Tema 5-Farmacodinàmica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia en fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: FARMACODINÀMICA CONCEPTES: La farmacodinàmica estudia les accions i els efectes dels fàrmacs, és a dir, que li fa el fàrmac al organisme, els efectes terapèutics i tòxics. Hi ha que fer una diferenciació entre acció i efecte:   ACCIÓ: Procés molecular modulat pel fàrmac. Exemple: la morfina actua sobre els receptors opioides del dolor.
EFECTE: Conseqüència de l’acció. Es la manifestació observable de l’acció farmacològica. Per exemple la morfina disminueix la sensació de dolor (analgèsic). Podem diferenciar entre: o Efectes farmacològics: Baixada de pressió arterial.
o Efectes terapèutics: Reducció hipertensió arterial i modificació del seu curs.
o Efectes indesitjables: mareig associat a hiportensió.
LLOC D’ACCIÓ DELS FÀ RMACS: La majoria de fàrmacs s’uneixen a llocs específics per exercir les seves accions i efectes. Els llocs específics són en general proteïnes (receptors) que poden ser de diferents tipus:     Receptors enzims, transportadors, canals iònics i sistemes fisològics interns al nostre organisme.
El fàrmac s’uneix i produeix un efecte.
Es denominen genèricament com dianes farmacològiques.
No són dianes els llocs on hi ha una unió però no s’observa efectes (exemple: albúmina).
Alguns fàrmacs actuen de forma inespecífica: quelació química, efectes osmòtics.
MECANISMES D’ACCIÓ: TIPUS:   ESPECÍFICS: Acció sobre un lloc ben caracteritzat i que explica els efectes biològics. Per exemple: o Receptors (colínics, histamínics, adrenoceptors) o Canals (Sodi, calci, potassi i clor).
o Enzims (monoaminooxidasa, acetilcolinesterasa) o Transportadors (Bomba protons, transportador, dopamina) INESPECÍFIC: Actuació sobre una reacció química o un procés biològics general o sense que es coneix amb exactitud com es realitza. No hi ha una unió farmacorecpetors, sinó que actua de forma inespecífica, com efectes osmòtics, quelació química. Per exemple: 1 o o o Quelació de molècules (antagonistes de metalls pesants).
Reaccions àcid-base (antiàcids i secressió gàstrica) Processos biològics (laxants formadors de massa  absorbeixen aigua per induir la femta.
CONCEPTE: Els fàrmacs actuen sobre sistemes fisiològics i per tant no creen accions noves. El fàrmac s’uneix a tots el receptors que pot de l’organisme, per tant, lo ideal seria donar medicament que actuï només al lloc on volem.
Un fàrmac pot tenir un o varis mecansimes d’acció i un o múltiples efectes, al igual que un mecanisme pot causar múltiples efectes i un efecte pot ser conseqüència de múltiples mecansimes.
Si dono un medicament que actua a una proteïna que no tenen els humans, doncs s’eliminen.
INTERACCIÓ FÀRMAC-RECEPTOR: CONCEPTE D’AFINITAT: Implica la capacitat d’un fàrmac per unir-se al receptor. Un fàrmac sense afinitat no té possibilitat d’activar o inhibir en un receptor. Per exemple: la afinitat és que la clau entri al pany, només la que sigui afí a aquell pany, podrà entrar.
CONCEPTE D’ACTIVITAT INTRÍNSECA (EFICÀCIA): Un fàrmac que s’uneixi a un receptor pot activar-lo positivament, negativament o no tenir cap efecte. L’activitat intrínseca diferencial contribueix a explicar la diferent eficàcia i potència els fàrmacs. Per exemple: l’afinitat intrínseca és que la clau entri al pany però també giri, per poder així abocar una resposta.
ESPECIFICITAT I SELECTIVITAT: és la capacitat del fàrmac de discriminar un receptor d’un altre.
    Esteroselectivitat Acció selectiva (només un lloc, un efecte) Una acció diversos efectes (opioides) o diverses accions i efectes (antisèptics) La selectivitat és quasi sempre relativa. Desapareix al augmentar la dosi.
Hi ha que tenir en compte que els fàrmacs segueixen la llei acció de masses  el fàrmac entra a tots els receptors que trobi. Si no pot fer l’activitat poc a poc es va desenganxant i s’acaba eliminant.
AFINITAT I AFINITAT INTRÍNSECA (EFICÀCIA): L’ocupació es produeix a concentracions molt baixes, a nivell macromolar o nanomolar. Hi ha una esteroselectivitat D-metanfetamina vs L-metamafetamina. La unió dels fàrmacs als receptors es fa per enllaços de tipus iònic, ponts d’hidrogen, van der Waals i rarament covalents. En general és reversible aquesta unió, encara que en alguns pot ser irreversible.
ISÒMERS I ANANTIOMERS: Molts de medicaments formen els isòmers o antiòmers, que semblen iguals però no poden actuar. Moltes vegades un fàrmac pot estar format per un 50% fàrmac i un 50% antiómers, per tant la meitat del fàrmac no actua. Tot i que poden separar-ho, per economia no ho fan i donen els fàrmacs amb diversos antiòmers que no podrà`n actuar.
Un exemple és la metamfetamina que pot ser destro i levo. La destro és la droga i és il·legal, mentre que la levo no té efectes centrals sinó que té un efecte vasoconstrictor. El levo serveix com a gotes pel nas, mentre que el destro i el destro i levo junts són il·legals.
El organsime pot transformar un en un altre per exemple, l’ibuprofeno és destro i levo. El organisme pot transformar un a l’altre, l’ibuprofeno es destro i levo.
2 CORBES DOSI-RESPOSTA. CONCEPTES: La corba dosi resposta expressa quantitativament l’efecte biològic en funció de la concentració d’un fàrmac.
La resposta depèn del percentatge d’ocupació dels receptors, és equivalent a la disponibilitat dels receptors. Si augment ala dosi, s’allarga la resposta, però hi ha que vigilar ja que es pot intoxicar. Si la resposta no es veu, pot ser perquè la dosis no sigui suficient o perquè se li ha adminstarat n agonista parcial.
Es pot expressar com una sigmoide, a la qual hem aplicat un logaritme, i així ens serveix per fer càlculs.
Un medicament segueix la llei d’acció de masses, la qual implica que hi ha una relació directa entre ocupació i efecte. Pot haver un efecte màxim sense ocupació total dels receptors (receptors de reserva).
La resposta que es crea d’aquesta relació pot ser de dos tipus:   GRADUAL: Resposta contínua.
QUANTAL: Resposta de si o no.
PARÀMETRES:     Afinitat: Capacitat d’un fàrmac d’unir-se a un receptor.
Eficàcia o activitat intrínseca: La capacitat d’un fàrmac de provocar la resposta (Efecte) com a resultat de l’ocupació d’un receptor.
Potència: quantitat de fàrmac necessària per a produir un efecte. Quan menor és la dosi o la concentració per produir un efecte, més gran és la potència.
Pendent: Recorregut de la dosi per augmentar l’efecte. Com més plana sigui, he de donar dosis més altes per arribar al efecte farmacològic, li costarà molt arribar i haure de donar una dosi molt alta. Si és mes veticalitzada, caldrà menys dosis per arribar al efecte farmacològic. L’efecte és el mateix, canvia la dosis.
Quan un medicament te diversos mecanismes d’acció, la seva acció resultant és la suma de totes les seves accions. És a dir, si el que volem és obtenir l’efecte terciari del medicament, hi ha que tenir abans el primari i secundari. El que interessa és tenir un fàrmac amb un sol mecanisme d’acció que no mes actués a un receptor o bé que només en tinguéssim un, però hi ha receptors del medicament a tot l’organisme i potser no actua únicament allà on volem i té altres efectes. També hi ha molts medicaments que no són específics.
La meticiplina també pot tenir efectes indesitjables que no són específics i actuen a molts mecanismes d’acció.
3 TIPUS DE FÀRMAC SEGONS AFINITAT I EFICÀC IA: AGONISTES: Els agonistes són fàrmacs que es fixen al receptor i l’activen, per tant tenen afinitat i activitat intrínseca .
Pot ser que donin una resposta total del sistema (agonista complert) o bé una resposta parcial (Agonsita parcial). Un mateix medicament pot ser agonista i antagonistes en altres (agonistes-antagonistes). Els agonistes inversos activen el receptor, però negativament. Al final el que fa és competir amb el lligam endògen al que té afinitat per obtenir una resposta complerta.
  Agonistes purs: Afinitat i eficàcia màxima. Mimetitzen els efectes dels lligams endògens; neurotransmissor.
Agonistes parcials: Eficàcia intermèdia, només activa una part de la resposta. Efectes submàxims.
Actuen com a agonistes i com antagonistes competitius. A dosis baixes com agonistes i a dosis altes com antagonistes, ja que al no fer l’acció complerta, treuen de l’enzim al agonista total, fent que aquets no puguin actuar.
ANTAGONISTES: Es fixen al receptor (tenen afinitat) però no l’activen (sense activitat intrínseca). Al igual que els agonistes, poden ser antagonistes parcials i totals. Poden revertir l’acció dels agonistes o prevenir la seva unió al receptor. Un antagonista té afinitat però no te eficàcia i el que pot fer és tapar el receptor o treure del receptor el agonista que ja estava.
   Agonistes competitius: Antagonisme reversible si augmenten la concentració d’agonista.
Agonistes no competitius: No reversibles de forma complerta al augmentar la concentració d’agonista. Mai s’arriba a l’efecte màxim.
Agonistes inversos: Eficàcia inversa, provoca efectes contraris de l’agonsita.
Un agonista pot ser bo ja que pot treure un fàrmac que no volem que actuï. Lluita pel receptor, té afinitat i treu la substancia activa del lloc. Els antagonistes reversibles poden fer una unió covalent amb el receptor.
Hi ha antagonistes reversibles (poden ser que s’enganxin i posteriorment es treguin) o irreversibles (que s’enganxen i es queden allà) 4 TOXICITAT: Un tòxic el que pot fer es trencar el receptor: alguns insecticides poden inhbir de forma total i irrversibla la acetil-colin-esterassa, que és un enzim que fa que la ACTH es degradi en dos i es pugi reutilitzar la part activa (la colina). Tenen un efecte i aquest enzim queda tocat per tota la seva vida. Si és competitiu, està unit, poso més agonista i el trec.
Si no el puc desplaçar, i fan una unió covalent i no el puc treure mai. Per exemple, l’aspirina, acetila la ciclooxigenassa de forma definitiva. La aspirina es col·loca a les plaquetes i les plaquetes no pot fer els seus efectes, quan la plaqueta mor aquest també, amb una setmana renoves totes les plaquetes i espereix l’efecte de l’aspirna.
Actua, s’uneix a un enzim i el bloqueja tota la seva vida.
5 ...