31.2. Fisiopatologia de la consciencia. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Conceptes cínics i patológics. Ténciques de diagnostic
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 04/10/2015
Descargas 21

Vista previa del texto

Fisiopatologia de la consciencia.
1. La son.
Dormir és tan basic com l’aliment i altres activitats vitals.
1.1. Fases de la son.
Fase no-REM Fase que ens entra del son superficial fins al més profund. Es tracta del 80% del temps que passem dormint. En aquesta es poden observar ones lentes d’alt voltatge en l’electroencefalograma. Per altra banda es produeix un descens de la freqüència cardíaca i respiratòria, de la tensió arterial i de la temperatura; també tindrem variacions hormonals (ADH, LH, cortisol, ACTH, prolactina) Fase REM (rapid eyes movements) Produïda generalment després de la no-rem. Es tracta de un 20% del temps total de dormida i és la principal fase en la qual somiem.
Aquesta es caracteritza per uns moviments oculars ràpids i per un encefalograma en el qual podrem observar ones d’alta freqüència, dessincronitzades i de baix voltatge.
Estat d’alerta o vigília.
Activació de la formació reticular ascendent. Xarxa de neurones al voltant del tronc de l’encèfal. L’encarregada de activar el còrtex i desactivar-lo quan cal dormir Tots tenim un cicle diari de son-vigilia. Aquest està entrenant per 24hores ja que el dia no es de 24 hores. Des de petits ens acostumen a un cicle així. De forma natural, aquest es major de 24 hores.
Es fan estudis per diagnosticar els problemes en dormir. S’explora la durada de la fase rem, les freqüències respiratòries i cardíaques, etc. Es produeix un estudi fisiològic de l’individu.
1.2. Trastorns de la son.
Insomni  Disminució durada, profunditat o capacitat restaurativa. De manera que el son no aconsegueix la seva funció de restauració (restaura els neurotransmissors) Causes: primària (no hi ha causa), depressió, ansietat, dolor, fàrmacs… Hipersòmnia  Excés de son durant el dia que ve acompanyat de somnolència diürna. (antigament: narcolèpsia, catalèpsia) Molt associat a la síndrome de apnea del son (tumors bulbars, malaltia respiratòria obstructiva).
Altres causes: - Quimioteràpia Alteracions del metabolisme com: Hipercalcèmia (augment del calci en sang), hipopotasèmia (disminució del potassi en sang) Hipotiroïdisme Alteracions de l’estat emocional com la depressió.
Alteració del cicle vigília-son Patró noctàmbul o matiner.
   Dificultats per adaptar-se a la circumstancia. Sensacions de cansament, dificultat per concentrar-se. Alteració de la atenció i la vigília.
Somnolència i insomni segons el moment del dia. En els canvis de torn es pot tenir molt son i no poder-se dormir.
Poden acabar amb alteracions psicològiques importants.
Un cas semblant seria el “jet lac”.
Parasòmnies.
 Fenòmens al voltant del son causats per alteracions de la funció del sistema nerviós central.
o Terrors nocturns: nens que es desperten amb por.
o Somnambulisme: parlar dormint i posteriorment no recordar-se. Vinculat al somiar.
o Distonies del son: es produeixen únicament durant la nit. Moviment repetitiu.
2. Estat de consciencia.
 La consciència és el coneixement d’un mateix i de l’entorn, experiències sensorials, emocions, records, idees.
Depèn de una bona relació entre la formació reticular i el còrtex.
2.1. Alteracions Normal o alerta: ben orientat en espai, temps i persona.
Confusional: disminució de l’atenció sense que hi hagi una pèrdua de consciència. Existeix una desorientació parcial en l’espai o temps. Normalment va acompanyat amb agitació i excitació.
Obnubilació: disminució del nivell de consciencia, en somnolència. Respon molt poc a estímuls verbals però no emet activament, es troba indiferent Estupor: ulls tancats com dormit però respon a estímuls dolorosos (habitualment s’avalua pressionant a la apòfisis mastoides) Coma: inconsciència total. No hi ha resposta a cap estímul, inclosos els estímuls dolorosos.
Quadres clínics que normalment es veuen a les UCIs. Situacions d’extrema gravetat per la vida. Altres situacions: Coma vigil o mutisme aquinètic: immòbil, sense activitat motora espontània. No parla, no es mou i no respon a estímuls externs. Tot i així té una aparença externa d’alerta i segeuix objectes amb la mirada.
Síndrome de locked-in: no hi ha una alteració de la consciència. Paràlisi dels parells cranials baixos i de les extremitats de tal manera que tenim mutisme i immobilitat. Es pot comunicar amb parpelleig o moviments oculars. S’utilitza un codi de si/no per tal de obtenir una comunicació.
Mort cerebral: s’ha inventat per poder donar òrgans en trasplantament. Definit com un cessament irreversible de la funció encefàlica. S’ha de mostrar una causa, que es pugui documentar. Individus mantinguts en una maquina, de manera que s’ha de demostrar que es una causa coneguda i no tractable i d’extrema gravetat.
- Requereix evidència clínica i d’imatge d’una causa establerta i suficient: o Edema cerebral sever o Hernia transtentorial o Hemorràgia massiva o etc.
- Per al diagnòstic cal documentar 3 condicions: o Coma profund (existeixen diferents graus de coma) o Pèrdua de tots els reflexos del tallo cerebral pupil·lars o Electroencefalograma pla 2.2. Coma.
Produït per alteracions globals del còrtex, lesions de la formació reticular, traumatismes, hematomes, hemorràgies, tumors, abscessos.
Es classifiquen en: - Supratentorials: disfunció del tronc encefàlic.
Infratentorials: lesió del sistema reticular.
Quan afecten en el còrtex aquest ha de ser per una disfunció generalitzada d’aquest i sol ser causada per processos metabòlics (hipoglucèmia, intoxicació) o per anòxia.
...