Tema 15. Accidents industrials (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 5
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 15: Accidents industrials (la primera part del tema no tinc apunts, copio directament les coses de les diapos) 1. Tipus de fenòmens perillosos en l’activitat industrial • Tèrmics (radiació)  INCENDIS Tipologia d’incendis a la indústria química: • Mecànics (ones de pressió i projectils) EXPLOSIONS Tipologia d’explosions a la indústria química:  Químics (emissions de substàncies tòxiques a l’atmosfera, aigües i sòls) VESSAMENTS Tipologia de vessaments a la indústria química: (segona part del tema, amb apunts i diapos) 2. Estratègies preventives: les directives SEVESO Prevenció dels riscos industrials, hauria de ser la fase més important. Ve regulada per les directives SEVESO.
Actualment, la tercera és la que està en vigor i s’està preparant la normativa. Busca la prevenció des de la perspectiva d’evitar el risc.
2.1. SEVESO I (any 1982, primera directiva sobre accidents industrials)  Identificar les instal·lacions industrials que, per la natura dels seus processos productius, podien experimentar un “accident major” (definit com qualsevol esdeveniment –emissió, fuita, vessament, incendi o explosió) que pogués resultar en un greu risc per a les persones, els bens i el medi ambient. La identificació es feia a partir de valors llindar en la qualitat de productes o substàncies perilloses que pogués tenir aquesta instal·lació.
 Controlar el risc d’aquestes instal·lacions mitjançant l’anàlisi de la documentació tècnica aportada pels promotors o propietaris de la instal·lació i mitjançant també les inspeccions periòdiques de les instal·lacions.
 Planificar de les actuacions en cas de sinistre, incloent de manera molt clara la informació a la població.
 Regular la ubicació de les noves indústries i activitats segons la possible incidència d’aquestes en la població i el medi ambient.
Tasques per a l’administració pública: • Elaborar per a cada cas concret una relació de possibles tipus d’accidents i de conseqüències associades. Per exemple, en el cas de Catalunya, aquests estudis de seguretat s’elaboren normalment sota la hipòtesi de l’accident més greu i la definició de les zones que quedarien afectades.
• Elaborar plans d’emergència que contemplin les accions a prendre en cas d’accident greu.
• Informar al públic i als mitjans de comunicació de els mesures contemplades pel Pla d’Emergència.
 Durant la dècada dels 80 es veu que aquesta normativa tenia limitacions, com per exemple, certes activitats quedaven fora de la normativa (instal·lacions militars). La Seveso tampoc era aplicable a fàbriques d’explosius. Un altra limitació important era el tema de la confidencialitat, les dades no es podien consultar.
Es va criticar que la SEVESO I no feia cap referència a la qüestió ambiental.
Aquestes mancances i els grans accidents van fer sorgir al 1996 la SEVESO II.
2.2. SEVESO II • Aplicació obligatòria per a tots els establiments que tenen substàncies perilloses i no només als establiments industrials com era el cas anterior. Aquesta ampliació afecta molt especialment a les empreses de logística que poden no ser empreses industrials en sentit estricte però que sovint poden emmagatzemar quantitats importants de substàncies perilloses.
• Inclusió de la fabricació i emmagatzematge d’explosius així com instal·lacions de gestió de residus tòxics i perillosos. El tema militar, però, continua quedant fora.
• Major èmfasi en el planejament d’usos del sòl que mantingui les distàncies de seguretat suficients entre la població i aquests nuclis. A Catalunya i a l’estat espanyol, aquesta distància mínima es situava en 2000 metres. Tanmateix, l’existència de molts casos on es donen distàncies menors obligà a replantejar-se aquest criteri i a introduir criteris probabilístics: en altres paraules, la distància pot ser menor si la probabilitat d’accident es disminueix introduint mesures de seguretat addicionals a les instal·lacions (“Criteri holandès”) • Menció explícita de les substàncies perilloses pel medi ambient. La directiva anterior només contemplava substàncies específicament perilloses per a la salut humana.
• Exigència a les empreses la implantació d’un sistema de gestió de la seguretat. Al mateix temps, l’administració ha d’efectuar inspeccions periòdiques (cada tres anys) que garanteixin el bon estat dels mitjans de prevenció i d’intervenció. Aquestes inspeccions prenen la forma d’auditories externes per part d’auditors certificats i homologats.
• Introducció explícita de l’anomenat “efecte domino” (o la possibilitat d’accidents en cadena) a l’hora d’avaluar els possibles riscos d’una zona industrial.
• Relaxació del requeriment de la confidencialitat. Així, avui a Catalunya, el nom i localització de les empreses que manipulen substàncies perilloses en quantitat suficient com per entrar en la directiva SEVESO son públics, com també ho és el tipus de substàncies i matèries presents en aquestes empreses.
• Enfortiment de la informació i participació del públic potencialment afectat i molt especialment, la possibilitat de que els potencialment afectats poguessin presentar al·legacions contra un projecte d’instal·lació perillosa.
 Introducció de més industries i desenvolupa més la normativa. Es va declarar d’obligatori compliment a totes les empreses que manipulin o emmagatzemin quantitats perilloses de productes químics.
El tema continua sense quedar regulat. Si queda regulat la ordenació urbanística al voltant de les instal·lacions.
S’exigeix que les empreses han d’implantar un sistema de gestió de la seguretat. Tenir en compte “l’efecte dominó” i la possible zona d’afectació.
Les limitacions confidencials van millorant, aj que les dades han de ser públiques i accessibles.
2.3. SEVESO III (2003) Es fa arran de nous accidents. Es va incorporar noves activitats de risc, com els abocaments tòxics de les mines.
Es van revisar els llindars de les substàncies tòxiques per fer-los més estrictes i es va enfortir la publicació pública de les dades.
 El nivell nuclear té una legislació apart, no estan en l’àmbit SEVESO, ni tampoc el cicle nuclear.
3. Estratègies d’emergència: Plans d’emergència interiors i exteriors   Plans d’emergència Interiors: estan elaborats per la pròpia industria i fan referència als accidents que afecten als materials, persones però nomes de dins l’empresa.
L’empresa ha de fer l’anàlisi quantitatiu del risc, identificar possibles accidents, vies d’actuació, responsables de dirigir el pla, que s’ha de fer i si el pla interior està coordinat amb el pla exterior. Comprovar el pla mitjançant simulacres.
Plans d’emergència exteriors: Plans d’accidents a on les conseqüències s’estenen més enllà de les instal·lacions de l’empresa responsable. Direcció general de protecció civil s’encarreguen d’elaborar aquets plans: o PlaseqCat: per Catalunya o Plaseqte: per Tarragona o Plaseqtor: vall de la Tordera Objectius p.e. exteriors: 1. Protecció més idònia en cada cas i establir les mesures 2. Detallar els recursos humans i materials per aplicar aquestes mesures 3. Aportar un esquema de coordinació de les actuacions Diferents zones: a. Zones d’intervenció: és la més propera a la zona on es produeix l’accident. Es destinen tots els recursos a aturar l’accident.
b. Zones d’alerta: només es fixen en població vulnerable.
c. Zones domino 3.1. Categories d’activació dels plans d’emergència de risc químic Accidents que suposin danys materials només a CATEGORIA 1 l'interior de la instal·lació industrial. En aquests, no hi ha danys a l'exterior de la instal·lació industrial S'activa el PEI (Pla d'Emergència Interior de la indústria) S'activa el Pla Exterior en estat d'alerta (s'informa l'organització) Accidents que suposin víctimes i danys materials a la instal·lació industrial. Les repercussions a l'exterior es CATEGORIA 2 limiten a danys lleus, o a efectes negatius al medi ambient en zones limitades.
S'activa el PEI S'activa el Pla Exterior en estat d'emergència Accidents que suposin víctimes, danys materials greus o alteracions serioses del medi ambient en zones extenses, a l'exterior de la instal·lació industrial S'activa el PEI S'activa el Pla Exterior en estat d'emergència CATEGORIA 3 4. El cas especial de transport de substàncies perilloses És un àmbit molt treballat en els últims anys:  Acord europeu sobre el transport de Mercaderies Perilloses per carretera: regula tot el que fa referència al vehicle que transporta el producte (recipients, cisternes, senyalització clara...)  Les empreses que es dediquen a aquesta activitat, han de tenir un conseller de seguretat, responsable que tot estigui en ordre.
 Regulació del transport per la xarxa viària. Ex: prohibir anar per carreteres locals i vies interurbanes.
5. Estratègies post-calamitat: l’assegurança del risc industrial Les assegurances de la pròpia industria. Actualment s’afavoreix més als afectats, per això interessa que les empreses tinguin assegurança. La UE 2004, fa una directiva sobre responsabilitat ambiental on s’obliga a subscriure una assegurança de responsabilitat per reparar els desperfectes ambientals.
Directiva transposada al 2007 a Espanya: ANEXO III Ley 26/2007, de 23 de octubre, de Responsabilidad Medioambiental 1. La explotación de instalaciones sujetas a una autorización de conformidad con la Ley 16/2002, de 1de julio, de Prevención y Control Integrados de la Contaminación. Esto incluye todas las actividades enumeradas en su anexo I. Igualmente incluye cualesquiera otras actividades y establecimientos sujetos al ámbito de aplicación del Real Decreto 1254/1999, de 16 de julio, por el que se aprueban medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas.
2. Las actividades de gestión de residuos, como la recogida, el transporte, la recuperación y la eliminación de residuos y de residuos peligrosos, así como la supervisión de tales actividades.
3. Todos los vertidos en aguas interiores superficiales sujetas a autorización.
4. Todos los vertidos en las aguas subterráneas sujetas a autorización.
5. Todos los vertidos en aguas interiores y mar territorial sujetos a autorización.
6. El vertido o la inyección de contaminantes en aguas superficiales o subterráneas sujetas a permiso, autorización o registro.
7. La captación y el represamiento de aguas sujetos a autorización.
8. La fabricación, utilización, almacenamiento, transformación, embotellado, liberación en el medioambiente y transporte in situ de: a. Las sustancias peligrosas.
b. Los preparados peligrosos.
c. Los productos fitosanitarios.
d. Los biocidas.
9. El transporte por carretera, por ferrocarril, por vías fluviales, marítimas o aéreas de mercancías peligrosas o contaminantes.
10. Toda utilización confinada, incluido el transporte, de microorganismos modificados genéticamente.
11. Toda liberación intencional en el medio ambiente, transporte y comercialización de organismos modificados genéticamente.
12. El traslado transfronterizo de residuos dentro, hacia o desde la Unión Europea sujeto a autorización o prohibido.
13. La gestión de los residuos de las industrias extractivas ...