1.1. Sistemes de classificació (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Profesor S.B.
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Mireia Simó SISTEMES DE CLASSIFICACIOÓ EN PSICOPATOLOGIA 1.DEFINICIÓ Classificació: instrument o recurs que classifica i que ens permet avaluar (obtenir informació sobre les característiques específiques dels individus).
• Taxonomia: classificacions construïdes de forma sistemàtica basant-se en dades sobre associacions importants entre les característiques. Les dades empíriques de l’avaluació dels problemes de les persones hauria de construir la base pel models taxonòmics dels problemes. La diferencia entre les taxonomies i altres classificacions és que les taxonomies es deriven de forma científica de dades sobre l’associació entre les característiques • Nosologia: disciplina mèdica amb l’objectiu de realitzar una descripció exhaustiva de les malalties per distingir-les entre si i classificar-les. Per tant, s’encarrega de sistematitzar les patologies d’acord amb la informació que existeix sobre elles.
Aquestes dades estan basades en teories existents sobre la naturalesa de les diferents patologies.
2. PROPÒSIT DE LA CLASSIFICACIÓ • • • • Nomenclatura universal (que parlem tots el mateix idioma) Emmagatzemar informació Prediccions Teories i models 3. CRITERIS PER L’AVALUACIÓ D’UN SISTEMA DE CLASSIFICACIÓ • • • • • Definicions operacionals: especifiquen els procediments d’avaluació per obtenir les dades necessàries per respondre a determinades preguntes. Ex: si té molts símptomes, tracta’l, però com sabem què és molt o poc?  si té més de 5 símptomes(definició operacional). Les definicions operacionals haurien de tenir en compte aspectes evolutius, dades de múltiples informadors i normes que reflecteixin diferències associades a l’edat i el sexe dels nens, al tipus d’informador i a les societats rellevants.
Fiabilitat: grau de consistència i estabilitat en l’obtenció de resultats Validesa: És útil o no per mesurar el que volem mesurar? Ex: una bascula no es vàlida per mesurar l’alçada Integritat: capaç de classificar tots els trastorns, que sigui exhaustiva Parsimònia: que sigui simple Mireia Simó 4. MODELS DE CLASSIFICACIÓ Podem utilitzar diferents models per referir-nos a diferents formes de classificar la psicopatologia. Nosaltres ens centrem en dos sistemes de classificació en psicopatologia: • Sistemes categorials (derivats clínicament): top-down, dels conceptes a la realitat (els casos). Són models diagnòstics: representen patrons desadaptatius de categories de trastorns hipotètics o DSM-5 o CIE-10 o DC: 0-3 Els 3 sistemes utilitzen criteris que no es deriven de l’avaluació de mostres representatives de nens de cada sexe a edats diferents. A més, cap dels 3 sistemes operacionalitza els criteris del problemes conductuals, emocionals i socials en termes de procediments d’avaluació per obtenir i combinar dades de diferents informadors.
En aquests models, cada clínic decideix quina informació obtenir, de qui i com combinar-la per arribar a decisions sobre si el nen compleix els criteris per una determinada categoria diagnostica. Observar als nens petits mentre juguen, fer comentaris no directes i sondejar la conversa amb els nens, fer preguntes específiques... S’han fet intents per operacionalitzar els models diagnòstics a partir de la construcció d’entrevistes diagnòstiques estandarditzades (SDI).
• Sistemes dimensionals (derivats estadísticament): bottom-up, de la realitat cap als universals, dels casos particulars a la generalitat. Són models amb base empírica compostos de patrons de problemes derivats estadísticament de l’avaluació de mostres amplies de persones. Els nens són avaluats a través d’instruments d’avaluació estandarditzats per informadors com pares i professors, a més d’autoavaluar-se ells mateixos. Els qüestionaris inclouen un ampli espectre de problemes i cada un d’ells és avaluat de forma similar.
o ASEBA (CBCL): qüestionari que contesten els pares o TRF: qüestionari contestat pels professors i personal escolar o YSR: qüestionari contestat pels mateixos nens d’entre 11-18 anys Aplicacions pràctiques: qüestionaris d’avaluació i perfils que presenten puntuacions en relació amb normes per l’edat i el sexe dels nens, el tipus d’informador (progenitor, professor o el propi nen) i les societats rellevants.
Ambdós sistemes aporten informació complementaria Mireia Simó 4.1.DSM: Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders • • • • • • • DSM-I 1952 DSM-II 1968 DSM-III 1980  el DSM va començar a afegir categories de psicopatologia infantil DSM-III-R 1987 DSM-IV 1994 DSM-IV-TR 2000 DSM-5 2013 (abandona la nomenclatura romana) Trastorn mental (DSM-5): “Síndrome caracterizado por una alteración clínicamente significativa en la conducta, regulación emocional o cognición del individuo, que refleja una disfunción en los procesos psicológicos, biológicos o evolutivos que subyacen al funcionamiento mental. Los trastornos mentales están generalmente asociados a malestar o a discapacidad en el funcionamiento social u ocupacional o en otras actividades importantes”.
Els criteris DSM són operacionals només quan s’inclouen puntuacions baixes en els tests d’intel·ligència en els criteris per discapacitat intel·lectual. Per altres criteris diagnòstics, el DSM no especifica operacions d’avaluació sinó que dóna una llista de símptomes d’entre els quals se n’han de complir X abans de X anys i durant un període X o en X entorns i que aquests símptomes no s’expliquin per la presència d’altres trastorns mentals.
El DSM-5 no té en compte que alguns símptomes siguin més freqüents en nens que en nenes.
L’ús del mateix criteri per ambdós sexes pot tenir com a conseqüència que (1) compleixin els criteris per X trastorn un percentatge major de nois que de noies (2) noies que realment pateixen X podrien ser passades per alt. Tampoc té en compte que alguns símptomes siguin més comuns entre els nens petits que entre els més grans. Per tant, considera que els trastorns són intrínsecament els mateixos i poden detectar-se amb els mateixos criteris en ambdós sexes i diferents edats.
El DSM, com que ha de servir per a diferents propòsits, no és realment un sistema científic.
4.1.1.NOVETATS DSM-5 • • • • • • • Representació aspectes del desenvolupament Integració de dades científiques sobre genètica i neuroimatge Consolidació dels trastorns de l’espectre autista Reestructuració dels grups de trastorns Transició cap a la dimensionalització: considera graus de gravetat, introdueix el concepte d’espectre (com ara l’espectre autista) Secció III: nous trastorns i característiques Proporciona material online o Mesures per 13 àrees de símptomes o Mètode per avaluar discapacitat (basat en la ICFDH) Mireia Simó 4.1.2.CATEGORIES DIAGNÒSTIQUES GENERALS • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • Neurodevelopmental disorders Schizophrenia spctrum and other psychotic disorders Bipolar and related disorders Depressive disorders Anxiety disorders Obsessive-compulsive and related disorders Trauma and stressor related disorders Dissociative disorders Somàtic symptom and related disorders Feeding and eating disorders Elimination disorders Sleep-wake disorders Sexual dysfunctions Gender dysphoria Disruptive, impulse-control and conduct disorders Substance related and addictive disorders Neurocognitive disorders Personality disorders Paraphilic disorders Other mental disorders Medication induced moviment disorders and other adverse effcets of medication Other conditions that may be a focus of clinical attention 4.1.3. INFORMACIÓ QUE APAREIX AL DSM-5 • Característiques diagnòstiques: clarifica els criteris diagnòstics i sol aportar exemples il·lustratius Mireia Simó • • • • • • • • • Subtipus i/o especificadors o Subtipus: defineix subgrups dins d’un diagnòstic o Especificador: defineix un subgrup més homogeni perquè sigui útil pel maneig del cas (ex: curs, gravetat...) Característiques diagnòstiques que recolzen el diagnòstic: aspectes que solen estar associats (ex: historia familiar) Qüestions relacionades amb la cultura i el sexe: variants en la presentació del trastorn en funció d’aquestes variables Prevalença: proporció d’individus afectats pel trastorn en diferents medis (comunitat, consulta externa...) Desenvolupament i curs: evolució del trastorn al llarg del temps Riscos i característiques pronòstiques: factors de risc coneguts i pronòstic Conseqüències funcionals: com afecta el trastorn a la vida de la persona Diagnòstic diferencial: condicions de les que s’ha de diferenciar el trastorn Comorbilitat: trastorns associats 4.2.CIE-10: Classificació Internacional de les Malalties • • • • • • • • Instrument utilitzat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per classificar els problemes de salut. Presenta una descripció del quadre clínic de cada trastorn, les pautes pel diagnòstic i el diagnòstic diferencial.
Ultima revisió 1994  Nova revisió CIE-11 el 2017 Classifica totes les malalties, entre elles, els trastorns mentals i conductuals (capítol V). Agrupa els trastorns amb característiques similars segons el judici clínic, intentant organitzar-los en categories el més homogènies possibles. Cada categoria està identificada per un codi alfanumèric.
Família de manuals (dissenyats segons les necessitats dels usuaris) Descriptiu: les definicions són descriptives, no es presenten de forma operacional.
Ex: les pautes diagnostiques pel TDAH indiquen, primer, les àrees afectades (atenció i hiperactivitat) i a continuació es descriu de forma narrativa les manifestacions d’inatenció i d’hiperactivitat, per acabar amb una indicació de la simptomatologia associada.
Jeràrquic Més flexible que DSM Multiaxial (un dels eixos inclou desenvolupament): per fer un diagnòstic s’han de tenir en compte diverses àrees (eixos).
Mireia Simó 4.2.1. EIXOS DE LA CIE-10 • • • • • • Eix I: síndromes psiquiàtrics clínics Eix II: trastorns específics del desenvolupament psicològic Eix III: nivell intel·lectual Eix IV: condicions mèdiques Eix V: situacions psicosocials anòmales associades Eix VI: avaluació global de la discapacitat psicosocial 4.2.2.CLASSIFICACIÓ CIE-10 El capítol V està subdividit en 10 seccions principals que reflecteixen grans grups de trastorns: • • • • • • • • • • F0. Trastorns mentals orgànics F1. Trastorns mentals i conductuals deguts a l’ús de substàncies psicoactives F2. Esquizofrènia, trastorns esquizotípics i delirants F3. Trastorns de l’humor (afectius) F4. Trastorns neuròtics relacionats amb l’estrès i somatoformes F5. Síndromes conductuals associats amb alteracions fisiològiques i factors físics F6. Trastorns de la conducta i la personalitat adulta F7. Retràs mental F8. Trastorns del desenvolupament (agrupa els trastorns que sempre comencen a la infància) F9. Trastorns emocionals i conductuals de començament en la infància i l’adolescència En comparació al DSM, inclou trastorns únics com el trastorn per rivalitat entre germans o bé agrupa en una mateixa categoria alguns trastorns que tendeixen a associar-se i a ocórrer simultàniament.
Mireia Simó 4.3.DC: 0-5. Diagnostic Classification of Mental Health and Developmental Disorders of Infancy and Early Chilhood La DC:0-3 tenia com a propòsit respondre a la no inclusió en el sistema DSM de (1) una cobertura suficient de les síndromes de la primera infància que necessitaven atenció clínica o (2) una consideració suficient de les característiques evolutives dels trastorns primerencs.
El DC:0-3, al centrar-se en el període de 0-3, ofereix una avaluació i unes categories més diferenciades pels problemes dels nens petits que el DSM-5 o la ICD-10.
• • • • • • Zero to three (EEUU) Ultima revisió 2017 Classifica dificultats en els primers anys de vida Complementa, no reemplaça, altres sistemes Operacional Multiaxial (eix diferencial “trastorns de la relació”) 4.3.1.EIXOS DC:0-3R I.
II.
III.
IV.
V.
Trastorns clínics: principals categories diagnòstiques. Algunes categories tenen equivalents en el DSM-5, tot i que els criteris diagnòstics d’un model i de l’altre difereixen a causa del rang d’edat. Ex: trastorn per estrès posttraumàtic, trastorns per ansietat...
Trastorns de la relació (classificació de les relacions). No té equivalents en els altres models de classificació.
a. Escala de Valoració Global de la Relació Pares-Nens i. 81-100: relacions adaptades ii. 41-80: trets de relació alterada iii. 0-40. Relació trastornada b. També es valora la qualitat de les relacions pares-nens amb la Llista de Control de Problemes Relacionals amb termes de: i. “cap evidència” ii. “alguna evidencia que necessita més investigació” iii. “evidencia substancial per diferents tipus de problemes” Condicions i trastorns mèdics i evolutius Estressants psicosocials Nivell de desenvolupament emocional-funcional Mireia Simó 4.4.ASEBA: Achenbach System of Empirically Based Assessment • • • • • Derivat a partir de l’anàlisi factorial (bottom-up): per construir el model, les avaluacions quantitatives de molts nens s’analitzen estadísticament per derivar síndromes que reflecteixin patrons de problemes que concorren Quantificable (permet la dimensionalització): cada nen és avaluat valorant els problemes quantitativament (0-1-2) en comptes de jutjar cada problema com presentabsent. La puntuació bruta d’una síndrome s’obté sumant les valoracions dels ítems que conformen aquest síndrome. Posteriorment aquesta puntuació s’estandaritza.
Té en compte el desenvolupament i el sexe Multimètode/multi-informador Intenta aproximar-se a altres sistemes (escales DSM) Qüestionari per pares de Achenbach CBCL 6-18 Al corregir-lo, s’assignen les característiques del nen/a, tal com les ha descrit el pare o la mare, a les dimensions definides a la taxonomia ASEBA En aquest qüestionari, es sumen les valoracions 0-1-2 dels problemes inclosos en cada síndrome per arribar a una puntuació en cada un d’ells. Aquesta puntuació indica el grau en què el nen manifesta els problemes indicats en aquella síndrome. Per avaluar aquesta puntuació, es transforma en puntuació estàndard (basada en les normes per edat i sexe del nen i tipus d’informador) i així podem saber si el nen es troba suficientment per sobre de la franja normal.
Les puntuacions T de cada escala es plasmen en perfils que mostren el nivell de la puntuació del nen en comparació amb les puntuacions de nens representatius de la mateixa edat i sexe que el nen en qüestió.
Mireia Simó • Les puntuacions que es troben per sota de la línia discontinua inferior estan dins de la franja normal pels nens de X edat, de sexe F/M avaluats pel CBCL pels seus pares.
• Les puntuacions per sobre de la línia discontinua superior són suficientment altes per indicar ajuda professional perquè són més altes que les obtingudes pel 97% del grup representatiu de la població de la qual prové el nen/nena avaluat.
• Les puntuacions entre línies discontinues són altes com per a ser preocupants però no tant com per indicar una clara necessitat d’ajuda.
En la part inferior del perfil es veuen els nom de cada síndrome amb els seus respectius ítems i la seva valoració al costat esquerra (0-1-2) Mireia Simó Distinció entre: • • Síndromes de franja estreta: comprenen problemes que es poden resumir amb etiquetes com ansiós/deprimit, queixes somàtiques, retret, problemes socials, problemes de pensament, problemes d’atenció, conductes agressives i conductes de trencar normes.
Síndromes de franja amplia o Interioritzat: composta per problemes que estan principalment dins d’un mateix. Ansiós/deprimit, queixes somàtiques, retret o Exterioritzat: consta de problemes que impliquen conflictes amb altres persones i amb les normes socials. Conductes agressives i conductes de trencar normes Els problemes socials, de pensament i d’atenció no estan associats ni amb l’agrupació interioritzats ni amb l’agrupació exterioritzats.
Mireia Simó 5. COMPARACIÓ MODELS DE CLASSIFICACIÓ Els dimensionals van molt bé per fer screening ...

Comprar Previsualizar