Tema 17: Fel·logen (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i histologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Vegetal TEMA 17: EL FEL·LOGEN lleny lleny xilema 2i CÀMBIUM lle ny escorça floema 2i escorça interna teixits vius e. externa txs.
morts FEL·LOGEN fel·loderma fel·lema Epidermis és un teixit delicat que perd la capacitat de divisió.
Les cèl·lules són altament especialitzades amb la paret impregnada de cutina i ceres, un grau d’especialització.
Per altra banda, la pressió dels teixits interns provocada pel creixement secundari provoca molta tensió.
Al principi les cèl·lules de l’epidermis s’estiren adoptant una forma aplatada, però ben aviat la tensió és massa forta i es produeixen trencaments que deixen els teixits interns sense protecció.
Les plantes responen amb la formació d’un nou sistema protector per substituir l’epidermis.
Periderma: un conjunt de teixits que es diferencia per acomodar l’expansió lateral deguda al creixement secundari que constitueixen una nova barrera a la deshidratació i els patògens (tija secundària) Escorça interna i externa:      En les plantes llenyoses el càmbium separa el lleny (xilema) de l’escorça.
L’escorça es divideix en interna (teixits vius) i externa (teixits morts).
El fel·logen (capa mare) separa l’escorça interna de l’externa.
A la cara externa del fel·logen (escorça externa) s’hi troba el fel·lema (teixit de cèl·lules mortes suberificades) i les restes de teixits que puguin quedar (epidermis i part de còrtex...).
L’acumulació de teixits morts externs al fel·lema s’anomena ritidoma FEL·LOGEN Les cèl·lules del fel·logen tenen caràcter d’inicials (cèl·lules mare que s’automantenen), però, a diferència del càmbium, no duran tota la vida de la planta.
Després d’una o vàries estacions la capa mare es diferencia i ja no es divideix més.
Com que el creixement del càmbium continua, aquesta periderma amb el fel·logen diferenciat es trenca per la pressió. Això obliga a la planta a formar nous fel·lemes més interns per substituir els que es van diferenciant i morint.
Les divisions del fel·logen són majoritàriament en sentit tangencial produint capes de fel·lema i fel·loderma, però també es produeixen algunes divisions radials (anticlinals, perpendiculars a la superfície) per mantenir la mida de les cèl·lules a mesura que el diàmetre va creixent.
1 Citologia i Histologia Vegetal El fel·logen és asimètric. Les derivades externes esdevindran fel·lema i les internes, fel·loderma.
En general les divisions són més abundants a la cara del fel·lema mentre només es forma una o poques capes de fel·loderma. L’excepció són algunes plantes tropicals que formen una fel·loderma abundant i fotosintètica.
Formació del primer periderma: El primer fel·logen es forma en general en posició subepidèrmica Les cèl·lules del parènquima situades sota la epidermis o el parènquima cortical reben els estímuls interns de pressió i extern de deshidratació.
Les cèl·lules situades en la posició que rep els senyals justos (generalment les de sota l’epidermis) comencen un procés desdiferenciació.
El vacúol es fragmenta i el nucli es transportat al centre; seguidament es produeix la divisió seguint el pla tangencial (periclinal).
Aquesta divisió és asimètrica: la cèl·lula filla situada a la cara externa esdevindrà suberitzada (fel·lema) mentre la cèl·lula filla interna adquireix el caràcter d’inicial i es torna a dividir.
En la segona divisió la cèl·lula filla a la cara externa es manté inicial mentre la de la cara interna esdevé fel·loderma.
Aquest procés es va repetint i es forma el fel·lema a la cara externa i la fel·loderma a la interna.
LENTICEL·LES Àrees lenticulars que es formen a la superfície del periderma.
Funció: intercanvi de gasos En la regió de la lenticel·la, el fel·logen produeix un teixit suberificat, però poc compacte que permet el pas dels gasos.
Les cèl·lules que es formen al fel·lema lenticular, anomenades cèl·lules complementàries, sovint són menys suberitzades.
Externament la lenticel·la es veu com una petita pústula, degut a que en aquestes zones el fel·logen prolifera amb més intensitat.
Les primeres lenticel·les es formen sota els estomes i fan un paper en certa manera comparable de regular l’intercanvi de gasos.
2 Citologia i Histologia Vegetal El mecanisme, però és molt diferent:    L’intercanvi es fa més lent si el fel·logen lenticel·lar forma capes amb les cèl·lules més densament empaquetades i viceversa Si les cèl·lules són més laxes, l’intercanvi augmenta És un procés molt més lent Periderma cicatricial: Les plantes protegeixen els teixits exposats per les ferides amb la formació d’un periderma.
Al lloc de la ferida les capes de cèl·lules més properes al tall exposat tenen una reacció ràpida consistent en amb impregnació de la paret amb un compost semblant a la suberina, seguit de la mort cel·lular i el vessament dels fenols i productes del vacúol.
Aquest teixit mort fa la primera defensa i s’anomena capa de tancament.
Però ràpidament en els teixits vius situats per sota de la capa de tancament comença la diferenciació d’un nou fel·logen (fel·logen cicatricial) que formarà una periderma.
A les ferides que formen cal·lus, a la superfície s’hi forma també un periderma cicatricial.
El periderma cicatricial té les mateixes característiques que el periderma normal (constitutiu).
Quan el periderma es forma per sota d’un teixit necròtic (teixit mort de la ferida) s’anomena periderma necrofilàctic.
Formació de l’escorça externa: Què passa quan deixa de dividir-se el periderma?    La pressió del creixement intern trenca el periderma El trencament produeix deshidratació Es diferencia un nou fel·logen més intern (segon periderma) Què passa quan el nou periderma també es trenca?    Es forma un nou fel·logen més a l’interior (tercer periderma) El procés es repeteix successivament (periderma cada vegada més intern) Els nous fel·lògens es diferencien al floema secundari Per què l’escorça manté sempre el mateix gruix?  Perquè el creixement del floema secundari compensa la reculada del fel·logen Formació de l’escorça externa: Què passa als teixits externs a l’ultima periderma?    Deixen de rebre aigua i nutrients i moren Els teixits senescents i morts s’acumulen a l’escorça externa i progressivament cauen Els peridermes vells estan imbricats i el conjunt s’anomena ritidoma En la majoria de plantes els fel·lògens no són circumferències sinó que es diferencien en seccions lenticulars encavallades. No es forma una capa continua sinó un conjunt de mitges lluna que s'encavallen.
3 Citologia i Histologia Vegetal En aquestes plantes l’escorça externa té un aspecte complex, amb fragments de periderma i bosses de cèl·lules que encara es mantenen vives en mig d’altres que ja són mortes i que progressivament es desprenen. Per això l’escorça externa té aspecte amb fissures, amb zones de gruix diferent segons s’hagin després més o menys teixits.
Formació a la surera d’una periderma circumferencial amb propietats úniques: A la surera el fel·lema és molt actiu i forma moltes capes (fins a 60) a cada estació.
Una altra característica és que els fel·lemes successius es diferencien al mateix lloc i les capes queden unides formant progressivament un gruix de súber que arriba a varis centímetres i permet la manipulació industrial.
El fel·lema conté quasi exclusivament cèl·lules suberificades amb quantitats molt elevades de suberina, cosa que confereix al teixit unes propietats d’elasticitat i hidrofòbiques úniques.
Totes les plantes formen periderma, però només la surera fa suro.
L’escorça suberosa (suro) es pot extreure de l’arbre aprofitant el moment en què les cèl·lules del fel·lema estan en divisió i tenen les parets fràgils (a l’estiu).
El primer suro que es forma és anomenat suro verge o pelagrí. Per treure aquest suro sense perjudicar l’arbre cal esperar que l’arbre tingui un diàmetre d’uns 35 cm. Això permet que l’escorça interna tingui un gruix suficient perquè el càmbium quedi protegit pel gruix de l’escorça quan queda al descobert mentre encara no s’ha format el fel·logen de regeneració.
Es treu l’escorça morta u es deixa l’escorça viva.
Quan es pelen queden blancs i s’oxiden (queden marronosos). Comença a tronar a créixer un altre cop fel·lema.
L’operació de la pela es pot repetir al cap 12 anys, període necessari per què tant l’escorça com el suro tinguin el gruix suficient.
Com que el creixement de l’arbre es fa progressivament més lent, el suro és més llis i de millor qualitat.
Surera: sobreviu gràcies a l’home, perquè es difícil haver descarregar amb tot el per del fel·lema (viuen en llocs on els incendis són favorables) Diferents gens reguladors  han evolucionat igual 4 ...