B1: Cultura: Desenvolupament i Diversitat Cultural (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia evolutiva II
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 16

Descripción

Resum de la lectura obligatòria del tema B1 amb el text del power point

Vista previa del texto

B1: CULTURA DESENVOLUPAMENT I DIVERSITAT CULTURAL Hi ha un trajecte únic per al desenvolupament?  Si Universalisme: els diferents entorns culturals i socials el promouen en major o menor mesura.
 No Relativisme: cada entorn té uns requeriments propis d’adaptació i promou diferents dominis cognitius i socials del desenvolupament cognitiu.
Relativisme Diferenciació de dominis cognitius L’aprenentatge, i per tant, el desenvolupament és específic al context en el que es produeix.
Entorn diferents promouen aprenentatges diferents i desenvolupament de dominis cognitius diferents. Les diferències culturals en la cognició resideixen més en les situacions a les quals s’apliquen determinats processos cognitius, que en l’existència d’un procés en un grup cultural i la seva absència en un altre.
Diferents adquisicions en entorns culturals diferents: ͦ Operacions formals en torn a problemes físics o socials.
ͦ Reproducció, classificació i conservació dependent del coneixement de la situació i els materials.
ͦ Diferències en les estratègies de memòria.
ͦ Tests Nínxol Evolutiu Pràctiques Tant la cultura com les metes i valors les aconseguim a través de pràctiques, com: rutines, guions, rituals...
Pràctica Escolar  Funcions de la lectura i l’escriptura en relació al context d’adquisició Investigació amb la comunitat Vai (cole).
 Conceptualització: manera de viure i interpretar el món  Experiments amb els Uzbeks (Luria) i diferències de memòria a Austràlia.
Individualisme- Self Modern - Drets Individuals - Responsabilitat Individual - Privacitat - Decisions Personals - Futur personal El projecte educatiu es basa en aconseguir AUTONOMIA Col·lectivisme- Self Tradicional - Preponderància de la família - Obediència a l’autoritat patriarcal - Responsabilitat col·lectiva - Rol definit per la pertinència familiar, gènere i edat - Solidaris dins del grup, recolzament mutu El projecte educatiu es basa en aconseguir INTERDEPENDÈNCIA Pràctiques Familiars Diferenciades ͦ Alimentació ͦ Dormir ͦ Relacions cos a cos ͦ Activitats entre pares i fills ͦ Formació i treball ͦ Tipus de joc ͦ Parla adreçada als nens Investigació sobre el conflicte de valors 1r Dilema Al finalitzar la classe, cada setmana un nen s’encarrega d’endreçar-la i deixar-la a punt pel dia següent, pel que surt mitja hora més tard cap a casa. Un dia, el nen que li toca s’ha posat malalt, i la mestra li diu al que ho havia fet la setmana anterior que se n’encarregui mentrestant.
P: Pot queixar-se el nen que la seva feina es perllongui més enllà de la setmana? R1: El nen no pot protestar, perquè ha d’assumir el seu deure, col·laborar i contribuir al benestar col·lectiu.
R2: El mestre hauria de buscar a una tercera persona, ja que el nen té drets.
Respostes alumnes anglosaxons Respostes alumnes llatins 2n Dilema Dos germans reben un regal cadascú. Un rep una gorra i l’altre una samarreta. Aquest últim veu que el seu germà no utilitza la gorra i li demana que li deixi.
P: Pot negar-se el germà o està obligat a deixar-li? R1: Són germans, i si un no utilitza la gorra, no pot negar-se a deixar-se-la.
R2: El nen que vol la gorra ho ha de negociar, ja que aquesta pertany al seu germà.
R3: Millor regalar dues gorres i dues samarretes.
Respostes alumnes anglosaxons Respostes alumnes llatins La immigració com a transició ecològica - Canvi d’estatus - Nova orientació en la cerca de recursos - Reconstrucció de xarxes socials Lectura Obligatòria: El nínxol evolutiu gitano L’escolarització d’alumnes pertanyents a minories culturals han creat certes tensions en les escoles. Aquestes tensions només poden entendre’s si es té en compte que les estratègies de socialització dels membres de comunitats minoritàries responen a les relacions de poder entre institucions de la majoria i minories. Aquestes estratègies són les que poden entrar en contradicció amb els objectius de l’escola.
Hi ha almenys 3 models subjacents en les pràctiques relacionades amb l’escolarització d’alumnes de minories culturals: х Diferència amb dèficit. Aquest ha predominat a espanya en els últims anys, degut a que la única experiència prèvia de integració en l’escola es va fer als 80 per incloure nens amb discapacitats. Aquest model d’ensenyança compensatòria s’ha aplicat als nous alumnes diferents, als quals se’ls considera implícitament mancats de quelcom.
х Reconeixement de la diversitat cultural. El món escolar es desprèn del seu etnocentrisme. Aquest model pot ser negatiu si només es focalitza en les diferències culturals i fa que hi hagi segregació; el discurs basat en la diversitat pot derivar cap a nocions com “incompatibilitat”. Cal afegir que no hi ha una correlació entre distància cultural i dificultats d’escolarització.
х Els integrants de les minories tenen estratègies de socialització que responen a les relacions de poder entre institucions de la majoria i les minories. Aquestes estratègies poden ser convergents o divergents amb els processos d’enculturació propis de l’escola. L’escola construeix subjectes coherents amb els objectius de les famílies de la majoria, però que es contradiuen amb els de les minories. D’aquí sorgeixen les tensions.
CONTEXT La investigació es basa en dos comunitats gitanes de Barcelona, es va basar en la perspectiva de la psicologia cultural. Es volia estudiar la coincidència en una mateixa societat i per als mateixos subjectes, de dos diferents sistemes de significat.
Nínxol evolutiu segons Super i Harkness. Consideren que les pràctiques de criança han d’estudiar-se en relació a les etnoteories sobre el desenvolupament i l’educatiu que tenen els pares, i al context ecològic i social en què s’ubiquen. Gauvain operacionalitza el concepte amb 3 subsistemes cognitius: ͦ Metes de l’activitat i valors de la cultura i els seus membres ͦ Medis històrics previstos per la cultura (eines materials i simbòliques) per satisfer fites i valors ͦ Superestructures que actualitzen les fites i valors en activitats quotidianes Les activitat venen definides per l’ús d’instruments propis de la cultura. El desenvolupament seria la realització d’aquestes.
Processos de Socialització en la Cultura Gitana Membres d’una cultura tradicional Una forma d’explicar les diferències culturals és mitjançant les cultures modernes i tradicionals. Les primeres es basarien en valors individualistes i les segones sobre comunitaristes.
L’ètnia gitana s’inclouria en les tradicionals: família extensa, importància de lo col·lectiu per sobre de lo individual, el poder dels ancians, l’existència de lleis orals antigues... Totes les societats tradicionals tenen en comú que el coneixement es basa en el saber acumulat durant el temps que es transmet oralment. El que les diferencien és el contingut del coneixement. Els gitanos han cultivat uns valors molt comunitaristes, cosa que contribueix a definir les pràctiques quotidianes. Així, les pràctiques educatives s’han focalitzat en mantenir aquest model mitjançant: -Respecte pels grans -Adquisició d’habilitats socials I això és fa més efectiu en pràctiques comunitàries que en l’escola: la transmissió oral és millor que la lectoescriptura, i la orientació interpersonal del nen amb la mare és més adequada que la pretecnologica del joc amb objectes.
Membres d’una minoria La cultura gitana té un grup de característiques essencialment pròpies d’ells. Malgrat això, hi ha detalls que contradiuen aquesta visió dicotòmica: se li atribueixen elements de situacions de pobresa i marginació compartits per qualsevol col·lectiu. També s’ha vist amenaçada per la majoria i les seves lleis, poder, etc. Així que ha desenvolupat eines per protegir-se contra això: - Elements propis de la cultura gitana - Elements derivats d’una cultura de pobresa - Elements provinents del fet de ser un grup minoritari Diferenciem dos tipus de minoria:  Minoria voluntària: es desplaça a un altre territori buscant millors condicions de vida.
El nou destí és més desitjable que l’originari. Es diferència dels grups majoritaris per les diferències culturals primàries: aquelles que provenen de la cultura d’origen. Estan oberts als processos d’enculturació.
 Minoria involuntària: la seva existència té origen en relacions de dominació, esclavisme... la seva situació nova és de pura dominació. Es donen processos d’aculturació respecte la pròpia conducta. Aquestes són les diferències culturals secundàries: no són pròpies del grup sí, sinó desenvolupades en relació d’oposició a la cultura dominant. Rebutgen els valors i habilitats de la cultura majoritària.
Per tot això no es poden extreure les veritables característiques d’una cultura, ja que aquestes estan sempre en relació. Per tant, les comunitats poden fer servir recursos nous sense trair les seves tradicions.
Respecte a l’escola (institució aliena als gitanos), l’accepten com a lloc d’aprenentatge, però desconfien d’ella com a instància socialitzadora. Ja que desconfien de que persones estranyes amb formes de pensar diferent puguin exercir una custòdia afectiva dels fills. També és un lloc on s’inculquen valors aliens i perillosos.
En el nínxol cultural gitano, la criança s’orienta al desenvolupament de membres competents per a la seva cultura obtenint coneixement per a viure en el món social de l’intragrup, a través d’unes lleis transmeses oralment i que regula les relacions entre generacions i gèneres.
Contradiccions amb els Processos de l’Escola Prenem l’activitat com a unitat de mesura, aquesta es defineix per les relacions entre subjecte, fites i eines. Aquests elements es contextualitzen segons: les relacions establertes en la comunitat on es desenvolupa l’activitat, les regles i la divisió de treball. La cultura gitana difereix molt amb l’escola respecte aquests paràmetres.
 Subjecte: en l’escola es tracta a tothom per igual, en canvi pels gitanos és important distingir a cadascú per com és, qui és la seva família, el sexe, l’estat civil, l’edat, etc.
són molt importants en la definició del seu rol social.
 Fites: en l’escola cada subjecte té una fita individual, els gitanos en canvi, consideren l’aprenentatge com una oportunitat per a participar en el món dels experts (aprenen les tasques de casa i la mediació pels que saben) i ajudar a la família.
 Eines: les de l’escola estan destinades a l’aprenentatge exclusivament. En els gitanos les eines d’aprenentatge són les mateixes que per l’activitat productiva; els resultats creen riquesa o prestigi per al grup.
 Relacions establertes: l’escola està composta per individus que compleixen els rols d’alumne, professos i personal de serveis; rol que desapareix quan s’està fora de l’escola. En la comunitat gitana, trobem una xarxa de famílies que mantenen el rol en totes les accions socials.
 Normes: en l’escola s’orienten a l’individu i serveixen per controlar el seu comportament. Cadascú és responsable dels seus actes de forma individual. En canvi en la cultura gitana es subratlla el col·lectivisme: cada acte té repercussions en tota la família.
 Divisió del treball: en l’escola es fa a partir de rols que venen determinats per la societat. En la societat gitana es fa en funció del sexe i edat.
Influència en el Canvi Cultural d’aquesta Comunitat Les situacions contradictòries que acabem de veure generen patiment per a l’alumne gitano. El problema es troba en la subordinació d’un grup cultural a un altre. Que la societat majoritària no té en compte aquestes contradiccions i minusvàlua la societat gitana.
El conflicte entre els valors de les dos cultures és més pronunciat des de que la majoria de nens són escolaritzats. Són socialitzats en una sèrie de normes i valors diferents, així que poc a poc es produeix una re-definició en la comunitat. Per exemple, els coneixements s’acumulen i quant més gran ets més saps, però això ja no és així. La majoria de vells són analfabets, i la majoria de nens no, de forma que aquesta idea va canviant. Els petits acaben sabent i tenint més coneixement d’un altre tipus de coneixement que no tenen els avis.
Una altra pràctica que canvia és l’edat de matrimoni, que augmenta, lligat amb el nombre de fills desitjat, que disminueix. Això els gitanos ho veuen com un procés de desculturalització, de pèrdua de valors propis que són desplaçats per altres aliens. Per altres membres de la societat aquests canvis s’assimilen sense percebre’s com aculturació; d’aquí sorgeix la destrucció dels vincles del grup minoritari. Això és una amenaça per a l’autodestrucció.
Moltes altres famílies consideren a l’escola com un vehicle que obre portes cap a la igualtat i un futur amb més drets. A partir de les relacions fetes amb la cultura dominant, s’han assumit com a subjectes pertanyents a la societat. Així, contemplem una nova cultura gitana, així com d’un nou nínxol evolutiu.
...