Economia Política: classe 9/02/2016 (tema 1--> principis bàsics de l'economia) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura economia política
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 27/02/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA POLÍTICA       Els temes es pengen abans per mirar-los.
Pràctiques a resoldre cada setmana.
2 proves (30%) + recuperacions  mínim 4 + 3 mini proves 10% Tutories: - Dimarts matí montilivi  313 (enviar correu) - Dijous mati montilivi Manuals  “principis d’economia”  monquiw No passa mai llista PRINCIPIS BÀSICS DE L’ECONOMIA 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 L'economia de l'escassetat i l'enfocament econòmic Decisions i cost d'oportunitat Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides El funcionament de l'economia en el seu conjunt Models: El diagrama del flux circular Models: La frontera de possibilitats de producció Quan es fa us de l’economia, amb els termes tractats ja es veu si tenen una ideologia política o una altre. No n’hi ha de bones o dolentes.
Com el mercat es distribueix, s’orienta… tot parteix d’una teoria econòmica, la NEOCLÀSSICA.
Definició d’economia:  El terme economia prové de la paraula grega que significa  Les llars i les economies tenen molt en comú On comença la teoria econòmica es a les Illes Britàniques. Per la concentració de capital a les zones industrials. Llavors va una nova doctrina que prové de nous supòsits  Marx (economista clàssic alemany). “El Capital”, intenta estudiar el capital dins aquestes condicions.
Conclusió: la producció i distribueix, s0hauria de distribuir d’una altre manera. S.XIX s’instal·la a les facultats. Seguidament surten a Àustria uns estudiosos que critiquen a Marx i es remeten a la NEOCLÀSSICA. I des de llavors dura des del s.XX, és hegemònic.
Supòsit bàsic: Perquè els teòrics neoclàssics consideren que l’estudi de l’economia basats en l’estudi de mercat pot produir la màxima felicitat a la societat (satisfer les necessitats el més equitativament possible).
No s’ha aconseguit. Perquè?  competència (si no hi ha a màxima competència possible no s’arriba al màxim benestar).
- Per exemple  no haurien d’existir acords oligopolístics per arribar a acords. Hauria de guanyar el millor.
Una societat, igual que una llar, ha de prendre nombroses decisions:  Qui treballa i qui no?  Quins béns i en quines quantitats han de ser produïts?  Quins recursos econòmics (terra, treball i capital) han de ser usats en la producció  A quin preu han de vendre's els béns produïts?, etc.
Per què és important preocupar-se per com gestionar els recursos?  Escassetat TEMA 1: PRINCIPIS BÀSICS DE L’ECONOMIA Els economistes estudien: Els deu principis de l'economia  Com prenen decisions  Com interactuen els els individus: individus: principis 1 a 4 (apt.
principis 5 a 7 (apt.
1.2) 1.3)  Com funciona l'economia en el seu conjunt: principis 8 a 10 (apt.
1.4 1.2 Decisions i cost d'oportunitat Definició d'economia: és l'estudi de la manera en què la societat gestiona els seus recursos escassos.
Una llar ha de prendre nombroses decisions:  Qui realitza cada tasca?  Què rep cada membre de la llar a canvi de la tasca realitzada?, etc...
Durant un temps els economistes es van alliberar de la filosofia i es van acostar a la religió (monges, bisbes… eren economistes) En definitiva, la llar ha de distribuir els seus recursos escassos entre els seus membres tenint en compte la capacitat, els esforços i els desitjos de cadascun d'ells.  Si no hi ha escassetat no té perquè intervenir l’economia. Quan la població (després d’Adan i Eva) comença a ser més gran, comença a sorgir la escassetat i les decisions  ja sorgeix l’economia (necessitat d’organització).
COM PRENEN DECISIONS ELS INDIVIDUS?   Principi 1: els individus s'enfronten a disjuntives entre les quals cal triar Estudiar economia vs. Psicologia  Oci vs. Treball Gastar vs. Estalviar per a la vellesa  “Canons vs. Mantega”, etc.
Una decisió important a la qual s'enfronta una societat: EFICIÈNCIA vs. EQUITAT  EFICIÈNCIA significa aprofitar els recursos disponibles de la millor manera possible.
 EQUITAT significa distribuir la prosperitat equitativament entre els membres d'una societat.
Exemples: el sistema d'assistència social, subsidi de desocupació, l'impost de la renda, etc.
    Principi 2: el cost d'una cosa és allò al que es renuncia per aconseguir-la Definició simple: oportunitat perduda pel fet d’haver triant una alternativa.
En enfrontar disjuntives, és necessari comparar els costos i beneficis de cada curs d'acció.
L'elecció d'una alternativa sempre implica la renúncia a una altra.
Els costos d'una elecció no sempre són evidents.
Exemple: Estudiar o treballar?  cost d’oportunitat (allò que es renuncia per aconseguir una altre cosa).
   Principi 3: els individus racionals pensen en termes marginals Definició simple: les persones prenem decisions racionalment (per fer-nos feliços). Termes marginals  última unitat entrada. Vas consumint alguna cosa que t’agrada, però el plaer serà més gran en el primer (em farà més il·lusió el primer Ferrari que em compri, que el cinquè).
Canvis marginals: els petits ajustaments que realitzem a plans que ja existien Com milloro i com empitjoro si prenc una determinada decisió en el marge? És a dir, comparació de COSTOS i BENEFICIS MARGINALS.
Exemple: valorar què suposaria una tarda més d'estudi abans d’un examen.
Principi 4: els individus responen a incentius    Canvis en els costos i beneficis d'una alternativa poden modificar el comportament dels individus.
L’incentiu per excel·lència que ens permet organitzar la societat és el preu (mesura que li posem a les coses del seu valor), i evidentment lligat al preu, hi ha les unitats monetàries, i els diners. Podríem posar preus a les coses amb altres mesures que no fossin diners, el preu pot estar mesurat amb qualsevol cosa que serveixi com a forma d’intercanvi.
Normalment, ho fem amb diners perquè els costos de fabricació del diner és semblant a 0, li hem donat valor nosaltres.
El preu, més enllà d’informar de quan costa adquirir una cosa, és el sistema d’incentius.
Mesura que relaciona tot l’intercanvi. El preu ens serveix per prendre moltes decisions.
Exemples: l'augment del preu dels melons augmenta la producció de melons i redueix la de síndria; cotxes grans a EUA i més petits a Europa pels impostos, etc.
INTERACCIÓ ENTRE AGENTS ECONÒMICS, EL SISTEMA DE MERCAT I LES SEVES FALLIDES (com interactuen els individus)   Principi 5: el comerç pot millorar el benestar de tothom Els individus obtenen guanys del comerç amb altres individus gràcies a l’especialització i l’intercanvi.
Exemple  interessaria produir i consumir absolutament tot el que un necessita? o Individu autosuficient (economia d’autosuficiència): 5 unitats d’aliments i 3 unitats de mobles.
o Pagès: 15 unitats d’aliments (només d’aliments).
o Indústria: 8 unitats de mobles (només de mobles).
o Situació final: més unitats d’aliments i de mobles (intercanvi entre pagès i indústria) que si es fa autosuficient.
Principi 6: els mercats, normalment, són u bon mecanisme per organitzar l’activitat econòmica  Tota societat ha de respondre a 3 preguntes fonamentals: o QUÈ produir? (quins béns) o COM produir? (quina tecnologia) o Per a QUI produir-ho (distribució) El mercat, la senyal i els preus son uns bons sistemes per decidir què produir. Si estem fen un producte i baixa el preu del mercat, ens indica que podem tenir desfasaments teconlògics. La baixada de preu de la competència ens envia una senyal. Per a qui produir-ho? Pel que estigui disposat a pagar-ho.
Existeixen DOS sistemes d’assignació de recursos fonamentals (dues formes d’organització per contestar a les preguntes bàsiques anteriors): - Sistema d’autoritat: l’Estat pren les decisions - Sistema de mercat: el preu es fixa en el mercat L’economia de mercat assigna els recursos per mitja de les decisions descentralitzades dels agents econòmics (empreses i consumidors) quan interactuen als mercats de béns i serveis.
Els preus són l’instrument del que se serveix la “mà invisible”: reflecteixen el valor que s'atorga a un bé així com el seu cost.
Exemple: decisions sobre demanda i oferta d'una determinada marca de cotxes.
  Principi 7: l’Estat pot millorar, en ocasions, els resultats del mercat Fallida de mercat: quan el mercat no assigna eficientment els recursos per si mateix.
L’Estat intervindrà quan hi hagi una errada de mercat o qan el repartiment no sigui equitatiu de la prosperitat econòmica (desigualtat). Una errada de mercat seria per exemple quan una determinada indústria contamina un riu, no imputa el preu que costa aquesta contaminació (estem incentivant determinades indústries contaminats).
Causes possibles d’una fallida de mercat: - EXTERNALITATS: conseqüència que les accions d’una persona tenen en el benestar d’unes altres.
- BÉNS PÚBLICS: el consum d’una unitat de bé per una persona no n’impedeix el consum a altres.
- PODER DE MERCAT: capacitat d’un agent econòmic (o uns quants) per influir en els preus de mercat.
EL FUNICONAMENT DE L’ECONOMIA EN EL SEU CONJUNT Principi 8: el nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis  Les diferències en els nivells de vida dels països són sorprenents.
 Aquestes diferències es deuen als diferents  Productivitat: és la quantitat de béns i serveis produïts per unitat de temps i treball.
Per exemple: producció per hora i home.
   Principi 9: els preus (inflació) quan el govern imprimeix masses diners Inflació: és un augment del nivell general de preus en una economia. Un elevat creixement de la quantitat de diners produeix una inflació i fa caure el valor de la moneda.
Un elevat creixement de la quantitat de diners produeix inflació i fa caure el valor de la moneda.
Principi 10: existeix una disjuntiva a curt termini entre desocupació i inflació A curt termini  -inflació -> +desocupació (Corba de Philips).
MICROECONOMIA I MACROECONOMIA  Microeconomia  analitza el comportament econòmic dels agents econòmics individuals (llars i empreses).
Estudia la manera com prenen les decisions  Macroeconomia  analitza els fenòmens que afecten al conjunt de l'economia (creixement dels nivells de vida, inflació, desocupació).
Estudia com interactuen EL MODEL (O DIAGRAMA) DEL FLUX CIRCULAR El model de flux circular és una forma senzilla de visualitzar les transaccions econòmiques que es donen entre les famílies i les empreses a l'economia.
LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ La frontera de possibilitats de producció és un gràfic que mostra diverses combinacions de producció que l'economia pot produir ...