Tema 10.- El genoma dels procariotes (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Microbiologia I
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 27/03/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Cpaniselloaranda Fonaments de microbiologia i virologia 1r CBM Tema 10.- El genoma dels procariotes 1.- Transferència informació genètica La informació genètica es troba en els cromosomes, en el cas dels eucariotes, només en tenen un. Aquests són capaços de replicar-se per transmetre’s als descendents i en cada cèl·lula i s’expressen gràcies als processos de transcripció i traducció. En bacteris no hi ha compartimentació i tot té lloc en el citoplasma.
A l’interior de la cèl·lula pot haver transcripció genètica i traducció. Hi ha transferència de material genètic entre una cèl·lula mare i dues filles gràcies a un procés de fissió binària on es transfereix una còpia del material genètic de cada cèl·lula mare a les filles.
Com que el material genètic no es troba compartimentat, pot haver transferència entre individus d’una mateixa generació transferència horitzontal d’informació.
2.- Elements genètics La informació genètica es troba emmagatzemada en diferents tipus de molècules:  Cromosomes és circular i té DNA. Normalment hi ha un per cèl·lula i conté la informació bàsica per sobreviure.
 Plàsmids sovint estan relacionats amb factors de virulència i enzims que aporten resistència als bacteris enfront antibiòtics o altres. Té informació important, però no essencial. Replicació independent als cromosomes.
 Transposons elements gènics que es mouen que serveixen per tipificar i fer subtipus en una espècie. Permeten classificar soques i fer epidemiologia.
 Virus també coneguts com a fags, són patògens dels bacteris i tenen material genètic en forma de DNA o RNA, el quals poden ser integrats al cromosoma del propi bacteri. Poden aportar-los sobretot factors de virulència.
Cpaniselloaranda Fonaments de microbiologia i virologia 1r CBM 3.- Diferències entre procariotes i eucariotes 4.- Replicació del DNA Replicació molt semblant a replicació eucariota.
 Les dues cadenes es troben separades, cadascuna serveix de motlle per a la síntesi d’una nova cadena complementària.
 La síntesi és semi conservativa. El DNA de la cèl·lula filla tindrà una cadena vella i una altra de nova.
 Síntesi bidireccional.
 Cadena retardada i avançada. La retardada es sintetitza amb fragments d’Okazaki.
 Replicació acaba quan replisoma arriba al lloc de terminació.
Per aquest procés s’utilitzen diversos enzims ja que és un procés complex.
 Caixes A és el conegut DNA-A el qual s’uneix a l’origen de replicació (OriC).
 Replisoma són el conjunt de proteïnes implicades en la replicació. Actua igual que en eucariotes però les proteïnes que el conformen tenen noms diferents.
o Helicases / girases s’encarreguen de desenroscar el DNA.
o DNA primesa encarregada de fabricar els primers necessaris perquè s’inici la replicació de DNA en la cadena retardada. La seva síntesi és per trossos que reben el nom de fragments d’Okazaki.
o DNA polimerasa III comença la replicació en cadena avançada.
 DNA polimerasa I acabarà de sintetitzar els trossos que falten i treurà el primer.
 Lligases encarregades d’unir els diferents fragments de DNA.
Cpaniselloaranda Fonaments de microbiologia i virologia 1r CBM 4.1.- Replicació en cercle rodant Aquest tipus de replicació només té lloc en plàsmids i en virus. Es produeix tall en cadenes i es va separant mentre es replica l’altra. Quan es desplaça unitat sencera, comença a replicar la cadena desplaçada. Aquest model va ser proposat pel plàsmid de Hfr d’E.Coli durant la conjugació.
5.- Transcripció i traducció Procés funciona igual que en eucariotes, però té lloc al citoplasma. I són dos processos que es troben acoblats en un complex que es diu poliribosoma cada cop que es sintetitza un missatger, ja es comença a traduir en presència de molts ribosomes.
Per iniciar la transcripció cal que la RNA pol s’uneixi a una regió promotora de DNA. Aquesta regió promotora són diferents seqüències consens que són reconegudes pel factor sigma. La RNApol i el factor sigma conformen el que s’anomena Holoenzim.
Quan Holoenzim s’uneix al DNA comença la transcripció. El factor sigma reconeix la regió promotora, s’uneix i comença a generar amb RNApol el mRNA. En procariotes la regió promotora determina la transcripció de diversos gens, la informació està optimitzada en operons.
A partir del procés de transcripció, podem obtenir tres tipus de RNA:  mRNAconté informació per la síntesi de proteïnes. Són poligènics o policistrònics (tenen informació que codifica per més d’un polipèptid). No té introns.
 tRNA porta aminoàcids durant la síntesi proteica.
 rRNAconstitueix els ribosomes.
Com és un procés acoblat a la traducció, mentre hi ha transcripció ja es comença a sintetitzar el polipèptid. La traducció té lloc gràcies als ribosomes procariotes.
Un cop s’ha format el polipèptid caldrà plegar la proteïna perquè així sigui funcional. Aquest procés pot ser espontani però normalment intervenen xaperones que a part de plegar proteïnes correctament, també protegeixen les cèl·lules del dany en situacions d’estrés i ajuden al transport a través de membranes d’aquestes proteïnes (heatshock protein).
...