Dret processal: lliçó 10 ( El personal al servei de l’Administració de justícia) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Processal
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 36
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 10, PERSONAL Personal al servei de l’Administració de Justícia - Personal jurisdiccional: jutges i Magistrats - Personal no jurisdiccional: Letrat de l’Administració de Justícia (Secretari Judicial).
Cossos de funcionaris (Metges, forenses, Cos de Gestió processal i administrativa, Cos de Tramitació processal i administrativa i d’auxili judicial, entre altres), policia judicial, personal d’altres administracions públiques.
Personal col·laborador amb l’Administració de justícia - Ministeri fiscal: part acusadora en el procés penal - Advocats procuradors i graduats socials: defensen a cada una de les parts Diferencia bàsica  dependència amb el jutge (el personal col·laborador no té dependència amb el jutge magistrat).
PERSONAL AL SERVEI DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA PERSONAL JURISDICCIONAL Classificació: 1. Jurisdicció ordinària / jurisdicció especial 2. Jutges i Magistrats de carrera / Jutges i Magistrats que no integren la carrera judicial: o Jutges de Pau o Jutges en règim de provisió temporal o Magistrats suplents i Jutges substitutius Carrera judicial:  3 categories  Jutge, Magistrat, Magistrat del TS  Sistemes d’ingrés: - Oposició lliure  tant jutges com fiscals, tenen la mateixa i un cop la superen poden triar cap on van. Un cop superada van directament a jutge i per ser magistrat han de passar 5 anys i també per antiguitat pots arribar a magistrat del TS.
En altres paraules: per arribar a la categoria de jutge i abans de tenir un destí fer un curs de jurisdicció a l’escola jurisdiccional de Barcelona.
- Concurs de mèrits  o S’hi pot presentar qualsevol persona que pugui acreditar que ha tingut algun contacte amb el món jurídic amb més de 10 anys d’experiència.
o També hi ha un temari, i sobretot es valoren els mèrits i l’activitat que ha desenvolupat durant aquests 10 anys.
o o Normalment a través d’aquesta s’accedeix a la categoria de magistrat. 1 de cada 4 places de magistrat s’ha de convocar mitjançant aquest sistema.
En aquests concursos també es poden convocar perquè els lletrats de l’Administració de Justícia puguin arribar a ser magistrats.
En altres paraules, acreditar que es un jurista am més de 10 anys d’experiència i una de les 4 places que hi ha a l’any pot passar a la categoria de amgistrat. I d’aquesta, una tercera part es reserva a secretari de magistrat que vol accedir a la categoria de magistrat.
- Designació discrecional del CGPJ  discrecional no vol dir caure en arbrietat. Sistemes d’ingrés: o Ser magistrat de la justícia a les CCAA  la CCAA fa una llista de requisits. Han de tenir 10 anys d’exercici professional en l’àmbit jurídic de la CCAA. S’envia aquesta llista al consell judicial i ells ho decideixen.
o Com a magistrat del tribunal suprem  es fa una llista entre advocats, juristes de reconegut prestigi amb més de 15 anys d’experiència i el consell general del poder judicial es el qui ho designa com a magistrat del tribunal suprem.
o No tots els magistrats del tribunal suprem han ingressat a la carrera judicial pel sistema de l’oposició, sinó que hi ha un altre sistema d’ingrés que és haver estat advocat o haver treballat en algun àmbit jurídic amb més de 15 anys d’experiència.
En altres paraules, serveix per accedir a la magistrat. Les assemblees legislatives de ls CCAA fan una llista de candidats aquets han de tenir 10 anys, reconegut prestigi, i entre aquets el CGPJ acaba decidint.
Sistemes d’ascens: - Antiguitat  tots els jutges poden arribar a magistrat - Proves especialització  a vegades es convoquen proves d’administració per poder pujar de categoria per ex. Els jutjats de menors, els jutjats del mercantil també en son ex.
- Designació discrecional de CGPJ  del CGPJ Provisió de places: antiguitat (pels anys) i especialització (si superes una prova d’especialització).
- Ex  en els jutjats de menors s’usa molt l’especialització per tenir plaça en el jutjats de menors.
Jutges i Magistrats que no formen part de la carrera judicial Membres de la jurisdicció ordinària. Però no formen part de la carrera judicial, perquè el seu càrrec és temporal.
 Jutges de Pau (arts. 101 a 103 LOPJ)  no ha de ser llicenciat en dret, sinó que pot ser una persona reconeguda en el municipi per raons x i la majoria absoluta del ple de l’ajuntament el designen i el seu càrrec és temporal (4 anys prorrogables a 4 més).
o Municipi = 20.000 o +20.000 habitants.
   Jutges en règim de provisió temporal (arts 428 a 433 LOPJ)  per designar-lo es fa una llista, un dels requisits és ser llicenciat en dret, que no han passat les oposicions o concurs de mèrits. Normalment és voluntari. Et pots apuntar en aquestes llistes i en qualsevol moment et poden cridar per cridar per una plaça bacant fins que es pugui designar-ne un altre fins que la plaça es pugui cobrir per procediment normal. Es bastant excepcional.
Jutges substitutius (arts 213 LOPJ)  també es quan hi ha bacants o baixes, o hi ha baixa per maternitat… es en el cas que no hi hagi un jutge de carrera per cobrir-lo.
Normalment son jutges que estan en practiques, que ja han passat l’oposició però que encara s’estan formant.
També funciona per llista, però es tenen en compte els mèrits i que acaba decidint es el consell general del poder judicial.
Magistrats suplents (arts. 200 a 202 LOPJ)  també va per llista, però aquí ja necessites 10 anys d’experiència en l’àmbit jurídic. Quan hi ha alguna bacant en audiències nacionals, TSJ… et poden cridar.
PERSONAL NO JURISDICCIONAL N’hi ha de tos tipus:  Els que desenvolupen les seves funcions amb dependència dels òrgans judicials - Personal auxiliar al servei de l’AJ - Oficina judicial  Els que desenvolupen les seves funcions amb independència els òrgans judicials (plena autonomia) - Personal col·laborador amb l’AJ Personal no judicial auxiliar:  La majoria estan integrats a l’OFICINA JUDICIAL, i estan constituïts per: o Lletrat de l’Administració de Justícia o Cossos de Funcionaris al Servei de l’Administració Justícia:  Metges Forenses  Facultatius de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Foranes.
 De gestió Processal i Administrativa  Tècniques Especialistes de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Foranes.
 De Tramitació Processal i Administrativa i d’Auxili Processal.
 Ajudants de Laboratori.
Aspectes comuns a tot el personal auxiliar al servei de l’Administració de Justícia:    Caràcter de “cossos nacionals” (únics per a tot l’Estat) Depenen del Ministeri de Justícia o bé òrgans de la CA amb competència en la matèria.
No enquadrats dins del PJ.
Poden exercir lliurament el dret de sindicació de vaga.
1. Lletrat de l’Administració de Justícia (Secretaria Judicials)    ACCÉS  oposicions, concurs – oposició (de forma excepcional).
INCOMPATIBILITSTS (igual que jutges i magistrats, llevat el que es refereix a l’activitat política arts. 455.2 LOPJ).
Funcions: - Fe pública judicial: encarregats d’aixecar una cte o dictar diligencia per deixar constància que s’ha fet aquell acte processal - De documentació i de formació de les actuacions i expedients - Organització, gestió, inspecció i direcció del personal en aspectes tècnico-processal - Informació a les parts sobre l’estat dels expedients - Promoció dels mitjans tecnològics - Donar compte - Impuls processal del procés - Execució de resolucions judicials - Conciliacions - Direcció tècnico-processal del personal de l’oficina judicial - Porta l’arxiu judicial de gestió - Porta els llibres de registre - Responsable dels dipòsits dels béns i objectes afectes a expedients judicials - Col·laboració amb l’Administració Tributària - Estadística judicial L’any 2009 a través de la modificació de la LO del Poder Judicial se li donen més funcions:  FUNCIONS LLETRAT DE L’AJ (no ho preguntarà a l’examen)  Donar compte  Impulsa processal de procés  Execució de resolucions judicials  Tramitació dels expedients de jurisdicció voluntària  Conciliacions  Direcció tècnico-processal del personal de l’oficina judicial  Porta l’arxiu judicial de gestió.
 Porta els llibres de registre.
 Responsable dels dipòsits de béns i objectes afectes a expedients judicials.
 Col·laboració amb l’Administració Tributària  Estadística judicial ESEPCIAL MENCIÓ DE LA LO 13/2009, DE 3 DE NOVEMBRE, I LA LLEI 19/2009, DE 23 DE NOVEMBRE  Principals noves atribucions al Secretari Judicial amb la reforma: - Té competència per admetre la demanda a tràmit (per contra la inadmissió de la demanda es reserva als jutges i magistrats, ja que el dret a l’accés a la justícia forma part del dret a la tutela judicial efectiva, que és el dret constitucional).
o Excepció:   L’admissió de la demanda executiva correspon al Tribunal ja té el mandat constitucional de jutjar i executar allò que s’ha jutjat.
L’admissió de la denúncia o querella penal, per la importància dels drets afectats, també correspon al jutge o tribunal.
Especial menció a la LO 13/2009 Dictar decret que posi fi al procediment en els supòsits que les parts arribin a un acord o com a conseqüència de la falta d’activitat de les parts, per desistiment, per satisfacció extraprocessal o en el supòsit d’enervació (alguna causa que posi fi al procés de desnonament) de l’acció en un desnonament.
Decisió sobre eles mesures executives concretes per tal de portar a terme l’execució.
Contra les resolucions del secretari judicial es poden interposar dos recursos:  Recurs de reposició (el resol el mateix Secretari)  Recurs de revisió (el resol el Jutge) 2. Cossos de funcionaris al servei de l’administració de justícia COSSOS GENERALS  Fan tasques de contingut processal i son: - Cos de gestió processal i administrativa (diplomat) - Cos de tramitació processal i administrativa (batxillerat) - Cos d’auxiliar judicial (graduat en l’ESO) COSSOS ESPECIALS  Faran tasques que suposen essencialment l’exercici de funcions objecte d0una professió o titulació especifica i son: - Metges forenses (art 479.2 de la LOPJ) presten assistència tècnica a Jutjats, Tribunals, Fiscalia i Registre Civil, tant en el camp de patologia forense i pràctiques tanatològiques com l’assistència o vigilància facultativa dels detinguts o malalts que es troben sota la jurisdicció d’aquells.
- Facultat de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
- Tècniques de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
- Ajudants de Laboratori de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
3. La policia judicial     Actua sobretot en el procediment penal.
Són unitats de cossos policials de les Administracions Públiques que es posen a disposició dels Tribunals i del Misteri Fiscal (art 126 de la CE).
Les unitats orgàniques de policia judicial art 444 LOPJ  unitats de caràcter permanent i estable amb deguda especialització d’àmbit provincial.
Dependència funcional i orgànica de la policia judicial  depenen funcionament del Tribunal que li encomana les diligències i orgànicament al cos de policia del que provenen.
 Dues garanties o Inamobilitat (arts 550.2 LOPK i 34 LOFCSE)  els funcionaris de les unitats de Policia Judicial no poden ser remoguts o apartats de la investigació concreta que se’ls hagi encomanat fins que no hagi finalitzat si no es per decisió o autorització del Jutge o Fiscal competent.
o Exclusivitat (art 549.2 LOPJ)  no es podrà encarregar als membres de les Unitats de Policia Judicial la pràctica d’actuacions que no siguin les pròpies de la Policia Judicial o derivades d’elles.
 Funcions (art 549.1 de la LOPJ)  no fetes a classe ha dit “si voleu les podeu llegir en aquest article que hi ha entre parèntesis”.
PERSONAL COL·LABORADOR AMB L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA Són els següents:  Ministeri fiscal  Advocats  Procuradors  Advocats de l’Estat i serveis jurídics de les CCAA i dels ents locals EL MINISTERI FISCAL  És una institució de l’Estat regulada als arts 124.1 de la CE i 541.1 de la LOPJ i en l’EOMF (Llei 50/1981, de 30 de desembre, sobre l’Estatut Orgànic del Ministeri fiscal).
 Se li assigna la funció de promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la Llei (la principal funció del fiscal és exercitar l’acció penal, en alguns casos també la civil, cosa que significa que es la part acusadora en el procés i aquesta és la seva diferència amb el jutge), d’ofici o a petició dels interessats, així com vetllar per la independència dels Tribunals i procurar davant d’aquets la satisfacció de l’interès social.
 Les funcions bàsiques s’enumeren a l’art 3 de EOMF: - Intervé en processos civils (implicació, família…), procediment d’ampara davant del TC, en processos del contenciós-administratiu i, sobretot, en el procediment penal.
- El MF neix amb la supressió del sistema inquisitiu (el jutjador assumia la funció d’acusar i sentenciar), la separació d’aquestes funcions fa necessària la creació d’una institució que exerceix l’acusació.
- Per molt que l’art. 2.1 de l’EOMF digui que el MF està integrat amb autonomia funcional dins del Poder Judicial, això no és ja que només col·labora amb el poder judicial (no té independència com els òrgans jurisdiccionals).
 Organització (arts. 12 i 13 EOMF): - Fiscal General de l’Estat. Es nombrat pel Rei a proposta del Govern una vegada escoltat el CGPJ.
- Consell Fiscal - Junta de Fiscals de Sala - Inspecció Fiscal - Secretaria Tècnica de la Fiscalia Gneral de l’Estat - Fiscalia del TS - Fiscalia del Tribunal de Comptes - Fiscalia de la AN, dels TSJ i de les AP - Fiscalies especials (repressió del a corrupció i drogues)  Categories professionals: - Advocat fiscal (equivalent a jutge) - Fiscal (equivalent a Magistrat) - Fiscal de sala dels TS (equivalent a Magistrats del TS)  Principis PRINCIPI ORGÀNICS - Unitat: només existeix un sol Ministre Fiscal per a tot l’Estat, sota la dependència del Fiscal General de l’Estat i els mateixos òrgans de govern.
- Dependència: o No depèn del Govern o Dependència i jerarquia total dins del propi MF o Tota la institució queda sota la dependència del Fiscal General i des d’aquest fins a l’últim Advocat Fiscal que s’ha incorporat a la carrera i hi ha una estrica cadena de comandament.
o El Fiscal General i els Fiscals en cap imparteixen als seus subordinats ordres, instruccions o mandats per a l’exercici de les seves funcions.
o Un Fiscal superior sempre pot aportar a un Fiscal que estigui sota seu de l’assumpte que li havia encomanat. Aquí no hi ha immobilitat perquè hi ha una cadena de comandament. Si en el fiscal li arriba d’un superior una cosa il·legal, ho ha de presentar a la Junta del Fiscal.
PRINCIPIS D’ACTUACIÓ - Legalitat: ha de perseguir amb objectivitat l’interès social plasmat a les lleis. La seva actuació ha d’estar sempre regida per una estricta legalitat.
- Imparcialitat: el fet que el Govern sigui qui nombra el Fiscal General de l’Estat no garanteix la imparcialitat. Per sort, en l’ordenament jurídic espanyol, el MF no té el monopoli per acusar, existeix l’acusació popular que pot reduir els riscos d’arbitrarietat o les carències d’imparcialitat.
Competència directa dels principis de legalitat i imparcialitat és que en el procés penal no ha d’exercir necessàriament d’acusador, si no que està obligat a demanar l’absolució o la reducció de la condemna si l`’aplicació de la legalitat el porta a aquest resultat.
Conseqüència directa dels principis de legalitat i imparcialitat és que en el procés penal no ha d’exercir necessàriament d’acusador, sinó que està obligat a demanar l’absolució o la reducció de la condemna si l’aplicació de la legalitat el porta a aquest resultat.
ADVOCATS I PROCURADORS  Realitzen el que s’anomena la intermediació tècnica, perquè el nostre OJ no permet a la major part dels casos que els ciutadans puguin dirigir-se i actuar directament davant dels òrgans jurisdiccionals.
 Els ciutadants han d’estar representats per procurador i assistits o dirigits per lletrats o advocats.
 Justificació: - Millor defensa dels drets dels justificables - Millor funcionament de l’administració de justícia  Accés a les professions d’advocats i procurador: - Tradicionalment per accedir a la professió no s’havia de superar cap prova.
- Atès que la norma general dels diferents estats que integren la UE és condicoinar l’accés a la professió a la superació de diferents proves selectives, el legislador espanyol ha decidit establir un sistema selectiu d’accés a l’advocacia i a la professió de procurador promulgant la llei 31/2006 del 30 d’octubre de 2001. Requisits d’accés: o Tenir el títol universitar de llicenciat en dret o el grau que el substitueixi.
o Obtenir la captació professional necessària superant determinats cursos de formació especialitzada (pot ser a la universitat o a les escoles de pràctica jurídica dels col·legiats d’advocats ) on la meitat del contingut ha de ser pràctiques externes sota la tutela d’advocat o procurador.
o Acreditar la captació professional mitjançant la corresponent avaluació.
ADVOCATS  La professió d’advocat està regulada a l’art. 542-546 de la LOPJ i l’estatut general de l’advocacia, aprovat per Reial decret 658/2001.
 Advocat: llicenciat en dret que exerceix professionalment la direcció i defensa de les parts en tota classe de processos, o l’assessorament i consell jurídic.
 La intervenció de l’advocat acostuma a ser obligatòria (almenys en alguns casos, com ara els judicis).
    Assumeix la direcció del procés, és a dir, el disseny i desplegament de la conducta i la estratègia processal però no assumeix la representació (aquesta la assumeix els Procuradors).
L’Advocacia és una professió LLIURE i INDEPENDENT però sotmesa a la obligatorietat de col·legiació (la col·legiació a qualseovol col·legi d’advocats espanyol, et permet exercir en tot el territori = abolició de les habilitacions).
Incompatibilitats: - Càrrecs i funcions en l’administració pública que així ho especifiqui - L’exercici del procurador - Graduat social - Agent de negocis - Gestor L’estatut professional inclou els següents: Drets i deures.
PROCURADOR  També té el caràcter de lliure i independent.
 Està regulada als arts. 543 a 546 de la LOPJ i a l’Estatut General dels Procurador d’Espanya aprovat per Real Decret 2046/1982, 30 juliol.
 La seva funció principal és la de representar les parts en el procés (poder a Procurador, poders per plets, apoderament “apud acta”).
 Els Procuradors són els titulars de la facultat de dirigir-se als òrgans judicials “ius postulationis”.
 Els actes de comunicació que fa el Tribunal no els fa directament les parts o las seus advocats si no al Procurador.
 L’advocat pot canviar tantes vegades com vulgui durant la substanciació dels procés sense necessitat de comunicar-ho al Tribunal, mentre que el Procurador no.
 La LEC de 2000 va afegir com a funció dels Procuradors el trasllat de còpies (a excepció del trasllat de la demanda que ho fa el jutjat directament).
 La professió de Procurador exigeix la prèvia incorporació en un col·legi professional.
ADOVCATS DE L’ESTAT Assumeixen la representació i defensa processal de les Administracions públiques corresponents als lletrats dels serveis judicials de l’Estat.
La seva activitat compren també la representació y defensa dels altres organismes i entitats púbiques, societats mercantils estatals i fundacions amb participació estatal.
Els advocats dels serveis judicials de l’Estat també poden assumir l’assistència de les CCAA, en els termes reglamentaris establerts.
...

Comprar Previsualizar