Estructura Comunicació. Tema 2 part 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 24/04/2016
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

Planeta - El creador de Planeta fou José Manuel Lara i va néixer aquesta editorial el 1949 a Barcelona. Es tracta d'un grup editorial.
- 2000: Planeta fa un canvi i es convertirà progressivament en un grup multimèdia en interessos en TV(amb atresmedia), ràdio, premsa (diaris i revistes especialitzades com per exemple La Razón).
- President: José Crehueras que també és el president d'Atresmedia.
- Planeta Corporación: propietat de la família Lara (actualment els nets de José Manuel) - Dimensió internacional: AL, França, Itàlia.
- 2014: Facturació de 2.187 (el 2012 1.648).
- Editorials: Grupo Planeta, Editis (Fr.), Grup 62, Planeta Portugal, Amèrica Llatina (9 països).
- Grans obres: Llibreries i clubs de Lectura com la Casa del Libro i Círculo de Lectores (amb Bertelsmann). Col•leccionables - Mitjans de comunicacio: La Razón, Atresmedia; Lonely Planet Traveller, Interiores, Playboy...
- Cinema i producció audiovisual: Atresmedia Cine i DeAPlaneta - Formació professional: Cursos formació especialitzada.
- Internet: Nubico (2013), DVDgo...
Vocento Nascut en etapa de convergència creixent. Neix a 2001. Mitjançant un procés de concentració empresarial, dues empreses capçaleres diferents es fusionen. Vocento es un grup de comunicació i multimèdia.
- Premsa Espanyola ABC i El correu Español-El Pueblo Vasco). Avui dia, aquest origen en premsa encara és visible ( més del 80% dels ingressos).
- President: Santiago Bergareche (02/2015) - Accionistes de control: Persones que pertanyen a les famílies Urrutia, Ybarra, bergareche y Luca de Tena.
- Ingressos elevats a Espanya però a escala mundial no.
- Àrees: Periòdics -- Audiovisual -- Classificats -- Altres - Àrea de Periòdics: ABC, Regionales (El correo, Las Provincias, La verdad, Hoy...) - Àrea d'Audiovisuals: Té la majoria de 2 programes de TDT estatal. Té el 55% del capital de NET TV, i NET TV és la titular de 2 programes de TDT. Vocento no emet continguts propis però ha fet acords amb altres empreses que són les que emeten els seus continguts mitjançant aquests programes: Paramount Channel[Viacom] i Disney Channel.
- Àrea de ràdio: Acord de fusió ABC Punto Ràdio - COPE (fins a 03/2013): ABC Punto Radio).
Actualment al 2016 ja no té ràdio. Vocento va llogar a COPE les seves llicència per a que passés els seus programes.
- Àrea de producció audiovisual: Veralia, BocaBoca.
Unidad Editorial "Gracias al talento de su equipo y al aprovechamiento de las nuevas tecnologías, Unidad Editorial es capaz de proporcionar información y entretenimiento, a través de su casi medio centenar de cabeceras, a miles de hogares de todo el planeta." Unidad Editorial és una empresa que absorbeix a un altre. L'empresa que editava El Mundo va absorbir l'empresa que editava el diari Marca (anteriorment es deia Recoletos). A 2007 un diari generalista compra una empresa específica.
- Algunes de les capçaleres serien el Mundo, Marca, Expansión, Telva, Radio Marca, elMundo,es América, etc.
- Propietat: Propietat d'una empresa italiana que es diu RCS MediaGroup que té el 99,87% [soci de referència: Fiat 20'55%].
- Premsa Itàlia - Premsa Espanya (àmbit principal): Grupo Unidad Eitorial -- El Mundo (El Mundo, elmundo.es, Fuera de serie magazine, El cultural... // Marca -- Marca, Radio Marca, marca.com // Expansion -- Expansión // Revistes -- Telva, Yo dona, Actualidad Económica, Marca Motor...
- Altres àmbits: Salut com diario médico y La esfera de los Libros, Escola de Periodisme, organització d'esdeveniments, distribució, etc.
- Televisió: Unidad Editorial és TDT propietaria de Veo TV amb dos canals sense continguts propis (Discovery Max, 13 TV) [Fi: 19/03/2016]. Unidad Editorial pot vendre els seus dos canals de TDT per 70 milions d'euros o també els pot llogar.
- Ingressos: 330 milions en 2015, la majoria venen de la venda d'exemplars.
- Pèrdues: 85,7 milions d'euros.
Grupo Zeta - Origen: Interviu (1976), El periódico (1979).
- Va ser creada per Família Asensio (100%) fins al 2015. A partir d'aquí el 2015 s'adhereixen nous socis, és a dir la Família Lara amb una petita part de capital. Per tant no tot el domini és dels Ascensio.
- Premsa: El periódico, el periódico Mediterraneo, Diario Córdoba... (Diaria) Premsa esportiva.
- Publicitat : Zeta Gestión de Medios - Webs: Diacom (premsa diària, comerç electronic...) - Impressió i distribució - Editorial: Ediciones B - Revistes: Interviu, El tiempo, Cuore, Woman, Viajar...
Les seves magnituds de negoci es concentren en un 52% la venta d'exemplars, en un 36% la publicitat i un 12% altres ingressos.
Grup Godó - Origen: Només hi havia un diari general que era la Vanguardia. Al cap d'uns anys es va crear un esportiu que era El Mundo Deportivo. A dia d'avui segueixen sent els mateixos.
- Família Godó (100%) - Diaris: La Vanguardia i Mundo Deportivo - Revistes i Suplements: Magazine, Historia y Vida, Cultura/s, TV manía...
- Ràdio: 100% RAC 1 i RAC 105; 18% participació minoritària amb Prisa Ràdio, SER i altres. Ràdio 100% d'abast català.
- TV : 60% de participació en MUX (Canal Múltiple) Catalunya de TDT que són 4 canals: 8Tv, RAC 105 TV, + lloguer Barça TV + lloguer de TV3HD; des d'aquest 2015 Godó cobra un lloguer a la corporació catalana de mitjans audiovisuals per passar TV3HD; GDA Pro; Nova Veranda (amb Boomerang TV). Mediaset té el restant 40% amb acords publicitaris i programació de 8TV.
- Internet: lavanguardia.com, mundodeportivo.com, yaneocntre.com...
- Publicitat: Publipressmedia - Distribució de premsa - Impressió (rotativa) - Àrea d'activitat més important: PREMSA **La televisió es feia per ones, amb la digitalització el que es fa és uns processos de compressió i de multiplexació (dins del canal s'hi empaqueten tots els continguts que van dins d'aquest canal van junts). Dins d'un canal múltiple normalment van 4 canals a Espanya. Al costat d'un canal MUX hi pot haver un altre canal MUX enganxat, dins del MUX posem 1 i 0. El MUX pertany a EDC(emissions difgitals de Catalunya), EDC és del 60% Godó i 40% Mediaset.** ANUNCIANTS Els principals anunciants (grans anunciants) són actors del món de la comunicació. Els anunciants són els que paguen una quantitat de diners per publicitar-se, els grans anunciats a Espanya són 20 que aporten un 20-25%.
Al 2013 era un 26% i el 2015 un 23% de tota la inversió publicitària, 20 anunciants aporten entre 1/5 i 1/4 part.
Continguts: Conseqüències: Volen invertir els seus diners però volen obtenir garanties, és a dir que la publicitat arribi. Són els principals promotors d'estudis de mercat i d'audiència. Voldran dades verificades sobre l'audiència.
A Espanya els principals anunciants són a 2015: 1. Procter & Gamble España 2. El Corte Inglés 3. L'Oreal España 4. Volkswagen-Audi 5. Línia directa L'any 2015 el banc HSBC estava implicat en blanqueig de diners i evasió d'impostos, això es va fer públic i el banc va decidir retirar la publicitat davant d'aquells mitjans davant aquells qui publicaven les seves irregularitats per la cobertura hostil. Ja que els bancs són un dels grans anunciants.
Al 2012 Alain Affelou a Canal Plus França (guiñoles) va treure la seva publicitat per la sàtira amb el desacord de la sàtira del dopatge espanyol.
S'han realitzat estudis gràcies als grans anunciants que s'han situat als mitjans de comunicació per saber quins són els diaris més llegits i tot això, és a dir per a saber audiències pel fet de la introducció de la publicitat als mitjans de comunicació, per això s'interessa fer estudis de mercat i d'audiència. Els mitjans quan han d'anar a veure un anunciant, aquest voldrà saber a quantes persones arribarà la publicitat i a quin target, per tal que l'anunciant es cregui les xifres es crea un organisme tercer que auditi i acrediti aquestes xifres.
06/04/16 TEMA 2 ACTORS.
(continuació de l’apartat d’anunciants).
El fet de finançar-se amb publicitat els mitjans de comunicació és el que va motivar a crear estudis de mercat, per conèixer audiències i mercats. També estudis fets per tercers (quan un anunciant demana a un mitja de comunicació que posi la seva publicitat, ha de saber quina es l’audiència del mitjà. I perquè no hi hagi manipulacions, hi ha empreses que es dediquen a ferho, no ho fa el propi mitjà ja que tiraria a l’alça).
Els estudis de mercat en premsa van començar el 1914 als EEUU perquè aquesta s’havia organitzar a partir del model liberal. Això va motivar la creació d’un organisme Audit Bureau of Circulation (ABC), una oficina que auditi quina és la difusió (referint-se a exemplars, no persones). Només ens diuen quina quantitat d’exemplars d’una publicació s’han venut (significat de circulation). A Espanya arriba al 1964, i té continuïtat avui dia, información y control de publicacions (introl). Tant publicacions digitals, com privades i publiques. Es necessita un organisme tercer, no poden ser només els mitjans qui donin les xifres. Hi ha representants dels mitjans de comunicació i altres: - Diaris. (escrits) Revistes Agencies de publicitat o de mitjans.
Anunciants.
B2B, de marketing entre empreses. L’objectiu final no és el consumidor.
Part dels diaris i revistes que seran avaluats seran dins de l’organisme, però no hi seran sols.
A dia d’avui està estructurat amb tres departaments: *Difusión vol dir venta.
- - OJD (oficina de Justificación de la Difusión). S’encarrega de la premsa de pagament (impresa). S’encarrega d’estudiar i publicar les dades dels exemplars de premsa impresa i de pagament. Com Vanguardia, Marca, Ara, Interviu...
PGD (Publicaciones Gratuitas Ejemplares). S’encarrega de premsa impresa gratuïta que estan en condicions de ser distribuïts. Com 20minutos.
OJD interactiva. S’encarrega de pàgines web. Acredita i certifica pagines web, tant de publicacions com pàgines web.
Exemples extrets d’introl.
- - - OJD. Ens diu el període auditat, el tiratge (nombre d’exemplars impresos que es posen en circulació, per saber-ho, demana factures dels mitjans de les matèries primeres que necessiten), difusió (quant dels exemplars es venen).
PGD. Ens indica el període d’auditat, els exemplars distribuïbles (quants exemplars s’han imprès i estan en condicions per ser distribuïts). No sabrem quants han acabat en mans de persones.
OJD interactiva. Ens indica audiències, alguns indicis de navegadors. Navegadors únics (cada ordinador que accedeix des de terminals diferents), visites de la pagina web i durada de les visites.
Fins a dia d’avui, INTROL és l’organisme de referencia pel que fa a la premsa de pagament, gratuïta i no és l’organisme de referencia pel que fa a organisme interactiu.
Els estudis d’audiència (lectors, oients, espectadors...), van aparèixer per saber quantes persones i saber el perfil de la gent que llegeix el diari, escolta la radio, utilitza internet... son estudis quantitatius i qualitatius. Tots els sistemes desenvolupats per mesurar audiències es fa un interrogatori a l’audiència. La manera d’interrogar pot variar, però tots els qui s’encarreguen fan el mateix. A Espanya l’organisme que s’encarrega és AIMC (asociación para la Investigación de Medios de comunicación), i es va crear al 1988, just quan es va posar la TV privada finançada per publicitat. Té l’objectiu de treballar amb tots els mitjans de comunicació. Anunciants i agències i els mitjans de comunicació. Un dels instruments que té AIMC i que va néixer als anys 60 va ser el EGM (estudio general de medios), un control per saber el consum de tots els mitjans.
Per audiència s’entén la població d’individus a partir de 14 anys. Tot el conjunt de població major de 14 anys es diu univers, i d’aquí tria una mostra representativa. És un estudi anual, es fan 3000 entrevistes cara a cara (es selecciona una mostra representativa del total d’individus), a més en Catalunya també es volia que la mostra fos representativa per Catalunya i van demanar una ampliació de la mostra representativa a 2500 entrevistes per telèfon. Com es necessita tenir resultats dels diferents mesos, es divideix la mostra en terços, que es realitzaran a èpoques de l’any diferents. Cada terç s’anomena onada. Necessitem tres onades per ser representatius.
L’any de EGM va del Febrer al Novembre (any natural). També es va acabar fent per preguntar només per radio i revistes.
L’EGM serveix com a referencia en el camp de la premsa i de la radio tot i que fa estudis de tots els mitjans. El problema es que l’EGM dóna resultats tres vegades a l’any. La TV necessita tenir més informació. El sistema de publicitat a TV eren els spots, per saber de manera immediata si quan es va emetre un spot la gent mirava la TV, es va crear un sistema per interrogar les persones de forma automàtica: l’audimetria. L’empresa privada de referencia fins ara a Espanya en mesura d’audiència a TV és Kantar Media, que es dedica a la mesura d’audiència quan va aparèixer la TV privada (finançada només amb publicitat). Per kantar media és audiència qualsevol individu a partir de 4 anys. Un pànel (els audímetres) és una mostra representativa que es manté en el temps. A Espanya hi ha 44.526.000 individus que formen part de l’audiència.
S’interroga a una mostra de 11.212 i un total de 4.625 llars.
Els audímetres són uns aparells que s’instal·len a la TV i cada membre de la família té una identificació quan mira la TV. Ha d’indicar amb qui està mirant la TV, edat, sexe... aquests estudis fets per Kantar Media ens donen el resultat cada dia.
En l’àmbit dels estudis d’audiència a internet a Espanya s’està definint. Al 2011 AIMC amb IAB Spain (International Advertising Bureau, sector de publicitat i màrqueting on-line). Es van aliar i van fer un concurs perquè volien organitzar com es mesuraria l’audiència de llocs web a Espanya.
Al concurs es presenten 3 empreses: comScore, Kantar i Nielsen. Qui va guanyar va ser comScore (especialitzar en audiències). Fins a 2014 es van adjudicar els estudis d’audiencia a comScore, finalment li van ampliar un any però amb condicions. Que utilitzes una metodologia hibrida, un panel de persones (la mostra fos per usuaris, user cèntric) més la mesura de l’actuació dels usuaris (per terminals, site cèntric). Ara els usuaris son persones, no ordinadors. T’informen de pagines visitades, usuari únic...
A 2015 WPP/Kantar compra el 20% de comScore. Per juny de 2016 Kantar/comScore han anunciat que a Espanya presentaran per primera vegada un projecte que consisteix a utilitzar audiència cross media, ja no es tindran audiències de TV i internet per separat. Presentaran dades d’audiència de TV en obert, i la novetat per el mes de juny es l’Extended TV (de continguts televisius on demand, tauletes, mòbils, etc... en qualsevol receptor). Per a gener de 2017 han anunciat que donaran Tv en obert + Extended TV + contingut de vídeos (youtube).
COMENTARI DE LES PRÀCTIQUES.
Un dels actors principals en els mitjans de comunicació és l’estat. En el camp de la premsa, pràcticament a tots els països, la premsa s’ha organitzat pel sistema liberal (tot i pertànyer a un model diferent). Això vol dir, llibertat d’empresa (qualsevol té dret a fer la seva empresa), propietat privada (finançament amb publicitat i venda d’exemplars). L’exemple de Bankia és propi d’un sistema liberal. Hi ha llibertat d’expressió i la resolució de conflictes a través de l’àmbit judicial.
Respecte a radiotelevisió, històricament hi ha dos models clàssics: EUA i EUR. Es necessitava l’espectre radioelèctric: un recurs limitat i estratègic. Tots els països del món es van reservar en exclusiva (l’estat) la propietat de l’espectre. Tant EEUU com Espanya van fer-ho. Les ones que es necessitaves per la radio i la TV només les controlaria l’estat, però cada estat decidirà com i en quines condicions s’utilitza. La mateixa manera d’organitzar la radio es va estendre a la TV quan va aparèixer. D’una banda, els EUA tenen el model liberal, amb propietat privada i empreses que s’encarregaran del control de es freqüències. Van crear un organisme de regulació al 1934 i té competències sobre mitjans que necessiten l’espectre per funcionar: Federal Communications Commissions (FCC) FCC, avui dia, regula les comunicacions dins dels EEUU entre els diversos estats que configuren els EEUU i les comunicacions internacionals que van via radio, TV, cable i satèl·lit. És una agencia governamental independent, no és un ministeri més, sinó que un organisme independent del govern que és supervisada pel congrés.
FCC és un òrgan col·legiat integrat per cinc membres o comissionats nomenats pel president i confirmats pel senat. Històricament, l’FCC no s’ha preocupat gens dels continguts, però si de tots els elements de caràcter tecnològic i dels que podien afavorir el creixement econòmic.
En radiotelevisió, FCC s’encarrega (primer radio, després TV), dóna llicencies o permisos per emissores, l’espectre és públic però es fa servir via propietat privada als EEUU a través de llicencies que atorga l’FCC en funció de “mercats”. Comencen assignant freqüències a àmbit local, i mica en mica fan un procés d’integració horitzontal i al final hi ha tres grans cadenes de radio: CBS, NBC i ABC. Respecte TV, fa el mateix sobre la base local, i han quedat integrades a una xarxa, els networks, que són els mateixos que ja tenien radio. Quan surt la TV privada finançada per publicitat, la CBS, NBC i ABC tenen també TV. A EEUU, s’entén que l’espectre és públic però la radio és privada, hi ha “interès públic”: empresa privada, però la diferencia és que té un interès públic que justificarà un grau d’intervenció de l’estat. FCC, per una banda assigna la freqüència per un temps determinat, i quan s’acaba s’acostuma a renovar. També s’encarrega de l’àmbit dels continguts indecents (continguts sexuals, llenguatge groller, retrats violents) a radio i a TV per ondes. I també en l’àmbit de la concentració de la propietat, té com a missió autoritzar els pactes de concentració de propietat.
Respecte FCC a internet, però no l’interessaran els continguts, si no a la conducció per on circulen els continguts. Només els EEUU ha regulat la neutralitat de la xarxa a través de la FCC.
Controla com es gestiona el tràfic de dades, s’està discutint si te sentit establir un tipus de contingut i donar-li velocitats diferents. No volen discriminar entre dades i que totes vagin a la mateixa velocitat. En el cas dels EEUU, l’organisme que es pronuncia sobre la neutralitat a la xarxa és l’FCC: les regulacions van entrar en vigor al 2015. També fa un procés de consulta pública: van obtenir el màxim històric de participació.
Si ens fixem al model EUR, la radiotelevisió s’ha creat a partir de la teoria de la responsabilitat social i justifica un grau superior d’intervenció de l’estat. En termes de model de Hallin & Mancini, el punt de partida és un organisme característic de tot el model democràtic corporatiu: una de les primeres respostes que dóna l’estat de com s’ha d’organitzar la radio i la TV és la de Gran Bretanya (model liberal) i diu: - Utilització de l’espectre públic i han d’existir mitjans únicament públics (radio i TV), ja que arriben a tothom i independents del govern. Es crea BBC (British Broadcasting Corporation):  Radiotelevisió de servei públic i missions de servei públic: informar, entretenir, promoure la cultura...
 Marc definit: Royal Charter.
 Finançament autònom, que no vagi a càrrec del govern. Finançada pel cànon (el que pagues per veu re la TV).
 Organització al marge del govern. Els components del BBC Trust són triats per selecció pública, al igual que el director general de la BBC. I s’encarreguen de gestionar el que diu la Royal Charter, etc...
El model de la BBC s’aplica a: - Model democràtic corporatiu: per organitzar la radiotelevisió pública. Cànon, missions de servi públic clares, independència, suport polític i social...
Model pluralista polaritzat: quan comença la radio i desprès la TV, la radiotelevisió neix com a governamental (res d’independent), depèn directament del govern (Tant de la república com de les dictadures que hi havia). Entre els anys 60 i 80, en aquests països, la radiotelevisió comença a desgovernamentalitzar-se, continua sent publica però sense ser governamental. Es passa a un model de corporacions publiques amb especificacions, distancies:   No hi ha cànon, el finançament és públic (pressupostos generals de l’estat) i publicitat. (una de les bases de la BBC ja no la tenim: deia cànon i no publicitat).
Multiplicitat de nivells i mecanismes de control sense que s’acabi d’assegurar el control. Control parlamentari (tots els parlaments hi ha una comissió de control de la radiotelevisió publica, els diputats s’encarreguen del control). A més dels consells d’administracions formats per individus no formats per convocatòria publica, sinó que son proposats d’acord amb les majories parlamentaries.
A Espanya RTVE.
El marc actual es defineix a 2006 (llei de la radio i la TV de titularidad estatal): encarrega a RTVE la funció de servei públic.
“La función de Servicio publico comprende la producción de contenidos y la edición y difusión de canales generalistes y tenaticos, en abierto o codificados, en el ámbito nacional e internacional, así como la oferta de Servicios conexos o interactivos”.
Responia a un model finançat per subvencions i publicitat, fins que a 2010 desapareix la publicitat com a font de finançament de TVE. Tindrà un finançament dels Recursos de l’estat, la taxa de l’espectre, i un percentatge que han de pagar els operadors privats de TV i un altre percentatge els operadors de telecomunicacions sempre i quan ofereixin serveis audiovisuals.
Al 2012, amb el Reial Decret, es va canviar el consell d’administració: - - Passarà a estar format per 9 membres nomenats pel congrés per majoria absoluta. (el grau d’independència ha retrocedit respecte anys anteriors). Independència relativa.
El president es tria per majoria absoluta del Congrés fins el 2012, i passa a nomenar-se per majoria absoluta. Ara el president és José Antonio Sánchez Domínguez. (proposta PP). A més hi ha 5 consellers a proposta del PP, 1 a proposta del PSOE, 1 per IU i un més per CIU.
Eladio Jareño: era el director de RTVE a Catalunya, ara és el nou director de TVE. No ha hagut una convocatòria pública, ho va decidir els consellers.
Catalunya, CCMA.
Al 1983 es crea la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, per gestionar la radio i la TV públiques autonòmiques.
Al 2007 es crea la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Que al 2012 serà modificada en alguns aspectes.
- - Hi havia una missió de servei públic que continua vigent.
L’estructura: des del 2012, el Consell de Govern de la corporació de mitjans Audiovisuals està format per 6 membres (entre els que hi ha el president), elegits pel president per majoria absoluta. Anteriorment havia de ser majoria de 2/3.
Al 2012 el director general marxa.
Brauli Duart, president de la CCMA fins el 12 d’abril de 2016. Membre a proposta de CIU.
Nuria Llorach, vicepresidenta de la CCMA a partir del 12 d’abril de 2016. Membre a proposta del CIU.
- Respecte al finançament: via pressupostos generals del Parlament, i publicitat (TV3), Catalunya radio té publicitat també, però amb límits quantitatius i de certs productes que no es poden anunciar tant a radio com a TV.
20/04/16 Radiotelevisió Europa.
Al Regne Unit, al 1954 tenim la televisió comercial amb el duopoli de la BBC com a TV comercial de serveis públics. El Regne Unit correspon al model liberal de Hallin & Mancini.
Als anys 1970-1980 es produeix la liberalització.
A Itàlia començarà la TV privada a mitjans dels anys 70, i aquestes emissores s’uniran en una cadena (procés d’integració horitzontal). Una d’aquestes cadenes va ser controlada per Berlusconi. A altres països, en lloc d’incorporar canals privats, es privatitzen els públics com va passar a França.
Respecte a Espanya, una mica més tard, s’aprova la llei de TV privada al 1988 i s’inicien emissions regulars (1990) d’Antena 3 (base de Atresmedia), Telecinco (base de mediaset) i Canal+ (codificada, al 2005 es va convertir en un permís en obert i es va dir Cuatro) . És limitada perquè només poden haver-hi tres concessions o llicencies per emetre (es van posar en concurs).
En el cas d’Europa no podem acabar parlant de cadascun dels països individualment perquè en el context de liberalització, intervindrà un altre actors que no és un altre estat, si no un conjunt d’estat que configuren la Unió Europea (des del final dels anys 80, intervé i és un actor a tenir en compte en radiotelevisió).
La UE accepta una Directiva Televisió Sense Fronteres que fixa uns objectius que després, cada estat, s’ha d’organitzar de la manera que considerin millor per assolir-los (1989 s’aprova per primera vegada, i s’actualitza al 1997). Àmbits principals: - - - - Fixar algun tipus de límits a al publicitat en TV, tant pel que fa al tipus de publicitat que es pot emetre (no es pot emetre de tabac) com a la durada de la publicitat (no es pot emetre tants minuts com es vulgui). Es refereix tant a publiques com a privades.
Protecció de la infància i l’adolescència. Es prenen mesures de protecció especial generals, perquè el que s’emet arriba als menors. En continguts que puguis veure els menors, determinada publicitat no es podrà emetre.
Foment d’obres audiovisuals europees. En el camps audiovisual la majoria de TV emetien series Nord-americanes. Sempre que sigui possible s’emetran majoritàriament obres europees.
No obliga però recomana, que cada estat creï alguna autoritat independent del govern i del sector de regulació al camp de l’audiovisual.
Quan es fa la segona revisió, el resultat és que han de canviar els conceptes. No pot ser que estiguem parlant de TV al 2007, perquè ara designa una altre cosa. Va sorgir Directiva de Serveis de Comunicació audiovisual. És una adaptació de la Directiva del 1989, la modifica en alguns punts (fent comentaris). Al 2010, es publica el text complet de les adaptacions. Si hi ha uns canvis, els estats han de tornar a assolir els objectius. al 2010 es crea una llei nova Llei General de la comunicació audiovisual i porta el que s’ha fixat a Europa a Espanya.
Fins a 2007 es parlava de TV, però en aquest moment es canvia el concepte de TV per Serveis de comunicació audiovisual.
- Fa un intent de definició i proposa un servei que tingui com a principal finalitat proporcionar programes amb l’objecte d’informar, entretenir o educar el públic en general.
 Emissió de radiofussió televisiva/ emissió de TV.
Servei de radiofusió televisiva: servei lineal (continuat) ofert per un prestador del servei de comunicació (l’emissor) i s’ofereix per al visionat simultani (tothom el veurà al mateix moment) de programes sobre la base d’un horari de programació.
 Servei a Petició.
O sota demanda: no és lineal (no hi ha continuïtat). Un prestador que té un catàleg, i és un servei al qual cada usuari accedeix quan vol. Servei no lineal ofert per un prestador del servi de comunicació per al visionat de programes en el moment elegit per l’espectador i a petició pròpia sobre la base d’un catàleg de programes seleccionat pel prestador de serveis.
La directiva preveu que per a tots els serveis (tant emissió o petició), hi ha una base que tothom ha de complir.
- En termes de comunicació comercial: fixa uns mínims. Han de ser fàcilment identificables com a tal i separades dels continguts dels programes. No es poden utilitzar elements subliminals. Tampoc comunicacions comercial de medicament que només es poden dispensar amb recepta, i de cigarrets i tabac.
Respecte les emissions de radiofusió televisiva hi ha més requisits.
- - - Per emissions lineals hi ha un grau superior d’exigència. La Directiva diu emissió, sempre que sigui possible, d’una proporció majoritària del temps de difusió d’obres nacionals europees. (al menys el 51% de les obres que s’emetin).
Ha de fomentar la indústria audiovisual. O bé destinen el 10% del temps d’emissió d’obres europees a obres europees o productors independents, o bé el 10% del temps.
Publicitat: En l’emissió televisiva, màxim el 20% del temps, pot anar dedicar a publicitat i televenda. (12 mins). La publicitat d’alcohol no es pot adreçar a menors ni generar la impressió que contribueixi a l’èxit social o sexual...
Protecció de menors: Prohibició de programes que puguis perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors; en particular, “programes que incloguin escenes de pornografia o violència gratuïta”. Programes que puguin perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors. Fora de l’horari que els puguis veure i senyalitzats.
En quant als serveis a petició: - - Protecció de menors: Accés condicionat a continguts que puguin perjudicar greument el desenvolupament físic, mental o moral dels menors. (es pot accedir però amb més protecció).
Han de fomentar quan sigui possible la producció i accés a obres europees.
La llei del 7/2010 general de la comunicació audiovisual: - Serveis de comunicació audiovisual televisiva i radiofònica: visionat simultanis en funció d’un horari.
- Serveis de comunicació audiovisual televisiva o radiofònica a petició: visionat de programes o continguts en el moment elegit per l’espectador i a petició seva, en un catàleg seleccionat pel prestador.
Espanya.
Tots els serveis de comunicació audiovisual privats que son per una emissió simultània, van per una llicència per fer servir l’espectre. Aquestes llicències duren 15 anys i són renovables. Depèn del tipus de llicencia, trobem: - Si són de cobertura estatal, el Govern d’Espanya atorgarà la llicència.
Si són de cobertura autonòmica i local, el Govern de cada comunitat autònoma.
Si es tracta de Catalunya, tant si es de cobertura estatal com autonòmica, les atorga el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
- Respecte la protecció de menors: la prohibiciño de contintinguts que puguin perjudicarne seriosament el desenvolupament físic, mental o moral (pornografia, maltractament, violència de genere...). Els continguts que puguin perjudicar de 22 a 6 hores es podran emetre i amb senyalització permanent  horari de protecció (no hi pot haver contingut de 18 anys). Aquest horari va de 6 a 22h. Les franges de protecció reforçada (dins de les franges no es poden emetre continguts recomanats per majors de 12 anys) compren els dies feiners de 8 a 9h i de 17 a 20h, respecte als dies festius, de 9 a 12h. Tampoc poder haver-hi comunicacions comercials que promoguin el culte al cos.
- Autoritat de regulació independent: es va crear a la practica al 2013, sobre el paper (Consejo Estatal de Medios Audiovisuales) al 2010 ja hi ha la previsió de crear-la.
- Al 2013 es crea la comissión Nacional de los Mercados y la competència, que s’encarrega de les competències de:  sector de l’energia, telecomunicacions, competència, regulació ferroviària, cadascun tenia la seva autoritat de regulació. A partir d’aquí s’incorporen el sector postal, regulació econòmica aeroportuària i el CEMA CNMA, funcions principals.
 Protecció de menors. Si alguns programes emeten continguts per menors de 12 anys en franja reforçada pot ser sancionat.
 Comunicacions comercials.
 Obra audiovisual europea: emissió i finançament prestadors estatals.
 Compliment de codis d’autoregulació.
 Missió de servei públic a l’abast estatal.
 Competència: fusions, adquisicions...
 Ministeri d’indústria, energia i turisme: llicències.
- Catalunya CAC.
2000 es crea CAC, sobre totes les ràdios i TV publiques i privades, locals i autonòmiques (cat).
Vetlla perquè ràdios i TV compleixin la protecció de menors, comunicacions comercials, missió de servi públic, adquisicions, compra/lloguer...
Des del 2006 atorga les llicències.
Al 2012 la composició del CAC és de 6 membres, elegits al parlament per majoria absoluta.
S’ha de tenir clar que una cosa és la CCMA i un altre cosa és el CAC, amb àmbits diferents de competències.
...