Acompayament educatiu (2013)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Educación Social - 2º curso
Asignatura Salut mental
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 20/09/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Breve descripción sobre “ACOMPANYAMENT EDUCATIU DE PERSONES AMB MALALTIA MENTAL”

Vista previa del texto

“ACOMPANYAMENT EDUCATIU DE PERSONES AMB MALALTIA MENTAL” 1) RESUM DE L’ARTICLE L’article d’Assumpció Pié i Xavier Álvarez entorn l’acompanyament educatiu de persones amb una malaltia mental explica la tasca de l'educador en l'acompanyament d'aquest a persones amb discapacitat. L'article recalca la importància d'enfrontar-se a les etiquetes i els estigmes, ja que és una marca negativa, com cita Goffman al principi del text, on esmenta que la imposició d'etiquetes té com a conseqüència una mirada amb un prejudici fruit d'aquesta. Aquesta cita resumeix doncs la importància dels estigmes en aquest acompanyament i en la societat en general, ja que ens priven de conèixer les característiques d'algú i generalitzant.
L'acompanyament a persones amb discapacitat exigeix doncs un reconeixement sobre les capacitats i possibilitats del pacient o usuari, eliminant qualsevol tipus de prejudici, i que esdevingui així una relació d'ajuda, potenciant sobretot l'autoestima i la creença de possibilitats en un mateix, independentment de la discapacitat que es tingui.
Cal aclarir que els autors recalquen que l'educador a d'actuar des de l'empatia, amb una relació interpersonal, on la creació de situacions compromeses siguin generadores d'aprenentatge i l'usuari sigui capaç de viure el dia dia amb normalitat, ajudant al subjecte q viure amb la patologia, sempre amb l'objectiu de la inclusió social, ja que en moltes ocasions, fruit de la desconeixença personal de la malaltia o l'incapacitat d'adaptar-se a la societat, tasca que ha de desenvolupar amb la guia d'un educador.
2) ANÀLISI D'IDEES O ASPECTES CLAU -Etiquetes: un dels conceptes que es ressalten al llarg de l'article, és la importància de les etiquetes, entenent etiquetes com aquell conjunt de prejudicis o estigmes que en molts casos, incloent-hi aquest, esdevé una marca negativa que suposa l'inici de rebuig i priven de conèixer la persona.
En l'article, les relacionen entorn les etiquetes que es posen a la gent amb discapacitat i que molts cops impedeix conèixer aquesta més enllà de la seva malaltia.
-Acompanyament: l'acompanyament és una manera d'entendre la relació social i educativa entre l'educador i el pacient o usuari, amb l'objectiu de que la persona amb una discapacitat mental pugui créixer, desenvolupar-se i inserir-se en la societat com a individu, sense importar la seva diversitat funcional.
-Eliminar tabús socials i professionals: l'acompanyament ha d'estar basat a partir, com es cita en el text, “d'una pàgina en blanc entre el diagnòstic i la persona, per tal que aquesta última pugui escriure la seva pròpia trajectòria vital”. És a dir, l'educador a d'actuar a partir de més absoluta absència de prejudicis o tabús.
-Relació d'ajuda: com cita l'article, “és una acollida basada en l'orientació i la identificació de necessitats, l'explotació basada en la confrontació i la reformulació de les pròpies dificultats i la reformulació de les pròpies dificultats i la terminació basada en l'aclariment d'expectatives i la incorporació social”.
-Autoestima: esdevé la peça clau en l'evolució del pacient. Moltes vegades la manca d'aquesta, amb el recolzament negatiu de la incomprensió de la malaltia, esdevenen factors de rebuig. Per tant, una de les tasques de l'educador és el potenciament d'aquesta, mostrant a l'usuari la capacitat i possibilitats que té.
-Relació interpersonal: l'educador a de ser capaç de ensenyar a l'usuari a potenciar els recursos personals, tècniques de mediació i la facilitació de recursos comunitaris. Una de les bases d'aquesta relació és el fet de la voluntarietat del pacient, i de la fixació de la data de finalització de l'acompanyament. En aquesta relació l'educador intentarà que l'usuari aprengui a conviure amb la malaltia, l'entengui, l'accepti i no la vegi com un inconvenient en quan a les relacions socials, sempre des de l'empatia i la comprensió.
3) RELACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L'ARTICLE AMB EL TEMARI EXPLICAT En relació a l'article, el temari que hem estudiat fins ara és el tipus de discapacitats mentals i les seves característiques i quins professionals hi actuen, aprofundint en la figura de l'educador amb aquest col·lectiu, així com el conjunt de recursos que usa que ajudar a les persones amb alguna discapacitat.
Tenint en compte el tema de l'acompanyament, entenen aquest com un dels recursos esmentats anteriorment, hi trobem una estreta relació amb el conjunt de tasques que ha de realitzar l'educador envers les persones amb discapacitats, així com la manera que ha d'actuar amb ells.
4) CONCLUSIONS La tasca de l'educador d'acompanyament educatiu de persones amb malaltia mental té l'objectiu principal de crear autonomia en les persones amb una discapacitat, amb la finalitat de d'incorporar-se a la comunitat i a la societat, millorant la seva relació amb la pròpia malaltia.
Així doncs, la tasca de l'educador és la de crear en el jove la suficient autonomia, i en relació autoestima, com per entendre la seva malaltia i no veure-la com una trava per relacionar-se amb la resta de la gent. Tanmateix l'educador a d'intentar preparar l'usuari per quan s'acabi el tractament i el jove pugui valer-se per si sol.
Per tant, l'educador, mitjançant els recursos anteriorment esmentats, com mostrar les habilitats i actituds del jove, ensenyant-li les capacitats que té el jove.
L'acompanyament a de ser el camí cap a la llibertat de l'usuari amb una malaltia mental, amb autonomia, integrat totalment en la societat que l'envolta.
5) INTERÈS EN L'ÀMBIT DE SALUT MENTAL En relació a l'àmbit de la salut mental, i més concretament a l'acompanyament educatiu de persones amb una malaltia mental, penso que és un àmbit molt interessant com a futur educador social, on la tasca de l'educador és indispensable perquè les persones amb una malaltia mental adopti una total autonomia.
Les persones amb malalties mentals són un col·lectiu que una gran part de la població veuen com a incapacitats, que no poden fer res perquè no són normals i aquesta afirmació és del tot equivocada. Amb un acompanyament adequat, com hem observat en l'article, una persona amb alguna malaltia mental és capaç d'obtenir l'autonomia necessària per valer-se a sí mateix.
Així doncs, i amb l'assessorament terapèutic necessària per a tractar correctament l'usuari, crec que és un àmbit on m'agradaria treballar-hi, ja que, tot i lògicament no ser una tasca laboral concretament, tinc amics amb alguna malaltia mental, i d'alguna manera ja he contribuït en el seu acompanyament, d'una basant més social i des de la figura de l'educador, podria fer-ho del basant educatiu.
...