Seminaris Història (2016)

Resumen Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 3º curso
Asignatura Historia Economia Mundial
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 14/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PASCUAL I SUDRIA (1840-1880) Un desarrollo industrial endógeno y exógeno - - - - - - 1840-1880: grans innovacions amb creixement industrial dèbil -> Encara lluny del nivell europeu - 1840-61: Augment industrial -> fortes innovacions - 1861-68: Estancament (crisi cotonera, agrària i financera) - 1868-80: nou creixement: siderúrgia, mineria i alimentació Preeminència pels bens de consum: alimentació i tèxtil: - 80% 1860 i 70% 1880 - Sorgiment de les conserveres - Poca renda, pocs mercats, poca urbanització i mal sistema de comunicacions -> demanda d’aliments elaborats irrisòria Molins tradicionals -> la major importància és la de la farina i Oli amb premses hidràuliques tradicionals poc eficients.
Teixit en Catalunya -> adopció de tècniques angleses - Conquesta del mercat interior - Treball domèstic substituït per fàbriques - 1833 Bonaplata -> màquina a vapor - 1840: 5’6 T de cotó -- 1880: 40’7 T de cotó Pas del vapor al carbó -> després va haver-hi carestia -> es retornà al aigua - Crisi cotonera per la guerra americana - x7 des de 1840 fins 1880 - Fàbriques de plana (carbó) i muntanya (aigua) Es manteniren els preus del teixit, degut a la mecanització i la millora de la competitivitat que va fer reduir costos.
- Més capacitat de compra per part dels consumidors Cotó absorbeix el llí i la llana: - Les fàbriques podien englobar tot el procés productiu - Alta mecanització - Foment de la indústria química de tinyes, reparació de maquinària, comerç marítim,...
- Llana: va sofrir un canvi fort - Consum propi i manofacturer - x2 1856-1879 amb detriment de la indústria rural i concentració en fàbriques - nucli principal: Sabadell, però també: Castilla la Vieja, València i Andalucía.
- Alta flexibilitat i especialització -> sinergies - Restaren poc temps, ja que foren engolides per l’alta competitivitat de les fàbriques cotoneres - - 1830 Altos hornos de ferro a la península 1829: Marbella -> carbó vegetal -> 1840: 85% de la producció nacional - Molta demanda -> mala localització - 1 T de ferro: 3 T de mineral i 7 T de carbó 1849-1860: Vizcaya - 1880: carbó anglès barat gràcies a l’exportació d’acer i proveença de carbó amb vaixells retornats d’Anglaterra.
- - Desenvolupament modest de la indústria metalúrgica -> lligada al ferrocarril - Mala política arancelària -> empitjora le sistema Blanquejadors: sosa càustica, derivada de l’àcid sulfúric - Paper, vidre, sabó,...
- Poca demanda nacional -> exportació de matèries primeres com la sosa i importació de productes derivats de la sosa.
1872 a Vizcaya: Sociedad Española de la Dinamita -> primera química d’implantació nacional Molt carbó amb cara extracció, poca qualitat i pitjor que l’anglès, molt més barat. -> no fomenta la industrialització CONCLUSIONS - Creixement econòmic considerable: base agràra, latifundisme i poca productivitat - Mal funcionament del sistema fiscal espanyol - Ferrocarril endarrerit amb menor impacte de l’esperat - Augment de la demanda de vi i minerals -> efecte positiu en la economia - Liberalització progressiva de la política comercil Carestia de carbó i mala base agrària fa que el desenvolupament espanyol fóssi menor que els altres europeus.
...

Comprar Previsualizar