1. Introducció a l'investigació científica (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Mètodes d'investigació en Logopèdia
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

La investigació científica La base de la pràctica logopèdica hauria d’estar basada en la evidencia científica (basar la pràctica en l’evidencia).
La pràctica basada en l’evidència (PBE) té tres potes: - Millor recerca disponible - Expertesa del clínic - Característiques, circumstancia del pacient Aquests tres punts són bàsics a l’hora de aplicar-ho en un pacient concret, segons les capacitats del logopeda que ho aplicarà.
PBE: Procés 1. Convertir el problema psicològic en una pregunta concreta: PICOS ▪ Convertir el problema psicològic en una pregunta concreta a través dels principals components d’una investigació científica: Participants, Interventions, Comparisons, Outcomes, Study design.
- Participants: característiques de la població objecte d’estudi (gènere, edat, NSE, factors de risc...).
- Intervenció: intervenció del objecte d’estudi (tipus, freqüència, durada...).
- Comparació: intervenció o grup de població amb la que es compararà.
- Resultat: mesures capaces de mesurar la resposta: tipus, freqüència, etc...
- Disseny d’investigació més adequat.
2. Buscar evidencia: documentació científica 3. Evaluació de la qualitat: risc de biaix 4. Síntesi de l’evidencia ▪ Les revisions sistemàtiques i els metanàlisi - Síntesi exhaustiva que es basa en un procediment sistemàtic i replicable d’identificació, avaluació, selecció i síntesi dels estudis publicats sobre un determinat objecte d’estudi.
- Implica: o Tècniques de documentació o Conceptes metodològics per valorar la validesa del coneixement obtingut en els estudis publicats.
o Concepte d’estadística per valorar la validesa de l’anàlisi de dades i, en el metanàlisi, per resumir els indicadors de la mida de l’efecte.
5. Aplicar els resultats en la pràctica professional: perícia del professional? Característiques del pacient? 6. Avaluar i valorar el rendiment d’aquesta aplicació: eficàcia, efectivitat i eficiència 1. La metodologia: obtenció i avaluació del coneixement Tipus de coneixement - Vulgar - Filosòfic - Tècnic - Científic o Objectiu: Lleis generals o Mitjà: Mètodes científic Nosaltres ens basarem en el coneixement científic que busca establir lleis generals i arribarem a això a través del mètode científic.
La investigació sobre el coneixement - Gnoseologia (Epistemologia): la epistemologia ens indica la direcció que hem de seguir per tal d’obtenir coneixement.
- Metodologia: procediments concrets per tal d’arribar a obtenir un coneixement científic.
Delimitació del coneixement científic: - Característiques: Sistemàtic (procediment que es segueix sempre); Empíric (obtenir dades i contrastarles amb les teories); Teòric (aquesta informació, la que prové de les dades, es va organitzant de forma coherent en teories); Replicable (és el fet que qualsevol recerca hauria de ser possible de ser repetida per una tercera persona i obtenir els mateixos resultats).
- Mites: Infal·libilitat (la ciència està subjecte a canvis, per tant és fal·lible); Objectivitat (quasi no es pot arribar a ser objectiu perquè tot investigador fa l’estudi a partir d’un marc teòric, però s’ha d’intentar ser el màxim objectiu en qualsevol investigació).
- Objectius: Descriure (dir allò que ha passat); Predir (implica un cert grau de coneixement, a partir de una informació a pot predir una informació b); Explicar (implica saber quin es el procediment que ha portat al resultat).
- Supòsits: Realisme; Ordre; Determinisme; Causació finita El procés d’obtenció de coneixement Fitxa 1.2. Mètodes científic: estratègies de sistematització - Mètode deductiu: a partir d’un pla teòric deduïm conseqüències del pla empíric.
- Mètode inductiu: a partir d’un conjunt de dades infereixo quin es el principi teòric que hi ha darrere d’això.
- Mètode hipotètico-deductiu Exemples d’arguments deductius i inductius 1. Tots els gats són mamífers. Els mamífers alleten als seus nadons. Per això, quan neixin els gatets que esperem, la meva gata els alletarà.
Deductiu 2. L’aigua bull a 100ºC, perquè sempre que l’escalfo i arriba als 100ºC es posa a bullir. Inductiu Avaluació del coneixement - Per què cal que els científics posin a prova les seves teories? - Dubtar d’allò establert i examinar-ho mitjançant un conjunt de procediments formals.
- La discussió filosòfica sobre els procediments d’avaluació ▪ Verificació (confirmació) ▪ Falsació 2. La psicologia com a ciència - Escissió de la filosofia  Psicologia com a disciplina científica ▪ Té un objecte d’estudi propi ▪ Empra el mateix mètodes que la resta de disciplines científiques - Contrastació empírica - Replicabilitat 3. Elements i organització de la investigació científica Nivells i fases Fitxa 1.3.
A nivell teòric hi ha aspectes que estan delimitats per l’àrea d’estudi i que per tant la teoria no pot explicar. A això li anomenem problema. Per això hem de crear una hipòtesi amb conseqüències contrastables.
Fitxa 1.6. Teories, hipòtesis, constructes i variables – LECTURES (CAPÍTOL 1) Teories, hipòtesis, constructes - Teoria: conjunts d’hipòtesis contrastades (si no estan contrastades serien un conjunts de opinions, de reflexions, prediccions... que podrien ser contrastades o podrien ser falsejades) i relacionades que poden donar explicació coherent a fenòmens.
- Problema científic: pregunta que és possible respondre amb la metodologia científica.
▪ - Per què hi ha diferències en el rendiment acadèmic en nivell educatius superiors? Hipòtesi: Solució temptativa a un problema.
▪ En nivells educatius superiors, el rendiment es pot explicar per la teoria de la personalitat d’Eysenck.
▪ L’investigador pot intentar ser objectiu però amb aquesta hipòtesi ja està demostrant que està emmarcat en un marc teòric.
- Constructe: variable no observable de forma directa, que s’ha obtingut per generalització d’observacions particulars. Per mesurar-la he de fer servir algun indicador que no és obvi.
▪ Extraversió/introversió són constructes de la teoria de la personalitat d’Eysenck.
o Observo un conjunt de persones i me n’adono que difereixen en la freqüència amb què es relacionen amb la gent, exposen les seves opinions en p-públic, expressen les seves emocions, etc. A partir d’aquest conjunt d’indicadors defineixo la variable “introversió/extraversió”.
- Altres exemples: ▪ Disfonia (trastorn de la veu que es produeix quan s’altera la qualitat d’aquesta en qualsevol grau)? ▪ Concepte de conservació (Piaget): Transvasament de líquids entre gots de diferents mides.
Estructura jeràrquica de les hipòtesis - Hipòtesi teòrica, general o de sistema ▪ En nivells educatius superiors, el rendiment acadèmic es pot explicar per la teoria de la personalitat d’Eysenck.
- Hipòtesi d’investigació o empírica ▪ En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits presenten rendiments acadèmics més alts que els subjectes extravertits.
- Hipòtesi operativa o operacional ▪ En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l’EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més alts. Els subjectes extravertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l’EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més baixos.
▪ En nivells educatius superiors, si els subjectes són introvertits llavors tindran valors acadèmics mitjans més alts que els subjectes extravertits, mesurant la introversió/extraversió mitjançant l’EPI.
▪ La hipòtesi operativa es aquella que fa explicites les variables i el com obtenim aquestes variables. S’ha de ser molt específic per tal que l’experiment pugui ser replicable.
Variables - Variable: Atribut susceptible de prendre diferents valors que poder ser mesurats.
- Exemple: ▪ Hipòtesi o L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens. (aquesta hipòtesi no és operativa perquè no ens diu com mesurarà les variables).
▪ Variables o Ús de videojocs o Habilitats socials o *(Característiques dels nens, tipus de videojocs, etc.) – Variables estranyes – Operativització i mesura - Operativització (operacionalització): establiment d’un criteri de mesura de la variable.
- Classificació de les variables.
▪ Criteri o escala de mesura o Var. Categòrica: no admet operacions aritmètiques.
• Nominal: admeten diferenciar entre les categories.
o Binària (dues categories): Gènere o Politòmica (mes de dues categories): Aficions, color de cabell • Ordinal (es pot ordenar les seves categories): Nivell socioeconòmic (baix – mitjà – alt) o Var. Quantitatives: admet operacions aritmètiques • Discreta (que prenen valors enters: 1, 2, 3...): Fills • Contínua (poden prendre valor decimals): Edat Variables Operativització Ús de videojocs Ús habitual de videojocs (Sí/No) [categòrica binaria] Hores diàries invertides en videojocs. [quantitativa discreta o contínua, els nens solen donar-la en discreta] Habilitats socials Puntuació en una escala d’habilitats socials (puntuacions de 1 a 1) [quantitativa contínua] Exercici 1.2: Classificació variables (I) Variables Operativització (establir un criteri per Classe. C. De mesura mesurar-les) Estat civil Qüestionari escrit o verbal Categòrica nominal Politòmica Qualitat de l’ensenyament Qüestionari (no m’ha agradat gens – Categòrica ordinal m’ha agradat molt) Percentatge de aprovats Temps de reacció Quantitativa contínua Temps transcorreguts en segons des de Quantitativa contínua (discreta en que s’emet l’estímul fins que es produeix el cas de especificar que són la resposta.
Nacionalitat Nombre de fills Nivell d’estudis segons complerts).
Nucli vs. Context Segons el paper que juguin dins d’una investigació les variables poden ser de nucli o de context. Les de nucli són les variables objecte d’estudi.
- Variables del nucli o variables d’estudi: Les de nucli són les variables objecte d’estudi.
- Variables del context o variables estranyes: Són aquelles variables que malgrat no ser objecte d’estudi poden alterar el resultat.
▪ Variables confusionistes o emmascarades: quan es produeix les influencies del context o estranyes apareixen aquestes variables confusionistes. Aquestes són especialment preocupants.
▪ Variables no confusionistes: no alteren el resultat.
Exemple: - Hipòtesi ▪ - L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens.
Variables ▪ Ús de videojocs - nucli ▪ Habilitats socials - nucli ▪ *(Característiques dels nens, tipus de videojocs, etc.) – Variables estranyes Nuclis relacionals i no relacionals - No relacionals: 1 variable d’estudi - Relacionals: més d’1 variable d’estudi Exemples: - L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens (nucli relacional) - Actitud dels estudiants cap a les proves de selectivitat ▪ - Variables: Actitud dels estudiants cap a les P.S.  No relacional Els estudiants que han superat la selectivitat tenen una actitud envers les proves més positiva que els que no l’ha superat.
▪ - Variable 1: Resultat selectivitat / Variable 2: Actitud P.S.  Relacional El consum d’alcohol modifica el temps de reacció.
▪ Variable 2: Consum alcohol / Variable 2: temps de reacció  Relacional Nuclis relacionals simètrics i asimètrics - Simètrics: Mateix status. Relació bidireccional. Quan les variables que el formen tenen el mateix paper o status de tal forma que la relació que s’estableix entre elles es bidireccional. Exemple: Hipòtesi: Hi ha relació entre la mida del peu i l’alçada. Variables: peu i alçada. Mateix status. Comparació/Relació entre elles. Només volem veure si hi ha relació entre la mida de l’un i de l’altre.
- Asimètric: Variables de papers o status diferents, concretament una o més variables son la causa i una o més son la conseqüència. Relació unidireccional (causes  conseqüències).
▪ Variable independent (VI): Suposades causes.
▪ Variables dependents (VD): Conseqüències.
Exemples: - - L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats social dels nens.
▪ VI: Ús de videojocs ▪ VD: Habilitats socials Hi ha relació entre la percepció del risc associat al tabac i l’hàbit de fumar.
▪ - V1: Percepció risc / V2: Hàbit de fumar  Simètric Jugar habitualment amb la WII produeix una millor en la forma física superior a la que produeix la PS3.
▪ VI: Tipus de consola / VD: Forma física  Asimètric Relació i causalitat Hipòtesi: L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) incrementa el rendiment en mates en comparació amb l’ensenyament tradicional.
Multicausalitat: causes diverses per un mateix problema. El que fa l’investigador es quedar-se amb un subconjunt d’aquestes causes, que s’esdevenen objecte d’estudi, i la resta passen a ser variables estranyes.
Criteris que s’han de complir per poder inferir que V1 és causa de V2 - Associació: Ha d’existir una relació o covariació significativa entre V1 i V2. Quant varia conjuntament (varia una – varia l’altre).
- Temporalitat: V1 ha de precedir a V2 en el temps.
- Absència d’espurietat: No han d’existir causes de V2 diferents de V1. Quan existeix un altre variable que pot influenciar la variable depenent i covaria amb la variable independent trobem que es una variable confusionista que produeix una relació espúria (perquè la relació que estem estudiant inclou també la variable confusionista.
Exemple: Hipòtesi: L’EAO millor el rendiment en matemàtiques en comparació amb l’ensenyament tradicional.
Quins resultats hauríem d’observar a la VD si la hipòtesi fos certa? En aquest cas podem dir que la condició d’associació es compleix.
Però no es suficient, s’ha de continuar explorant per veure si la resta de condicions es compleix.
Temporalitat Mètode d’ensenyament està precedit en el temps al rendiment en mates.
Es compleix la condició de temporalitat.
Absència d’espurietat - Intel·ligència és una variable confusionista? Covaria amb la VI i afecta a la VD? Es una relació espúria aquest cas perquè si no tinguéssim recollida la intel·ligència podríem pensar que no funciona el nou mètode d’estudi però no es real, perquè estem tractant tres variables (la intel·ligència és una variable confusionista).
Però si als participants tinguessin tots la mateixa intel·ligència aquesta afecta al rendiment en mates però a tots per igual.
Així doncs, en un estudi, en podem trobar: - VI - VD - “Terceres variables” ▪ Variables estranyes i variables confusionistes ▪ Variables mediadores ▪ Variables moderadores 4. Introducció al concepte de validesa - Validesa d’un coneixement: grau de correspondència entre el que estudiem i el que en realitat volem estudiar.
- Tipus de validesa ▪ Validesa interna: el grau de confiança de que les variacions de la VD son causades per la VI i no per altres variables. Seguretat que no hi ha variables confusionistes.
• Control de V estranyes • Manipulació de VI: l’investigador administra els valor que pren la variable independent per cada participant. És a dir, es capaç d’assignar un valor o altre de la variable independent a cada participant. Exemple: Variable sexe. No és una variable que es pugui manipular. Perquè l’investigador per manipular-la hauria de decidir cadascú si es d’un sexe o un altre. No pot fer-ho. // Si estic fent un experiment amb un nou medicament A i un B jo puc decidir qui prendrà cadascú, per tant puc manipular la variable independent.
Aquesta manipulació es important per la validesa interna perquè ens assegurem de la condició de temporalitat (VI ve abans que VD). La manipulació ens permet controlar aquestes variables.
▪ Validesa externa: capacitat per generalitzar els resultats d’una investigació, és a dir, que es pugui aplicar fora de l’experiment.
▪ • Representativitat • Mostratge Altres: V. Convergent, discriminant, etc.
- Fiabilitat (precisió amb la que mesurem o estudiem alguna cosa; si quan repliquem un experiment utilitzant les mesures utilitzades a l’original surten els mateixos resultats direm que l’experiment és fiable. Per exemple, un termòmetre que en ficar-ho en aigua bullint sempre surt 30ºC és fiable però no es vàlida, perquè hauria de marcar 100ºC) i replicació Aquesta figura ens ensenya els mètodes, dissenys i tècniques que existeixen i com serà la seva validesa externa i interna.
Els mètodes manupulatius són l’experimental i el quasiexperimental. La resta no poden ser manipulables.
...

Tags:
Comprar Previsualizar