Classe 3/12 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/12/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tecnologies de la Informació i la Comunicació Clàudia Ramos 03/12/2014 R. Hoggart, The Uses of Literacy (1958) - Canvis en la cultura de classe des de la dècada dels anys 20 fins a finals dels 50 Influència de la cultura de masses sobre la cultura popular Identitat del grup com a resposta al món d’ells (burgesia, classe dominant) La cultura de la classe obrera es divideix entre el món d’ells i nosaltres. La política forma part del món d’ells i els nostres problemes, del nosaltres.
R. Williams, The Long Revolution (1958) - - - La confluència de 3 revolucions: democràtica, industrial i cultural.
Concepcions (formes de definir) de la cultura al llarg de la història: ideal (com a expressió de la solidaritat de la societat, la convivència, els valors.. És a dir, en els seus termes més idealitzats), documental (conjunt d’obres o productes que hem anat acumulant al llarg de la història en diversos suports: literatura, pintura, música... En definitiva, l’art) i social (producte de les relacions de la comunicació entre la societat, entre les persones).
L’anàlisi cultural hauria d’identificar patrons i anar establint relacions entre patrons determinats: per analitzar la cultura, hem d’establir esquemes i patrons per analitzar les relacions entre els diferents nivells de cultura.
“Estructures de sentiment” de la cultura del període. Per analitzar la interrelació entre els patrons de cultura, un ha d’estar vivint la cultura en aquell moment. No la podem analitzar sense viure-la (no podríem analitzar la del s.XVII perquè no l’hem viscut).
Podem arribar a intentar extreure les estructures de sentiment de la cultura en un determinat període. Tant l’aspecte ideal, com documental, com social, tenen una emoció: la forma de compartir i la forma de viure a la societat.
Les estructures de sentiment són les formes com nosaltres vivim i aprenem la cultura.
Formes que nosaltres creem i a la vegada sentim. Com que les creem al moment, no podem anar endarrere per a veure com les van crear els altres. En realitat, la cultura és una cosa viscuda: els sentiments, les emocions, les formes de viure.
E. P. Thompson, The Making for the English Working Class (1963) - - - Definició de cultura: “una lluita entre els models de vida en els que la cultura popular era identificada com a cultura del poble” (la classe obrera tenia la cultura del poble).
En realitat, la definició de cultura només la podem saber si tenim en compte que dins la societat hi ha diverses formes de cultura.
La consciència de classe és la traducció, en termes culturals, de les tradicions, sistemes de valors, idees i formes institucionals. La classe obrera s’identifica com a grup creant la seva pròpia cultura.
La cultura com element definidor de la integritat grupal.
Cultura popular i cultura de la classe obrera.
Birmingham Centre for Contemporary Cultural Studies - 1964: R. Hoggart 1969: S. Hall Estudis culturals 1 Tecnologies de la Informació i la Comunicació - - - - Clàudia Ramos Definició de cultura: la cultura és sempre el resultat de les relacions, interaccions, comunicació entre les persones. Parla de “cultura viscuda”. Conjunt de formes de vida que existeixen en una societat. Diferencien formes de vida entre la classe dominant (burgesia) i la classe obrera.
Redescobriment de la ideologia: El concepte d’ideologia adquireix importància.
Construcció idealitzada de la ideologia. Ideologia burgesa capaç de convèncer als obrers? La classe burgesa genera ideologia per poder mantenir les classes com estan.
La classe obrera genera ideologia per mantenir els seus valors, té cultura de resistència.
Hegemonia (A. Gramsci): El concepte d’hegemonia no és seu. El recull d’Antonio Gramsci, un intel·lectual italià de la primera meitat del s.XX, membre del partit comunista. Va estar molt temps a la presó i va escriure obres des d’allà. Intenta explicar com la societat es reprodueix. A la seva reflexió, parteix de la societat democràtica. Creu que en aquest tipus de societat no ens poden imposar formes de pensar. En una societat democràtica, la classe burgesa assumeix els valors universals que ara es troben a la base de la societat democràtica. Però la burgesia no pot establir els valors, per tant, crea la seva hegemonia. Això vol dir que és conscient que les seves idees no són els úniques, no són totals a la societat. La burgesia crea la seva hegemonia, està per sobre d’altres idees que puguin sorgir a la societat. La burgesia ha d’actualitzar la seva hegemonia dia a dia, constantment. Si no fos capaç de seguir en una situació hegemònica, de creació d’idees, es produiria una revolució. Per a crear l’hegemonia, la classe dominant (en aquest cas, la burgesia) ha de crear les seves idees tots els dies.
Metodologies: mètodes d’investigació, metodologies qualitatives: entrevistes, observacions..
S. Hall: funcions dels medis (1977) - - 1a funció mcm: Subministrar i construir selectivament el “coneixement social”, la imagineria social per medi de la qual percebem els “móns”, les “realitats viscudes” dels altres i reconstruïm imaginàriament les seves vides i les nostres en un “món global intangible”, en una “totalitat viscuda”. Els mitjans han proporcionat a la societat el coneixement de com viu cada grup social (sabem com viu un banquer o un pobre de la mina gràcies als mcm). Els medis de comunicació tenen un efecte ideològic, creen ideologia a la societat. Contribueixen a que la classe dominant construeixi la seva hegemonia.
2a funció mcm: Reflectir i “reflectir-se” en aquesta “pluralitat”; subministrar un “inventari” constant dels lèxics, estils de vida i ideologies que són objectivades allà.
Organitzar, orquestrar i “unir” el que s’ha representat i classificat selectivament.
S. Hall, Ch. Critcher, T. Jefferson, J. Clarke, B. Roberts: Policing the crisis. Mugging the State, and Law and order (1978) - Orquestració del problema Mugging Causes del problema Pànic moral i etiquetació Reproducció de la ideologia a través dels medis de comunicació 2 Tecnologies de la Informació i la Comunicació - Clàudia Ramos Definidors primaris (persones en contacte amb el problema) i secundaris (medis de comunicació, els que creen al història) Crisi del consens: l’inici de crisis econòmica al Regne Unit està creant, entre les classes dominants, una crisi de consens.
El periodista no és qui crea el pànic i orquestra, és la situació.
3 ...