8. Transformació i extinció de la relació obligatòria (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Dret civil
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

8. TRANSFORMACIÓ I EXTINCIÓ DE LA RELACIÓ OBLIGATÒRIA Cessió de crèdits: Operació mitjançant la qual, el dret de crèdit es transmet d'una persona a una altra mantenint-se invariable l'operació. Un nou creditor substitueix a l'antic i ocupa en l'obligació mateix lloc i condicions que el primitiu.
El pagament de subrogació: Quan una persona paga enlloc d'una altra -> passar a ocupar el lloc de l'antic creditor amb tots els drets inherents a tal condició. El deutor li deu a aquell que ha pagat per ell.
Assumpció de deutes o canvi de deutors: Quan es produeix un acord entre deutor antic i el nou amb virtut del qual aquest darrer, es fa càrrec del deute del primitiu. Requereix consentiment creditor.
La compensació: Quan 2 persones per dret propi són recíprocament creditores i deutores una de l'altra. -> El deute queda extingit en la quantitat coincident. Requereix que les obligacions siguin: • Recíproques • Homogènies (el que ens devem ha de ser de la mateixa naturalesa).
• Exigibles • Líquides (han d'estar quantificades).
Efectes: deute queda extingit en la quantitat coincident i té efecte retroactiu: una vegada han vençut els dos deutes és com si s'haguessin vençut el mateix dies.
Pèrdua de la cosa deguda: Extingeix el deute sempre i quan aquesta pèrdua s'hagi produït per una causa no imputable al deutor abans que aquest s'hagués retrassat i sempre que no s'hagués promès a més d'una persona.
Impossibilitat de compliment i l'excessiva onerositat de la prestació: La impossibilitat també extingeix la relació obligatòria.
L'excessiva onerositat de la prestació sorgeix quan una cosa no és possible però és de difícil compliment -> el creditor té dret a continuar exigir allò de que té dret.
La confusió: La titularitat passiva i activa de l'obligació -> es reuneixen en un mateix subjecte.
*Situacions en les que algú es deu a sí mateix: una persona nomena hereu a una altra. Qui la rep, la pot acceptar pura i simplement (hereu es fa responsable de tots els drets i deures del difunt) o a benefici d'inventari (quan una persona només vol acceptar el que quedi de patrimoni del difunt una vegada s'han pagat els seus deures) -> a benefici d'inventari un es pot deure a si mateix.
La condonació: Condonar = donar -> perdonar el deute.
La renúncia a cobrar ha de ser: • Unilateral • Gratuïta I pot ser: • Expressa: no cal que em paguin.
• Tàcita: no reclamo i el deute ha prescrit.
• Ineficaç: quan el donant no es reserva béns suficients per viure dignament.
• Revocable: si una persona fa una donació pensant que no té fills ni descendents però després apareixen vius aquests descendents. Llavors, es poden revocar aquelles donacions que s'han efectuat.
La novació: Extingim una obligació perquè n'he empleat una alta que la substitueix.
Si la segona obligació no es pot complir -> no vol dir que torni a renéixer la primera (perquè ja ha desaparegut) -> NOVACIÓ EXTINTIVA.
NOVACIÓ MODIFICATIVA: • Objectiva: pot ser per canvi de: ◦ Objecte ◦ Causa ◦ condicions • Subjectiva: pot ser per canvi de: ◦ Creditor ◦ Deutor (TEMA ADDICIONAL): ELS CONTRACTES 1. Concepte de contracte: Acord de voluntats dirigits a crear, modificar o extingir relacions obligatòries.
2. Principi d'autonomia de la voluntat en la contractació: Els contractants poden establir els pactes, clàusules i condicions que tinguin per convinent, sempre que no siguin contraris a les lleis, a la moral ni a l'ordre públic.
3. Formació: 1) TRACTES PRELIMARS: fase prèvia, on hi fan sondejos i deliberacions.
2) Formació del CONTRACTE PER UNA OFERTA I ACCEPTACIÓ.
3) Formació del CONTRACTE PER UNA SUBHASTA O UN CONCURS.
4. Oferta i acceptació: Oferta -> declaració de voluntat dirigida a un eventual contractant o al públic en general encaminat a aconseguir el “esteblecimiento” de l'acord contractual.
Acceptació -> per poder donar lloc a l'acord contractual, ha de referir-se a la oferta i coincidir perfectament amb ella ja que d'una altra manera no tindria lloc el concurs de voluntats, que hauria de considerar-se eventualment com una contraoferta de celebrar diferent.
5. Classificació de contractes: • TÍPICS: la llei regula d'una forma determinada per la seva existència.
• ATÍPICS: les parts indiquen les condicions del contracte.
• CONCENSUALS: els que es perfeccionen a través del consentiment entre les parts del contracte.
• REALS: béns immobles.
• FORMALS: la llei estableix uns requisits essencials perquè siguin vàlids.
• SINALAGMÀTICS (o no): dependrà de la relació obligatòria.
• ONEROSOS: segons que les prestacions siguin certes i conegudes: contractes de compravenda.
• ALEATORIS: depenen de l'atzar.
• PREPARATORIS: els previs a realitzar • PRINCIPALS: aquell contracte que estableix en un de sol les condicions del mateix.
• ACCESSORIS: contractes que depenen d'un altre de principal.
• DE ADHESIÓN: tenen de forma rígida i inderrogable les seves condicions i, la persona que firmarà, no té més remei que acceptar-les: Assegurança de cotxe.
• PRECONTRACTE: promesa de contracte per la qual les parts es comprometen a celebrar després el contracte.
...