Tema 7. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 07/03/2015
Descargas 24

Vista previa del texto

HISTÒRIA DEL DRET TEMA 7. L’HUMANISME I ELS SEUS EFECTES: Reforçament de les estructures d’Estat i fractura religiosa a Europa En aquesta època la cristiandat patirà una gran ruptura a través de la Reforma Protestant.
a) Context L’Europa del Gòtic que era imparable amb un ius commune fantàstic troba uns topalls.
1. PESTA NEGRA.
2. CAIGUDA DE BIZANCI. Els otomans enderroquen l’Imperi Romà d’Oriental el 1453, que s’expandeixen cap a Europa. Cal destacar que els otomans van arribar a les portes de Viena (1529).
3. HUMANISME. Com a fenomen cultural comporta repercussions en els àmbits jurídic, social, polític i econòmic. Aquesta corrent va portar una anàlisi crítica i condueix cap a un antropocentrisme; dissenyant les coses a escala humana on Déu deixa de ser la mesura de totes les coses. Per tant, l’home, per sí mateix, es mereix tota la llum. S’ha de fixar amb l’home, amb la seva voluntat, la seva raó, el seu criteri, etc. sense necessitar coses sobrenaturals.
4. PAPA. Es manté i reforça com a àrbitre de la política internacional. El repartiment del nou món el va arbitrar el Papat; des de Roma es va decidir a través de butlles fins on arribaria el domini de cada imperi. Així mateix, van continuar les mateixes entitats polítiques de l’edat mitjana tot i que, durant l’edat moderna, es van fer unes unitats més grosses. Un clar exemple és la Monarquia Espanyola.
Per tant, hi ha una aglomeració de diferents territoris que cadascun manté les seves normes i institucions polítiques però que els regeix la mateixa persona. Com que qui governarà tots aquests territoris viurà a Castella, la cultura política i jurídica castellana serà omnipresent i, per tant, el monarca serà influenciat per les lleis de Castella que, a part, són les que li donen major poder.
5. GUERRES. Guerres entre Carles I i Francesc I de França, saqueig de Roma (1527) i domini continental hispànic rubricat el 1559 amb el tractat de Cateau-Cambrésis.
6. BATALLA DE LEPANT. Com a fita clàssica de la rivalitat entre otomans i hispànics (i entre En aquest context continuarà el sistema del ius commune però amb innovacions i divisions internes, és a dir, hi haurà diferents línies de sistemes de ius commune i s’accentuarà la singularitat dels Drets propis.
Continuarà consumint-se Dret però apareixerà una alternativa que amb les mateixes característiques tindrà èxit. A Europa hi haurà gent que continuarà creant Dret com sempre però, d’altres, conduiran cap a un Dret més innovador. Així mateix, en l’àmbit del dret propi, es tindrà menys vergonya per tractar-lo i s’accentuaran els elements propis.
EL DESENCOLUPAMENT I/O TRANSFORMACIÓ DEL DRET ROMANO-CANÒNIC: Tardor del Ius Commune 1 HISTÒRIA DEL DRET El Dret romano-canònic es va continuar utilitzant. Els juristes saben aquest dret per guanyar plets i desenvolupar-ho en finalitats pràctiques.
Dues grans línies de treball sobre els textos justinianencs i canònics s’adonen de que dins la Compilació de Justinià hi ha coses que no encaixen: - MOS ITALICUS. Continua la mateixa tasques que havien desenvolupat els glossadors i comentaristes.
Bàsicament, comenten sentències judicials (jurisprudència). Arreu d’Europa, les grans monarquies i prínceps tenen uns aparells d’estat cada cop més sòlids on hi ha uns tribunals de justícia amb molt prestigi que van dictant sentències; hi ha un centraliotzació de les administracions de justícia i, per tant, totes les sentències que dicten aquests tribunals es tenen en compte.
- MOSS GALLICUS O HUMANISME JURÍDIC. Fan una revisió crítica (històrica i filològica) de les fonts.
Proposaven fer un anàlisi rigorós dels textos per tal de ratificar els errors. Per tant, reordenen, depuren i retallen el dret romano-canònic. Amb allò conservat van crear un nou Dret.
A curt termini es va imposar el moss italicus però, a llarg termini, la llavor que havien sembrat els francesos va acabar arrelant. Aquests van donar lloc a nous moviments: iusnaturalisme racionalista1.
Cada territori refusa l’herència del ius commune i vol singularitzar-se, a cada territori es van dictant moltes normes i és molt necessari fer compilacions.
L’evolució dels iura pròpia hispànics (s.XV-XVII), en el marc del sistema del ius commune Els drets propis es van dictar més normes que pretenen esmenar les de dret comú i se’n dicten tantes que s’han de fer col·leccions legislatives. En definitiva, el Dret català com el dret dels altres llocs d’Europa és una combinació molt completa de dret comú i dret propi, de manera que es necessita tenir fonts de dret comú i de dret propi.
Crisi de l’Església i la Cristiandat universals (s. XV – XVI) 1 Es pot identificar el dret natural de les comunitats humanes a partir de la raó.
POSSIBLES PREGUNTES A L’EXAMEN: - Castella vs Catalunya - Model polític decisionista - Model polític pactista NO ENTRA.
(!) Epíleg del que fa a l’Església catòlica: del rerament NO EXAMEN! → dels apunts de Montagut 2 HISTÒRIA DEL DRET Martí Luter qüestionava les estructures de poder temporal i les maneres de prendre decisions que tenia l’església del mercat de les indulgències (es pagava per a la salvació eterna). Hi haurà molts cristians que de l’església només en voldran el missatge principal, només en voldran les escriptures, les quals ells interpretaran sense la intervenció de cap bisbe ni cap sacerdot, això porta cap a l’individualisme. El fet que cadascú pugui llegir sol les escriptures implica que ja no depèn dels capellans i dels bisbes, els quals fins ara deien a la gent com havien de ser creients, ara això ja no passarà.
3 ...