Conferència 4: Gana (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 40
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 La gana és un sistema motivacional primari homeostàtica, regulada per 3 sistemes interconnectats: COMPLEXITAT I ANTIGUITAT +  Regulació homeostàtica: arregla desequilibris fisicoquímics  Regulació afectiva: les qualitats sensorials dels aliments modifiquen els nostres patrons alimentaris, (els nostres comportaments).
 Regulació cognitiu-social: aprenentatge.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Estructuració de mecanismes motivacionals per nivells interconnectats, d’aparició filogenètica successiva. En general, els sistemes més complexos i moderns regulen els més antics.
Però a vegades, aquests sistemes competeixen: un dels sistemes activa i l’altre inhibeix a la vegada  conflicte motivacional: quin acabarà imposant-se? METABOLISME:   FASES ABSORTIVA: ingerim, procés digestiu.
o La energia (glucosa) que no es gasta en el cervell, gràcies a la insulina queda emmagatzemada.
o Àcids grassos: emmagatzemats al teixit adipós.
o Aminoàcids: formaran els músculs; en cas d’excés, aniran al teixit adipós.
FASE DE DEJUNI: utilitzem l’energia emmagatzemada per realitzar activitats.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 o Glucosa i triglicèrids (àcids grassos)  molècules energètiques que utilitzarem. Modularan el nostre comportament alimentari.
Alguna estructura en el nostre cos ha de captar els desequilibris i enviar la informació al cervell, el qual ens fa actuar (ingerir aliment).
HIPOTÀLEM LATERAL:   Estimulació: continua ingesta fins la sacietat.
Lesió: anorèxia experimental  no s’activa cerca d’aliment.
HIPOTÀLEM VENTROMEDIAL:   Estimulació: sacietat.
Lesió: hiperfàgia experimental (obesitat) Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Per tant, l’hipotàlem:   És una estructura clau en: o La detecció de desequilibris en el balanç de nutrients.
o La activació de conductes correctores del desequilibri.
Exerceix un doble control en la ingesta: o Excitador.
o Inhibidor.
El cervell utilitza senyals per indicar que hem de buscar menjar. Ens permet mantenir el balanç nutricional. Hi ha 2 tipus: 1. GLUCOSA  regulació de la ingesta a CURT TERMINI.
Teoria glucoestàtica: tractem de mantenir nivells estables de glucosa en la sang.
1. ACTIVADORS - MECANISMES GLUCOESTÀTICS.
 Injecció d’insulina provoca gana.
 Reducció de glucosa activa les neurones fetgecervell.
 Inici de la ingesta va precedit de reduccions en glucosa plasmàtica.
 Antagonistes de la glucosa augmenten la ingesta.
2. INHIBIDORS: REGULACIÓ DE LA SACIETAT:  Intervenció de sensors químics i baroreceptors: o Ampli camp receptiu: de la llengua fins l’intestí prim. La llengua detecta la concentració de glucosa i envia senyal Extret d’apunts de MOTEMO: per inhibir.
Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 o El mal funcionament d’aquest sensors és una de les causes de la obesitat.
2. ÀCIDS GRASSOS  regulació de la ingesta a LLARG TERMINI.
 INDICIS CONDUCTUALS:  Quan un individu menja forçadament  redueix la ingesta en dies posteriors, fins compensar el seu pes.
 Quan un individu dejuna  augmenta la ingesta en dies posteriors, fins compensar el seu pes.
 A mesura que passa el temps, Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
tenim tendència a guanyar pes.
 INDICIS FISIOLÒGICS:  Les cèl·lules adiposes alliberen leptina  hormona inhibidora de la gana.
 L’estomac buit allibera grelina  hormona inductora de la gana.
TEORIA DEL PUNT D’AJUST:  Existeix un mecanisme que manté constant el nivell de grassa corporal.
 Existeix una gran variabilitat individual en el punt d’ajust.
 Les dietes dràstiques fracassen, al genera efecte rebot.
 El punt d’ajust: o Ve determinat genèticament i per les dietes alimentàries dels primers anys de vida.
o Es pot modificar, encara que és difícil, si canvies el teu estil de vida durant molt temps.
No experimentem gana, sinó ganes:   València afectiva i ingesta: existeix una relació de proporcionalitat entre el que ens ve de gust i el que té un bon sabor  menjarem més menjar apetitós que no apetitós. Les conductes alimentaries estan regulades per la valencià afectiva.
Desequilibri homeostàtic i valència afectiva: els desequilibris homeostàtics modifiquen la valència afectiva dels estímuls.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 EXPERIMENT: Els subjectes han de beure aigua amb sucre.
o GRUP A: saturats amb mel  no els vé de gust, prefereixen menys sucre.
o GRUP B: no saturats amb mel  els agrada més que al grup A, prefereixen més sucre.
Els desequilibris homeostàtics influeixen en la conducta modificant les qualitats afectives (hedòniques) dels estímuls  POSTULAT DE LES Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
TEORIES HEDÒNIQUES.
Això també afecta a l’hora de realitzar la compra  compraràs més si tens més gana.
EXPERIMENT DE YOUNG: Agafa un grup de rates que només se les havia privat de proteïnes i les introdueix dos menjadores amb:   Proteïna.
Aigua + sacarina (molt bon gust)  la majoria tria aquest, i algunes van arribar a morir per desequilibri homeostàtic.
La rata preferiex el sabor agradable no nutritiu (edulcorant) a un nutrient essencial (proteïna)  qualitats organolèptiques regulen la ingesta.
EXPERIMENT DE LE MAGNEN: Posa a les rates una menjadora per a que mengin fins que estan plenes  se’ls treu la menjadora i se’ls torna a posar però afegint-li una espècie (sabor diferent)  tot i estar satisfetes, tornen a menjar.
Una rata satisfeta torna a menjar si se li modifica el sabor (l’aliment conserva les seves propietats nutricionals intactes)  sacietat específica sensorial regula la ingesta.
SACIETAT ESPECÍFICA SENSORIAL: Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4.
Sanz, Toni (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Tenim ganes especifiques: ens saciem d’uns nutrients però d’altres no.
Ens passa a les espècies omnívores, no sintetitzem una part significativa de les molècules imprescindible per la vida  necessitem un ampli rang d’aliments per fer les nostres funcions.
Comportament orientat a l’obtenció d’un espectre de nutrients molt variat:        Sensors selectius de propietats nutricionals.
Potent resposta afectiva a qualitats organolèptiques.
L’exposició primerenca de sabors augmenta l’espectre d’elecció d’aliments  fenomen de preferència per mera exposició (no fa falta menjar un plat sencer, només tastar-lo).
Les dietes basades en pocs aliments fracassen.
HÀBITS SOCIALS: els patrons culturals indueixen cicles de gana-ingesta.
Ex: 5 menjars al dia.
MENJAR SOCIAL: la ingesta en companyia és superior a la ingesta individual.
APRENENTATGE SOCIAL: regulació d’aliments facilitats i limitats en cada cultura.
1. Constitució d’institucions reguladores: determinen quan, amb qui, que i com es menja.
2. Instauració de incentiu social (premis i càstigs).
3. Internalització de pautes morals.
Modifiquen conducta alimentària: La norma social i l’autoconcepte regulen la ingesta: Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4.
Sanz, Toni (2016).
EXPERIMENT: Als subjectes se lis presenta una escala de morfotipus femenins i se’ls pregunta “Com haurien de ser per ser atractives?”:   Dones: primes.
Homes: una mica grasses.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Als subjectes se lis presenta una escala de morfotipus masculins i se’ls pregunta “Com haurien de ser per ser atractius?”:   Dones: corpulents Homes: molt corpulents.
DISCRÈPANCIA:   Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Positiva (homes)  vigorèxia. Per cada 7 homes que pateixen vigorèxia, una dona la pateix.
Negativa (dones)  anorèxia. Per cada 7 dones que pateixen anorèxia, un home la pateix.
La norma social subjectiva es construeix per tècniques de modelatge (mitjans de comunicació).
Estudis demostren que la mortalitat és menor amb un nivell de pes mitjà, però les dones més satisfetes amb el seu pes són les que presenten una primor lleu (tot i que la mortalitat és més elevada)  hem de canviar la norma social objectiva: en els últims anys les models de talles grans comencen a agafar importància.
La ingesta està fortament regulada per les qualitats afectives del sabor dels aliments entre les persones obeses  els obesos són sibarites.
Responen més intensament als sabors, trien sabor agradable (ex: xocolata) front desagradable (ex: bròquil).
ESTIL D’ALIMENTACIÓ OBÈS:       Alta velocitat d’ingesta.
Poc masticat del menjar.
Pocs menjars i molt abundants.
Mossegades grans i freqüents.
Elecció d’aliments hipercalòrics.
Freqüent “picoteo” entre menjars.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Els components del estil d’alimentació obès són factors de risc independents per la obesitat  no fa falta que es compleixin tots, cadascun d’ells de manera independentment ja són factors de risc.
En alguns entorn culturals no s’ha pogut demostrar consistentment la existència d’un “estil d’alimentació obès”.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 TEORIA DE LA EXTERNALITAT DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA: Els obesos presenten problemes de percepció visceral: no discriminen bé entre estats de buit i omplert gàstric.
La conducta dels obesos està dèbilment controlada per factors endògens:   Sensació de gana.
Sensacions de sacietat.
Sinó que està fortament controlada per factors exògens:     Hàbits horaris.
Aparença dels aliments.
Olor dels aliments.
Sabor dels aliments  els obesos pateixen una hipofunció en els receptors de sabor gras.
TEORIA DE LA CONTENCIÓ: Hi ha persones que tenen el rang d’indiferència molt gran: a) Necessiten dejunar molt per sentirse amb gana b) Necessiten menjar molt per sentirse plenes  obesos.
MENJADORS CONTINGUTS: es posen límits autoimposats abans d’arribar a la sacietat.
    85% dels menjadors continguts són obesos.
La contenció implica una gran atenció i persistència.
Quan es superar el límit de la dieta, la persona menja fins la sacietat.
La preocupació persistent pel pes és un factor de risc d’obesitat.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 CONFLICTE MOTIVACIONAL:     Els obesos són sibarites: la ingesta depèn més de les qualitats organolèptiques  els obesos prefereixen les dietes hipercalòriques  mecanismes afectius activen ingesta.
CONFLICTE MOTIVACIONAL Els obesos són menjadors continguts  mecanismes cognitius inhibeixen ingesta.
La motivació per aprimar-se, paradoxalment, augmenta el desig de menjar.
Qualsevol distracció fa decaure el compliment de la dieta autoimposada.
DIETA FRACASA Mecanismes afectius guanyen a cognitius.
Extret d’apunts de MOTEMO: Conferència 4. Sanz, Toni (2016).
...