TTEMA 10. PHYLUM MOLLUSCA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 22/10/2014 (Actualizado: 18/05/2015)
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10: PHYLUM MOLLUSCA Estan dins els lofotrocozous.
MODEL CORPORAL És un grup molt ampli en el que quasi hi ha 100.000 espècies. Els cargols de terra, els marins, els pops, els bivalves...
Són eumetazous, bilaterals, protòstoms, espiralia, lofotrocozous. No són segmentats, a diferència dels anèl·lids.
Ens fixem en un cargol de terra. Podem dir que el cos presenta tres parts: - El cap, que té estructures sensorial. Aquest cap es pot reduir molt.
Peu ventral muscularitzat que es pot transformar en altres estructures (tentacles).
La major part de les vísceres queden concentrades formant una massa visceral.
Hi ha un òrgan raspador a la boca que es diu ràdula: presenta unes dents quitinoses. A més, té una musculatura que permet moure la ràdula. Amb aquestes dents quitinoses raspa l’aliment i el fragmenta. A vegades, en algunes espècies, la ràdula desapareix (bivalves). Sobretot canvia en espècies que canvien l’alimentació (per exemple si es tornen filtradors).
El mantell té una cavitat pal·lial. En aquesta s’hi obren el tub digestiu, els nifridis, i hi ha els aprells reproductors, l’epiteli sensorial i les brànquies. El mantell és una doble capa gruixuda d’epidermis. Aquesta doble capa fabrica la conquilla, que no sempre és sòlida (a vegades poden ser petites capes, o espícules).
Les brànquies es diuen ctenidis, i estan formades per uns filaments branquials que presenten cilis. Aquestes brànquies estan disposades en sèrie.
El tub digestiu presenta diverses regions i és bastant complexe. El celoma està format per petits espais celomàtics que se troben al voltant d’alguns òrgans (al voltant dels nefridis, que són els òrgans excretors, al voltant del cor.
La cavitat principal és un hemocele, que és una cavitat circulatòria. El cor presenta diverses cavitats: sempre presenta un ventricle però poden haver-hi un o més parells d’aurícules. Els bivalves tenen un parell per exemple.
L’excretor està format per metanefridis (estructures més complexes que els protonefridis).
Ex: un bivalva.
Pel que fa a la reproducció, són dioics o hermafrodites. Durant el desenvolupament hi ha dues larves: la primera és la trocòfora, i la segona (que pot ser que no hi sigui) és la larva vèligera.
Altres no tenen cap larva i tenen desenvolupament directe.
La larva vèligera és la b. Té dos lòbuls ciliats. Pot arribar a tenir una càpsula.
Hi ha grups que redueixen la fase de larva trocòfora, que es troba dins l’ou, i quan surt ja és directament larva vèligera.
SINAPOMORFIES Presència de plaques calcàries, espícules o conquilla. Com estan fabricades pel mantell, el mantell també és una sinapomorfia. La ràdula també ho és, i el peu muscular.
CLASSIFICACIÓ Aplacophora No és un grup monofilètic. Dins té dos grups, que sí que són monofilètics: - Chaetodermomorpha o caudofoveata: té petites escates imbricades i no hi ha peu.
Neomeniomorpha o solenogastres: tenen un solc pedi (al peu) ventral (una cavitat longitudinal) que ho deixen els marges del mantell. No tenen ctenidis o tenen brànquies modificades que no són els ctenidis típics.
No té plaques, no té una conquilla rígida. Sí que tenen unes espícules calcàries. Tenen forma de cuc: cos vermiforme. El peu no és musculós, és un peu reduït.
La resta de grups: Sí que presenten una conquilla sòlida.
Polyplacophora Tenen una closca formada per moltes plaques. Són els quitons. Tenen brànquies múltiples, que s’alineen.
La resta de grups tenen només una placa, i si en tenen dos és perquè al segona s’ha format a partir de la primera.
Monoplacophora Tenen molts òrgans repetits en parells: n parells de ctenidis, nefridis, brànquies, músculs que mouen el pous, músculs retractors del peu, gònades i aurícules del cor.
Ex: Neopilina.
Gastropoda i cephalopoda Els agrupem perquè tenen un avantpassat comú. Els dos grups comparteixen sinapomorfies: - Les vísceres estan concentrades dorsalment.
Els dos tenen un cap ben visible.
La cavitat pal·lial està restringida a la regió anal. No és una cavitat limitada.
Els gastròpodes tenen les següents sinapomorfies: - Torsió i les seves associacions anatòmiques (rotació de la massa visceral, el mantell i la closca fins a 180º en relació a l’eix antero-posterior). Aquesta rotació de la closca no té res a veure amb l’espiralització. L’anus i els ctenidis acaben al costat del cap.
En els prosobranquis primitius (c) hi ha rotació de fins a 180º completa. Al d hi falta una branca.
Hi pot haver grups que tinguin una detorsió variable (tornen a buscar la situació primitiva), aquests són els opistobranquis (d).
També tenen una detorsió variable en els pulmonats (f).
Els gastròpodes també tenen una acumulació de vísceres, formant una massa visceral. Dins dels gastròpodes hi ha: - Prosobranquis: cargols terrestres o aquàtics que generalment tenen la closca espiralada.
Poden ser primitius (closques nacrades) o moderns (closca no nacrada).
Opistobranquis: inclou les bavoses marines (han perdut la closca de manera secundària).
Aplysia, Dendrodoris, Flabellina...
Pulmonats: cargols terrestres o d’aigua dolça que inclouen també bavoses. Tenen closca espiralada (els cargols). Es diuen pulmonats perquè utilitzen la cavitat pal·lial com a pulmó. Helix, Limax maximus.
Els cefalòpodes tenen els peu modificat en tentacles prènsils. Així poden capturar preses, són depredadors. El peu també està modificat en el sifó, que permet treure aigua a pressió del mantell, i això permet el moviment.
Tenen un sistema circulatori tancat en gran part, ja que tenen algunes petites parts obertes. La closca està separada de l’animal, i està dividida per cambres internes.
És important per la flotació, ja que les cambres estan plenes de gas. La pressió de gas es pot modificar i fer-se servir com un òrgan hidrostàtic.
El sifúncul és un conducte tissular format per teixits de l’animal que passa a través de les cambres. Pot regular la pressió de gas en les diferents cambres, és un sistema de flotació. Nautilus.
Tenen bec de lloro: són unes mandíbules còrnies per trossejar l’aliment.
Ex: Loligo (calamar), Nautilus (l’única espècie actual amb closca externa).
Bivalvia i Schaphoda Estan reunits perquè: - Tenen el cap reduït.
El sistema nerviós no està centralitzat.
Expansió del mantell El peu s’utilitza per excavar, no per reptar.
Els bivalvia tenen una closca amb dues peces. Les dues peces estan articulades. El mantell i els ctenidis associats estan modificats, per adaptar-se a una closca diferent. La massa visceral també està modificada.
Com que són filtradors, no tenen ràdula. Per tancar les dues peces articulades de la closca, hi ha els músculs adductors. Anodonta, Mytilus.
Els scaphopoda tenen forma d’ullal. La closca està oberta pels dos extrems, per una banda l’obertura és més gran que per l’altra. Per la part més ampla surt el peu, uns tentacles (captacles, per capturar l’aliment). Respiren pel tegument, i per això han perdut els ctenidis.
Viuen enterrats, i a la part que està enterrada es desplacen gràcies al peu excavador i capten els aliments.
...