2.1 Introducció al sistema renal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Fisiologia y fisiopatologia III
Profesor C.P.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 15/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fisiologia i fisiopatologia III Silvia Expósito BLOC II. SISTEMA RENAL TEMA 2.1 INTRODUCCIÓ AL SISTEMA RENAL • Organització general del sistema renal: Els ronyons són els òrgans principals i tenen la funció de fabricar la orina, en tenim dos i estan situats als dos costats de la columna vertebral (entre T12 i L3), per tant, estan a la cavitat abdominopelviana. El ronyó dret està una mica més avall que l’esquerre per la forma del fetge. Els ronyons són retroperitoneals, no estan envoltats pel peritoneu o doble membrana serosa.
També trobem unes vies urinàries que conduiran la orina sense modificar-la des dels ronyons a l’exterior: - Pelvis renal: és com un embut que recull el que surt del ronyó i ho porta als urèters Urèters: tubs que porten la orina des de la pelvis renal a la bufeta Bufeta urinària: emmagatzema la orina fins que s’excreta, pot variar de volum Uretra: conducte que porta la orina des de la bufeta a l’exterior, és diferent en homes (més llarga) i dones. Evacua l’orina a l’exterior.
• Funcions del sistema renal: - - Elaborar la orina, emmagatzemar-la i evacuar-la.
Regular la composició de la sang (manteniment de l’homeòstasi del medi intern): o Eliminar productes de rebuig (pell, pulmons i sistema digestiu) del catabolisme proteic com urea, creatinina, amoníac...
o Regular el pH eliminant protons o Regular la composició iònica: sodi, potassi, clorur...
o Regular l’osmolaritat o Regular la volèmia Endocrina o Síntesi de renina o Eritropoetina (síntesi del factor eritropoètic renal) o Calcitriol (catalitza el pas de calcidiol a calcitriol, forma activa de la vit D) Metabolisme: gluconeogènesi • Anatomia i histologia del ronyó: - Tenen forma de fava i la part més còncava és el que mira a la columna vertebral. Fan 12cm x 6cm x 3cm, 150g.
La capa més externa és la càpsula renal formada per tres capes: fàscia renal, càpsula adiposa i càpsula fibrosa, té funció de protecció. La següent capa és l’escorça, té unes prolongacions cap a l’interior que s’anomenen columnes renals.
Fisiologia i fisiopatologia III Silvia Expósito Per sota tenim la medul·la que està formada per unes zones anomenades piràmides renals, cada ronyó té de 8 a 18; les bases de les piràmides estan en contacte amb l’escorça i l’àpex de la piràmide es diu papil·la renal. Per sota les papil·les hi ha unes estructures en forma d’embut anomenades calzes menors, 3 d’ells s’uneixen a un més gran anomenat calze major i s’uneixen tots a la pelvis renal, després ja trobem l’urèter.
La zona o depressió per on entren i surten els vasos sanguinis, limfàtics, nervis i la pelvis renal s’anomena hil renal. La zona del centre del ronyó on hi ha la pelvis renal, els calzes majors, vasos, nervis i greix es diu sinus renal.
• Estructura del nefró: A cada ronyó hi ha uns 106 nefrons, es divideix en diferents parts: la primera part és el corpuscle renal o de Malpighi i l’altra són els túbuls renals.
- - Corpuscle renal o de Malpighi: té dues parts o Glomèrul renal o capil·lars glomerulars: cabdell de vasos sanguinis, la sang hi entra i es filtra per anar a la orina.
o Càpsula de Bowman: estructura epitelial de doble paret que envolta el glomèrul, on passarà primer el filtrat. L’espai capsular és el que es troba entre les dues parets.
Túbuls renals: o Túbul contornejat proximal: el més proper al corpuscle renal o Nansa de Henle: amb forma d’U, amb una branca ascendent i una descendent o Túbul contornejat distal: marca el final del nefró Diversos túbuls contornejats distals s’uneixen a un sol túbul formant el tub col·lector que ja no forma part del nefró, diversos túbuls col·lectors s’uniran als conductes papil·lars que aniran a parar a la zona de la papil·la renal, calzes menors, calzes majors i pelvis renal.
Fisiologia i fisiopatologia III • Tipus de nefrons: - Nefrons corticals: la gran majoria (80-85%), tenen el corpuscle renal, els túbuls i gran part de la nansa de Henle a l’escorça.
Nefrons juxtamedul·lars: 15-20%, tenen el corpuscle renal i els túbuls contornejats a l’escorça però a una zona més interna i la nansa de Henle és molt més llarga i ocupa gran part de la medul·la. Els vasos que envolten aquestes nanses també es disposen al voltant i queden allargats, es diuen vasos rectes.
- • Silvia Expósito Irrigació del ronyó: Està molt vascularitzat i molt ben irrigat, arriba el 20-25% del volum minut en repòs, la seva irrigació prové de l’aorta abdominal i dóna lloc a dues artèries renals que entren una a cada ronyó per l’hil renal i es divideixen en 5 o 6 artèries segmentades, pugen per les columnes de l’escorça formant les artèries interlobulars. Quan arriben a la base de la piràmide l’envolten i es diuen artèries arcuades o arciformes (entre la medul·la i l’escorça), de cadascuna surten nombroses artèries interlobel·lars més petites que aniran als nefrons.
Fisiologia i fisiopatologia III • Silvia Expósito Irrigació del nefró: Els nefrons reben dos sistema capil·lars: - Glomèrul - Xarxa de capil·lars peritubulars L’artèria interlobel·lar es ramifica en arterioles aferents que aniran cap als nefrons.
Aquesta donarà lloc als capil·lars glomerulars, formant el glomèrul renal. Del glomèrul en sortirà l’arteriola eferent, vas de resistència que regularà la formació d’orina. Els capil·lars peritubulars es disposen envoltant els túbuls renals. Aquests capil·lars van a parar a la vena interlobel·lar i passaran a anomenar-se vasos rectes a l’alçada de la nansa de Henle.
...

Comprar Previsualizar