RESUMS +APUNTS PARCIAL 2 (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Año del apunte 2016
Páginas 21
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA – 2ª AVALUACIÓ TEMA 3- La psicologia europea de la consciencia: orígens i primeres escoles.
Hermann Ebbinghaus Inici de l’estudi experimental dels processos psicològics superiors (memòria). Variables que afecten al record i a l’oblit.
Materials experimentals: 2.300 síl·labes sense sentit. Materials neutres, avorrits, per evitar diferencies individuals (interès, bellesa) Avantatges: evitar l’efecte de l’interès, la bellesa o les associacions. Permet fer variacions quantitatives precises difícils d’aconseguir amb materials de llenguatge natural.
L’aprenentatge de les síl·labes es produeix en unes condicions molt controlades (ritme constant, intervals constants, etc. metrònom per a que tothom llegís alhora) Quants més elements contenia la llista a memoritzar més temps i esforç necessitem per aprendre-la.
Els materials amb significat s’aprenen més ràpid. El nostre cervell té predilecció pel significat.
Recordem el significat però no les paraules, la ment emmagatzema el significat.
*Mètode de l’estalvi: estudiar una llista i al cap de 24h veure quant s’ha d’estudiar per tornar a aprendre-la.
Estudi del pas del temps sobre el record: va estudiar l’estalvi en funció de l’interval (entre 20 min i 31 dies) observant la corba de l’oblit. Va descriure ritme i etapes de l’oblit. Mires quant de temps trigues menys a aprendre la llista de nou. Mesures quanta memòria t’ha quedat de la primera vegada. A més estalvi, més memòria. La VD és el temps que trigues.
Corba de l’oblit: Distribució que segueix la pèrdua d’informació a la nostra ment. Quant tardem a oblidar Crítiques: artificialitat de les situacions experimentals i falta d’atenció a factors contextuals i semàntics *Corba de l’adquisició: primeres deses aprenentatge molt de pressa, després costa més.
3.3- ESCOLA DE WÜRZBURG Oswald Külpe (deixeble Wundt) i els seus col·laboradors es van proposar estudiar experimentalment els processos de pensament a partir 1901, igual que Ebbinghaus, en contra de Wundt.
Pensament  som capaços de comprovar hipòtesis de com pensem? Mètode - Associació lliure i associació parcialment constreta - Mesures cronomètriques Introspecció sistemàtica: extensos informes realitzats un cop finalitzada la prova (diferent a Wundt).
Molts participants deien que no havien fet servir imatges mentals (diferent a Titchener). El pensament podia ser una categoria pròpia.
Pensaments dirigits: podem focalitzar l’atenció del pensament depenent de la tasca. Establim un esquema mental preparatori que dirigeix el pensament. La ment no és un ens passiu. Influïm en el processament d’un estímul, modifiquem aquesta xarxa de associacions. Es pot controlar la direcció del pensament.
H. Watt Associació parcialment constreta (categorització, exemplificació, etc.) + informes introspectius (descripció per part del participant), temps de reacció, nombre d’errors.
Mètode de les instruccions 4 etapes del pensament 1) 2) 3) 4) Preparació Aparició de la paraula inductora (paraula que et donen i has de processar) Cerca de la paraula induïda (paraula que sigui una categoria o un exemple) Aparició de la paraula (produir-la) Els efectes de la tasca indiquen que podem modificar el nostre sistema associatiu en funció de diferents objectius. La gent no triga el mateix en categoritzar que en exemplificar. En associacionistes hauria de ser el mateix temps, i això demostra que s’equivocaven.
K. Bühler Utilitza aforismes filosòfics, poètics o problemes filosòfics complexos: “pensar és tan extraordinàriament difícil que molts prefereixen opinar”.
Ajusta els materials experimentals als gustos del participant que ha d’estar molt ben entrenat per descriure el seu pensament. Obté descripcions de moments decisius en el procés de pensament que no tenen qualitat ni intensitat sensorial (moviments particulars de la consciència). El pensament ha de ser considerat com una nova categoria mental a banda de sensacions i sentiments.
3.4- LA PSICOLOGIA DE LA GESTALT Escola alemanya.
Psicologia de la consciencia, allò que ens és accessible.
“El tot és més gran que la suma de les parts” M. Wertheimer, K. Koffka i W. Köhler.
Gestalt: forma, configuració o estructura.
Enfocament fenomenològic basat en l’experiència conscient com un tot unificat (=Brentano) rebutjant l’atomisme mental (no Tichener). L’experiència no es representa en parts elementals i sense sentit, si no integrada en totalitats, estructurada significativament (els tots resulten diferents a la suma de les parts).
Primer som conscients del tot, percebem l’entorn com una globalitat i després ja l’anem desgranant.
Isomorfisme psicofísic: correspondència entre l’experiència mental conscient i l’activitat cerebral (temptació reduccionista, qüestions biològiques, la psico no busca el pq, sinó que l’ha de buscar la fisiologia), la psicologia acaba sent merament descriptiva. Relació d’equivalència entre dues representacions, com el plànol de una casa i la casa real. A cada fenomen mental li correspon un fenomen físic Wertheimer Va estudiar que passava amb la percepció. Manipules el temps en que encens les llums. Mires allò que ha percebut la persona. Quan encens una llum, l’apagues i molt ràpidament n’encens una altra no es nota la diferencia. Si passava molt de temps notaven la diferència.
ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA: mecanismes per presentar la informació amb cert sentit.
- FENOMEN PHI: moviment aparent demostra caràcter creatiu de la percepció. En la nostra experiència, la totalitat és anterior a les parts. La llum es desplaça en el seu camp visual. Això no es troba a l’estímul, hem afegit moviment on no hi era. Atribuïm propietats que no es troben en l’estímul.
- FIGURA-FONS: el nostre sistema perceptiu distingeix constantment entre la figura (on és el focus d’atenció) i el fons (no atès). El nostre cervell ho separa i és una tendència que té el cervell i no podem evitar, el cervell necessita comprometre’s amb una de les dues coses.
Figures ambigües, amb dos aspectes.
*Estímuls interessants per la Gestalt: que es posi de manifest el afegir informació a l’estímul, principis d’organització perceptiva, i estudiar de què depèn que vegis una cosa o una altra.
- LLEI DE LA PREGNÀNCIA: o de la bona forma. Les percepcions tendeixen a organitzarse en les formes més simples, regulars, simètriques i equilibrades possibles.
Il·lusió visual: interpretes malament las dades, amb objecte Alucinació: percepció sense objecte.
Objectes o estímuls preparats per contradir l’imatge dels mateixos.
Imatges absurdes no són il·lusions.
- LLEI DE LA PROXIMITAT: tendim a agrupar allò que està a prop. (.......................)  línia o puntets separats? - LLEI DE LA SIMETRIA: preferència per la simetria.
- LLEI DE LA CONTINUITAT: el nostre sistema completa mentalment els trossos que no estan accessibles a la percepció. Tendim a buscar una regla per aconseguir la continuïtat.
- LLEI DE LA SEMBLANÇA: Tendim a agrupar elements similars en una única forma.
- LLEI DEL TANCAMENT O LA CLAUSURA: Omplim els forats per percebre formes simètriques, elegants, etc.
*els principis organitzatius tenen molt a veure amb l’art CRÍTIQUES - Teories merament descriptives i no explicatives Manca d’experimentació quantitativa Centrar-se de forma gairebé exclusiva en l’àmbit de la percepció.
Dintre de la Gestalt altres autors van fer diferents contribucions: Köhler Va estudiar l’aprenentatge animal. Els animals identifiquen els estímuls de forma relacional (en funció del seu context) i aprenen per “insight” (moment en que te’n adones, aha!!!)no per assaig i error (Thorndike) EXPERIMENT AMB PRIMATS En la fase d’adquisició s’ensenya a un ximpanzé a que quan se li presenta un disc de 10 cm de diàmetre i un altre de 15 cm, triï sempre el de 15 cm.
En la fase de prova es presenta un disc de 15 cm i un de 20 cm, quin agafarà? Segons Köler el de 20 cm perquè l’aprenentatge és relacional, segons Thorndike el de 15 perquè ha memoritzat l’estímul específic.
? *teràpia Gestalt: cal no confondre l’escola de la Gestalt amb la teràpia Gestalt, un tipus de teràpia humanista centrada en l’experiència fundada per Fritz Perls a la dècada de 1940.
Comparteixen la idea de forma (experiència com un tot) però no tenen res a veure. EL que compta és la teva experiència cognitiva. Va formar escola on tractaven pacients ESCOLES PSICOLÓGIQUES (CLÍNICA) - Conductista . “em fan por els ascensors” poc a poc.
Cognitiva (pensaments. Atribucions, sobre tu mateix.
Humanista: dintre de la qual, la teràpia Gestalt. No és important el trastorn sinó l’experiència subjectiva.
Psicoanalítica: basada en inconscient.
Sistemàtica: síntoma del subjecte com un efecte del sistema social (centrat en la família) *Eclèctic: agafar de cada cosa lo millor. Fer servir en cada cas allò més convenient.
TEMA 4- La psicologia de l’inconscient 4.1-FREUD Y LA TEORÍA PSICOANALÍTICA Sigmund Freud Estudis de medicina. Va treballar en laboratoris de fisiologia i a l’Hospital General de Viena.
Va tenir un gran impacte en la societat i un efecte en l’ego de la raça humana. Estàvem en privilegi fins que va arribar la teoria heliocèntrica de Copernic, la teoria de l’evolució de Darwin i la teoria de l’inconscient de Freud (vida mental autònoma no accessible per la raó) Reformula moltes de les seves teories, els seus mètodes, etc.
Context: epoca victoriana, mitjans segle XIX, família acomodada.
Quan estudia medicina s’interessa per malalties mentals.
- Histèria: típica en dones (trastorn de conversió). Paràlisis de parts del cos, etc. Sembla un símptoma físic però no té una causa orgànica.
Neurosi Psicosi: trastorns d’al·lucinacions, trencament amb la realitat.
Quan un pacient relatava que tenia una histèria es considerava que mentien o que era un problema al sistema nerviós. No es tenia consciencia de la malaltia mental. Freud utilitza la paraula. Els pregunta, esbrina d'on venen els problemes, etc.
LA TEORIA PSICOANALÍTICA - - Enfocament clínic (n=1) i psicopatològic. Estudi de casos i de una malaltia mental.
Només observant a persones malaltes aplica la teoria a tothom El paper de la libido (pulsió, energia sexual) des de la infància. El motor que guia la nostra energia mental, la conducta.
Mecanismes de defensa del jo. No som capaços de ser conscients de determinats desitjos perquè ens fan mal. Desitjos perillosos o moralment inacceptables. (Complex d’Èdip). Ens defensem de la nostra pròpia vida mental.
Mètodes que permetin l’accès a l’inconscient (hipnosi, interpretació dels somnis, lapsus linguae i actes fallits (error freudians), actes fallits...).Associació lliure. Mètodes que permeten accés a l’inconscient, reprimits a la memòria. Amb el temps descarta la Hipnòsi.
Demostració de la seva veracitat a través de l’efectivitat terapèutica. Donava molta importància a les causes de la psico, que té un efecte catàrtic.
Necessitat de haver estat psicoanalitzat per comprendre o discutir la psicoanàlisi.
Només aquells que han siguts psicoanalitzats poden jutjar o discutir sobre la psicoanàlisi. Por a la reacció rebuda per la societat.
Cura per la parla. Abans tractaments sense sentit que feien patir al pacient. Si una malaltia mental té un origen psicològic, s’haurà de poder curar psicològicament. La paraula ens ajuda a arribar a la psique.
Hipnosi (Sâlpetriere VS Nancy): Aprofitar capacitat d’autosuggestió que tenim. Finals sXIX , dues escoles que l’utilitzen. Poder donar instruccions. Tu mateix t’hipnotitzes realment. La salpetriere considerava la hipnosi un estat patològic. A l’escola de Nancy es defensava que tots els essers humans eren suggestibles de ser hipnotitzats. Charcot - - (salpetriere) van agafar pacients amb la malaltia de la histèria i van veure que podien eliminar els símptomes i crear-ne de nous. Amb la hipnosi podem accedir a continguts de l’inconscient causants de la patologia. Quin es aquest fet, records, que es la causa del trauma i dels símptomes. Si hipnotitzem podem fer recordar aquestes experiències.
Mètode catàrtic.
Desenvolupen juntament amb Breuer el mètode catàrtic, els símptomes desapareixen quan es recorden les experiències traumàtiques gràcies a la hipnosi ja que es coneix la causa del trama.
Abandona l’ús de la hipnosi per adoptar altres mètodes. “Transferencia” relació entre pacient i doctor. Relaxar mecanismes de defensa.
El descobriment de la sexualitat i la proposta del complex d’Edip serveixen a Freud per afirmar que la causa de la histèria es deu a records o pensaments sexuals traumàtics apartats de la consciència pels mecanismes de defensa del jo per no ser assumibles per la persona. Tots els records reprimits tenen a veure amb sexe i comencem amb la primera infància.
Als 40 anys i després de la mort del seu pare Freud inicia el seu autoanàlisi en el que aplicarà la interpretació dels somnis i l’associació lliure que s’allargarà durant 4 anys.
Més tard, desenvoluparà la idea de que els errors freudians (lapsus linguae, actes fallits) també ofereixen accés a l’inconscient.
Freud va adoptar 5 enfocaments diferents en successives modificacions de la seva teoria.ç Enfocament dinàmic L’inconscient està format per pensaments dinàmics que constantment intenten emergir a la consciència. Lluita amb el “jo” per a que no emergeixi.
El pacient utilitza la resistència per evitar accedir a aquests pensaments reprimits i no assumibles.
La neurosi té un origen sexual, ka sigui en una situació traumàtica real o imaginada durant la infància. Molts pacients amb abús sexual a la infància.
Enfocament topogràfic També anomenat primera tòpica. Quines estructures hi ha als nostres cervells.
- Conscient Preconscient: col·lecció de records accessibles si ens esforcem. Sense tècniques psicoanalítiques.
Inconscient: sense espai, temps o lògica. Com si acabés de passar, tensió, libido reprimida. Mai accessible a la consciencia excepte amb les tècniques psicoanalítiques.
Enfocament estructural També anomenat segona tòpica. Tres instancies. Tres agents.
- Allò: pulsions i desitjos inconscients regits pel principi de plaer que busca la gratificació immediata (heredat). Desig en brut, sense filtre Superjó: internalització de les normes socials construïda durant la infància. Conté normes morals i els ideals que censuren constantment l’allò (continguts conscients i inconscients). Normes morals, obtingudes dels pares, després de la societat. Durant l’adolescencia es fixa.
- Jo: Mediador entre l’allò i el superjò. I regit pel principi de realitat. Què es pot fer realment dels meus desitjos? Quan l’allò manifesta un desig inacceptable pel superjò, el jo es protegeix mitjançant els mecanismes de defensa. (repressió, projecció, sublimació  transformar-ho en acte creatiu. Formació reactiva, racionalització donar causes racionals, encara que no sabem la realitat, etc.) Enfocament econòmic Desprès de la mort de la seva filla i de les penúries viscudes durant la 1GM, escriu “Més enllà del principi de plaer”.
La conducta està determinada en gran mesura per l’energia pulsional.
Existeixen duen pulsions: - Eros: impulsos de vida (sexualitat i autoconservació) Thanatos: impulsos de mort, destrucció.
Enfocament genètic Estableix les etapes del desenvolupament psicosexual. Etapes marcades per la forma d’obtenir plaer. Quan hi ha problemes en alguna etapa es generen fixacions i en la vida adulta reapareixen.
- Oral (0-1): Domini de l’allò, plaer durant la ingesta.
Anal (1-3): Encara dominat per l’allò, plaer lligat a l’excreció.
Fàl·lica (3-6): Desenvolupament del superjò, complex d’Edip/ Electra. Primers conflictes, moralitat Latència(6-11): Libido dirigida a metes no sexuals. Sexualitat a un segon pla. Plaer en activitats sobretot socials.
Genital (+11): independència, identitat i sexualitat genital. Es busca satisfacció 4.2-ANÀLISI I CRÍTIQUES CONTRIBUCIONS DE LA PSICOANÁLISI Oferir un tractament no agressiu a pacients amb malalties mentals Fer accessibles alguns continguts inconscients gràcies a mètodes com l’associació lliure, els somnis o els errors freudians Rellevància de la infància en la configuració de la personalitat i en la etiologia d’alguns trastorns mentals.
Existència de conflictes emocionals irracionals i sovint inconscients Mostrar indirectament la invalidesa de la introspecció Popularització de la psiquiatria i de la psicologia Contribució a que la sexualitat deixés de ser un tabú Gran influencia en l’art, la literatura i el cinema CRÍTIQUES A LA PSICOANÁLISI Teoria de la personalitat basada únicament en malalts mentals, mostres esbiaixades Descripció teòrica en termes no contrastables (postdicció no falsable). Terminologia no contrastable Ús de la inducció per construït la teoria Pansexualisme  tot a causa del sexe Tractament molt llarg (sovint entre 5 i 10 anys) Manca de compromís amb l’avaluació de l’efectivitat del tractament a llarg termini i de la comparació amb altres mètodes terapèutics.
Cert sectarisme i secretisme fruit dels constants atacs que va rebre Freud i la seva teoria Necessitat d’haver estat psicoanalitzat per poder comprendre-la 4.3- LA PSICOANALISI DESPRÉS DE FREUD La majoria desexualitzen el psicoanàlisis i aporten mètodes nous.
TEMA 5- El desenvolupament de la psicologia als EEUU i el naixement de la psicologia aplicada 5.1-L’IMPACTE DE LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ Jean Lamarck: transmissió dels caràcters adquirits seguint un impuls innat cap a la perfecció. Evolució te una direcció teleològica.
Herbert Spencer: tot a la natura evoluciona des d’un tot indiferenciat cap a una major complexitat i especialització - Supervivència del més apte Inicialment transmissió de caràcters adquirits (similar a Lamarck), més tard selecció natural (semblant a Darwin) Associacionisme evolutiu: les persones persistim en les conductes que condueixen a la supervivència (les que causen plaer) i s’absté de les que no ho fan (causen sensacions desagradable) CHARLES DARWIN Format com a teòleg, va ser un apassionat naturalista. Als 23 es va embarcar al beagle en una expedició científica per Oceania i el pacífic.
Al tornar a Anglaterra va construir la seva teoria a partir dels espècimens recol·lectats durant el seu viatge que publicarà 20 anys després.
Conscient de les implicacions de la seva teoria, tenia pensat publicar-la un cop mort fins que Wallace li va escriure amb una teoria molt similar.
L’origen de les especies Existeix una lluita per la supervivència entre els essers vius.
Les diferencies individuals provoquen que alguns organismes siguin més aptes per a la supervivència (supervivència dels més aptes) Canvis aleatoris durant la reproducció, aquells que afavoreixen la supervivència acaben preservant gràcies a la selecció natural.
El fet de que determinada característica sigui adaptativa depèn de les pressions ambientals.
L’evolució no segueix cap direcció ni propòsit, únicament reflecteix els canvis en l’entorn.
Implicacions per a la psicologia 1- Interès en les diferencies individuals (la variabilitat entre exemplars de la mateixa espècie necessària per a l’evolució) 2- Desenvolupament de la psicologia comparada (continuïtat entre l’èsser humà i els altres animals) 3- Canvi en l’objecte d’estudi: de les lleis generals de la ment i els continguts conscients a les diferències individuals i les funcions de la consciencia.
FRANCIS GALTON Cosí de Darwin va portar el punt de vista de la teoria de l’evolució a la psicologia (herència de les capacitats mentals) El geni hereditari: les persones intel·ligents tendeixen a tenir descendència intel·ligent.
Eugenèsia: millorar l’espècie afavorint la reproducció entre persones amb característiques desitjables i evitant la d’aquells amb característiques no desitjables.
Precursor dels tests mentals, avaluava la intel·ligència a partir de l’agudesa perceptiva.
Aplicació de mètodes estadístics a característiques mentals (correlació) Regressió a la mitjana (alçada) 5.2- LA PSICOLOGIA DE WILLIAM JAMES Format com a metge, és una figura de transició entre les escoles europees i el funcionalisme nord-americà. Des d’un punt de vista filosòfic adopta el pragmatisme: una idea és vàlida si funciona. (‘’fundador’’ pragmatisme) Coetani de Titchener va criticar durament l’estructuralisme. Crítica radical a Wundt, la psicologia ha d’ocupar-se de les funcions mentals i no dels continguts (influencia de la teoria de l’evolució). Crítica les dues escoles, estructuralista i associacionista. Allò interessant és què fa la ment, no que hi ha a la ment. Es centra en funcions, no continguts. La ment humana no es un contenidor de sensacions. La consciencia com una cosa contínua que no es pot dividir (com Brentano i la fenomenologia). Això donarà peu al funcionalisme i al conductisme Concepte de corrent de consciència: és contínua i no es pot dividir. Gran part de la conducta està regida per instints que es van modificant durant la vida per formar hàbits.
Gran interès en la psicologia aplicada.
TEORIA DE JAMES- LANGE sobre l’emoció: el cos respon a determinats estímuls adaptativament, la sensació subjectiva d’experimentar una emoció és el resultat d’interpretar aquests canvis. La sensació de tenir por es la interpretació de la teva ment als canvis que pateix el teu cos. “llegim l’estat del cos, quan es detecten canvis tenim la sensació subjectiva de por, perill...” *tenim un sistema que respon sense necessitat de tenir consciencia, que és més lenta, als canvis adaptatius.
 el error de Descartes.
5.3- FUNCIONALISME Es desenvolupa a les universitats de Chicago i Columbia gràcies a Dewwy, Angell i Carr.
L’esforç de l’estructuralisme per descriure el contingut i l’estructura mental d’una manera estàtica és inútil. La psicologia ha d’estudiar la funció de la ment: ajudar a l’individu a adaptar-se al seu entorn.
La psicologia és una ciència pràctica, aplicada i no una ciència bàsica. Interès en l’estudi de diferents poblacions (nens, vells, psicopatologia...) de les diferencies individuals, i en la recerca amb animals.
L’objecte d’estudi de la psicologia poden ser tan els processos mentals com la conducta (precursor del conductisme) *Perquè tenim ment? Tendència a tenir cada cop una ment més complexa. La ment humana és un instrument per a l’adaptació i supervivència. Hem d’entendre quina funció ha tingut abans per a que s’hagin anat fixant. Ment= col·lecció de solucionadors de problemes.
Pragmatisme es diferent a funcionalisme. Pragmatisme, W. James, teòric. Funcionalisme, psicòlegs experimentals Ta Evolució  conseq. Recerca amb animals.
Canviem objecte d’estudi  conducta 5.4- NAIXEMENT I CONSOLIDACIÓ DE LA PSICOLOGIA APLICADA I LA PSICOLOGIA PROFESSIONAL ANTECEDENTS DEL CONDUCTIMSE Münsterberg  Psicòleg bàsic de la època  TEORIA MOTORA DE LA CONSCIENCIA Estímul: Procés fisiològic (Conducta) i consciència d’estar percebent l’estímul (epifenòmens, algo que passa a més a més).
Atribuïm intencions a tot lo passat. Controlar la conducta és una il·lusió. Explicar 100% conducta amb processos fisiològics.
THORNDIKE Psicologia de l’estímul i la resposta (connexionisme) purament conductual sense referència fisiològica. Connexionisme en sentit associacionista. E  R. E  organisme, (jo decideixo) no cal per explicar com responem als estímuls  R Tota conducta animal i humana s’explica per dues lleis.
- Llei de l’efecte: aquelles conductes que generin satisfacció tendiran a repetir-se en la mateixa situació. Dependrà de les conseqüències que hagis vist d’aquesta conducta.
Llei de l’exercici: quantes més vegades es reacciona de determinada manera a una situació, més probable és que es continuï reaccionant de la mateixa forma. Més reafirmem la conducta.
*fonaments condicionament operant.
PAVOLV Reflex condicionat No conductista Fisiòleg  processos en gossos immobilitzats i cànules en glàndules salivals. Mesurava quanta saliva. AL cap d’uns dies començava a salivar abans de menjar perquè sentia la campaneta. Va descobrir sense voler el reflex condicionat (condicionament clàssic).
Estímul que genera reflex de forma innata. Un estímul originalment neutre genera un altre tipus d’estímul perquè ho ha après.
ORIGENS DE LA PSICOLOGIA APLICADA Començar a quantificar característiques dels participants. Tests psicomètrics.
- F. Galton: intel·ligència monolítica  una sola cosa. Factor G  agudesa sensorial.
- A. Binet: tests per discriminar nens en funció de la intel·ligència. Test de capacitats cognitives superiors, distingint intel·ligència natural de l’educació rebuda.
- Stern: concepte de quocient intel·lectual. QI= (edat mental/ Edat cronològica)*100 AMBITS DE LA PSICOLOGIA APLICADA: Psicologia educativa, psicodiagnòstic i psicoteràpia, psicologia industrial i del treball, psicologia judicial i forense, psicologia del consum, psicologia de l’esport, psicologia ambiental...
TEMA 6- El conductisme i el cognitivisme 6.1- OBJECTE D’ESTUDI DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA Consciència  conducta  ment cognitiva - Mentalisme primitiu (1879-1913): s’estudia la ment humana però no es sap com.
S’estudia la consciencia. Wundt, Würzburg, Brentano, gestalt, estructuralisme....
Conductisme (1913-1950): Conducta, en cap cs introspecció o consciencia. Watson, skinner, neoconductisme...) Ciència cognitiva (1950+): ment cognitiva. La nostra ment com a processador d’informació. Neurociència.
6.2- ANTECEDENTS Empirisme i associacionisme Teoria de l’evolució Teoria motora de la consciència (H. Münsterberg)  arrela la idea de consciencia com a epifenòmens. La consciencia no seria la causa de la conducta. Què fa la ment, no que hi ha.
James i el funcionalisme Thorndike: llei de l’efecte i llei de l’exercici Pavlov: reflex condicionat *Conductisme  associacionista  conductisme clàssic i operant PRINCIPIS DEL CONDUCTISME La psicologia és una ciència experimental objectiva que té com objectiu descriure, predir i controlar la conducta, allò que podem observar des de fora (positivistes i pragmatistes, si una cosa funciona és certa).
Reduccionisme antimaterialista i Posició ambientalista: si tu vols explicar la conducta no cal parlar de cap cosa mental, ni intencions, ni desitjos, res. Només cal conèixer la biologia i l’entorn. Entorn  estímul  resposta. Tot allò que hi ha a la ment passa pels sentits. Si podem controlar l’ambient podem controlar les persones, els estímuls que rep. Resposta adquirida gràcies a processos de condicionament objectiu. Establim relació entre estímul i resposta.
Concepció associacionista del coneixement i l’aprenentatge. Tenim una tabula rassa però també dos mecanismes generals d’aprenentatge i anem aparellant i aprenent a respondre. Associem situacions amb la resposta.
Principi d’equipotencialitat: Ta evolució. Som organismes com tots els altres animals. Canvis graduals cap a formes de vida més complexes. Quan observem una característica humana, hi ha característiques anàlogues en els animals. Canvis a partir de sistemes primitius que evolucionen.
Estudis amb animals per deduir coses dels humans, especialment amb mamífers i primats superiors. Via d’investigació molt fructífera.
Metodologia: observació sistemàtica (registre rigorós del que es veu que es fa) i mètode experimental. Els estats interns no interessen.
6.3- CONDUCTISME CLÀSSIC John Watson l’any 1913 publica el manifest conductista. Una espècie de decàleg de les característiques que havia de tenir la psico. Es buscava els criteris objectius de la psico.
La psicologia únicament ha d’estudiar allò que es pot observar públicament i mesurar.
Estudi dels patrons de connexió entre parells d’estímuls i respostes.
Hereta els estudis de Pavlov.
Concepte de condicionament clàssic: Associació d’un estímul inicialment neutre i un altre estímul que ja generava una resposta. Acabem responent d’una mateixa manera a un estímul nou. Aprenem a donar una resposta coneguda a un estímul nou.
1- EI (Estímul incondicionat)  genera resposta universal en membres d’aquella espècie (innata).
2- RI (Resposta incondicionada)  de manera innata 3- EN (estímul neutre)  no es respon ni positiva ni negativament. S’associa, s’aparella per repetició i es converteix en EC (Estímul condicionat).
4- L’estímul condicionat provoca una RC (resposta condicionada).
Ex: EI menjar, RI benestar. EN diners, EC diners, RC benestar.
Ex: EI comida, RI salivación, EN campana, EI comida+ EN campana, RI salivación, EC Campana.
RC salivación.
Ex: EI sorroll, RI por. EN conill, EC conill, RC por,  Experiment del petit Albert Un cop ja tenim el condicionament clàssic es produeix condicionament de segon ordre.
Associem una RC com a EI. Podem utilitzar estímuls apresos per fer condicionaments de segon, tercer, quart ordre. I Això explicaria el comportament humà més complicat.
La funció és avisar de que està a punt d’arribar un estímul i predir aquest estímul. Mecanisme d’adaptació.
El condicionament es involuntari, automàtic. Per Pavlov, l’estímul incondicionat era biològic, després John Watson ho complica.
*Experiment del petit Albert: resposta aversiva a estímul originalment neutre.
- GENERALITZACIÓ: si li posaves qualsevol cosa blanca també s’espantava. Generalitzem la resposta a estímuls semblants.
- EXTINCIÓ: com deixar de tenir por? Estímul condicionat sense estímul incondicionat i el condicionament desapareixerà. Teràpies conductistes  aparellem estímul resposta.
6.4- B. F SKINNER CONDICIONAMENT OPERANT/ INSTRUMENTAL: repeteixi depèn de les seves conseqüències.
la probabilitat de que una conducta es Podem moldejar la conducta dels organismes i podem crear conductes noves. Hem de saber que és prou important com a càstig i com a recompensa per l’organisme del que volen modificar la conducta. Ho fem constantment a la vida quotidiana.
Mètode operant lliure: es reforcen o castiguen les conductes espontànies per moldejar la conducta. Cal contingència, sempre que x, premi o càstig y. Programes de reforçament, sempre necessitat de premi. A vegades no sempre, així no pots predir quan arribarà i et quedes enganxat. Control ambient  control conducta.
Conductisme radical: negació de l’existència de processos mentals. (diferent al conductisme metodologic, aquest deia que potser existeixen factors interns pero que no juguen cap paper en la conducta).
El condicionament operant es voluntari.
6.5- NEOCONDUCTISME Processos cognitius superiors i conducta simbòlica.
L’objecte d’estudi és la conducta però per explicar-la cal fer referència a estats interns de l’organisme.
EOR Variables internes no objectivament observables que condicionen la conducta Representacionalisme: un estat mental pot significar un objecte.
L’objecte d’estudi segueix sent la conducta però fan referencia a altres estats mentals interns.
Edward Tolman: necessitat d’aspectes propositius (metes) i cognitius (mapes mentals).
Clark Hull: model de la caixa negra. A partir de l’observació de l’input (estímul) i de l’outpout (conducta) podem inferir les variables de l’organisme que intervenen.
6.6 – PSICOLOGIA COGNITIVA Ciència cognitiva: intersecció on interactuen la psico, la filosofia, l’educació, l’antropologia, etc.
En totes aquestes àrees hi ha una mica de ciència cognitiva.
1879 inici psico experimental.
3 paradigmes: - Mentalisme primitiu: objecte d’estudi la consciencia. Que hi ha i els seus mecanismes.
Conductise: objecte d’estudi la conducta. Descriure, predir i explicar una conducta que ve determinada per estímuls.
Ciència cognitiva: objecte d’estudi la ment, que explica la conducta.
Quan vam descobrir que una màquina, un objecte inanimat, podia processar informació? ALAN TURING Matemàtic que va establir condicions formals per un dispositiu físic per processar info.
Màquina de Turing (o màquina d’estats finits): idea de màquina teòrica que emmagatzema info i la transforma seguint algoritmes, una sèrie de passos o instruccions.
Parts: - Cinta: suposadament infinita, en blanc o no en dependència de la casella. Es desplaça a través de la màquina.
Capçal: llegeix si hi ha buit o no, escrit o no, a les caselles de la cinta. És capaç d’omplir caselles, escriure-hi si estan buides, o buidar les que estan omplertes, llegir series, etc.
Segueix instruccions que té emmagatzemades.
Si podem emmagatzemar circunstancies i com actuar en cada situació aconseguiríem que la maquina transformés la info com jo vull.
Dues màquines fetes de materials completament diferents que segueixin l mateix algoritme amb un mateix input produiran el mateix output.
Van fer una màquina de Turing real. Objectiu trobar combinacions que les persones no som capaços. Específicament computava combinacions de la màquina enigma pels nazis.
Un objecte inanimat pot processar info. I si la ment humana és un processador d’info i apliquem algoritmes com la màquina de Turing? Podriem arribar a crear una ment humana en un ordinador. Va acabar desenvolupant-se la informàtica i els ordinadors *TEST DE TURING: forma de respondre si una màquina és intel·ligent o no. Hauria de ser indistingible d’un ésser humà. Dos monitors, un amb una persona i l’altre amb una màquina que respon, no poder distingir.
6.7- PROCESAMENT DE LA INFORMACIÓ Sorgeixen disciplines importants - - Cibernètica: control electrònic de les màquines pot ser aplicat als éssers vius. Finals dels anys 40. Controlar màquina de forma electrònica, no operada per una persona. Utilitzar un circuit electrònic que gestioni info i controli la màquina. Per exemple el termòstat. El concepte de feedback  rebre informació de la màquina. Lector de la realitat que respon a la realitat. EL nostre cervell podria funcionar igual? Tª de la informació (Shannon): dins de la teoria de la comunicació. unitat mínima d’informació necessària per triar entre dues opcions equiprobables (bit). Tenint un objecte que pugui estar en dos estats, tot es traduït a 0 i 1.
Número màgic 7+ - 2, Miller: la memòria humana emmagatzema chunks d’informació.
El nombre total de chunks que podem mantenir en memòria està al voltant de 7.
Memoria operativa, a curt termini. En un ordinador hi caben X números però en un moment determinat es saturaria. La ment humana funciona de manera similar.
Nosaltres agrupem la info en chunks (tros d’informació amb significat). La nostra ment agrupa info en unitats amb sentit, Però tenim un límit, la nostra capacitat cognitiva és finita.
6.8- NOAM CHOMSKY Lingüista.
Fundador de la gramàtica generativa  Tot ésser humà neix amb coneixement innat determinat genèticament que li permet adquirir qualsevol llengua. (òrgan del llenguatge)  part del cervell que fixa les característiques de les llengües humanes.
La genètica fa que certa part del cervell es desenvolupi d’una forma concreta i que tots tenim i que funciona amb algoritmes Estudis en lingüística comparativa entre llengües del món. Algunes característiques són 100% universals, sense necessitat de lògica. Només s’expliquen per coneixement innat.
El 1959 publica una revisió del llibre de B.F. Skinner “Verbal behavior” on posa de manifest la insuficiència del paradigma conductista per explicar l’adquisició del llenguatge. No rebem prou info de l’ambient com per dedir tot el que dominem quan som nens de tres anys per exemple.
Es impossible si no suposem alguna cosa innata prèvia.
6.9- PRESUPOSITS DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA 1. MENTALISTA: per comprendre i explicar el comportament cal referir-se a constructes mentals interns (no directament observables). L’objecte d’estudi és la ment. Hem de parlar d’intencions, destijos, etc, qüestions internes 2. COMPUTACIONALS: els processos mentals consisteixen en activar, manipular i transformar símbols amb contingut representacional (intencionals). S’apliquen algoritmes i es transforma la informació. EL que fa la ment és emmagatzemar, recuperar o transformar la informació. Ho fem amb aboutness (intencionalitat), contingut representacional. Es fa a través del símbol. Relació entre símbol i significat -és arbitraria. Emmagatzemem símbols i operem sobre aquest símbol.
3. RESTRICTIU: la capacitat de processament de la informació de l’ésser humà és limitada, requereix temps i opera sobre un nombre finit d’elements.
Això ens permet tenir variables dependents a l’hora d’experimentar.
4. FUNCIONALISTA: Per comprendre processos mentals ens hem de fixar en què es fa. per comprendre els processos mentals hem d’atendre a la seva funció i no al substrat físic en el que s’instancien. La ment constitueix un nivell d’anàlisi legítim.
METÀFORA O ANALOGIA DE L’ORDINADOR *Analogia A funciona = que B *Metàfora A i B tenen un funcionament similar.
Hardware (maquinària)+ Software (programes específics). Programes que operen símbols, computacions neuronals sobre representacions mentals.
Info semàntica: que tenen significat que són intencionals Som sensibles a l’ordre. Sintaxi  ordre i relació establerta entre paraules.
Les representacions mentals són símbols al cervell (implementació) que codifiquen informació semàntica (intencional) i es relacionen amb altres símbols (sintaxi).
Pensar «p» significa activar la representació mental que significa «p».
6.10- INTELIGÈNCIA ARTIFICIAL • • Versió “forta” (analogia): la ment és una màquina de computar, si una màquina no biològica aplica els mateixos algoritmes, també pensa.
Versió “dèbil” (metàfora): els programes informàtics simulen i no repliquen la cognició, les màquines no pensen.
6.11- ENFOCAMENTS DE LA CIÈNCIA COGNITIVA MENT COM SIMBÒLIC COMPUTACIONAL - Modularitat de la ment: enfocament del processament de la informació seguint la metàfora de l’ordinador. L’activitat mental consisteix en computar (aplicar algoritmes) a unitats simbòliques (amb significat). Fodor, filòsof de la ment. Tenim mòduls (grups de neurones que reaccionen en X situació) que fan còmputs i processen undeterminat tipus de informació d’una determinada manera. Part del cervel que recull i transforma info. Ex: Percepció.
- Psicologia evolucionista: (Pinker): accepta la modularitat massiva de la ment. Ment formada íntegrament per mòduls, conjunts de petits ordinadors per solucionar problemes. Aquests mòduls venen de la teoria de la evolució, utilitat adaptativa.
CONNEXIONISME metàfora del cervell. La informació es troba distribuïda en una xarxa de nodes connectats entre ells amb connexions de força variable que poden ser excitatòries o inhibitòries.
No existeix representació simbòlica, el significat es troba distribuït en l’estat global de la xarxa en un moment donat.
Processament distribuït en paral·lel (Rumelhart & McClelland, 1986) *Un ordinador funciona de forma seqüencial, a la ment passa tot alhora. Processament distribuït en paral·lel  la ment té una xarxa de nodes (neurones) i boletes (unitats discretes) sense significat. Totes unides amb totes, i aquestes connexions poder ser excitatories o inhibitòries i poden ser més o menys fortes. El significat de X és l’activació de tota la xarxa quan hi pensem. Aprenem a utilitzar la configuració de la xarxa.
...