BLOC 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Fonaments del Periodisme
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments del Periodisme FONAMENTS DEL PERIODISME BLOC DE CONTINGUT 2. PRINCIPIS DE TEORIA DEL PERIODISME 1. Principis d’efemerologia periodística El concepte “efemerologia” prové de efemèride: commemoració d’un fet notable. Per tant, efemerologia és l’estudi dels esdeveniments des de la perspectiva periodística, aquells que interessen en els mitjans de comunicació.
L’esdeveniment és la matèria prima del periodisme, l’objecte de la informació que, un cop tractat, ha de ser donat a conèixer al públic. Els mitjans construeixen la informació a partir dels esdeveniments. En definitiva, informar significa “donar formar”: tractar l’esdeveniment per convertir-lo en notícia, és a dir, el convertir en un text o en una peça audiovisual.
En la realitat és on trobem el conjunt d’esdeveniments que la societat té interès en conèixer. La feina dels mitjans de comunicació és d’informar a la societat sobre aquesta realitat i, alhora, converteixen els esdeveniments en notícia per a que siguin entesos pel públic.
La realitat o els fets que succeeixen però que no són tractats pels mitjans queden silenciats i no es converteixen en informació periodística. Per tant, existeixen dos tipus de realitat: la realitat en si i, un cop intervenen els mitjans, trobem la realitat segons els mitjans.
1 Fonaments del Periodisme Un fet que no ha estat informat existeix en la realitat malgrat que encara no hagi estat convertit en notícia. Els esdeveniments socials només existeixen en la mesura que els mitjans els elaboren. Els mitjans informatius són els llocs on les societat industrials produeixen la nostra realitat. Les persones només coneixem el món més enllà de la nostra “frontera directa” en la mesura que els mitjans ens informen: allò que coneixem més enllà de nosaltres és allò que ens proporcionen els mitjans.
Però no només hem de tenir present allò que ens diuen els mitjans, sinó també allò que NO ens diuen. Per aquest motiu és important la pluralitat de mitjans: permet que aquesta “realitat produïda” sigui més variada i complexa; podem conèixer diferents punts de vista.
2. Estructura i elements de l’esdeveniment d’interès periodístic “Tota variació comunicada de l’ecosistema per la qual els subjectes del mateix es poden sentir implicats” Miquel Rodrigo Miquel Rodrigo defineix l’esdeveniment periodístic a través de tres elements: ▪ Variació en el sistema: quan en un sistema (lloc) esdevé un fet anormal, és a dir, hi ha un canvi significatiu. E.g.: un cocodril en una pista d’aterratge d’un aeroport, o que un avió es trobi en mig d’una selva.
Aquesta variació es relaciona amb tres factors:  Temps: les variacions funcionen millor si són concentrades en el temps. És a dir, com més sobtat, curt en el temps, sigui un esdeveniment, més possibilitats tindrà de ser notícia i també més se’n parlarà.
 Espectacularitat: com més espectacular el fet, més possibilitat de ser notícia i millor.
2 Fonaments del Periodisme  Imprevisió: un fet com més imprevist sigui, més inesperat, millor funcionarà com a notícia. Això no vol dir que allò previst no sigui important (e.g.: un partit del FCB és quelcom previst i té una gran repercussió en els mitjans) ▪ Comunicabilitat de fet: si l’esdeveniment no entra en un circuit en el qual algú l’hagi presenciat o donat a conèixer, a efectes de la comunicació és com si no existís. En el moment que es coneix un fet és quan esdevé notícia, tot i que hagi succeït o no amb anterioritat.
Per altra banda, hi ha fets que són pensats i executats només amb la finalitat de convertir-se en esdeveniments periodístics: es pensa en que les imatges facin la volta al món. E.g.: manifestacions, atemptats, rodes de premsa...
 L’esdeveniment-notícia: el construeixen els mitjans per donar publicitat a un fet. Els mitjans necessiten notícies, és indispensable per a l’existència dels mitjans. Si no n’hi ha cal busca’l. E.g.: “La serp d’estiu” ▪ Implicació dels subjectes: Per a que una notícia sigui “vàlida, hi ha d’haver subjectes que s’hi sentint implicats d’alguna manera o altra. Trobem quatre tipus d’implicacions: o Implicació directa i personal: esdeveniments que afecten directament la vida quotidiana de l’individu. E.g.: pluges, tifons, la pujada del preu de la gasolina...
o Implicació directa i no personal: afecta directament de forma emotiva o ideològica. E.g.: que el Barça guanyi o Implicació indirecta: no afecta directament a l’individu perquè no passa “ara” o “aquí”. E.g.: conflictes bèl·lics d’un altre país o No implicació: indiferència vers la informació, allò que s’informa no ens afecta de cap manera.
Evidentment, la implicació serà diferent en cada esdeveniment i pot marcar la diferència tenir experiència directa del fet.
Però, QUI determina la implicació? Els mitjans de comunicació. La implicació la pressuposa el mitjà: considera que allò que sortirà com a notícia implicarà a algun receptor.
Cada mitjà jutja cada esdeveniment en funció de la implicació que creu que tindrà i en això hi intervenen diversos factors:  Proximitat geogràfica o psicològica  Quanta gent resultarà/es sentirà implicada  Les possibles conseqüències/repercussions  Les característiques del mitjà  La complexitat dels fets 3 Fonaments del Periodisme La tria dels mitjans: els mitjans determinen els temes que els ciutadans consideren importants. Això s’anomena agenda setting, és a dir, la construcció del temari informatiu. Trobem: o Temari intrapersonal: allò que cada individu considera temes importants.
o Temari interpersonal: els temes dels quals cada individu parla sovint amb els altres.
o Tema comunitari: allò que les persones pensen que els altres consideren important.
 En referència a això, hem de tenir present que els mitjans no ens diuen QUÈ hem de pensar, sinó SOBRE QUÈ hem de pensar. El que simplement fan és establir l’agenda temàtica que interessarà al públic.
Resumint...
Perquè l’esdeveniment arribi a ser notícia s’ha de produir alguna variació en el sistema que posteriorment serà comunicada i que finalment genera alguna implicació en el receptor: algú s’hi ha de sentir implicat. Si no interessés al receptor, no esdevindria notícia.
3. Criteris i regles per a la selecció, valoració i jerarquització de notícies Hi ha molts investigadors sobre el tema però no hi ha unes normes precises per saber què és notícia i què no: depèn del context i de cada mitjà. A més, hi ha tries successives: els redactors filtren temes que alhora els caps també filtren i així successivament fins arribar als directors. La tria també està molt condicionada per la sensibilitat periodística innata de cada periodista i també per la seva experiència i pràctica professional.
 Quatre característiques:  Són compartides per diferents mitjans: les notícies que comparteixen els mitjans acostumen a ser les mateixes. Una altra cosa és l’enfocament que se li doni, sobretot això es veu reflectit en política.
 Els periodistes consideren que les fonts no les coneixen. Un entrevistat o una persona que efectua una roda de premsa no sabrà quin és el titular, tot i que això no és del 100% vertader ja que hi ha persones que saben què dir per a que sigui notícia.
 La legitimitat d’aquest criteri es troba en l’audiència. Es legitimen en els desitjos i expectatives de l’audiència.
4 Fonaments del Periodisme  Els mitjans no fan explícits els criteris: s’ho callen però ho apliquen.
 Per a que un esdeveniment esdevingui notícia, segons J.M. Casasús, ha de contenir aquestes quatre característiques: ▪ NOVETAT o Canvis en el sistema/estat de coses: dimissió, accident...
o Coses recents fetes: efectes d’una catàstrofe (aiguats, terratrèmol...) o Coses recent proposades: declaracions, projectes de llei, normes...
o Predomina en esdeveniments fortuïts ▪ GENERICITAT Fa referència al grau d’interès comú per a una majoria de persones. És a dir, si allò interessa a molta gent, més noticiós serà. També és proporcional al nombre d’individus afectats per un fet. Te relació, per tant, amb les necessitats d’informació: subjectives (allò que la gent vol saber) o objectives (allò que la gent necessita saber perquè afecta de manera directa la seva vida → implicació del subjecte).
▪ EXCEPCIONALITAT Alteració d’una cosa respecte la condició general de les altres de la seva mena. Notícia és allò que trenca amb la norma, desviació del curs habitual dels esdeveniments. També pot ser una transformació anormal de la matèria o dels comportaments. És a dir, pot referir-se a esdeveniments però també a comportaments.
Els mitjans es fixen en allò que s’aparta de la norma: perquè està per “sobre” (famosos) o perquè es desvia/la trenca (e.g.: accidents).
La naturalesa de l’alteració pot ser: o Subjectiva: té a veure amb el subjecte.
o Objectiva: quan es trenquen normes, regles, accions...
Per altra banda, el sentit de l’alteració pot ser: o Positiu: superació beneficiosos, heroisme.
o Negatiu: ocasiona perjudicis o estralls. Funciona molt millor perquè impacta més sobre el receptor que allò positiu.
5 Fonaments del Periodisme ▪ TEMPESTIVITAT Informació que arriba en un moment oportú. Notícies d’última hora (com més recent, més tempestiu), per tant, es relaciona amb la immediatesa: les emissions en directe tenen la màxima tempestivitat.
Què més és tempestiu? o Desconeixement: allò que no es coneixia surt a la llum. És el moment que se sap (relació amb la comunicabilitat) que es torna tempestiu.
o Efemèride: commemoració d’un fet (e.g.: aniversai de l’afusellament de Companys).
o Context informatiu: en un context determinat hi ha temes que es posen “de moda” i esdevenen notícia. És a dir, en un context determinat una cosa pot interessar i, en un altre, no. (e.g.: entrevista a una família síria perquè ara la crisi dels refugiats és un tema molt important)  Existeixen altres llistes de regles, temes, i elements característics que determinen la “noticiabilitat”.
 Regles de selecció segons Johan Galtung & Mari Holmboe Ruge (1965) → The Structure of Foreign News. The Presentation of the Congo, Cuba, and Cyprus Crises in Four Norwegian Newspapers Galtung i Ruge estableixen una sèrie de factors que determinen la selecció de notícies mitjançant la “metàfora de la ràdio”:  ▪ Mirar apunts lectures 7 i 8 FREQÜÈNCIA Els mitjans treballen com els aparells de ràdio: tenen un “rang”. Si la notícia entra en aquest “rang”, es difondrà. Per tant, té relació amb el temps i l’espai.
▪ LLINDAR D’INTENSITAT Hi ha determinades notícies que si no tenen suficient intensitat els mitjans els ignoren. Es pot entendre des de diferents punts de vista, però la qüestió és que tingui “canya”. Moltes vegades va vinculat a la proximitat i és mòbil. E.g.: accidents amb víctimes mortals ▪ NO AMBIGÜITAT Els mitjans es fixen en notícies clares i fàcils d’explicar, que no presenten explicacions complexes.
6 Fonaments del Periodisme Tot i això, hi ha fets molt importants que alhora són complexos d’explicar però que s’han de transmetre al públic ja que els pot afectar. La feina del periodista és intentar explicar-ho de manera més o menys senzilla per a que tothom pugui comprendre-ho. E.g.: la prima de riesgo ▪ SIGNIFICATIVTIAT Allò que importa a la gent. Els mitjans paren atenció en allò que culturalment és significatiu per l’audiència i tendeixen a obviar allò que no interessa, no significatiu per la seva audiència.
▪ CONSONÀNCIA Els mitjans es fixen en allò que s’adequa a les expectatives de l’audiència.
▪ IMPREVISIBILITAT També es fixen en allò imprevisible i inesperat i que pot cridar l’atenció del públic: accidents, catàstrofes naturals, morts de joves sobtades...
▪ CONTINUÏTAT Quan hi ha un tema que dóna joc, els mitjans s’hi enganxen i no el deixen passar. Intenten allargar el fil de la informació en aquelles notícies mínimament “grosses”.
▪ COMPOSICIÓ Hi ha d’haver continguts de tot tipus de temes (seccions → nacional, internacional, cultura, esports...): hi ha d’haver un equilibri i una diversitat per adaptar-se als interessos de totes les persones.
▪ VALORS SOCIO-CULTURALS o Nacions d’élite: països més importants.
o Persones d’élite: persones conegudes (polítics, aristòcrates, famosos...).
o Accions personals/individuals: són més fàcils d’explicar les accions individuals, sobretot en cultures occidentals.
o Negativitat: notícies “negatives” (relació amb excepcionalitat): accidents, catàstrofes...
Aquests factors actuen en base a:  Agregació: com més factors d’aquests en un fet, més notícia esdevindrà.
 Complementarietat: a vegades un factor fort en compensa un de feble.
 Exclusió: si no es dóna cap factor, no hi ha notícia.
7 Fonaments del Periodisme  The Missouri Group → What news is...
 Bockelmann, Franz → En què fixen l'atenció els mitjans (10) o Referència a allò personal, privat i íntim...
o Símptomes d’èxit i prestigi o Novetat, modernitat o Símptomes de l’exercici del poder o Distinció normalitat i anormalitat / acord i discrepància o Violència, agressivitat, dolor...
o Formes de competició o Increment de la propietat. Enriquiment individual o Crisi i símptomes de crisi o Observació d’allò extraordinari, singular i exòtic  Armentia J.I. & Caminos, J.M. → Múltiples criteris de valoració (16) 8 ...