Eucotiledònies part 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

  TEMA 15: Eucotiledònies  Família Ranunculaceae  • • • • Herbàcies (pred.)  Flors hipògines (ovari súper)  Gineceu apocàrpic  Fruit poliaqueni o polifol∙licle  Família Papaveraceae  • • • • Herbàcies   Flors hipògines (ovari súper)  Gineceu sincàrpic  Fruit en càpsula  Suculentes   Flors epígines (ovari  ínfer)  Gineceu sincàrpic  Fruit en baia  v1 2 • • • • 3 Família Cactaceae  Família Polygonaceae  Herbàcies o llenyoses   Flors hipògines (ovari súper)  Gineceu sincàrpic  Fruit en aqueni  la • • • • Família Ranunculaceae  • Trànsit de perigoni a periant  • Trànsit de flors aïllades a inflorescències  • Alcaloides isoquinolínics  Aconitum napellus (Ranunculaceae) Tora blava, acònit blau  • • • • • Es troba a totes les zones muntanyoses d'Europa fins a l'Himàlaia.   Planta herbàcia perenne  Arrel carnosa i napiforme   Fulles pinnatipalmades  Flors zigomorfes, en panícula i amb periant sepaloide i dos grans nectaris dins  el casc    • • • • • Fruit amb 3 fol∙licles  És extremadament tòxica per contenir un potent  alcaloide, la aconitina; 1 mg de aconitina és letal  Té efectes a nivell cardio‐respiratori i també en el SNC.   S’havia utilitzat com:  o antipirètic  o analgèsic  o antiinflamatori  o antineuràlgic  Actualment només en preparats homeopàtics.    la v1 2 3 Aconitum sp. a Espanya    Ranunculus sp. (Ranunculaceae)  • • • • Simetria actinomorfa  Fruit en poliaqueni  Té glucosids tòxics (anemonina)  Ranunculus scelerates: moltes intoxicacions i morts a Còrsega  Adonis vernalis (Ranunculaceae): Adonis vernal  • Present a Europa, Àsia i nord d'Àfrica.     • • • • • • Molt recol∙lectada i es considera extingida a Itàlia i Països  Baixos, i està protegida legalment, a Catalunya sota  protecció estricta  Planta herbàcia, amb fulles alternes molt dividides  Flors terminals, amb calze pubescent de 5 peces, i amb  10 a 20 pètals lliures d'un groc daurat intens  Gineceu apocàrpic i fruit en poliaqueni  Té reconegudes propietats com:   o Cardiotònic  o Diürètic  o Hipotensor  o Anticonvulsiu  o Antiepilèptic  Actualment utilitzat en homeopatia  3 Família Papaveraceae  Quan la flor està tancada 2 calzes, quan la flor és jove 4 corol∙les. Simetria bilateral  Herbàcies   Flors hipògines (ovari súper)  Gineceu sincàrpic  Fruit en càpsula  v1 2     Eschscholzia californica (Papaveraceae): Escòlzia, rosella de Califòrnia  Planta d'Amèrica del Nord i del Sud,  típica de Califòrnia i naturalitzada a Xile.   Planta herbàcia, anual,   Fulles pinnatisectes o pinnatipartides  Flors grans i solitàries amb quatre pètals  ataronjats  Fruit en càpsula recta i glabra de  dehiscència valvar (dues valves)  Utilitzada com a analgèsic i sedant.   És una planta molt utilitzada per  combatre l'insomni en nens i ancians, ja  que posseeix una acció persistent sense  provocar estats de depressió ni dependència.  Tractament de neuràlgies, de la pruïja i la urticària nerviosa, depressió,  sensibilitat a canvis de temps, cefalees, taquicàrdies i ansietat.   la • • • • • • • •   Papaver somniferum (Papaveraceae): Cascall, herba dormidora               la  3    Es troba a tot arreu però prové de la part occidental  d’Àsia (Turquia, Iran, Iraq)  Es cultiva en molts llocs de manera il∙legal  El triangle d’or és on més es cultiva actualment opi  A Espanya el cultiu és lícit, és el segon productor  mundial d’opi legal  És una planta anual (arrels molt fines)  Fulles molt amples, grans, amplexicaules (rodegen per  la part de baix la tija).  Dos sèpals caducs  Corol∙la dissimètrica  4 pètals lliures i sovint amb una taca negra a la base, més o  menys arrodonits (orbiculars)  Molts estams i carpels soldats (7‐15) amb un gineceu sincàrpic  Estigmes aplanats   Les ventalloles són per on s’expulsen les granes  Fruit en una càpsula verda amb dehiscència poral  Té una barreja de ceres (pruïna) quan està verd, quan està  madur es torna llenyós.  Les llavors són molt riques en olis, en minerals, en alguns enzims, vitamines B..  Les llavors no tenen alcaloides  La droga és el làtex que s’extreu dels fruits semimadurs  fent‐hi escissions i que es correspon amb el conegut opi  (vol dir suc)  Surt un suc blanquinós que amb l’aire s’oxida, passa d’un  color blanc a un marronós i es solidifica.   L’opi té més de 100 alcaloides: Morfina, codeïna  i  papaverina  És una planta lligada amb la mort, son i hipnosis  En la indústria farmacèutica s’utilitzen:   o Morfina: Acció analgèsica (pal∙liatiu del càncer); produeix depressió  respiratòria i estrenyiment per disminució del to intestinal i peristaltisme, i  estimula el centre del vòmit. S’utilitza en malalts terminals. És adictiva: crea  dependència psíquica i física  o Codeïna: Deprimeix el centre de la tos, i es fa servir com antitussigen en la tos  improductiva. Provoca una certa dependència. Produeix restrenyiment i  estimula el centre del vòmit.  o Papaverina: Acció espasmolítica i és un potent vasodilatador  Va ser un dels primers que va entrar a la llista dels estupefaents  Registre al Llibre oficial de comptabilitat d’estupefaents. Dispensació amb recepta  oficial d’estupefaents (Llista I)    v1 2         Papaver rhoeas  (rosella, amapola)       Papaver somniferum (cascall, adormidera)  Roeadina (alcaloide)  Antocians (colorants)  Mucílags            Família Cactaceae (cactus)    3 la   Són exclusius de sudamèrica i centre amèrica, tot i que són estesos per tot el món.  Són plantes suculentes: creixen en llocs extremadament secs  Arrels molt superficials i molt esteses perquè als deserts plou molt poc però de manera  torrencial i poder agafar tanta aigua com poden, l’aigua l’emmagatzemen (tenen un  parènquima capaç d’actuar com una esponja)  Són capaços de ser més encongits o dilatar‐se segons la  quantitat d’aigua que tenen  Fulles convertides en espines (per defensar‐se i per no  perdre aigua)  Agafen l’oxigen de dia.  Tiges planes o cilíndriques (cladodis) i a vegades tenen  gloquidis (llocs on surten les espines) que sovint es  reuneixen en les arèoles (on  hauria d’haver sortit una fulla)  on surten unes espines curtes i altres dures   Les flors són molt grans però que floreixen molt poc per la nit (tenen antesi nocturna  perquè és quan menys esforç han de fer)  Ovari ínfer que quan fructifica ho fa en forma de baia molt espinosa però amb el  temps es cauen les espines (figues de moro “higo chumbo”)  A Mèxic els cladodis joves de la planta es consumeixen com a verdura (“nopales”) i  també com a fruita (“tuna”)   Fruita amb moltes vitamines i bon diürètic. Té molts colorants  v1 2        Hylocereus undatus (Cactaceae): pitaya roja o “dragon fruit”       Es menja amb menjar asiàtic    Lophophora williamsii (Cactaceae): Peiot          Cactus endèmic de la regió sud‐oriental d'Amèrica del  Nord i el centre de Mèxic, en zones semidesèrtiques  de terreny pedregós Té un creixement extremadament lent, sovint triguen  més de 30 anys en arribar a l'edat de floració  És cultiva molt  A les seves poblacions originaries està en perill  d’extinció  Cactus petit i globular sense espines, d’un color gris‐ cendra  Flors solitàries i grans de color rosa a blanc, amb molts tèpals  Antesi nocturna d’un, o com a màxim, dos o tres dies  El fruit en baia de color vermell carnós, i la seva maduració és en general molt  llarga i pot durar fins a un any  Conté nombrosos alcaloides, entre ells la mescalina (distorsiona els sentits)  que és  un potent al∙lucinogen i com a tal s’utilitza com a planta enteògena    Ús principal com al∙lucinogen i en rituals de caràcter religiós (Església Nativa  Americana)  v1 2 3  Echinopsis (Trichocereus) pachanoi: El cactus de “San Pedro”        la Sant Pere és qui obre les portes del cel.    ...

Comprar Previsualizar