Tema 3 Cèl·lules glials (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Neurobiologia
Profesor F.A.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 23/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

NEUROLOGIA Tema 3 Tema 3 Cèl·lules glials Són les cèl·lules més abundants del SNC, deriven de la cresta neural. Es tenyeixen amb la tinció de Nissl.
Funció La seva funció sempre s’ha pensat que era únicament de suport físic de la xarxa neuronal, com un teixit connectiu. Però també poden participar en el processament de la informació: existeix la comunicació neurona-glia.
No tenen la capacitat de generar potencials d’acció perquè no tenen canals iònics dependents de voltatge.
Són molt importants a l’hora de mantenir l’homeòstasi neuronal.
Algunes poden ser fagocítiques (micròglia).
Cèl·lules glials del SNP • Cèl·lules de Schwann: s’encarreguen de recobrir de mielina els axons de les neurones del SNP.
Una cèl·lula de Schwann fa un segment de mielina.
• Cèl·lules satèl·lit: rodegen les neurones dels ganglis.
Cèl·lules glials del SNC Oligodendròcits S’encarreguen de la mielina del SNC: un oligodendròcit té diferents projeccions i cadascuna forma diferents beines de mielina que poden estar a axons de diferents neurones.
Una neurona pot tenir més d’un segment de mielina: • Els segments de mielina són enrotllaments de la membrana plasmàtica de les cèl·lules de glia. Aillen elèctricament l’axó, no deixa que hi hagi intercanvi d’ions.
• Els nodes de Ranvier són les interrupcions de la mielina. En aquestes zones estan situats els canals iònics perquè es doni l’intercanvi d’ions, per tant, el potencial d’acció només es genera aquí.
La mielina fa que els ions interiors vagin molt ràpids de node a node de Ranvier, per això es diu que el potencial d’acció és saltatori.
Blau: proteïnes d’adhesió que fixen la membrana de l’oligodendròcit a l’axó.
Vermell/Verd: canals iònics de Na i K respectivament.
NEUROLOGIA Tema 3 Cèl·lules ependimàries Recobreixen els ventricles (SNC) i el conducte central de la medul·la espinal. Són cèl·lules ciliades que fan un plec als ventricles (plex coroideu), i amb la sang que hi queda dins sintetitzen el líquid cefaloraquidi.
Microglia Cèl·lules glials més petites del SNC.
Són fagòcits residents del SNC. No es van originar a partir del neuroectoderm com les demés cèl·lules nervioses, sinó que deriven del mesoderm.
Tenen un cos petit i moltes ramificacions que investiguen el teixit nerviós en busca de lesions per reparar: quan en troben una s’activen, retrauen les prolongacions i es converteixen en cèl·lules ameboides capaces de fagocitar; pateixen hipertròfia (augmenten de mida) i hiperplàsia (es multipliquen).
NEUROLOGIA Tema 3 Astròcits Els més abundants del SNC, tant a la substància gris com a la blanca.
Tenen forma estrellada amb moltes prolongacions que es dirigeixen cap als somes de les neurones o els nodes de Ranvier.
Entapissen tots els capil·lars del SNC amb les prolongacions, també les sinapsis.
També s’anomenen macròglia, hi ha dos tipus: fibrosos (a la substància blanca, formats per fibres petites) i protoplasmàtics (a la substància grisa). Tots dos tipus tenen la mateixa funció.
Emmagatzemen la glucosa en forma de glucogen al citoplasma com a reserva d’energia per les neurones: passen la glucosa metabolitzada.
Tenen receptors per a tots els neurotransmissors que existeixen: “saben de què parlen les neurones”. Per tant, són capaces de rebre informació de les neurones.
Formen una xarxa al cervell gràcies a unions gap, per on poden passar molècules petites com aigua i ions (flux per tota la població d’astròcits).
Participen en el control del medi el neuronal: transporten ions fora de la neurona per canals iònics cap als capil·lars.
També regulen la quantitat d’aigua gràcies a aquaporines.
Transporten neurotransmissors per eliminar-los quan ja no cal mantenir activada la funció.
S’eliminen per degradació enzimàtica, reabsorció per la cèl·lula presinàptica o per transportadors.
NEUROLOGIA Tema 3 Recobreixen capil·lars per regular la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica: dilatació (augment de l’activitat neuronal; més sang), contracció.
Quan s’activen les neurones, el missatge arriba a la glia, augmentant el seu calci intracel·lular i fan variar la mida del capil·lar.
Debat actual L’activació d’astròcits per calci provoca l’alliberament de gliotransmissors capaços d’afectar les sinapsis nervioses? Modulen l’activitat neuronal? Sinapsis tripartida: neurona presinàptica, postsinàptica i projeccions d’astròcits.
Experiments En adults hi ha neurogènesi, però molt minoritària. Es dóna a partir de nínxols neurogènics: cèl·lules mare que tenen característiques semblants als astròcits.
Quan hi ha una lesió s’activa la micròglia i els astròcits (gliosis) produiran i secretaran molècules inflamatòries (TNFα, IL-1β, NO...). Es perillós perquè la neuroinflamació causa pèrdua de neurones que no es poden recuperar.
NEUROLOGIA Tema 3 És necessari conèixer els mecanismes de nocicepció per intentar disminuir el llindar de dolor de les neurones sensorials responsables del dolor perquè en malalties cròniques no es poden subministrar contínuament medicaments contra el dolor. El que problema és que el llindar neuronal és molt difícil de modificar; s’intenta modificar el de les cèl·lules glials.
Els astròcits s’encarreguen d’encapsular lesions al cervell, fent una cicatriu glial que conté components repel·lents d’axons (proteoglicans, mielina), per tant les neurones no poden recuperar les connexions perdudes per la lesió.
Els gliomes són tumors del SNC que es creu que tenen origen astrocític.
...

Comprar Previsualizar