TEMA 1. ELS ANTECEDENTS CINEMATOGRÀFICS (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Història del Cinema I
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 26/07/2014
Descargas 10
Subido por

Descripción

Prof: Núria Bou

Vista previa del texto

TEMA 1. ELS ANTECEDENTS DEL CINEMA I LA SEVA CREACIÓ Trobem els antecedents del cinema en el Kinetoscopi (1891) de Thomas Alva Edison, que projectaven imatges en moviment, i fins i tot al 1820 quan ja s'havia inventat la fotografia. Aquests, però, no són els inicis del cinema, perquè en primer lloc la fotografia no era en moviment, i en segon lloc l'invent d'Edison fou pensat per visualitzar imatges de manera individual, no col·lectiva.
El 28 de desembre de 1895 va ser la primera projecció pública dels germans Lumiere, on van projectar en una pantalla gran unes 4 o 5 pel·lícules i van convidar a gent a parlar sobre elles. Aquest fet, projectar-les a una pantalla i que diverses persones a la vegada pugessin veure-la, marca l'inici del cinema.
Les pel·lícules que van projectar duraven 52 segons sense acompanyament musical. Entre elles hi havien: 1. Arribada del tren 2. Sortida dels obrers 3. L'esmorzar del bebè En un principi els Lumiere va justificar la seva creació argumentant una necessitat experimental, doncs volien representar la realitat. En un primer moment, veiem que es plans són fixes. L'únic moviment prové de les persones, i aquestes són, aparentment, casuals. Persones normals enregistrades per casualitat. Ara bé, hi ha alguns indicis que ens porten a pensar més aviat el contrari.
Per exemple, veiem com en La sortida dels obrers hi ha una línia que divideix perfectament l'enquadrament. A més, a la dreta (fosca) hi ha molta profunditat de camp mentre que a l'esquerra, més clara, no n'hi ha cap. Això ens indica que la càmera no està col·locada a l'atzar, com també ens ho indica la línia diagonal de l'arribada del tren. Aquest és, doncs, l'inici del cinema: la voluntat d’expressar i explicar.
Les primeres evolucions Aquestes projeccions no sols marquen l'inici del cinema, també van ajudar a que aquest evolucionés.
Quan en George Mèlies va veure L'esmorzar del bebè va quedar fascinat pel vent que s'observava darrere la família. Això el va fer adonar-se'n que el cinema podia representar elements invisibles, que ens podia atorgar més que la simple imatge.
Posteriorment, per exemple, trobem la Pelea de Bolas de Nieve. Aquesta projecció, que no va estar inclosa en la del 28/12, ens porta a una nova situació cinematogràfica. Aquesta representació ja no intenta ser casual i clarament és forçada, poètica. El cinema ja ha avançat.
Però encara li quedava molt per avançar, i cal dir que ho va fer ràpidament.
La primera història narrativa (o ficcionada) va néixer amb el Regador Regat. Aquesta petita pel·lícula ja va estar lleugerament guionitzada i planificada, ja no era una representació de la realitat (o l'excusa).
Tot aquest cinema és coneix amb el nom de Cinema Primitiu, i la seva representació, MRP (Mode de Representació Primitiu), i té les següents característiques: -La primera, la no-coneixença del fora de camp. Quan els actors surten de pla hi tornen ràpidament, ja que els germans Lumiere no eren conscients de poder jugar amb aquest efecte.
-El final. És un final forçat, gairebé sempre acabat amb un càstig o un final grans artificis.
-La càmera fixa, el pla general (provoca un distanciament dels actors, que es converteixen en un quadre vivent) -La continuïtat, l’única escena, la llum natural (sense focus, no intencionada).
-El caràcter centrífug de la imatge -El teló de fons pintat -L’autarquia del pla -Comentarista diferent per a cada projecció, que sol ambientar les pel·lícules depenent d'on es projecten Després d'aquesta pel·lícula van venir tres de seguides (1885, 1887, 1900) que, tot i presentar lleugeres variacions, presentaven la mateixa situació i argument.
Georges Méliès El cineasta més conegut d'aquesta època segona del cinema és Georges Méliès, que pintava fotograma a fotograma el fons de les seves pel·lícules. Aquest, com hem dit abans, va quedar fascinat amb allò que no es podia veure del cinema, i va acabar creant unes obres fantasioses i poc realistes, el precedent de la ciència-ficció actual. Gran part d'aquestes obres contenien efectes especials creats per ell mateix i que després van ser copiats per altres directors de l'època. A la vegada també va crear per si sol tots els decorats (que a més tenien profunditat) i vestits que va fer a les seves obres.
A part del treball més tècnic, veiem també com en les obres de Méliès ja no hi ha una única escena, sinó una certa progressió. A més, hi ha un treball amb actors previ, una col·locació, i una narració o argument.
Així, doncs, veiem com el cinema va evolucionar, com ja, ara sí definitivament, no representava ni de bon tros la realitat, sinó que cercava la representació de la fantasia i la ficció construïda en base als decorats.
Tot i l’existència d'aquesta avenços, el cinema de Méliès encara és cinema primitiu i en té característiques pròpies, com ara el cosit d'escenes (com un conte de nens, sense continuïtat) o la presència necessària d'un narrador, que es col·locava al costat de les projeccions de cinema i ambientava l'obra en cada cas.
Comparació amb els germans Lumiere.
LUMIER -> Centrífuga i profunditat de camp MÉLIÈS -> Centrípeta i més moviment.
...