Lliçó 9 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret Penal
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Dret Penal-Crimminologia M0 Prof Mir Anna Sánchez Martí 15/10/2014 DRET PENAL LLIÇÓ 9 6. Estructura de los tipos penales y clases de tipos.
Es creen persones jurídiques per limitar els bens. La persona jurídica delimita el seu capital. Responsabilitat civil (deutes) les persones jurídiques actuen en el dret mercantil i civil, però ara parlem de dret penal. Ara parlem de la responsabilitat del delicte, la persona jurídica no respon penalment, sinó que l’administrador ha de respondre penalment com persona física. La persona jurídica no respon, perquè la responsabilitat penal es personal.
Els delictes que cometin els administradors d’una persona jurídica, els respondrà tant la persona física com jurídica. Respondran els dos quan una física actuï en el nom de persona jurídica. La responsabilitat penal es diferent de la civil. La responsabilitat civil es pot heretar, els deutes es poden heretar, però la responsabilitat penal es personal no es pot traspassar ni heretar.
Quan l’exercici fiscal passa de 120.000 euros ja es infracció penal no pagar els impostos. Les persones jurídiques paguen les infraccions administratives, però les infraccions penals de les persones jurídiques les ha de pagar la persona física administrativa. Quan la persona física no te bens, ningú pot pagar el deute.
La persona jurídica no paga responsabilitat penal, només responsabilitat administrativa fins 120.000(multes) La pena clàssica no funciona bé en les persones jurídiques.
Conducta típica → part objectiva. Recau sobre un subjecte passiu. És el titular del bé jurídic lesionat. També avarca els familiars, que poden reclamar indemnització. Però aquí ens centrem en el subjecte passiu en casos penals, no de responsabilitat civil.
Voluntat → part subjectiva. La conducta l’ha de realitzar un subjecte actiu.
(Autor, còmplice, inductor, etc.) A veces la persona passiva no es la que recae la acción del delito. Ej. Delictes d’estafa. El be jurídic lesiona es al propietari, però la persona enganyada es el seu porter) Objectes jurídics: bé jurídic lesionat (ex. La vida) 1 Dret Penal-Crimminologia M0 Prof Mir Objecte material: aquell sobre el que recau l’acció del delicte (ex. El cos de la víctima) Seguin amb l’exemple anterior l’objecte jurídic seria la propietat del cotxe, i l’objecte material el cotxe.
Classes de tipus: Classificació segons l’estructura de la conducta: -Delictes de resultat ex. Assassinat.
-Delictes de mera activitat ex. Tràfic de drogues/violació de la llar encara que no robis.
Els delictes de resultat requereixen un resultat a més de la conducta. Disparar seria la conducta, pots matar-lo o no (resultat). Els delictes d’activitat, a més poden o no produir delictes de resultat.
Es te en compte el temps (activitat) i el lloc (obiqüitat). Pot passar una setmana entre la conducta i el resultat. Teoria de l’activitat, s’aplica la pena en les condicions vigents quan es vagi realitzar l’activitat, no quan va tenir lloc el resultat.
20/10/2014 Si no hi ha dol ni hi ha imprudència, encara que hi hagi resultat no hi ha delicte.
L’ànim de lucre és un element subjectiu del tipus.
La finalitat del delicte és element subjectiu del tipus. La conducta pot ser dolosa.
Les parts objectives i subjectives poden ser congruents si coincideixen totalment. Si les parts no es corresponen serien incongruents. Ex. Temptativa: El subjecte vol més del que aconsegueix, objectivament no ha pogut matar, només ha ferit. Subjectivament volia matar. Es incongruent per excés subjectiu.
Imprudència: seria incongruent per excés objectiu.
Delicte: -instantani→ matar a algú es consuma en un moment.
-permanent→ segrest, privació de llibertat durant un temps determinat es consuma en el primer moment, però és segueix consumant mentre dura.
El termini de la prescripció del delicte permanent comença quan aquest s’acaba, quan s’acaba la consumació.
2 Dret Penal-Crimminologia M0 Prof Mir -d’estat→ Crea una situació antijuridica, no consisteix en mantenir-la. Ex. La bigàmia: el segon matrimoni es il·legal, antijuridic. Però el delicte no consisteix en mantenir el matrimoni sinó en contreure’l , és instantani. Son delictes que es consumen en el mateix moment, però creen un estat antijurídic.
__ Subjecte actiu: puede cometer un delito común “el que” o un delito especial “el juez que”. La majoria de delictes són comuns. “El que matare a otro, el que violare, el que hurtare…”. La majoria de delinquents són homes.
-delicte especial→ ”el juez que” delictes que nomes es poden cometre per part de persones determinades, especials. Exemple delictes que nomes els poden cometre jutges.
-delicte comú→ “el que” tots podem ser subjectes d’un homici. “El que matare, violare…” Es refereix a totes les persones de la societat, a la ciutadania en comú.
Delictes especials: per a determinades persones. “El juez que dictare una sentencia injusta, el juez que absuelve al culpable…” En aquest cas es refereix a delices o infracciones de determinades persones (especials) no a la societat en general.
Propis → la conducta típica del delicte (dictar una sentència injusta) només es punible al jutge. I no hi ha cap més delicte que prevengui aquesta conducta pel que no sigui jutge. Aquí només pot fer-ho el jutge, ningú més.
Inpropis → malversación caudales públicos. És un delicte de funcionari. Hi ha funcionaris que tenen al càrrec seu determinat diners. És un delicte especial inpropi, perque apoderar-se de diners d’un altre també es castiga per la gent normal, no només pels funcionaris o pels jutges. En canvi, apropiar-se de diners, ho pot fer qualsevol (no només un jutge o algú especial).
El sujeto es el que realiza el tipo de acción, en el caso especial el autor tiene que tener las características específicas. El inductor no realiza el tipo, le incita a hacerlo. El cooperador le ayuda a realizar el tipo. Son los partícipes, pero con una atenuación facultativa de la pena, se les puede atenuar la pena. Hay otros delitos especiales, como alzamiento de bienes, “el deudor que...”. Cooperador necesario es aquel que interviene en la comisión del delito a través de una aportación determinante para que sea posible la realización del hecho.
La conducta típica de este delito dicta una sentencia injusta solo disponible para el juez y no hay más delito que prevea una pena para este delito. Es un delito especial impropio. Apoderarse de una cosa ajena se castiga a un 3 Dret Penal-Crimminologia M0 Prof Mir ciudadano normal. El que es funcionario tiene el delito de apropiación indebida.
Apropiarse de dinero lo puede hacer cualquiera, pero si no eres funcionario el delito no está previsto en más artículos, no es especial. Hay algunos delitos de peligro que no hace falta cometer el delito para llegar al peligro. Una persona que conduce borracha aunque no tenga un accidente está cometiendo un delito de peligro.
Delictes de lesió aquí es lesiona el bé jurídic Delictes de perill no cal arribar a lesionar el delicte, només posar-ho en perill.
Ex.: conducció amb alcoholemia.
4 ...