El Dret romà a la Península i la monarquia visigoda: Dret Romà (Imperi - El Principat) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El dret romà a la Península i la monarquia visigoda Dret romà Imperi (27 a.C al 476 d.C) Aquesta es l’etapa final de la història del dret romà que avarca del 27 a.C fins al 476 d.C (Caiguda de l’imperi Romà a Occident – a Orient fins al 1453 d.C). Es l’etapa d’aforament i esgotament màxim. Aquest imperi evoluciona, a efectes d’historiografia, es divideix en dos períodes: Alt i Baix imperi o Principat i Dominat. El principat era el alt imperi del primer ciutadà, el príncep. Es dona la tradició de la república i aquet es August, la figura on a finals de la república es una apoca de guerres civils amb pròpies lluites internes/externes.. El dominat es el baix imperi es l’altra període de l’imperi el que hi ha es el dominus deu que es el que domina l’imperi, ja no hi ha ciutadans, hi ha súbdits.
El Principat (Alt Imperi) (27 a.C al 235 d.C) Amb el Principat (alt imperi) el panorama de la producció del dret a Roma canviarà radicalment perquè les antigues fonts de creació s’aniran assecant progressivament –edicte, llei, costum, jurisprudència- i perquè el Princep monopolitzarà (aconseguirà el monopoli de un tipus de comerç) les noves fonts de creació del dret romà.
La crisi social de Roma, en el segle I a.C, comporta una crisi constitucional a la qual el principat d’August donarà finalment una sortida basada en l’establiment no d’una diarquia, sinó d’una dualitat de règims. És a dir, es manté formalment intacta la constitució republicana anterior però sotaposada a un principat que es configura com el seu protector.
El mateix August descriu la situació constitucional de Roma quan explica els fets de l’any 27 aC pels quals el senat li atorgà el títol d’August, que li atribuïa caràcter sagrat. El seu poder es fonamenta en el prestigi obtingut pel seu comportament personal, que gaudeix d’un respecte generalitzat (auctoritas) i no en el fet d’encarnar un poder de la comunitat política (potestas) No obstant això, aquesta dualitat de règims politics que es projecte sobre una mateixa comunitat provoca la desaparició gradual de les institucions republicanes.
En aquest moment, les assembles populars ja no representen el poble de Roma, ja que August manté la ficció de la seva continuïtat fent que es voti alguna llei, i defensant que ell és el primer dels ciutadans.
Per altra part, el senat serà utilitzat pel príncep per a expressar la seva voluntat de manera normativa. Durant la república, el senat no creava dret però ara el príncep li reconeixerà el poder per a emanar senatconsults normatius (lleis), esdevindrà formes solemnes de creació del dret per part del príncep.
Pel que fa als magistrats, el príncep els nomena directament i es configura com el seu superior jeràrquic, la qual cosa vol dir que pot revisar o jutjar en apel·lació totes les causes jurisdiccionals. Així, l’aplicació del dret dependrà de la interpretació que en faci el príncep.
Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés Per altra banda, la jurisprudència també queda afectada pel príncep des del moment que August introdueix un mecanisme de control consistent a atorgar un ius respondendi per autoritat del príncep a alguns juristes de la seva confiança. Amb això, desapareixerà ràpidament l’actuació lliberal dels juristes, que no poen competir amb qui respon amb el plus d’autoria pública que li dóna el príncep.
Els actes en aquesta etapa del príncep per tants amb els quals es crea el dret nou on se’n marquen dins dels termes: edicta, mandata, rescripta i decreta. Posteriorment, quan aquests actes es faran servir generalment com a lleis.
Com a resultat de la decadència de les antigues fonts de creació del dret romà i de la importància creixen de les constitucions dels prínceps, es tendeix a formar dues masses jurídiques conegudes amb els noms de ius vetus i ius novum.
1)El ius vetus es el dret antic basat en les antigues fonts (jurisprudència, llei i edicte) i en la contraposició entre el ius civile i el ius honorarium. Aquesta massa jurídica no pot evolucionar perquè el príncep ha anat cegant les seves fonts de producció de manera que esdevé una massa jurídica petrificada i progressivament unificada.
2) El ius novum és el dret que el príncep crea per a donar resposta jurídica a les noves exigències socials. Consisteix en edictes, mandats, rescriptes, decrets i oracions del príncep davant del Senat. Es diferencia també del dret antic perquè ja no s’aplica segons el procediment formulari, sinó segons un nou procediment que concentra tota la cognició i resolució del plet a les mans del magistrat.
Així doncs, el ius vetus i el ius novum s’integren en un sol sistema que aplica indistintament l’administració de justícia de l’imperi.
...

Tags: