CLASE 10 DRET ADMINISTRATIU TEMA 3 3.5 I 3.6 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 28/03/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj 5.- L’Administració General de l’Estat: característiques i estructura Per veure com s'estructura l’administració general del estat s'ha de mirar la llei 6/1997 Llei d'organització i funcionament de la administració general del estat (LOFAGE) aquesta llei ens assenyala les característiques generals de l'estructura de l’administració general del estat.
L'administració general del estat es una persona jurídica única que te una sèrie d'estructures que son les que fan funcionar: desenvolupen, executen...aquesta personalitat jurídica que li atribueix l'ordenament jurídic.
Com a òrgan situat a nivell màxim de l'administració del estat trobem al president del govern.
1.president del govern: És la única persona en tota l'administració general del estat situada a aquest nivell que es elegida. De fet aquesta estructura respon a un regim de caràcter parlamentari i respon també a una idea de que qui ostenta la presidència del govern ha de tenir uns poders importants per exercir la governació del estat.
El president del govern te una doble funció: una funció política i una funció administrativa.
Funcions que van lligades a la persona que desenvolupi la presidència del govern. I que no ens ha de fer perdre de vista que estem en presencia del òrgan màxim de la administració general del estat.
El que passa es que te funcions politiques i administratives.
Hi ha moltes de les funcions politiques que no es regeixen pel dret administratiu ni podran ser objecte de control últim per part de la jurisdicció contenciosa administrativa perquè no estan subjectes al dret administratiu.
El president pot prendre decisions politiques per les que nomes respondrà davant de les corts generals ( i en ultima instancia davant del TC.
El president proposa al rei el nomenament dels ministres. Ell lliurement proposa a les persones que creu oportunes.
La reunió del president del govern més els ministres integren un òrgan col·legiat que és el consell de ministres.
2.El consell de ministres (reunió president govern+ministres) El consell de ministres te, com para amb el president del govern, te una doble naturalesa respecte les seves funcions: funcions politiques i funcions administratives, i per tant aquí es pot repetir el que s'ha dit respecte del president del govern.
Això queda clar amb el detall de que: EL CONSELL DE MINISTRES COM A ORGAN COLEGIAT MAXIM DE LA ADMIN GENERAL del estat no esta subjecte a les regles de funcionament dels òrgans col·legiats de l’administració ( no esta subjecte a curoums ni a majories ni minories per adopció de cuorums) Sinó que el consell de ministres actua de forma autònoma respecte de qualsevol altre instancia, delibera, pren acords ( o no els pren) però mai se sabrà si eren tots o no hi eren tots/es o si va haver votacions o no / o si es van formar majories o no → això mai es sabrà x 2 raons : 1 a les actes dels consells de ministres nomes es fa transcripció dels acords que s’han pres. 2. el president i els ministres quan juren o prometen el càrrec juren o prometen guardar secret de les deliberacions, per tant no hi ha en aquest sentit cap tipus de formalitat ni de control.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj 3.ministres i ministeris Cadascun dels ministres es el titular de un ministeri. I els ministeris son les unitats organitzatives màximes en que es divideix i s'organitza l’administració general del estat. Són òrgans complexes formats a la seva vegada per una sèrie d’òrgans en alguns casos de caràcter unipersonal en altres casos de caràcter col·legiat.
Òrgans que a més a més s’estructuren segons el principi de jerarquia. Es a dir, uns queden situats per sota dels altres. I els que estan situats per sobre d'un altre òrgan son els que poden dirigir i fins i tot impartir ordres als òrgans que tenen subordinats.
Els òrgans de cadascun dels ministeris són → la llei diferencia entre: òrgans superiors i òrgans directius ·òrgans superiors: els ministres i els secretaris d'estat ·òrgans directius: son els secretaris generals, els subsecretaris, els secretaris generals tècnics, els directors generals i els subdirectors generals.
Cada ministeri varia la seva estructura segons les competències que té assignades i segons les necessitats que es creuen que s'han de cobrir per part de la presidència del govern.
Hi ha unes figures / estructures orgàniques , predeterminades per la llei en quant a la seva existència i en quant a les seves funcions que son iguals per a tots els ministeris.
Es diferencia entre òrgans superiors i directius perquè: els òrgans superiors son els que dissenyen els plans d'actuació del ministeri ( son els que senyalen els objectius d’aquell ministeri i tracen les línies generals de com s'ha de portar a terme la política ministerial. Per això en el àmbit superior només incloem els 2 òrgans que estan situats a la cúpula de l'estructura orgànica ministerial. Els ministres i els secretaris d'estat.
Els òrgans directius son els que desenvolupen i executen els plans d’actuació que han aprovat els òrgans superiors. La qual cosa es crea a l’administració general del estat un doble nivell ( un nivell de planificació / de projecció de present i de futur i un nivell d'execució d’aquestes projeccions i d'aquests plans) Estem en presencia d’òrgans administratius → però molts d'aquest òrgans tenen una estructura de mitjans personals i materials que pot arribar a ser molt important ( perquè lògicament una sola persona no podria fer res) aquí es on juga el concepte d'unitat administrativa del que parlàvem l'altre dia i per tant cadascun d'aquests òrgans articula a la seva vegada les unitats administratives que necessiti pel seu funcionament.
Tots aquests òrgans inclosos els mes inferiors son òrgans de nomenament polític, es a dir, el consell de ministres nomena a les persones que considera que han d'ocupar aquells càrrecs ( la llei fa una referència general a que han de tenir preparació, competència , etc.
Però el nomenament es lliure del consell de ministres) No obstant hi ha una mitització respecte dels directors generals i subdirectors generals, perquè si be el nomenament de les persones concretes que han de desenvolupar aquests càrrecs orgànics és lliure del consell de ministres, aquestes persones han de ser escollides entre funcionaris de l'administració que pertanyin a cossos pels quals s'exigeixi la possessió del nivell universitari superior.
Però fins i tot aquest nomenaments continuen sent lliures i per tant el consell de ministres els pot rellevar o nomenar en el moment que consideri oportú. Aquesta estructura es l'estructura que podríem anomenar central. Es l'estructura que es troba al centre de poder.
Els ministeris es projecten també sobre el territori, i per tant parlem de òrgans perifèrics o de administració perifèrica.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj Lògicament de la pròpia administració general del estat, i sense perdre mai de vista que estem en presencia de una persona jurídica única.
·L’administració perifèrica com es projecta? L’administració perifèrica a canviat molt al llarg del temps, abans de l’aparició del estat d'autonomies cada ministeri tenia a les províncies delegacions pròpies, per dirigir els serves d'aquella província. De vegades aquesta delegació s'estructurava a un nivell mes o menys regional.
Això a canviat, en tant en quant, moltíssimes de les competències han passat a les CCAA, això a provocat que s’hagués de reestructurar l’administració perifèrica del estat. Com? En primer lloc amb les delegacions del govern a les comunitats autònomes. A cada CCAA hi ha una delegació del govern. La persona que ostenta la titularitat del govern es nomenada pel consell de ministres. La delegació del govern s'organitza amb les unitats administratives que siguin encasaries/ es considerin oportunes en cada cas. I tenen 2 funcions molt importants: una que es el comandament i la coordinació de tots els serveis de l’administració general del estat en aquella comunitat autònoma. Un altre seria la coordinació entre l’administració general del estat i l’administració d'aquella comunitat autònoma.
Les delegacions del govern representen / actuen/ executen polítiques a cadascuna de les CCAA ( politiques de l’administració general del estat) Desprès trobem les subdelegacions del govern, a cada província ( menys en aquelles CCAA de caràcter uniprovincial en les quals nomes hi ha delegat del govern) hi ha un subdelegat del govern ( una subdelegació del govern) que jeràrquicament depèn de la delegació del govern.
És un nomenament també de caràcter lliure del govern però amb la particularitat de que esta reservat a funcionaris de màxim títol de l’administració general del estat. No obstant poden ser nomenats i cessats lliurement.
Els subdelegats del govern desenvolupen a nivell provincial mes o menys les mateixes competències que a nivell autonòmic desenvolupa la delegació del govern, es a dir, dirigeix la delegació del estat mes directament en aquella província i coordina la delegació estatal provincial i al de la administració d’aquella comunitat autònoma també en aquella província.
I com una modalitat de les subdelegacions del govern trobem les direccions insulars de l’administració general del estat. Que no estan a totes les illes ( en algunes d’elles si que existeixen) i que tenen unes funcions similars de les dels subdelegats del govern però en aquella illa concreta.
Aquesta administració central i aquesta administració perifèrica es el que se’n ha dit tradicionalment administració activa: perquè és l’administració que dirigeix els poders públics, que exerceix les competències publiques, que executa les politiques públiques, i es la que fa funcionar totes les competències de l’administració general de l'estat ( administració activa.) A més a més l'administració general del estat es projecta cap al exterior.
Trobem diferents òrgans que representen al esta al exterior i que executen politiques publiques de diferent nivell fins i tot la projecció dels ciutadans espanyols i en general avui també de la unió europea en països de fora d'aquest àmbit.
En aquests sentit trobem les anomenades missions diplomàtiques permanents que ho son davant dels altres estats i que aquestes missions diplomàtiques permanents acostumen a prendre el nom d’ambaixades.
També les missions diplomàtiques permanents poden ser davant d'organismes internacionals.
Tenim les representacions permanents: son aquelles que estan mes especialitzades i que atenen a organitzacions internacionals en aspectes mes concrets. Tenim altres tipus de missions i de representacions FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj i també tenim les oficines consulars: tenen en general la missió de protecció dels ciutadans en un àmbit territorial concret del exterior, desenvolupen algunes funcions de caràcter comercial i fan de notaris als cònsols d’Espanya al exterior. ( fan de notari en aquella demarcació territorial concreta) Tota aquesta estructura exterior es també demarcació activa. Ara be trobem tipus d’estructura dins de l’administració general activa: ·Administració consultiva: No desenvolupa funcions executives, la seva única missió es la del assessorament jurídic, tècnic a la pròpia administració general del estat.
I el paradigma de l’administració consultiva es lògicament el consell d'estat però també hi ha altres òrgans que fan funcions consultives, com es el cas de l'advocacia del estat que ames de representar a l’administració del estat davant dels tribunals de justícia també te funcions de emissió de consultes i d'informes.
I trobem fins i tot un altre nivell que es el que denominem administració de control, son òrgans administratius que tenen la funció d'inspeccionar i fins i tot de controlar l’actuació de altres òrgans administratius de la pròpia administració general del estat. La inspecció general de serveis es un òrgan d'aquest tipus adscrit a la presidència del govern. La intervenció general del estat que controla com es porta a terme la despesa publica a l’administració general del estat i com es liquiden els pressupostos d'aquesta administració.
Aquestes estructures es complementen a la seva vegada amb unes altres, que son els organismes públics.
Persones jurídiques creades a instancia de la pròpia administració general del estat i que no tenen caràcter territorial : es una forma de descentralització, el que sen a dit la descentralització funcional.
Aquest esquema inspiren l'esquema de les administracions autonòmiques, perquè les administracions autonòmiques s'organitzen també segons el criteri de jerarquia i d’acord amb el dret administratiu.
Hauríem d'analitzar tots i cadascun dels estatuts d'autonomia, totes i cadascuna de les lleis de cada comunitat autònoma que regulen l'estructura i el funcionament d'aquella administració per veure com s'organitza cada administració autonòmica ( cosa que es bastant impossible) 6.- Les Administracions autonòmiques: característiques comunes Quines son les característiques comunes de totes les CCAA? Trobem un president de la comunitat que a semblança del president del govern es elegit per l’assemblea legislativa corresponent ( poder legislatiu autonòmic) i que es l’únic càrrec d'elecció.
El president autonòmic nomena i separa lliurement a les persones que han de desenvolupar la titularitat dels diferents departaments o conselleries.
I en aquestes conselleries es reprodueix d'alguna manera l'esquema de l’administració general del estat normalment mes simplificada.
Però gran part dels càrrecs de les administracions autonòmiques son càrrecs també de nomenament polític ( origen polític) i a les administracions autonòmiques es reprodueix aquesta triple projecció d'administració activa: que seran els departaments o conselleries, amb algunes besants en alguns casos d'administració central i administració perifèrica, d'administració consultiva ( hi ha òrgans que prenen també diferents noms segons les autonomies que desenvolupen funcions similars a les de consell d'estat en àmbit estatal.
I administració de control també amb la intervenció general de cada comunitat autònoma, assessorament jurídic, tècnic.... per controlar el funcionament de l'administració.
FONAMENTS DE DRET ADMINISTRATIU –GRUP M2- DR. MOLTÓ-CURS 2015-16 // unybook : prodriguezj Cadascuna d'aquestes CCAA disposa de la seva pròpia personalitat jurídica. (Si analitzéssim l'estatut i les lleis de cada comunitat veuríem que aquest concepte acabaria sent ….) A les administracions autonòmiques també s'ha donat i es dona el fenomen de creació de regim de descentralització funcional de competències administratives mitjançant la creació de persones jurídiques no territorials semblants als organismes públics de la administració general del estat.
Aquestes son ( l'estatal i les autonòmiques) les administracions que responen al criteri jeràrquic. Després trobem un altre nivell, el nivell de l'administració local, en el que amb excepcions no s'utilitza aquest criteri general.
Com s'aplica el criteri de desconcentració al a l’administració general del estat i a les CCAA: intentant que la tramitació dels procediments, l'atenció a les persones i les decisions de transmissió es facin als òrgans mes propers i de nivell inferior, o de caràcter perifèric.
Quan l'administració descarreguen de funcions i de competències als òrgans que es troben a la cimera d'aquestes administracions i atribueixen l'exercici d'aquestes competències a òrgans inferiors, estem davant de un procés de desconcentració ...