Dislàlies (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 2º curso
Asignatura Dislàlies i Disfèmies
Profesor C.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 24/03/2015
Descargas 12

Descripción

Tema 1. Tipus de dislàlies
Tema 2. Exploració de la parla

Vista previa del texto

DISLÀLIES I DISFÈMIES: VALORACIÓ I INTERVENCIÓ Tema 1. Tipus de dislàlies Possibles causes dels problemes de la parla.
- - Audiògena: dèficit d’audició. El fet de no sentir-hi fa que no pugin sentir la veu i no pugin sentir sons. Únicament pel fer de no sentir-hi poden confondre diferents vocals.
Pot ser que es pateixi una sordesa transitòria, en els nens són molt típiques les otitis, i això fa que l’audició no estigui preservada al 100%, i si els passa en etapes en que aprenen el llenguatge i la parla (adquisició) fa que després es manifestin problemes.
Orgànica: lesions del SN (disàrtrie) i anomalies anatòmiques (disglòssies). Poden també provocar una alteració a nivell de producció.
Funcional: manca de processament auditiu (no tenen problemes de sordesa, però no han exercitat prou).
Escassa habilitat motora i pràxica (tema de balbotejos i fer sons d’animals amb la boca) serveix per practicar abans de parlar. També hi influeix el biberó. A marge d’això, hi ha tot un procés d’alimentació sòlida, però anem més enllà, ja que no només ens interessa l’alimentació sinó com degluteix (com per exemple, si quan menja se li fa bola).
Patologia de la parla per causes funcionals: - FONOLOGICS. Dislàlia perceptiva: o Dificultat en la selecció dels sons o Alteració de la combinació dels sons o Manca de processament auditiu Origen: audiogènic - FONÈTICA. Dislàlia productiva: o Dificultat en la producció dels sons o Alteració en l’articulació dels sons o Escassa habilitat motora i pràxica Origen: funcional (també orgànic) També hi pot haver una dislàlia mixta, que presenti característiques de les dues anteriors.
Ex. La meva mare va anar un dia a veure un pel·lícula al cine – La meva mare va na un ria a beura una pelikula i sina.
R Triangle alveolar D L Estic molt cansada i vull seure en una cadira – Astic molt kansara i bui seura a la carira.
Mirarem les dates al calendari – Midadem les dates al kalendari Analitzant només una oració no podem saber quin tipus de dislàlia té. Es tracta d’un problema perceptiu. Sap dir les lletres, però no les diu quan toca. Ex. Ria – Dia. No es un problema de saber dir o no la “d” ja que en la paraula cadira si que la diu.
Patologia de la parla per causes funcionals: - Dislàlies Perceptiva o fonològica o Intervenció: exercicis de discriminació/percepció auditiva Dislàlia productiva o fonètica o Intervenció: exercicis de teràpia miofuncional SENSE UN DIAGNÒSTIC CORRECTE NO HI HA SOLUCIONS ENCERTADES.
Tema 2. Exploració de la parla 1. L'ENTREVISTA: - Motiu de la consulta (dificultats observades). Recollim les dades necessàries.
Primeres paraules. Si recorden quan les van dir, ja que així poden detectar si hi va haver un retard pel que fa a la producció d'aquestes.
Alimentació (menjar de tot), hàbits (xumet, pipa, biberó), salut (otitis quan era petit), intervencions quirúrgiques (carnots, coses relacionades amb OTL), dentició (mala masticació, mal col·locades per culpa del biberó), respiració (ronca, respira molt per la boca en repòs) i son.
 Quanta informació necessitem? Sol·licitar dades rellevants. Hem de fer les proves que realment son necessàries.
Utilitzar instruments vàlids segons el cas.
(En la primera entrevista ja s'observen moltes característiques del nen: si segueix la conversa, si respon correctament, nen molt lent (no mogut), etc  Subratllar els recursos de la família i retornar responsabilitats. Molts cops la família (sobretot en casos de disfagia) et poden dir coses que fan (ex. “si” x “zi”). Hem de remarcar a la família tot allò que fan be i els hi hem de reforçar perquè ho portin a terme a casa.
 Els logopedes s'han de mostrar propers/autoritaris davant els pares. Depèn de cada un. (ex. Propers utilitzarem un vocabulari més de carrer i autoritaris utilitzarem el vocabulari especialitzat de la logopèdia).
 Explicar com treballem: cal explicar com treballem als pares.
 Durada de les sessions i honoraris: normalment són de 3/4 d’hora. Dos dies la setmana. Les sessions són individuals. Hi ha CAPS (Centres d’Atenció Primaris) que si tenen logopeda, s’agrupen els nens, tot i que és molt més complicat.
.
FACTORS QUE PODEN CAUSAR EL FRACÀS DE LA INTERVENCIÓ: - Pares (40%): no col·laboren, no segueixen indicacions, no entenen objectius d’intervenció, baixa motivació...
- Pacients (37%) - Logopedes (20%) - Altres (econòmics, assistència poc constant...) 2. OBSERVACIONS DE LA PARLA ESPONTÀNIA: -Intervenció conversacional durant uns 5-10 min.
-Pot ser útil enregistrar en vídeo la sessió.
-Es poden utilitzar: joguines, un dibuix realitzat a la sessió, làmines, un conte, o bé no utilitzar material.
3. PRODUCCIONS INDUÏDES: Vol dir que a través d'un dibuix li fem dir unes paraules concretes, ja que ens interessa analitzar la seva parla.
- Avaluació en català i castellà, a partir de dibuixos: Avaluació desenvolupament fonològic. L.Bosch.
Prova de rastreig A-RE-PA/A-RE-HA.
Paraules polisíl·labes EPL.
- Versió nomes en castellà, a partir de fotos: Avaluació desenvolupament fonològic PLON (3 - 6 anys).
4. PRODUCCIONS PER IMITACIÓ: Llista de paraules per a l’avaluació de la fonètica imitativa EPL (cat i cast) Es poden fer servir, alternativament, les paraules polisíl·labes EPL utilitzades per avaluar la producció induïda (cat i cast).
Simplement dius la paraula i el nen l'ha de repetir.
5. DIFERENCIACIÓ FONOLÒGICA: Prova EPL i A-RE-PA/A-RE-HA (prova complementaria) per explorar les habilitats de discriminació fonològica: dibuixos de parelles de paraules d'estructura fonològica molt semblant (cat i cast) S'anomena una de les paraules de la parella de dibuixos, tapant/nos la boca, i el nen/a l'ha d'identificar.
No volem saber si el nen realment entén el significat (o si compren) de les paraules, sinó que ens interessa la seva discriminació fonològica davant de paraules que contenen els mateixos sons 6. AVALUACIÓ OROFACIAL: Per saber si hi ha algun impediment orgànic que pugui impedir la formació d'un so.
Protocol d’exploració interdisciplinari i orofacial (CLC) per a nens i adolescents/adults. Aquesta prova pot ser utilitzada per diferents professionals, com: pediatres, otorrinolaringolos, odontòlegs, logopedes, etc. ja que inclou diferents aspectes que ens interessa valorar i que no tenim perquè saber-ne del tema.
Avaluació de disfuncions oraofacials CLC.
...

Tags: