Dret 1 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Derecho Mercantil
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 11/11/2014
Descargas 15

Vista previa del texto

DRET I Què és la llei? La llei és un conjunt de normes que regulen la conducta humana amb la finalitat de una convivència pacífica. Aquestes s'imposen de forma coercitiva (per la força). La llei limita la llibertat individual i s'expressa a través de la paraula: oral o escrita. El llenguatge ha de ser exacte, per tant, el dret ha de ser científic, rigurós.
L'ordenament jurídic és el conjunt de lleis que existeixen en una societat.
D'on prové el dret? Existeixen teories teocràtiques que diuen que el dret prové de Déu i que s'han construit lleis divines per regular el món. La realitat és que el principal fonament del dret és la societat. S'ha de sacrificar el benefici individual per afavorir el benefici col·lectiu. La llei s'adopta a la societat de forma majoritària, democràtica.
Fonts formals i fonts materials: les formals són aquelles que mostren la manera com es manifesta el dret a l'exterior (la llei, la costum, els principis generals del dret), i les materials mostren el contingut, la substància. Són el fonament del dret, és a dir, la societat.
Les fonts estan jerarquitzades i serveixen per conéixer on és el dret, per ajugar al jutge amb la solució del cas.
- La llei: norma jurídica que s'imposa per la força. Disposició aprovada del poder legislatiu. Totes les lleis han de ser publicades.
1. La constitució: regula els frets fonamentals del ciutadà. És la llei que està per sobre de totes les altres.
2. Lleis orgàniques: es refereixen a matèries fonamentals. Estan aprovades pel Parlament (majoria reforçada 75-80%). Aquesta majoria pot ser simple (depenent dels presents) o absoluta (independentment dels presents).
3. Lleis ordinàries: són tota la resta de lleis (llei de marques, llei d’auditoria de comptes, llei de patents...).
4. Decrets llei: són aquelles normes aprovades pel govern sempre en cas d'extraordinària i urgència necessitat.
5. Decrets: normes aprovades tant pel govern com pel Parlament.
6. Ordres ministerials: lleis aprovades pel ministre d'obligat compliment.
- La costum: conjunt de normes verals que poden aplicar-se genèricament a tota una comunitat i que neixen de la pràctica de les persones (es basa en la repetició d'actes, complement anímic: conciència d'obligatorietat). L'aplica el jutge.
- Principis generals del dret: són criteris o valors generals de l’ordenament no necessàriament legislats expressament. S’apliquen si manquen la llei i el costum, però tenen també valor com a principis informadors de tot l’ordenament jurídic. principi de bona fe, la llei ha de protegir sempre al que actua de bona fe (quan una persona actua ignorant la gravetat de la situació). En cas de que actui de mala fe, que la persona tingui coneixement de la situació, la llei l'ha de culpar. *La llei no pot anar en contra dels propis actes.
«Los derechos deberán ejercitarse conforme a las exigencias de la buena fe» «En les relacions jurídiques privades s’han d’observar sempre es exigències de la bona fe i de l’honradesa en els tractes» «Ningú no pot fer valer un dret o una facultat que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat [...]».
Les normes poden ser pefectes o imperfectes. Les perfectes són aquelles acompanyades d'una sanció específica, en canvi, les imperfectes, no porten aparellada cap sanció. Si no es compleixen senzillament no es té dret a aquella norma. També poden ser obligatòries o voluntàries/dispositives. Les normes obligatòries són aquelles que pertanyen al dret públic (ex: dret laboral) i, les dispositives, són les que poden canviar depenent del cas. Són suplementaries, per exemple, si el venedor no diu res s'aplica la llei i en el cas de que el venedor especifiqui una normativa es farà com ell digui.
Jurisdicció/Jurisprudència: Jurisdicció és la facultat d'un organisme determinat pertanyent al Estat per aplicar el dret en un cas específic. Mentre que la jurisprudència és el conjunt de les decisions constants del tribunal Suprem dictades per donar una solució a un conflicte. Formalment no són una font del dret però a la pràctica si, té un paper fonamental en l'aplicació del dret. Per tant, la jurisprudència consisteix en al·legar la interpretació del dret en base a sentències anteriors dels tribunals.
El dret del món occidental es divideix en dos mètodes: 1. El dret civil: és aquell on els tribunals es limiten a aplicar la llei.
2. El dret "Common Law": es aquell on els tribunals tenen facultats per crear drets. És el que s'anomena precedent judicial vinculatori -> la jurisprudència és font del dret, els jutges són creadors del dret. Per això, en aquests mètodes, la feina dels advocats és bàsicament investigar els casos anteriors per veure quina sentència es va dictar. *Importància de les decisions judicials en el sistema del dret.
Ordenament jurídic Europeu: es divideix en el Parlament i la Comissió. La Comissió Europea és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la Unió Europea i en regenta el poder executiu. El parlament és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern a nivell Europeu.
Les normes aprovades per aquests són obligatòries per a tots els estats membres (fonts de 1 r grau: tractats internacionals).
- Reglaments Europeus: normes jurídiques de caràcter general dictades per l'Administració Pública.
El seu ordre jeràrquic és inmediatament inferior a la llei i, generalment, la desenvolupa.
- Directives Europees: normes aprovades per la Comissió i/o el Parlament sobre una determinada qüestió. Només tenen uns principis obligatòris per tots els estats però l'execució de cada norma es desenvolupa segona les facultats de cada estat.
La constitució Econòmica: és la llei que fa referència als articles que tenen a veure amb l'economia. Existeixen dos tipus de sistemes econòmics: el liberal i el comunista/socialista. El sistema liberal es caracteritza per la no intervenció de l'Estat o per la seva intervenció mínima.
L'home ha de resoldre el problema a través de la llibertat: capitalisme econòmic. En canvi, en el sistema comunista, es sacrifica la llibertat perquè comporta desigualtats. L'Estat reparteix de manera igualitària a cadascú segons les seves necessitats.
En el cas d'Espanya, s'utilitza una constitució econòmica mixta: liberal i comunita. El principal responsable d'aquesta constitució és el govern Espanyol.
ARTICLE 38 DE LA CONSTITUCIÓ: Es reconeix la llibertat dempresa en el marc de l'economia de mercat. Els poders públics garanteixen protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat.
Principis de la llibertat d'empresa: 1. Iniciativa econòmica. Qualsevol empresa pot exercir una activitat econòmica.
2. Llibertat d'establiment. Qualsevol individu pot obrir un negoci.
3. Llibertat de competència. Poden existir tots els negocis possibles dins d'un mateix mercat. *La llei prohibeix pactes entre empresaris que limitin la competència.
Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques.
Calificació jurídica: consisteix en transportar els actes de la societat a la llei per veure que estableix en cada cas. El jutge és qui s'encarrega de dur a terme aquesta calificació.
Analogia: semblança entre un cas o altre en cas de que no surti explícit a la llei.
Interpretació de les lleis: el jutge té unes normes que ha de seguir de manera raonable.
- Antecedents: del cas o del acusat.
- Principis del dret: conéixer i aplicar els valors generals de l'ordenament jurídic.
- Conclusió: decidir si condemnar o no.
Per interpretar-les cal seguir una sèrie de criteris que poden ser: literaris i/o gramaticals, sistemàtics (referint-se al conjunt de tota la llei), teleològics (segons la finalitat del cas) i/o històrics (segons els antecedents succeïts anteriorment).
Personalitat jurídica. Existeixen dos classes de subjecte: les persones físiques i les persones jurídiques. Les persones físiques són els individus i les persones jurídiques son una creació de la llei amb plena capacitat d'obrar. Són persones que no es veuen ni es toques però existeixen i intervenen en l'economia comprant, venent, hipotecant, etc. Són el que anomenem societats mercantils o civils, fundacions, associacions, empreses, etc. El dret reconeix la seva titularitat i han de tenir un nom, un domicili, una nacionalitat, un patrimoni i, igual que les persones físiques, poden adquirir drets i assumir obligacions (responsabilitats). Les societats han d'inscriure's al registre mercantil i realitzar una activitat econòmica.
La representació és un negoci jurídic en el que participen 2 parts (el representant i el representat).
És una possibilitat prevista a l’ordenament jurídic que consisteix en què una persona (representant) actuï davant de tercers per compte d’una altra (el representat), recaient tots els efectes de l’actuació del representant en el representat.
• Representació directa: és aquella en la que en tot moment es coneix qui és el representat i, a més a més, recauen tots els efectes de l’actuació del representant en el representat.
• Representació indirecta: quan s’està actuant pel compte del representat, però en aquest cas el tercer no sap qui es el representat.
CONTRACTES: Els contractes són acords de voluntats que produeixen drets i obligacions per a les parts. El contracte neix amb el consentiment, a partir d'aquí es produeixen conseqüències jurídiques. Per a l'existència d'un contracte han d'haver-hi 3 condicions: 1. Consentiment: declaració de la voluntat; Manifestació d'un desig. La voluntat ha de ser lliure, si es fa a través de violència i/o discriminació s'anul·la el contracte. També s'anul·la quan hi ha un error en la voluntat (Exemple: comprar un ciclomotor que no funciona).
2. Objecte: que pot ser un bé moble o immoble, un servei o una patent.
3. Causa: finalitat econòmico-social.
Els contractes poden ser reals o consensuals. Els contractes reals es perfeccionen amb l'entrega de la cosa (EX: CONTRACTE DE DIPÒSIT) i els consensuals es perfeccionen des del consentiment.
També existeixen els contractes bilaterals (on existeixen dos parts: comprador-venedor) o plurilaterals (més de dos parts: contracte de mercaderies). Finalment, el contracte pot ser gratuït o remunerat.
OBLICACIÓ: consisteix en la facultat de poder exigir un determinat comportament. Les obligacions estan directament relacionades amb el món de la contractació, però també neixen d’altres coses com per exemple de la llei. També s'originen en els actes i omissions il·lícites o en què intervingui qualsevol gènere de culpa o negligència.
• Les obligacions és alguna cosa que ens limita la nostra llibertat. I aquest límit a la nostra llibertat apareix també en el moment que signem un contracte.
• Les obligacions que neixen dels contractes tenen força de llei i això vol dir que el que diu el contracte es converteix en alguna cosa imposada per la força.
• La llei també és font d’obligacions.
• Les obligacions neixen també dels actes i omissions il·lícites (en contra de la llei) en que intervingui qualsevol gènere o negligència. Les situacions il·lícites poden ser civils (un accident de circulació amb indemnització de la víctima) o penals (delictes com estafa, assassinat amb també indemnització).
Segons el Codi Civil, tota obligació consisteix en donar, fer o no fer alguna cosa. Per exemple, la indemnització és una obligació de donar.
TIPUS D'OBLIGACIONS: legals (definides per la llei), contractuals (definides pel contrate) i extracontractuals (exigeixen un comportament fora del contracte degut a què una de les parts ha fet mal a l'altra i aquesta ha de reparar el dany).
Principi d'autonomia voluntat: els drets i les obligacions de les parts són en principi els que les parts vulguin. En matèria de contractes civils i mercantils regeix la llibertat. Excepcions: en cas de que el que vulguin les parts vagi en contra de la llei, de la morat i/o contra l'ordre públic. Cada vegada però, aquest principi disminueix més perquè l'Estat cada cop intervé més en l'autonomia privada. L'Estat defensa a la part més dèbil del contracte (que acostumen a ser els usuaris particulars). L'Estat ha establert la contractació en massa: condicions generals de contractació que imposen determinats límits en la voluntat dels contractants.
La responsabilitat: és el fet d'asumir les conseqüències dels actes (en aquest cas, de la llei). És la resposta a la llibertat, com major llibertat més responsabilitat es té. La responsabilitat pot ser civil (implica l'obligació d'indemnitzar pagant diners), penal (s'imposa al subjecte que infringeix la llei penal amb la privació de la llibertat: presó o altres) o administrativa (s'imposa una sanció a aquell que ha infringit una obligació de caire administratiu). La responsabilitat pot tenir el seu origen en la llei: RESPONSABILITAT LEGAL. Aleshores ens trobem en 2 tipus de responsabilitat: la contractual i la extracontractual. La primera és aquella que les parts assumeixen voluntàriament i la segona, és d'obligació general. No existeix una llei específica per aquesta responsabilitat, neix de tots aquells actes que causen danys a un altre.
ARTÍCULO 1902 (CODI CIVIL): El que por acción o omisión causa daño a otro, por culpa o negligencia, está obligado a reparar el daño causado.
Elements de la responsabilitat extracontractual: 1. El dany significa una disminució o prejudici patrimonial. Si no hi ha dany, tant físic com psicològic, no hi ha responsabilitat civil.
2. Acció o omisió s'ha causat un dany per haver fet o no alguna cosa.
3. Culpa o negligència s'ha actuat omitint la diligència. És un concepte subjectiu, de valoració de conducta.
4. Nexe de causalitat entre l'acció o omisió i el dany causat. Quin és el grau de diligència? La diligència que la llei exigeix per establir el que es considera negligència és el que s’exigeix a una persona mitjana, la diligència normal que se li pot exigir a qualsevol persona.
La responsabilitat objectiva consisteix en què s’imputa la responsabilitat ometent la culpa, perquè s’ha de protegir a la víctima.
Què és el dret mercantil? El dret mercantil és aquell que regula les relacions entre comerciants.
Neix com a conseqüència del gran desenvolupament de les ciutats curant l'Edat Mitjana, amb l'aparició del comerç i la burgesia. A partir de la Revolució Francesa neixen les llibertats junt amb la propietat privada fins arribar a la Revolució Industrial i la creació de la màquina de vapor. En aquest moment és quan apareix la necessitat de la contractació en massa: DRET DE L'EMPRESA I DE L'EMPRESARI. És aleshores quan s'expandeix l'economia de manera que l'Estat hi intervé més sense necessitat d'obtenir la màxima ganància (lucre). Tant l'usuari com el consumidor tenen noves necessitats. A finals del s.XIX, l'any 1829 es crea el primer codi de comerç que fou denegat fins l'any 1885 que apareix el Codi de Comerç (primera llei ordinària) on s'aplega tota la matèria mercantil.
Per tant, el dret mercantil és el conjunt de relacions jurídiques privades que es produeixen en l'economia o en el mercat. Les relacions econòmiques es caracteritzen per la seva rapida, la seva flexibilitat i, la seva transparència.
Quines són les conseqüències d'afirmar l'autonomia d'una disciplina? - La legislació especial (mercantil) - Les seves pròpies normatives - Una jurisdicció especiales - Una autonomia acadèmica Lleis que regulen el dret mercantil: en primer lloc, la Constitució Econòmica, seguida del Codi de Comerç, del Reglament del Registre Mercantil (1996) i, finalment, la competència. La competència pot ser de propietat industrial o de propietat intel·lectual.
• • • • Llei de defensa de la competència (2007): garantia de la seguretat jurídica dels operadors econòmics, independència de la presa de decisions, etc.
Llei de competència deslleial: s'ha de competir d'una manera legal (Ex: publicitat enganyosa) Llei de patents (1986): una patent és una invenció amb aplicació industrial que l'Estat reconeix exclusivament.
Llei de marques (2001): no només protegeix les marques registrades sinó també les que • són conegudes o de renom dins del seu sector de mercat, independentment de l'enregistrament.
Llei de proteció del disseny industrial (2006): no es pot utilitzar un disseny per a un nou producte si aquest ja està protegit per la llei pel fet d'haver estat utilitzat per unaltra empresa.
Lleis que protegeixen al consumidor: Llei de condicions generals de contractació. Facilita la contractació en massa. Requisits mínims obligatòris: restablir un equilibri inexistent a l'hora de contractar.
Dret de societats mercantils (societat anònima, societat de responsabilitat limitada, societat cooperativa, societat col·lectiva, societat comanditària) - Llei de societats de capital. Regula l'estructura de l'empresari social.
- Llei concursal. Aquest dicta normes de conducta referint-se a un sector en situació de crisis empresarial (falta de liquiditat o desbalanç, situació de dificultat).
- Llei sobre la lletra de canvi i llei del mercat de valors. Regula de forma orgànica tot el que es negocia en un mercat de valors.
Contractes mercantils • • • Llei de contracte d'agència: El contracte d'agència és el contracte en virtut del qual una persona natural o jurídica (l'agent) assumeix de forma estable i permanent l'encàrrec de promoure, en nom i per compte d'altri i a canvi d'una retribució, la conclusió de contractes com a intermediari independent, sense assumir-ne, tret de pacte en contrari, el risc.
Llei del contracte de Seguro: El contracte de seguro és aquell pel que l'assegurador s'obliga, mitjançant el cobrament d'una prima i en cas de risc s'indemnitza el dany produït al assegurat o a satisfer un capital, una renta o altres prestacions.
Llei del transport de mercaderies (marítim i terrestre): llei de navegació marítima (juliol 2014) i llei de navegació aèria.
FONTS: Llei Mercantil, Usos de comerç i Dret Comú.
*Llei de propietat intel·lectual: dóna un dret exclusiu a l'autor d'una obra científica, artística o literària.
Què és l'empresari? L'empresari és en el món del dret, la persona física o jurídica que desenvolupa una activitat econòmica de manera reiterada i organitzada. En nom i per compte propi: les conseqüències jurídiques derivades de l'activitat recauen sobre l'empresari.
Quines conseqüències té ser empresari? Les conseqüències de l'empresari venen donades a l'Estatut Jurídic de l'Empresari (que és el protagonista de l'activitat econòmica) que està compost de drets i obligacions.
1. L'empresari és responsable de la seva actuació 2. L'empresari ha d'inscriure's al Registre Mercantil 3. L'empresari té l'obligació formal de portar una comptabilitat Diferència entre Empresa – Empresari – Societat.
L'empresari és el titular de l'empresa. L'empresa és el conjunt d'elements personals i materials organitzats, disponibles per realitzar una activitat. La societat és l'empresari social: quan el titular s'ajunta amb altres persones físiques i crea un negoci amb un patrimoni, una administració, un nom, etc. Aquesta societat pertany als socis (que no són empresaris) qualsevol procés econòmic consta d'un capital (diners), de treball (treballadors que mouen el capital) i de l'empresari (aquell que assumeix el risc del capital). El capital es retribuix amb interessos, al treballador amb un salari i a l'empresari amb un benefici.
Contracte d'assegurança: vigent l'any 1980, és la llei que regula els contractes de segurança. Una persona s'obliga (l'assegurador), a canvi d'una prima, a indemnitzar una altra pel cas de que es produeixi un sinistre (l'assegurat).
Classes d'assegurança 1. De danys: incendis, robatoris, crèdit i causió (risc de que els clients no paguin perquè s'han anat a la fallida), transport, lucre cessant, Responsabilitat Civil (patrimoni).
2. De persones: de vida, accidents, enfermatat i assistència sanitària.
Elements personals 1. Assegurador: és la persona que assumeix el risc. Ha de ser sempre una societat anònima (no pot ser mai una persona física).
2. Mediadors: són els que treballen pels asseguradors (agents d'assegurances amb 1 sol assegurador o corredors d'assegurances amb 2 o més asseguradors).
3. Prenedor: és el contractant de la pòlissa que assumeix els drets i les obligacions de l'assegurança pot ser una persona física o jurídica. És aquell que paga la prima (preu de la pòlissa).
4. Assegurat: és el titular de l'interès. Assumeix les conseqüències del sinistre. Es pot donar el cas de que el prenedor i l'assegurat siguin la mateixa persona i, també, el beneficiari (com és el cas de les assegurances de vida en cas de supervivència).
5. Beneficiari: és la persona que rebrà la indemnització.
Elements formals El contracte d'assegurança és un contracte només concenssual. Pot ciruclar sense haver estat firmat prèviament (per exemple un acord verbal). *És, a més a més, aleatori. Ha d'existir un risc (element causal) perquè es dugui a terme. Sense risc (possibilitat de que es produeixi el sinistre )no hi ha assegurança.
Risc putatiu: el contracte serà vàlida quan les parts ignorin que el sinistre ja ha tingut lloc.
La primera és el pagamant del preu. És indivisible. Si no es el paga la prima, l'assegurança et cobreix durant un mes. Després d'un mes del venciment de la prima, es cancel·la el contracte.
Aquest queda suspès durant 6 mesos i, si durant aquests 6 mesos, l'assegurador no ha reclamat res, es produeix l'extinció definitiva del contracte. *Si es duu a terme un sinistre durant aquest 6 mesos, l'assegurant no rep indemnització però els tercers afectats si.
Tot empresari ha de portar una comptabilitat. Molts anys s'ha portat en suport paper i es portaven al Registre Mercantil perquè prèviament es legalitzés pel registrador. Al aparéixer programes informàtics, els llibres es van telematitzar i actualment es legalitzen al Registre Merantil després d'haver-lo imprès. En un futur, els llibres dels empresaris es legalitzaran telemàticament.
La comptabilitat dels empresaris és totalment secreta. Únicament es mostrarà la documentació comptable en cas de que l'empresa entri en concurs de creditors (situació de fallida) per tal d'analitzar-ne les causes. Dins del concurs de creditors, l'administrador concursal és el liquidador de la societat i té, per tant, l'obligació de conservar els llibres comptables durant aquests 6 anys.
Els empresaris tenen obligació de custodia durant 6 anys des de l'últim tancament comptable: conservació de la documentació. En cas de persona jurídica, qui ha de conservar-ho són els liquidadors (liquiden el patrimoni de la societat. Han de convertir l'actiu en diner i repartir-lo entre els socis). En cas de persona física difunta, qui ha de conservar la comptabilitat és l'hereu/va.
Comptes anuals: són el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l'estat que reflexa els canvis en el patrimoni net, l'estat de fluxes d'efectiu i la memòria. Tots aquests comptes s'han de formular un cop acabat l'exercici durant un període màxim de 3 mesos. Han de reflexar la imatge fidel de la Societat. Algunes societats mercantils formulen aquests comptes de forma abreujada: han d'estar aprovats per una junta (de socis o accionistes). Un cop aprovats, els comptes s'han de dipositar al Registre Mercantil.
Què és el Registre Mercantil? És l'oficina que té com a finalitat la inscripció dels empresaris. Tots els empresaris que no siguin individuals (exceptuant un empresari individual dedicat a negocis marítims que si que té l'obligatorietat d'inscriure-s'hi) s'han d'inscriure en el registre Mercantil.
Aquest registre, per tant, no és obligatori pels empresaris individuals o autònoms, és potestatiu. A cada capital de província hi ha un Registre Mercantil i n'hi ha un de central a MADRID. Tota la vida de la societat queda plasmada al registre que és públic.
Principis pels quals es regeix aquest registre 1. Principi de publicitat formal: el registre mercantil és públic, tothom pot accedir a la seva informació.
2. Principi de titulació pública: és un document úblic acordat per un notari.
3. Principi de legalitat: els registradors han de calificar els documents sota la seva responsabilitat.
Han de verificar que no s'hagi infringit la llei.
4. Principi de legitimació: el contingut del registre es presumeix exacte i vàlid, i el que hi ha inscrit produirà els seus efectes, mentre no s'inscrigui la declaració judicial d'inexactitud o nul·litat. Es tracta d'una presumpció que admet la prova en contra. L'inexactitud o nul·litat no perjudicarà als tercers de bona fe.
5. Principi de fe pública: el registre no pot perjudicat a tercercs que actuen de bona fe.
6. Principi de oponibilitat: les incripcions en el registre només poden oposar-se a tercers de bona fe quan els actes inscrits ja s'havien publicat al BORME. *BORME: Butlletí Oficial del Registre Mercantil 7. Principi de prioritat: el primer empresari que porta la seva comptabilitat al registre és el qui té prioritat en inscriure-s'hi.
8. Principi de tracte successiu: el registre ha de ser una cadena/seqüència lògica en el temps.
Col·laboradors de l'empresari. Persones físiques o jurídiques que desenvolupen una activitat paral·lela o complementària a l'empresari. Existeixen els col·laboradors independents, aquelles persones físiques o jurídiques que són empresaris. Hi ha una relació entre 2 empresaris: el col·laborador realitza una activitat secundària a la del empresari principal. La relació entre aquests 2 empresaris és una relació mercantil. Els colaboradors dependents són treballadors, tenen unes condicions obligatòries i estan fixades per l'Estatut dels treballadors. La relació amb l'empresari és una relació laboral, jeràrquica i subordinada.
*Al dret mercantil li interessen els col·laboradors dependents que es relacionen amb tercers.
Actuen en dependència de l'empresari, són auxiliars d'aquest, tenen poder de representació.
El factor: És el gerent, el que mana. Director general amb màxim poder de representació El dependent: Són treballadors amb un poder re representació limitat, especial El manzebo: És aquell que només pot realitzar ventes al comptat.
*Un representat se'xcedeix en els poders que se li han otorgat. El tercer hauria de conéixer les condicions escrites en el Registre Mercantil. Si estava inscrit, el contracte no és vàlid.
Dret de la competència. Normes de conducta del mercat. Defensa el principi de llibertat L'economia tracta de resoldre un problema d'escassetat: de quina manera s'han de satisfer les necessitats humanes -> EFICIÈNCIA 1. Sistema liberal/capitalista (EEUU): es basa en la llibertat de l'individu. Sistema de lliure mercat (empreses privades) 2. Sistema socialista (URSS i Xina): es basa en sacrificar la llibertat en benefici de la igualtat.
L'economia és estatal, centralitzada. No existeix la propietat privada La social-democràcia és la convergència entre els 2 sistemes. El sistema impositiu és aquell on l'estat corregeix les desigualtats, redistribució de l'economia (educació gratuïta, sanitat gratuïta, etc.) -> ESTAT FUNCIONARI A Europa s'ha establert el principi de la llibertat de mercat, de lliure empresa. L'oferent té total llibertat per produir i el consumidor, total llibertat per consumir. El preu és el creuament entre l'oferta i la demanda.
El dret protegeix la llibertat per sobre de la igualtat, fonamenta la pluralitat per crear un sistema competitiu. Com el dret fonamenta la llibertat i/o protegeix el sistema de lliure empresa? 1. A través de la Llei de Defensa de la Competència. Prohibeix els passos que limitin la competència exceptuant algunes concentracions en determinades situacions. Aquesta llei ens diu que no es pot abusar del domini econòmic i regula les ajudes públiques.
2. A través de la Llei de Competència deslleial. S'ha de competir sense enganyar a la gent.
Quin àmbit abarquen aquestes dos lleis? Són d'àmbit general, és a dir, abarquen tot el mercat.
Qualsevol operador del mercat, ja sigui o no empresari, és objecte de la llei. La finalitat d'aquestes lleis és protegir la competència tant en empresaris com en consumidors.
ARTICLE 5: Queden prohibides totes les pràctiques contràries a les exigències de la bona fe.
Quins són els comportaments contraris a la llei? Poden ser generals o específics.
Pels casos generals trobem les actuacions que són individuals, objectives i, evidentment, contràries a la bona fe: opressió dels comportament de mala fe. Actuarà de mala fe tot aquell que repugni la lleialitat i/o el sentit comú. Ex: la publicitat il·lícita (que es una falsificació de la realitat) Pels casos específics tenim els actes d'engany, actes de confusió, omissions deslleials i les pràctiques agressives.
ARTICLE 6 1. Actes d'engany: queda prohibit tot allò que sigui falç de manera que no correspongui a la realitat. Incloent allò que sigui veraç però contingui un contingut o una presentació que pugui induir al error als destinataris (tot allò que crei confusió). La informació que es dona ha de referirse a la naturalse del bé pel que fa l'origen, els beneficis, els riscos, la composició, etc.
2. Actes de confusió: queden prohibits tots aquells comportaments idonis per crear confusió en l'activitat, l'establiment o les prestacions alienes. Ex: crear un supermercat molt semblant a un existent. *Imitar de manera excessiva ARTICLE 7 3. Omissions deslleials: queda prohibida l'omissió de la informació necessària / ús d'informació poc clara, ambigua, inadequada, etc. És el que passa quan el mitjà de comunicació no expressa la informació exacta.
ARTICLE 8 4. Pràctiques agresives: aquelles que impliquen agressió i/o pretenen aprofitar-se de les circumstàncies. No et permeten actuar amb total llibertat ja que condicionen/influeixen al consumidor. No es pot utilitzar la força física ni imposar res que vagi en contra de la llibertat d'elecció del consumidor. Ex: explotació per part de l'empresari o professional ...

Tags: