Tema 5. Estabilitat i desenvolupament de la intel·ligència i el QI (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferències individuals
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 5. ESTABILITAT I DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL·LIGÈNCIA I EL QI  Estabilitat i desenvolupament de la intel·ligència El QI és, a la vegada, estable i canviant.  La intel·ligència canvia durant el desenvolupament de l’individu. L’estabilitat de la intel·ligència mesurada en una persona en dos moments temporals diferents es situa en un 0.70. El que sigui menys intel·ligent continuarà sent-ho anys després.
Tradicionalment, el desenvolupament de la intel·ligència s’han estudiat per separat infància-adolescencia i el període adult. Més endavant s’han integrat aquestes dues visions en una sola que té en compte el continu que va des de la concepció de l’individu fins la mort, tenint en compte la formació, el desenvolupament, el manteniment i el deteriorament de la intel·ligència al llarg de la vida de l’individu  Cicle vital: és l’únic que permet entendre de quina manera canvia i evoluciona la intel·ligència al llarg de tota la vida.
- Estudis de les diferències psicològiques entre diferents grups d’edat S’han de tenir en compte els efectes tant dels factors biològics com dels socials  en cada etapa del desenvolupament esdevenen canvis biològics que tenen conseqüències indubtables en la conducta.
Els canvis en les exigències de l’entorn, les influències socials, els esdeveniments socials i culturals,..  marquen el comportament dels individus.
Per tant, és possible que a nivell intel·lectual, les semblances en el rendiment entre joves i adults siguin degudes a mecanismes cognitius diferents.
Estudis en les diferencies en intel·ligència associades a l’edat han definit:  Patró normal del desenvolupament de la intel·ligència: augment des de la infància fins aproximadament els 20 anys, seguit d’un període d’estabilitat i finalment una davallada que és lenta al principi però a partir dels 70 anys s’accelera de manera ràpida.  Malgrat això, no totes les capacitats canvien de la mateixa manera, per tant, la puntuació del QI no és suficient per entendre els canvis en la intel·ligència associats a l’edat.
Cal distingir entre: *Canvis associats: l’edat fa referència al canvi de les característiques psicològiques d’una persona amb el pas dels anys. Aquest canvi esta determinat per les característiques individuals. Aquestes etapes segueixen un patró seqüencial determinat i no variable. En aquestes etapes s’observa la combinació dels efectes de les disposicions genètiques i les influències ambientals.
*Diferències d’edat: Diferències que s’observen entre persones d’edats diferents. S’estudien comparant grups de persones de diferents edats.
Aquests tipus d’estudis, però, tenen limitacions, ja que no podem saber del cert si les Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez diferencies observades son degudes exclusivament a canvis en la intel·ligència com a conseqüència del pas dels anys o si també hi ha efectes d’altres variables associades.
 Estudis transversals i longitudinals de la intel·ligència Per estudiar empíricament els canvis de la intel·ligència associats a l’edat existeixen dos dissenys d’estudi.
1. Transversals Avaluació de grups de persones de diferents edats en un mateix moment temporal.
Primers estudis  selecció oficials I Guerra Mundial.
Tenen limitacions: les diferències entre els grups poden ser degudes a altres factors a més de l’edat  Efecte cohort Relacionat amb el fet que les diferents generacions han viscut experiències diferents i úniques a nivells social, tecnològic o individual, que poden haver influït de manera determinant en les variacions de la conducta Els resultats derivats dels estudis transversals són una combinació dels efectes de l’edat i els efectes provocats per l’experiència acumulada pròpia de cada generació  Per tant, no es pot afirmar que la davallada de la intel·ligència sigui deguda només a l’efecte de l’edat.
2. Longitudinals Avaluació d’un mateix grup de persones en diferents períodes de vida.
Durant els anys 50 i 60, aquests estudis posen en dubte la davallada de la intel·ligència en els estudis transversals.
Limitacions: mort experimental al llarg de les diferents administracions, abandonament per factors psicològics o biològics, que fan que continuïn aquells subjectes que tenen un major rendiment i , per tant, esbiaxen els resultats i poden comprometre la representativitat de la mostra.
 Time-log o seqüencial-transversal Model que combina els avantatges dels estudis transversals i longitudinals.
Consisteixen en l’avaluació de grups de diferents edats en diferents moments temporals. Ex: avaluar tres grups de 20, 30 i 40 anys i tornar-los a avaluar al cap de 10 anys.  D’aquesta manera, podem estudiar un mateix grup en diferents moments, diferents grups en el mateix moment i grups de la mateixa edat en moments temporals diferents, i comprovar de quina manera canvia la intel·ligència contrarestant les limitacions de les dos anteriors.
Els resultats d’aquests tipus d’estudis han demostrat que existeixen diferències entre el desenvolupament de la intel·ligència segons el model utilitzat en l’estudi.
- Estudis transversals: S’observa una clara disminució de la intel·ligència Estudis longitudinals: S’observa una davallada molt més petita.
Malgrat això, les diferències entre els estudis són de caràcter quantitatiu. A nivell qualitatiu tots dos estudis mostren un patró de desenvolupament de la intel·ligència Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez semblant, però les mitjanes de les puntuacions en els estudis transversals són inferiors i, per tant la davallada en intel·ligència més acusada.
Cattell va proposar un model psicomètric de la intel·ligència en el qual dividia la intel·ligència general en intel·ligència fluïda i intel·ligència cristal·litzada. Segons aquest model, aquestes dues intel·ligències augmenten amb l’edat en un moment inicial, però a partir de la joventut els seus processos de desenvolupament es diferencien: -La intel·ligència fluïda descendeix -La intel·ligència cristal·litzada mostra una estabilització o fins i tot un creixement.
1. Intel·ligència fluïda (Gf) Reflexa el creixement, maduració i deteriorament de les estructures neuronals i es mesura mitjançant tasques que són noves per a l’individu i que exigeixen operacions de tipus perceptiu i de processament de la informació. (El coneixement previ té un paper molt secundari.) La davallada de la intel·ligència fluïda està relacionada amb els canvis fisiològics i en les operacions bàsiques del processament de la informació que es produeixen a mesura que augmenta l’edat d’un individu.
2. Intel·ligència cristal·litzada (Gc) Es mesura a partir d’operacions mentals complexes en les quals el coneixement previ hi juga un paper determinat. El patró de desenvolupament que segueix aquest tipus d’intel·ligència reflexa l’acumulació de coneixements i experiències al llarg de la vida de l’individu.
Els patrons de desenvolupament (Gc i Gf), no són independents sinó que presenten una elevada correlació entre elles, sent la Gf jeràrquicament superior a la Gc  Això fa que el rendiment en els adults en tasques que requereixen intel·ligència , aquest sigui inferior en els adults/vells que en els joves.
La majoria dels estudis s’han centrat en la comparació de puntuacions mitjanes en intel·ligència entre diferents grups d’edat, però hi ha un altre fenòmen que té a veure amb l’evolució de les diferències en la variància de les capacitats cognitives al llarg dels anys.
Estudi transversal (McArdle): En ell, s’observa que l’evolució de la intel·ligència segueix el patró clàssic de l’envelliment, però que el rang de variabilitat és diferent en funció del tipus d’intel·ligència avaluada i el rang d’edat estudiada.
- - El rang de variància de la intel·ligència fluïda (Gf) és molt estable en els diferents grups d’edat.  Els joves rendeixen millor que les persones grans en tasques que requereixen ñ’ús de la intel·ligència fluïda. És una llei generalitzable a gairebé tots els individus.
La variabilitat de la intel·ligència cristal·litzada (Gc) incrementa a mesura que augmenta l’edat dels grups Si bé la mitjana de les puntuacions en intel·ligència cristal·litzada disminueix amb l’edat, hi ha persones grans que rendeixen igual o per sobre que els joves, tot i que aquesta afirmació no és del tot generalitzable ja Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez que en grups d’edat elevada trobem també persones molt deteriorades cognitivament.
 Increment secular de la intel·ligència En les darreres dècades  Increment QI Amb dades de més de 30 països s’ha observat que hi ha diferències en la magnitud de l’increment en funció del grau de desenvolupament dels països, de les característiques del test i de les característiques de la mostra avaluada.
- En els països que recentment ha començat la seva modernització: s’observa un gran augment del QI al llarg de les generacions En els països desenvolupats: l’augment registrat és de 3 punts de QI per dècada.
En alguns països on la modernització va començar en el s.XIX: s’ha observat una frenada en el creixement generacional del QI Altres països: encara no han registrat aquesta disminució en els guanys.
Podríem pensar que les diferències entre països es podrien acabar abans de finals del s.XXI Pel que fa a les característiques del test,  increments majors en els tests que avaluen la intel·ligència fluïda que en els que avaluen intel·ligència cristal·litzada en tots els països.
De mitjana, augment de 3 punts de QI per dècada.
Pel que fa a les característiques de la mostra avaluada  els increments de QI entre genracions són majors entre població general que entre grups amb un nivell intel·lectual superior. És a dir, a mesura que disminuïm la variabilitat de QI del grup, els increments també disminueixen.
Les causes de l’increment de QI encara no són clares. Hipòtesis: - Nutritiva: millora en l’alimentació  millor esperança de vida.
Estimulació cognitiva: educació generalitzada, més exigències de l’ambient, videojocs, internet.
...