03.- Dissenys quasiexperimentals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Mètodes, Dissenys i Tècniques d'Investigació (MeDiTI)
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1.1.- PARADIGMA MANIPULATIU: CRITERIS DE DEMARCACIÓ: CARACTERÍSTIQUES:     Manipulació de la VI.
Relacions causals.
No aleatorització  ↓ control.
Àmbit en que s’aplica: o Aplicat: empreses, escoles...
o Valoració de l’efecte d’una intervenció o tractament.
DISSENY EXPERIMENTAL QUASIEXPERIMENTAL MANIPULACIÓ SÍ SÍ CRITERIS ALEATÒRITZACIÓ SÍ NO Els dissenys quasiexperimentals compleixen tots el requisits del dissenys experimentals (contrasten hipòtesis causals, utilitzen tècniques control, manipulen la VI) excepte d’un: no hi ha assignació aleatòria dels subjectes als grups experimentals.
La manca d’aleatorització obliga a l’investigador a ser més caut a l’hora d’emetre conclusions respecte a una possible relació causa-efecte.
Tot i així, hi ha situacions en que no es poden realitzar tècniques d’aleatorització per determinar el qui o el quan rep la intervenció. Alguns del motius poden ser:    Ètics: els estudis no aleatoritzats a vegades són l’única alternativa per fer la investigació.
Ex: en una situació de salut pública en la qual la urgència de fer una intervenció formativa fa difícil deixar potencials usuaris sense que la rebin.
Cost: els estudis no aleatoritzats solen ser més barats que els experimentals.
Naturalitat: els estudis no aleatoritzats suposen una menor alteració de la situació quotidiana.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Ex: estudi per valorar l’efecte d’aprenentatge basat en problemes (ABP) sobre el rendiment acadèmic. Hi ha dos grups d’estudiants: de matí i de tarda  seria més complex fer assignació a l’atzar (estudiants de torn de matí haurien d’anar a la tarda per rebre la metodologia ABP, i viceversa). És més senzill que tots els de grup de tarda rebin una condició, i els de grup de mati un altra.
 La manca d’aleatorització dels subjectes als grups de tractament suposa una reducció en el grau de control intern.
 La importància atribuïda a l’aleatorització (assignació a l’atzar, bloqueig o contrabalanç) s’explica pel control que exerceixen aquestes tècniques sobre les potencials variables confusionistes desconegudes per l’investigador, el qual augmenta la validesa interna. Tanmateix, això no garanteix que les investigacions experimentals obtindran un alt grau de validesa interna.
 Exercir un alt grau de control intern implica dissenyar la investigació de manera que les explicacions alternatives a la proposada per la hipòtesi d’investigació siguin el menys plausibles possible. El control intern no es pot delegar únicament en la manipulació de la VI i l’assignació aleatòria, sinó que caldrà conèixer les potencials amenaces a la validesa interna i exercir un control específic sobre aquestes.
Per tant, la manca d’assignació aleatòria no implica l’absència de validesa interna, sinó una potencial disminució d’aquesta.
1.2.- VALIDESA I AMENACES: VALIDESA: Grau en què s’estudia allò que es pretén estudiar. Està relacionada amb el grau de confiança respecte de la veracitat de les dades obtingudes.
Mai no es pot tenir la certesa absoluta de que les inferències que es fan partir dels resultats d’una investigació, siguin correctes o certes  no parlem de la validesa d’un estudi en termes absoluts, sinó que ens hi referim en termes de grau.
Principals conceptes utilitzats en la valoració de la validesa d’una investigació adreçada a contrastar una hipòtesi causal: Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  5 elements rellevants  UTOSt o U: unitats en les quals s’estudia la relació entre el tractament i la resposta (normalment persones).
o T: tractament o intervenció de l’efecte que es vol estudiar.
o O: observacions sobre el resultat del tractament (respostes).
o S: <<setting>> o context d’estudi.
o Ti: temps o moment d’estudi.
Validesa de la investigació adreçada a avaluar l’efecte d’un tractament (T) sobre una observació (O  resposta) estudiada en unes determinades unitats (U  participants) dins d’una situació (S setting) i en el moment o temps (ti).
 Les qüestions relacionades amb la validesa són de caràcter acumulatiu  la figura s’ha de llegir en sentit ascendent.
TIPUS DE VALIDESA I AMENACES: A. VALIDESA DE CONCLUSIÓ ESTADÍSTICA:   Es refereix a la validesa de la inferència sobre: a) Si existeix relació (covariació) entre el tractament i el resultat  Existeix una relació entre T i O? b) Com de forta és aquesta relació  Quant forta és aquesta relació? Amenaces: 1. Baixa potencia estadística.
2. Violació dels supòsits de les proves estadístiques.
3. Problema de la taxa d’error.
4. Manca de la fiabilitat de les mesures.
5. Restriccions de rang dels valors de les variables.
6. Manca de fiabilitat de l’administració dels tractaments.
7. Sobrevariabilitat en el context d’investigació.
8. Heterogeneïtat aleatòria de les unitats de resposta.
9. Estimació imprecisa de la mida de l’efecte.
B. VALIDESA INTERNA:  Es refereix a la validesa de la inferència sobre si la covariació observada entre el tractament (t) i el resultat (o) reflecteix una relació causal en el sentit que va ser hipotetitzada  el tractament com a causa del resultat to.
T és la causa de O, o bé O s’hagués pogut obtenir en absència de T?  Cal aportar proves que permetin valorar en quin grau els resultats s’haurien produït en absència del tractament  la validesa interna augmenta en la mesura que s’aporta evidència que ajudi a descartar hipòtesis rivals o explicacions del resultat alternatives al tractament introduït.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Amenaces: 1. Precedència temporal ambigua: manca de claredat en l’ordre que 2.
3.
4.
5.
actuen les variables.
Ex: si no hi ha garantia de que la mesura del coneixement posttractament es faci després de la intervenció.
Selecció: diferències sistemàtiques dels participants, anteriors a l’aplicació d’una intervenció que poden causar l’efecte observat.
Ex: disseny només posttest per estudiar l’efecte d’un nou mètode d’entrenament en natació per a nens. El grup de tractament està format per voluntaris, i el grup control el formen nens que acudeixen a un casal d’estiu. És possible que el primer grup estigui més motivat per l’aprenentatge de la natació i que l’eventual millora estigui relacionada amb aquesta motivació i no el tractament.
Història: tots els esdeveniments externs (excepte el tractament) que s’esdevenen entre l’inici de la implementació del tractament i la mesura del resultat. Descartar l’amenaça de la història suposa descartar que aquests esdeveniments externs són la causa dels resultats observats.
Ex: la disminució en el consum del tabac es produeix per la intervenció (visualització de documentals) o per la pujada del preu del tabac? Maduració: canvis naturals que d’apunts de Mètodes Dissenys i experimenten els participants en un Extret Tècniques d’investigació: Tema 3.
estudi i que es donarien en l’absència Portell, M (2016) del tractament com envellir, tenir gana o adquirir experiència. Aquest canvis suposen una amenaça quan es confonen amb l’efecte del tractament.
Ex: l’augment en la intel·ligència (edat mental) es produeix per la intervenció (programa d’aprenentatge) o per evolució ontogenètica? Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Regressió estadística (a la mitjana): Tècniques d’investigació: Tema 3.
quan els participants són elegits per Portell, M (2016) puntuacions extremes en alguna variable, aquestes puntuacions tendeixes a tornar-se menys extremes quan les tornem a mesurar i aquest canvi es pot confondre amb l’efecte del tractament.
Ex: es fa un entrenament específic per millorar els encerts en els tirs lliures en el bàsquet. Es comença per aquells jugadors que tenen el Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 pitjor percentatge d’encerts en els darrers dos partits (<10%) i es veu com aquest percentatge millora. Podria ser que normalment tinguessin millores puntuacions, però el dia que van prendre les mesures (els partits) per alguna raó el seu rendiment va ser més baix.
La millora s’hauria d’atribuir a la regressió a la mitjana, no al tractament.
6. Pèrdua no aleatòria de subjectes (mortalitat selectiva): quan diferents tipus de participants abandonen selectivament diferents condicions que es comparen a l’estudi.
Ex: per avaluar una dieta per a nens amb obesitat es comparen nens d’una escola en que s’aplica la dieta amb nens amb obesitat que van a un altra escola on no s’aplica la dieta. Si un cop començada la intervenció un gran nombre de nens amb obesitat deixen d’utilitzar el servei de menjador, mentre que els nens amb obesitat de l’altra escola el segueixen utilitzant  mortalitat selectiva.
7. Administració de proves: el fet de realitzar una mesura prèvia d’una variable pot influir en les següents mesures fetes amb la mateixa prova, de manera que la pràctica, familiarització o factors relacionats es poden confondre amb l’efecte de la intervenció que s’avalua.
Ex: s’utilitza el rendiment en una tasca de memòria feta per ordinador com a VD en un disseny pretest-posttest d’un sol grup, per avaluar l’efecte d’un taller de memòria per a gent gran. La pràctica en la tasca pot fer que en la segona ocasió de mesura s’obtinguin millors resultats, només pel fet de repetir-la.
8. Instrumentació: quan es produeix un canvi en l’instrument de mesura, ja sigui humà o mecànic, al llarg del període d’estudi, el qual provoca canvis en els resultats observats que es poden confondre amb l’efecte del tractament.
Ex: en un curs sobre millora de la redacció i estil d’escriptura acadèmica, la professora que corregeix les redaccions modifica el criteri de correcció en avaluar les que lliuren al final respecte de les que van lliurar a l’inici del curs.
C. VALIDESA DE CONSTRUCTE:  Grau de correspondència entre les instancies particulars d’un constructe i el concepte representat pel constructe  l’operativització que s’ha realitzat de T i O (indicadors) representen els constructes T i O d’interès?  La validesa és veu amenaçada per aquells factors que comprometen la correspondència entre el que ha succeït durant l’estudi i els constructes emprats per descriure els resultats obtinguts.
 PRINCIPALS AMENACES: a) Relacionades amb l’operativització dels constructes T i O: Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 b) c) 1. Explicació preoperacional inadequada: no explicar de manera acurada un constructe pot dur a inferències incorrectes sobre les relacions entre l’operativització i el constructe.
2. Confusió de constructes: en operativitzat es poden veure implicats més d’un constructe i la manca de descripció de tots ells pot donar lloc a inferències incompletes del constructe.
Ex: autoestima i autoconfiança.
3. Biaixos derivats de l’ús d’una operació única: s’aconsella que els constructes s’operativitzin de múltiples maneres.
Ex: diferents indicadors d’una actitud.
Relacionades amb el comportament dels participants: 1. Endevinació de les hipòtesis (efecte Hawthorne) 2. Reactivitat davant la situació experimental: les respostes dels participants poden reflectir no només els efectes del tractament, sinó també la seva percepció davant la situació experimental.
3. Efecte de novetat i disrupció: els participants poden respondre inusualment davant una innovació o inusualment malament pel fet d’interrompre la seva rutina.
4. Artefactes del subjecte.
Expectatives de l’experimentador: 1. Artefactes de l’experimentador (efectes biopsicosocials de l’experimentador, expectatives de l’experimentador).
L’experimentador pot influir en les respostes del participants, transmeten les seves expectatives sobre les respostes desitjades.
D. VALIDESA EXTERNA:   Validesa de la inferència sobre si la relació causal es manté en variar les unitats (participants), els contextos, les variables de tractament, les variables de resultat (outcomes) i els moments de mesura  els resultats obtinguts amb unes determinades U (mostra de subjectes), S (situació) i t (moment o temps) es poden generalitzar a altres U, S i t? Tipus: a) Validesa de població: capacitat per generalitzar els resultats obtinguts a altres subjectes.
b) Validesa ecològica: capacitat per generalitzar els resultats obtinguts a altres contextos.
c) Validesa històrica: capacitat per generalitzar els resultats obtinguts a altres moments.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Amenaces: es presenten en termes d’interacció  la possibilitat de generalitzar quedarà limitada quan l’efecte observat no es mantingui en variar les unitats, contextos, moments, variables de tractament i de resultats.
Per a la esquematització dels dissenys seguirem la notació clàssica de Campbell i Stanley (1966) sent:    Oi: observació o mesura de la VD en el moment <<i>>.
X: tractament o intervenció; en els disseny que involucren més d’un grup utilitzarem << _ >> per clarificar l’espai en blanc que s’utilitza per simbolitzar l’absència de tractament.
----: línia discontinua que indica que els grups que separa no són equivalents.
Ex: es desitja avaluar una nova intervenció formativa higienicosanitària adreçada a treballadors d’empreses de restauració comunitària. La intervenció combina sessions teòriques amb practiques i discussió en petits grups de treball, i es distribueix en cinc sessions al llarg de 4 setmanes.
2.1.-ESTRUCTURES BÀSIQUES DE COMPARACIÓ: PRE-EXPERIMENTS 1) DISSENY PRE-POST AMB UN SOL GRUP: Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3.
Portell, M (2016) Ex: s’utilitza un únic grup de treballadors i es segueix el procediment següent: (1) mesurar els coneixements higienicosanitaris dels treballadors de la mostra, (2) aplicar-los la intervenció informativa i (3) torna a mesurar els seus coneixements higienicosanitaris amb el mateix instrument utilitzat per obtenir la mesura pretest.
S’espera que els coneixements observats després de la intervenció siguin superior als de l’inici.
2) DISSENY NOMÉS POST SIMPLES: SIMULTANI: Grup control no equivalent: l’assignació als grups no s’ha fet a l’atzar i per tant incrementa el risc que els dos grups no estiguin equilibrats respecte a les variables confusionistes, de manera que augmenta el risc de la manca de comparabilitat entre els grups.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3.
Portell, M (2016) Ex: dos grup de treballadors, un de tractament i un de control, procurant que siguin el més similars possibles.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 La mesura dels coneixements higienicosanitaris es realitza en el mateix moment en els dos grups (O1). S’espera que com a conseqüència de la intervenció els resultats del grup tractament siguin diferents dels observats en el grup sense intervenció.
DE COHORTS: Un cohort fa referència a un grup els membres del qual comparteixen alguna característica o experiència significativa en un període de temps determinat. Per exemple, les persones nascudes en un mateix any són la cohort (generació) d’aquell any. Els alumnes d’una classe durant un curs escolar també formarien una cohort.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3.
Portell, M (2016) El disseny de cohort bàsic consisteix en la comparació entre mesures en dues cohorts que es succeeixen en una organització, la primera mesura sent la de la cohort prèvia a la intervenció i la segona sent la de la cohort que ha rebut la intervenció. S’utilitza una línia ondulada per simbolitzar que els grups que es comparen són dues cohorts de la mateixa organització.
Ex: avaluar l’efecte de la primera temporada d’emissió de la sèrie infantin Sesame Street sobre les puntuacions en el MRT en nens de primer any de llar d’infants.
Aquest dissenys presentats, que es van anomenar preexperimentals, difícilment permeten realitzar inferències causa-efecte vàlides, atès que estan exposats a múltiples amenaces a la validesa interna.
2.2.- QUASIEXPERIMENTS: PRE-POST 3) DISSENY PRE-POST AMB GRUP CONTROL NO EQUIVALENT (quasicontrol): És el disseny quasiexperimental més popular.
L’amenaça principal rau en la Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema selecció: la manca 3. Portell, M (2016) d’homogeneïtat entre els dos grups, que pot interactuar amb altres factors com la maduració, la regressió estadística i la història.
Qualsevol acció que contribueixi a millorar la comparabilitat dels grups o a controlar estadísticament les diferències que hi pugui haver entre ells suposa una millorar a aquest disseny. Ex: utilitzat la tècnica de control de l’aparellament.
Ex: dos grups, un que rebrà la intervenció i un que actuarà com a control. La intervenció s’aplica als treballadors de torn de tarda, mentre que els treballadors de torn de matí no se’ls aplica. Abans de començar la intervenció es mesuren els coneixements higienicosanitaris dels dos grups. Una setmana després de finalitzar la intervenció es mesura novament el coneixement de tots els treballadors.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 També poden millorar-lo afegint-hi mesures pretest: Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
4) DISSENY PRE-POST AMB QUASI CONTROL EN UNA COHORT ANTERIOR/ DISSENY DE COHORTS AMB PRETEST / DISSENYS DE CICLES INSTITUCIONALS: Similar al disseny amb grup de control no equivalent amb la diferència que els grups que es comparen són cohorts.
Això suposa avantatges respecte a la similitud dels grups, però també suposa que les observacions de la cohort anterior es fan en un període temporal previ, la quan cosa incrementa l’amenaça de la història.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3. Portell, M (2016) Amb els estudis pre-post a vegades sorgeixen dubtes de si els resultats obtinguts són a causa del tractament o causat per:    Una tendència prèvia.
La regressió a la mitjana.
Un caràcter cíclic.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3. Portell, M (2016) Llavors s’afegeixen observacions: més 5) DISSENY SIMPLE DE SÈRIE TEMPORAL INTERROMPUDA: Ampliació del disseny pretest-posttest d’un sol grup afegint-hi sèries d’observacions de la mateixa variable al Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques llarg del temps (sèrie temporal) abans i d’investigació: Tema 3. Portell, M (2016) després d’aplicar-hi el tractament (X).
Permet controlar si el canvi observat en una mesura (VD) és a causa del tractament o bé es deu a una tendència prèvia de resposta. Es pot ampliar el nombre de mesures fins a obtenir el un indicador el més estable possible dels valors de la VD i controlar el possible caràcter cíclic i la tendència al canvi associat al temps.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 A l’hora, segons la mesura de l’efecte del canvi (la variabilitat o estabilitat de les mesures posttractament), podrem valorar l’impacte o efecte del tractament aplicat i valorar si el canvi produït ha sigut puntual o estable.
Els efectes de la implementació del tractament X es poden apreciar en les diferències entre les sèries obtingudes abans i després de X, mostrant diferents pautes que s’il·lustren a les figures següents:     Figura a: canvi de nivells sense evidenciar tendència.
Figura b: canvi de nivell sense canvi de tendència.
Figura c: canvi de tendència però no en el nivell mitjà.
Figura d: canvi de nivell i tendència.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Ex: en una empresa dedicada a la restauració comunitària es realitzen una sèrie de mesures durant un mes sobre les bones pràctiques en el rentat de mans. Una vegada verificat l’estabilitat i regularitat d’aquestes conductes, el servei de prevenció de l’empresa implementa una intervenció sobre les pautes per a una adequada higiene de les mans. A continuació, es prenen mesures sobre la pràctica del rentat de mans dels treballadors durant 30 dies.
6) DISSENY DE SÈRIE TEMPORAL INTERROMPUDA AMB GRUP CONTROL NO EQUIVALENT: Variant del disseny anterior, que permet obtenir més evidència amb vista a descartar amenaces com la d’història.
Constitueix un dels dissenys quasiexperimentals més efectius, però també dels més costosos.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3. Portell, M (2016) Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 7) DISSENY DE DISCONTINUÏTAT EN LA REGRESSIÓ: Disseny amb dos grups, però presenta una característica que el fa únic dins de la quasiexperimentació: el criteri d’assignació dels participants als grups és conegut.
Ex: es vol avaluar l’efecte que té l’atorgament d’un premi de finalització d’estudis secundaris sobre el rendiment posterior de l’estudiant durant el primer any de grau.
Suposeu també que per a l’atorgament del premi es tenen en compte diferents punts i que s’estableix que el premi implica haver aconseguit més de 110 punts. En general, un premi és una recompensa pel treball realitzat, però en quin grau es converteix també en un al·licient que provoca nous èxits? Les dues rectes inclinades representen dues rectes de regressió, l’una ajustada al núvol de punt de les persones que no obtenen el premi i l’altra ajustada al núvol de punt dels que obtenen el premi.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Si perllonguem les línies (tal i com indiquen les fletxes) podem veure el rendiment de les persones no premiades serà inferior al de les persones premiades.
Aquest disseny en aporta una valuosa evidencia per concloure sobre l’eficàcia del premi acadèmic en el batxillerat sobre el rendiment en ensenyament superior.
3.1- CARACTERÍSTIQUES GENERALS:      Estudi de l’efecte.
 Manipulació.
 N = 1.
Fan referencia a aquells dissenys on l’objecte d’estudi es basa en la mesura d’una unitat singular, que pot ser una persona, família o grup (o petit grup d’unitats).
Tenen una llarga trajectòria en el camp de la psicologia (particularment en psicologia clínica).
Les principals desavantatges són la dificultat per generalitzar els resultats, especialment quan la variabilitat individual és molt gran.
Es caracteritzen per l’estudi d’un sol individu (o unitat) al llarg de repetides mesures (VD) en el temps configurant diverses fases o períodes d’observació sota les mateixes condicions. Aquestes fases, varien en longitud i condicions de tractament.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Les dades recollides són obtingudes amb tècniques observacionals, entrevistes, tests psicològics, etc  poden tenir un alt grau de detall.
 Per poder tenir el màxim grau de control intern es basen en analitzar els efectes de la intervenció en repetides observacions i replicacions de la intervenció, així com en l’acumulació de casos en diferents individus, situacions i moment (afavoreix al grau de generalització).
Podem trobar diferents maneres de classificar i organitzar els dissenys de cas únic. Els dos criteris més utilitzats són:   Segons les sèries i comparacions que s’estableixen: a) DISSENYS INTRASERIES: on s’avaluen els canvis produïts en la VD a través de les diferents fases d’una sola sèrie de mesures.
b) DISSENYS INTERSERIES: es compara l’efecte de dos o més tractaments alhora al llarg del temps a través de mesures corresponents.
c) DISSENYS COMBINATS: es compara l’efecte dels tractaments de les diferents fases d’una mateixa sèrie i també entre sèries simultànies en el temps.
Segons la reversibilitat de la conducta: a) DISSENY DE REVERSIÓ: es produeix una retirada del tractament i es torna a una fase on es registra la VD en absència d’aquest.
b) DISSENYS DE NO-REVERSIÓ: no es retira el tractament.
Aquestes classificacions no són excloents: hi ha dissenys de reversió i no-reversió on es poden estudiar els canvis dins d’una mateixa sèrie (intraserie) o realitzar comparacions entre dues o més series (interseries). Els dissenys combinats, on es realitzen comparacions interseries i intraseries, són sempre de no-reversió.
3.2- ESTRUCTURA BÀSICA DE COMPARACIÓ: DISSENYS AB Consta de dues fases:   A: línia base.
B: intervenció o tractament.
Es tracta d’un disseny relativament feble de cara a la seva validesa, però estaria justificat en casos en què no sigui possible retirar la condició experimental (una alternativa podria ser els dissenys de línia base múltiple).
S’ha de tenir molta cura a l’hora d’atribuir la davallada de la VD al tractament aplicat  pot haver altres explicacions alternatives que poden incidir en aquest canvi de conducta i que s’han de controlar.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3. Portell, M (2016) Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 3.3.- DISSENYS DE RETIRADA: EL DISSENY ABAB I LES SEVES VARIANTS: DISSENY ABAB: Consta de quatre fases:     A: línia base.
B: aplicació del tractament.
A: retirada del tractament.
B: segona aplicació del tractament Té un major grau de control per valorar l’efecte del tractament i un major grau de validesa atès que permet descartar explicacions alternatives.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3.
Portell, M (2016) La inferència per establir una possible relació causal s’estableix si en la fase de retirada (tercera fase) la mesura de la VD torna al nivell inicial, i si la reintroducció del tractament torna a provocar els canvis esperats.
Ex: En un centre que tracta addicions es plantegen si l'administració de disulfiram és eficaç per reduir el grau de consum d'alcohol. En un pacient alcohòlic decideixen aplicar-li aquest tractament. La primera setmana se li diu al pacient que anoti tot el que beu cada dia en un registre (mesurat en grams d’alcohol). A la segona setmana se li dóna el disulfiram i també anota tot l’alcohol que consumeix cada dia.
La tercera setmana el pacient no pren el fàrmac, i s’observa que beu menys que la primera setmana, però més que la segona.
Durant la quarta setmana se li torna a Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 3. Portell, M (2016) donar el disulfiram, i se li torna a demanar que registri la seva conducta, i s’observa que el pacient ha tornat a beure menys.
DISSENYS ABA (MARXA ENRERE): Similar a l’anterior però amb 3 fases:    A: línia base.
B: aplicació del tractament.
A: retirada del tractament.
Poc comú en clínica, perquè acaba sense tractament. És mes útil per a la investigació bàsica per tal d’avaluar l’eficàcia real d’un tractament o procediment.
Extret de Portell, M., Vives, J. i Boixadós, M. (en revisió). Mètodes d’investigació. Bellaterra: UAB.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 DISSENY DE LÍNIA DE BASE MÚLTIPLE: Es correspon amb una seqüència esglaonada de sèries AB amb rèpliques a través de conductes, situacions o subjectes.
 Es poden donar tres tipus de disseny: o Diversos registres del mateix individu en diferents variables (condicions): Ex: provar escalonadament l’eficàcia del reforç, mitjançant fitxes, de la conducta no agressiva d’un nen a casa, a l’escola i al parc.
o Diversos individus observats en la mateixa variable i condició: la intervenció es fa de subjecte a subjecte de manera esglaonada, comprovant que un subjecte millorar en comparació amb la línia base de la resta.
Ex: en institucions quan es pretén canviar la conducta a tots els pacients de similars característiques.
o Diferents variables del mateix individu en una sola condició: Ex: en el cas d’una nena que presenta conductes de por i se li aplica un tractament cognitiu conductual per tractar aquestes pors. Es prenen mesures autoinforme de les VD escollides per tractar (por a estar sola, a la menstruació, por a mastegar coses dures) durant les fases A i B  es tracta d’aplicar el disseny AB a diferents objecte d’estudi (VD) en diferents moments temporals, una vegada la fase de línia de base presenti un patró estable en cadascuna de les pors estudiades.
Extret de Portell, M., Vives, J. i Boixadós, M. (en revisió).
Mètodes d’investigació. Bellaterra: UAB.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  Condicions d’aplicació: o Independència de les conductes seleccionades.
o Similar sensibilitat de les conductes al tractament.
3.4.- ANÀLISI DE DADES: Es basa en l’anàlisi de mesures repetides, tant a nivell gràfic com mitjançant proves estadístiques. Es tracta d’analitzar els patrons de canvi de les observacions recollides: nivell, tendència, absència o presencia de tendència.
...