans viatges amb la finalitat i el desig d’augmentar els seus coneixements. Aquestes peregrinacions d’ Heròdot van tenir com a llocs principals: les ciutats gregues, Egipte, costa Fenícia, Mesopotàmia, etc.
1 HALICARNASO, Herodoto. Los nueve libros de Historia. En el Prólogo del autor. Pàgina 4 Avui en dia, encara no s’ha pogut esbrinar com va dur a terme el nostre autor tots aquests viatges, però es creu que Heròdot provenia d’una família noble i per tant es podia permetre certs luxes, com per exemple, viatjar. 2 Si bé és cert que el lloc de redacció de la seva obra va ser la ciutat de Turis, la recopilació de la informació es va produir durant aquests llargs viatges pel continent Europeu, Africà i Asiàtic. Durant els viatges, Heròdot es va dedicar a extreure informació de dates, d’experiències que ell havia vist amb els seus propis ulls, anècdotes que li havien explicat els habitants de la zona, tradicions orals, inscripcions en monuments, etc. En el cas d’Egipte, Heròdot va passar llargues estàncies a la ciutat de Memfis i els sacerdots van ser els seus amfitrions, per tant gran part de les històries que Heròdot escriu sobre Egipte estan influenciades, en certa manera, per la cultura de Memfis.
Amb Heròdot neix un nou gènere de literatura grega, ja què es centrarà bàsicament en les relacions entre els éssers humans (guerres, interessos, economia, comerç, vida quotidiana), enlloc dels déus, tal com havia fet la literatura del món anterior, on els déus eren el tema principal dels relats i la vida humana quedava en un segon pla. Ell vol fer el pas definitiu del mite al logos, i el seu principal objectiu era plasmar les accions dels éssers humans per tal de que no fossin oblidades en un futur.3 Desglossament, anàlisis i comentari dels principals aspectes del text El text comença nomenant a un faraó, Seneferu, tot i que Heròdot en el text l’anomena Rampsinito. Va ser el primer faraó de la dinastia IV i va governar entre el 2614 i el 2579 aC. Heròdot mostra a Seneferu com un faraó que portà prosperitat a l’Imperi. El seu successor va ser Quéops, i Heròdot ens en parla com un faraó que va provocar misèria i ruïna a la majoria dels habitants d’Egipte: va tancar els santuaris, va prohibir fer sacrificis i a més a més va obligar a tots els egipcis a treballar sota les seves ordres.
Seguidament Heròdot ens parla de l’origen i del recorregut que van seguir les pedres que es van fer servir per a la construcció de la piràmide. Les pedres provenien de les pedreres de la serralada aràbiga i els treballadors les havien d’arrossegar fins al riu Nil.
Una vegada es trobaven al costat del riu, les embarcacions les transportaven a l’altre banda i eren una altre vegada arrossegades fins a la serralada líbica (lloc de construcció de la piràmide). La feina dels treballadors durava tres mesos en els que obligatòriament havien de contribuir a la construcció a canvi de menjar i beguda. Eren 100.000 homes dividits en torns de tres mesos.
Heròdot ens parla també del procés de preparació anterior del terreny per tal de poder construir la piràmide sense perill. Van ser dues feines igual de llargues i de costoses.
2 HALICARNASO, Herodoto. Los nueve libros de Historia. En el Prólogo del autor. Pàgina 5-6 Jaume Aurell, Catalina Balmaceda, Peter Burke, Felipe Soza. Comprender el pasado. Una historia de la escritura y el pensamiento histórico. En Heródoto. Pàgina 31.
3 En primer lloc es va construir un paviment pel qual s’arrossegaven els blocs de pedra, que va ser una feina que va durar uns deu anys. L’autor ens parla sobre les mides exactes d’aquest paviment analitzant la seva longitud i amplada que no eren molt inferiors a la piràmide en sí. A més, aquest paviment estava format per blocs de pedra polida on s’hi podien trobar un seguit de figures esculpides, bàsicament relleus i símbols jeroglífics.
En segon lloc, i de manera contemporània a la construcció del paviment, es van crear les cambres subterrànies del turó sobre les quals s’aixecava la piràmide. Una feina que també va durar uns 10 anys.
Heròdot ens parla de com Queóps es va fer construir la seva tomba en una mena “d’illa”, es a dir, l’aixovar funerari es trobava al cor de la Piràmide i no pas a la seva superfície o enterrada al subsòl, que era el més habitual en els aixovars funeraris de l’època. Per tant, la tomba es trobava totalment aïllada tant de la superfície com del perímetre de la piràmide.
Una vegada acabades aquestes dues feines, es va començar a construir la piràmide de Queóps i la seva realització va durar vint anys més. En el següent paràgraf, Heròdot ens parla de les mides dels blocs de pedra i de les característiques principals de la piràmide: “ Cada uno de sus lados – es cuadrada- tiene una longitud uniforme de ocho pletros y otro tanto de altura; está hecha de bloques de piedra pulimentada, y perfectamente ensamblada, ninguno de los cuales tiene menos de treinta pies.”4 En el penúltim paràgraf, l’ historiador grec intenta esbrinar el cost total de la construcció de la piràmide mitjançant la formulació de preguntes: ¿Cuántos talentos debieron invertirse en las herramientas metálicas con que trabajaban y en provisiones e indumentaria para los obreros?5 Afirma que tenia un intèrpret a la seva disposició que li traduïa els jeroglífics i els signes egipcis que ell no era capaç de resoldre. Durant la seva visita a la piràmide de Quéops, en una paret va trobar una inscripció que mostrava el tema alimentari en els obrers. Aquests s’alimentaven de cebes, alls i raves. Va acabar deduint que el cost total era de mil sis-cents talents de plata.
El talent era una unitat de mesura monetària que es feia servir en l’antiguitat. Va sorgir a Babilònia però ràpidament es va estendre per tot el Mediterrani durant el període hel·lenístic Un talent grec corresponia a 27 kg egipcis, per tant el cost d’aliments en kilograms que es van oferir als obrers va ser de 43.200. 6 Heròdot no va tenir en compte que a més a més el faraó egipci va haver de gastar-se diners en la indumentària dels obrers, les provisions i les eines metàl·liques que s’empraven en la construcció. És a dir, no va donar una xifra de la despesa total.
4 Primer paràgraf, línies 20,21,22.
Segon paràgraf, línies 26,27.
6 AQUIMISMO. Talento (moneda) [en línea]. Wikipedia, la enciclopedia libre.
5 En l’últim paràgraf, Heròdot explica com Quéops es trobava en un moment de crisis ja que necessitava més diners per tal de finançar la seva gran obra. Aquesta avarícia i ambició del faraó va convertir-se en una certa bogeria fins al punt que va obligar a la seva filla a prostituir-se per tal de guanyar més diners. En el fragment del text, Heròdot esmenta que els sacerdots no van voler dir la quantitat exacta que la filla va guanyar al prostituir-se.
La filla finalment va aconseguir la suma de riqueses necessàries per acabar l’obra però va decidir que es construiria un monument commemoratiu a ella mateixa pels seus sacrificis. Per fer-ho, va demanar a tots els seus seguidors que quan la visitessin li regalessin un bloc de pedra i, d’aquesta manera, es va fer construir la seva piràmide al costat de la del seu pare.
Conclusions La primera conclusió que m’agradaria esmentar és que, tot i que en el fragment apareixen aspectes on Heròdot fa un bon anàlisis d’aquella època, la majoria de la informació que hi apareix no pot ser utilitzada pels historiadors actuals com a font fiable que serveixi per fer estudis historiogràfics d’aquella època.
Per començar, en el primer paràgraf, Heròdot ens parla de que Seneferu va ser un faraó que va generar bones relacions i progrés a Egipte. Analitzant les diferents fonts reconegudes historiogràficament, aquest faraó és conegut com a un líder que va guanyar-se una bona reputació anys després, conseqüència d’haver regnat amb humilitat i aplicant mesures que beneficiessin al seu poble. A més, l’etimologia del seu nom, “Seneferu”, es pot traduir com “fer bonic” . La figura de “Seneferu” com a líder tolerant i comprensiu va ser recollida per Heròdot 2.700 anys després. 7 El següent faraó que anomena Heròdot és Quéops, i el descriu com un faraó que va portar crisis i misèria a la població d’Egipte. Heròdot segurament es va basar en el papir de Westcar. El papir es creu que va ser escrit durant el període dels Hicsos (1650-1540 aC), una època estranya ja que era la primera vegada que Egipte era governat per un poble estranger. Hi apareixen cinc històries de miracles i aquestes eren explicades davant la cort real del faraó. Dins d’aquests petits contes, s’explica la tirania de Quéops.8 L’autor ens mostra el gran interès que tenia el faraó en construir una piràmide en el seu honor, aquest fet es pot explicar mitjançant la religió egípcia i la concepció de la mort.
El faraó era considerat un déu vivent i era la figura mediadora entre els déus i la població. Quan un faraó moria, aquest havia de visitar al déu Osiris (déu de la justícia) al més enllà.
7 SHAW, Ian. Historia del Antiguo Egipto. En la Dinastia IV. Pàgina 134.
SULLIVAN, Kerry. The Westcar Papyrus and the Miracle Stories of the Old Kingdom. Editorial: Ancient Origins.
Reconstructing the story of humanity’s past 8 Aquest Déu jutjava al faraó i si el judici era favorable, l’ànima del faraó retornava a la terra i es reunia amb el cos i podien emprendre el viatge junts cap al més enllà. La piràmide simbolitzava l’ascensió dels faraons cap al cel i també servia per ocultar l’aixovar funerari ple de riqueses, necessàries en el viatge.9 Heròdot fa referència al fet que Quéops va obligar a tots els seus súbdits a treballar per a ell. El poble d’Egipte, en l’Imperi Antic, creia que el rei era un déu vivent, era el canvi de les estacions, la protecció contra els elements de la natura, etc, i per aquest motiu no es negaven al compliment del treball , donant suport al rei era. Per tant, la font segueix sent contradictòria perquè Quéops segurament no va tenir la necessitat d’obligar als seus habitants a treballar, sinó que ells mateixos ja ho feien de manera voluntària. 10 En relació a la procedència i al recorregut dels blocs de pedra, Heròdot no va fer un anàlisis equivocat. Els grans blocs de pedra provenien de les pedreres de les ciutats veïnes de Memfis, sobretot les que es trobaven en la part oriental del riu Nil. Com que la piràmide de Quéops es trobava a la ciutat de Gizeh, a la part Occidental del riu, van haver de crear embarcacions per a transportar-les cap a l’altra banda.
Heròdot afirma que brigades de 100.000 treballadors, en torns de tres mesos, van ser els responsables de la construcció de la piràmide. Però tenint en compte que va visitar les piràmides 2.700 anys després de la seva construcció, i que la informació rebuda va ser “escoltada” de la narració que fan els sacerdots, es mes realista pensar en una xifra més baixa. Els moderns arqueòlegs estimen una xifra entre 15.000 i 20.000 treballadors. 11 Quan Heròdot fa referència al paviment que es construeix per tal de transportar els blocs de pedra, confon la seva funció real. Segurament Heròdot no sabia que. a partir de la dinastia IV, tots els faraons van incorporar en les seves piràmides un complex funerari totalment nou, de forma que el paviment que conduïa fins al temple de Queóps ja no estava pensat pel transport sinó que tenia una funció religiosa i/o estètica. 12 Centrant-nos en la posició de la tomba de Quéops, l’explicació que fa Heròdot, parlant d’una mena d’illa, s’ha corroborat amb estudis posteriors. La cambra funerària estava situada al cor de l’edifici i no al nivell de terra o sota la superfície.
Antigament es creia que el pla de construcció de la tomba es va modificar alhora que s’anava construint la piràmide, però avui en dia es considera que el fet que la tomba es trobés al cor de la piràmide ja s’havia ideat amb anterioritat. 13 Seguint l’ordre del text, Heròdot ens explica les mides de la piràmide, però en aquest cas s’equivoca.
9 Apunts Art i Història. Professora: Laura García Sánchez.
10 SHAW, Ian. Historia del Antiguo Egipto. En la Dinastia IV. Pàgina 139 11 Desconegut. Egipto: 7.000 años de arte e historia. En La Piràmide de Keops. Editorial: Bonechi. 1970.
Pàgines 50-53.
12 Desconegut. Las Pirámides según Herodoto. [en línea]. FotoAleph, centro de documentación fotogràfica y visual.
13 SHAW, Ian. Historia del Antiguo Egipto. En la Dinastia IV. Pàgina 135 El peltre era una antiga mesura de longituds, la qual surt mencionada en el fragment d’Heròdot. En l’actualitat l’equivalència seria d’uns 32,5m. L’autor va analitzar i va dir que la longitud de cada costat era de vuit peltres (260 m), però realment era i és de 230m. A més, l’alçada actual de la piràmide és de 136 metres, i Heròdot la va mesurar en 236 metres. 14El fet de que Heròdot no s’equivoqués gaire en la longitud però si en l’alçada es degut a que l’alçada original de la piràmide era de 146 metres i abans estava recoberta per pedra calcària de color blanc (avui en dia no existeix) i això va provocar que Heròdot no pogués observar el vèrtex de la piràmide des d’una posició correcta per a la mesura. Tot i així, aquesta pedra calcària va provocar que la piràmide es convertís en un punt de referència en la geografia. Crida l’atenció que, tot i que la piràmide estava recoberta de pedra calcària blanca, Heròdot s’equivoqués en 100m. 15 En el segon paràgraf del text, Heròdot ens parla de la traducció que fa el seu intèrpret sobre unes representacions jeroglífiques que apareixen a la paret de la piràmide.
Aquestes fan referència als aliments que els faraons compraven per tal d’alimentar als seus treballadors, segons els jeroglífics eren: cebes, raves i alls. Si fos així, està clar que aquests no son els aliments bàsics de la dieta d’un treballador, ja que no té ni les proteïnes ni els hidrats de carboni necessaris per a fer un treball que requereix força. A més, l’intèrpret va traduir que el cost d’aquests aliments va ser de mil sis-cents talents de plata. Però son dues informacions molt contradictòries, per una banda perquè no pots mantenir a 100.000 treballadors a base de cebes, raves i alls i per l’altre que la següent cita: “Y si recuerdo bien lo que me dijo el interprete que me leia los signos”16 Mostra clarament que la informació pot haver estat manipulada per l’intèrpret. Heròdot no entenia aquells jeroglífics i per tant no va poder comprovar si la informació era certa.
És possible que es tractés d’informació confidencial que l’intèrpret no va voler rebel·lar a Heròdot i va enganyar-lo parlant d’una temàtica que no tenia res a veure amb la informació real dels jeroglífics.
En l’últim paràgraf, Heròdot mostra l’ambició de Quéops quan obligà a la seva pròpia filla a exercir la prostitució, per tal d’obtenir més beneficis en un moment de crisis i debilitat, amb pocs recursos per construir la piràmide.
Segons la meva opinió, sent aquesta informació impossible de verificar, em sembla molt estrany que un faraó, amb el poder i els recursos dels quals disposava no hagués optat per aconseguir els diners o els blocs de pedra necessaris mitjançant altres mètodes com per exemple expedicions comercials, explotacions de mines, etc.
Cal tenir en compte que quan Heròdot va fer el seu viatge a Egipte, i va visitar les piràmides de Giza, Memfis va ser el seu lloc d’acollida.
14 DAGANE. Empan. [en línea]. Wikipedia, la enciclopedia libre.
LANGTOOLBOT. Piràmide de Kheops [en línea]. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure.
16 Segon paràgraf, línies 24,25.
15 La capital d’Egipte en aquells moments disposava d’una classe sacerdotal amb molt poder que s’encarregava de rendir culte a les divinitats. En aquest sentit, m’agradaria fer dues hipòtesis: una que la classe sacerdotal va crear aquesta llegenda negra contra Quéops, per tal de denigrar la seva figura, o bé que va ser la pròpia població egípcia qui la va generar, ja què no estava d’acord amb les polítiques del seu faraó. La construcció d’una piràmide, tot i que els seus habitants eren els primers interessats en mantenir la figura del rei, sempre era una tasca molt costosa perquè obligava al faraó a buscar materials, a alimentar als treballadors, etc. Si el país vivia una situació de crisis, construir una piràmide era una decisió molt arriscada que podia arribar a paral·litzar l’economia i el comerç i portar crisis i fam a la població. Per tant, sempre hi havia sectors de la població que estaven descontents. Trobo més creïble la primera hipòtesis, ja què Heròdot va ser el convidat dels sacerdots, i per tant era d’ells d’on extreia la informació.
Heròdot esmenta que la filla de Quéops va fer-se construir una piràmide en honor seu pel fet d’haver-se prostituït. Per la seva ubicació actual, la piràmide correspondria a la necròpolis de les tres piràmides de les reines. Quéops va fer construir tres piràmides més a la part oriental i les seves denominacions són: Gla, Glb i Glc. Segons la tradició, la piràmide situada més al sud pertany a la reina Henutsen (esposa i germanastra de Quéops i mare de Khefren). La piràmide central s’atribueix a la reina Meritites (mare de Dyedefhor) i l’última pertany a la reina Heteferes, esposa de Seneferu i mare de Quéops. 17Per tant cap piràmide pertany a la filla de Quéops, així doncs Heròdot es va basar en una informació que li van donar els sacerdots però que no era certa. En realitat, s’atribueix la construcció de les tres piràmides a les reines només per una inscripció que s’ha trobat en el temple funerari. S’ha de considerar la hipòtesis que les construccions tinguessin una altre finalitat. Un estudi recent d’historiadors polacs, afirma l’atrevida teoria que les piràmides petites eren maquetes que els arquitectes van fer per tal de preparar la gran piràmide. 18 Finalment, m’agradaria acabar el comentari de text amb una petita reflexió. Tot i que la majoria de les informacions que apareixen en el text són falses, no cal desprestigiar la feina que va dur a terme l’ historiador grec. Mereix molts reconeixements pel simple fet de basar la seva vida en adquirir coneixements i en plasmar-los en la seva obra que, tot i que ell no ho sàpiga, ha sigut de gran valor en els estudis històrics actuals que es centren en estudiar el món antic.Vull pensar que Heròdot en cap moment va tenir la intenció de mentir en la seva obra, ni de canviar la informació recopilada, simplement va consultar fonts o va confiar en persones que no eren del tot adients.
Heròdot, a dia d’ avui, és considerat el pare de la historiografia gràcies als seus viatges i a la seva obra que fan una descripció a gran escala del món antic 17 SÁNCHEZ, Naty. Las damas de las piràmides (II): Reinas de las dinastias III y IV. [en línea]. Amigos de la egiptología. 4 de Febrer del 2016 18 Desconegut. Egipto: 7.000 años de arte e historia. En La Piràmide de Keops. Editorial: Bonechi. 1970.
Pàgines 50-53.
Bibliografia A) Llibres (capítols)  SHAW, Ian. Historia del Antiguo Egipto. En la Dinastia IV. Madrid. Editorial: el planeta de los libros. Traducció: José Miguel Parra Ortiz. 2007.
ISBN: 978-84-9734-623-8. Pàgines: 133-148  HALICARNASO, Herodoto. Los nueve libros de Historia. En el Prólogo del autor.
Adaptació del text: ebook. Traducció: Bartolomé Pou. 2000. Pàgines: 4-7  Jaume Aurell, Catalina Balmaceda, Peter Burke, Felipe Soza. Comprender el pasado.
Una historia de la escritura y el pensamiento histórico. En Heródoto. 2013. ISBN: 97884-460-3727-9  Desconegut. Egipto: 7.000 años de arte e historia. En La Piràmide de Keops. Editorial: Bonechi. 1970. Pàgines 50-53.
B) Webs  MARTÍNEZ, Alfonso. Pirámide de Jufu (Quéops, Keops). [en línea]. Amigos de la egiptología. 7 de Setembre del 2004 [consulta el 17 de març del 2017]. Disponible a: < http://egiptologia.com/piramide-jufu-queops-keops/>  SÁNCHEZ, Naty. Las damas de las piràmides (II): Reinas de las dinastias III y IV. [en línea]. Amigos de la egiptología. 4 de Febrer del 2016 [consulta el 18 de març del 2017]. Disponible a: <http://egiptologia.com/las-damas-de-las-piramides-ii-reinas-de-las-dinastias-iii-y-iv/>  Desconegut. Las Pirámides según Herodoto. [en línea]. FotoAleph, centro de documentación fotogràfica y visual. Desconegut [consulta el 14 de març del 2017].
Disponible a: < http://www.fotoaleph.com/Colecciones/Piramides/Piramides-texto3.html >  VILAS, Marcos Castro. La construcción de las pirámides de Egipto. [en línea]. Un paseo por la historia. 16 de Setembre del 2010 [consulta el 15 de març del 2017].
Disponible a: <http://construccionpiramides.blogspot.com.es/2010/09/la-construccionde-las-piramides-de.html >  AQUIMISMO. Talento (moneda) [en línea]. Wikipedia, la enciclopedia libre. 15 de Juny del 2009. [consulta el 14 d’Abril del 2017]. Disponible a: <https://es.wikipedia.org/wiki/Talento_(moneda)>  DAGANE. Empan. [en línea]. Wikipedia, la enciclopedia libre. 29 de Juny del 2008.
[consulta el 14 d’Abril del 2017]. Disponible a: <https://es.wikipedia.org/wiki/Empan>  LANGTOOLBOT. Piràmide de Kheops [en línea]. Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. 11 d’Octubre del 2013 [consulta el 22 d’Abril del 2017]. Disponible a: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A0mide_de_Kheops> C) Articles  SULLIVAN, Kerry. The Westcar Papyrus and the Miracle Stories of the Old Kingdom.
Editorial: Ancient Origins. Reconstructing the story of humanity’s past. 28 d’Octubre del 2016. Irlanda. Disponible a: < http://www.ancient-origins.net/artifacts-ancient-writings/westcar-papyrus-andmiracle-stories-old-kingdom-006895 > ...

Comprar Previsualizar