TEMES 8 i 9 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Empresa y Tecnología - 2º curso
Asignatura Economia Espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 21/11/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: Les comunitats autònomes i el seu finançament.
8.1 La Hisenda de les comunitats autònomes. Règim comú i règim foral.
Les comunitats autònomes gestionen en conjunt una tercera part de la despesa pública. El finançament per l’exercici de les competències transferides. El finançament de les comunitats es revisa cada 5 anys i hi ha el consell de polítiques fiscals i financeres. Es un consell on estan representades totes les comunicats i també l’estat, ara be, el pais basc i navarra tenen un sistema de finançament singular, de manera que gestionen i recapten tots els impostos. Recapten el 100% i fan la despesa del 100%(Règim foral). Paguen una quantitat a l’estat anualment per serveis generals. La resta de comunitats, tenen el règim comú. El model actual prové del 2009; aquest model determina les necessitats globals de finançament, és a dir, la quantitat que li correspon a cada comunitat. Es determina en base a dos blocs d’activitats: Bloc1(ESTAT DEL BENESTAR): Sanitat, educació i serveis socials. Bloc2: Serveis generals, obres públiques, agricultura, habitatge i política econòmica en general.
Bloc 1. Estat del benestar  Es te en compte la població. Però no una poblacio ponderada, sino, s’agafa per edats per coneixemer les necessitats de cada lloc.
8.2 Les balances fiscals Serveixen per veure la redistribució territorial de la renda. Es calcula veien si una comunitat te superàvit o dèficit, es a dir, si en relació el que recapta te més diners tindra superàvit, si en relació el que recapta te menys diners, te dèficit.
PEr càlcular les balances fiscals hi han diferents mètodes: 1. Flux monetari 2. Flux de benefici Sempre s”ha de tenir en compte la neutralitzacióde les balances fiscals.
1. Flux monetari: Intenta mesurar l”impacte econòmic de la redistribució i es te en compte tots els diners que reb aquesta comunitat.
2. Flux de benefici --> intenta mesurar a qui beneficia la redistribució de la renda.
La diferència és: Flux monetari es mira tot el que es recapta i tot el que reb i en canvi, el de benefici es te en compte els benefici.
El tercer element que hem de tenir molt en compte és la neutralització(o no). Això vol dir que si hi ha superàvit i dèficit el saldo resultant ha de ser 0. Perque no dona 0 en molts casos? Perquè no va neutralitzar. Vol dir, si l”estat s”endeuta, aquest dèficit fiscal no es te en compte. Si es te en compte, els dèficits s”augmenten.
TEMA 9: DINÀMICA DEMGRÀFICA I MOVIMENTS MIGRATORIS.
9.1 Transició demogràfica a Espanya. Característiques principals Les característiques de la població espanyola actual son conseqüència de tres elements: 1. Natalitat 2. Mortalitat 3. Moviments migratoris Tot això determinen la dimensió quantitativa dels recursos humans de la economia espanyola. La característica demogràgica més contundent de la segona mitat del segle XX, ha estat la reducció de la natalitat. En concret, a partit de la dècada del 70 es va passar del baby boom a la manca de naixements. Va ser un canvi molt brusc perquè espanya va passar de ser el païs amb més natalitat juntament amb Irlanda, al païs amb menys natalitat juntament amb Italia.
Es va produir això per canvis socials, culturals i per la integració de la dona al mercat de treball. La taxa de natalitat actual es de 1,4 fills per dona. Aquest canvi amb l ataxa de natalutat, sumat a l”augment de l”esperança de vida, han provocat canvis importants a l”estructura d”edats de la població i un envelliment progressiu.
Actualment l”esperança es: H:80 anys, D: 85 anys.
La població actual és de 46 milions de persones(2012), de 0-19 anys 20%, 20-59 59% i de més de 60 anys 21%.
També es important la desigual distribució de creixement de les diferents regions. Hi han saldos molt negatius a tot el que es la part nord- oest d”espanya. En canvi, tota la zona mediterrània i Madrid, es on hi han hagut els creixements de població més importants.
9.2 Moviments migratoris Es el tercer efecte que actua sobre l”estructura demogràfica. Per una banda, tenim les migracions interiors que havien pràcticament desaparegut, però des de fa uns anys han tornat i amb bastanta importancia. Juntament amb això, hi han les corrents migratories exteriors de manera que Espanya ha passat a ser un païs emisor de fluxes migratoris a receptor d”importants corrents migratories.
Aquest canvi de tendència es conseqüència de dos factors: 1. Els efectes de lliure circulació de persones a l”UE i també influeix el fet de que Espanya es coneix com a lloc residencial sobretot per a jubilats.
2. Pressió immigratoria de determintats territoris com marroc, àfrica Subsahariana o l”Amèrica Llatina.
Tot això ha donat com a resultat un procés de creixement important d”immigració nove al llarg dels últims anys. Gent entre 16 i 45 anys d”origen extra comunitari, per tant de persones que busquen la millora del seu nivell de vida. D”aquesta manera la població estrangera a Espanya s”ha multiplicat per 4 a la darrera dècada; s”ha convertit en un dels països de la UE amb més població d”origen estranger, aproximadament el 14% de la població(7 milions). Supera països com Alemnya, Frnça o el Regne Unit.
Aquesta població s”ha concentrat sobretot a l”àrea mediterrània.
Aquest fenòmen s”ha anat frenan i fins i tot hi ha hagut el retorn d”aquesta població als països d”origen.
9.3 Capital Humà A part dels aspectes quantitatius de la població, l”altre qüestió per entendre la dotació de recursos humans, ve donada pels canvis en l”educació i en la especialització laboral. El capital humà es fonamental pel creixement d”una economia. La primera manera de valorar el capital humà, es veure la població major de 25 anys amb estudis superiors(Universitat o equivalent). Espanya en aquests moments seria el 45% de la població. La mitja de la UE es de 67%. El païs d”europa que té uns millors números es Alemanya amb 84%.
...