Tema 10 - El sistema de pensions i les seves reformes (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

jcarbonell94 TEMA 10- EL SISTEMA DE PENSIONS I LES SEVES REFORMES Esquema: 1. El sistema de seguretat social - Objectius - Instruments 2. Sistemes de pensions - Sistema de repartiment  Model Beveridge  Model Bismark - Sistema de capitalització 3. El sistema de seguretat social espanyol - Evolució - Ingressos i despeses - El sistema de pensions a Espanya 4. Reforma i perspectives de futur - Elements teòrics - Reformes hipotètiques i reformes factibles OBJECTIUS DEL SISTEMA DE LA SS: 1. Proporcionar una garantia de renda: en cas de contingències/circumstàncies que t’impedeixen accedir a la teva renda laboral, com pot ser, la jubilació o l’atur.
2. Proporcionar serveis bàsics a tota la població: com són la sanitat o els serveis socials; que són serveis individuals per a persones en situació de dependència.
(Aquests dos grups més l’educació són els principals pilars de l’Estat del Benestar).
Els instruments per aconseguir-ho són: 1. Prestacions socials (transferències): - Pensions - Prestacions per atur 2. Sistema sanitari: tota la xarxa de CAP i hospitals que universalitzen el sistema sanitari 3. Serveis socials: Atenció individualitzada. Són prestacions/transferències en espècie perquè et donen directament el servei i no els diners d’aquest servei.
4. Altres serveis: bàsicament relacionats amb la gestió (de prestacions per maternitat, d’atur...).
Tot això és aproximadament: 2000-2010 Prestacions socials Sistema sanitari Serveis socials Altres serveis TOTAL 2000 9,1% 4,3% 0,3% 0,3% 14,2% 2010 10,5% 0,2% 0,2% 1,3% 12,1% 1 jcarbonell94 La davallada del % de sanitat correspon a una descentralització dels serveis sanitaris, és a dir, el sistema sanitari ara es troba dins de les comunitats autònomes, ja no és seguretat social, és Generalitat de Catalunya. No és que hagi desaparegut és que s’ha transferit.
Ara, la seguretat social pràcticament, és el sistema de pensions, que hi ha de dos tipus: 1. Sistema de repartiment: Té dos modalitats - Model professional (Bismark): És un model en el qual el sistema de repartiment de la generació ‘’jove’’ paga per la generació ‘vella’’.
El que s’ingressa per cotització dels joves, treballadors, afiliats... és el que es té per pagar jubilacions a qui les necessiten. És un equilibri que dura any a any. Aquest model s’anomena Bismark perquè prové d’Alemanya. Bismark va crear unes assegurances laborals que després van ser les contribucions a la seguretat social (la SS te les guarda i després te les retorna) i només els treballadors i tenen dret perquè són els únics que cotitzen; a canvi d’aquesta cotització hi ha la prestació, que ha de ser substitutiva de la renda laboral. Aquest sistema no es finança amb impostos, es finança amb aquestes cotitzacions a la SS.
- Model universal (Beveridge): En aquest model ningú paga per ningú, sinó que cada individu capitalitza els seus estalvis (capitalitzar=plans de pensió).
Aquest model s’anomena Beveridge amb motiu d’un pensador anglès. Es tracta d’un model universal perquè tothom ha de tenir-hi dret, no només els treballadors que cotitzen; es tracta de donar riquesa als més pobres perquè així es creu que es reactivarà l’economia. Com que és universal, el finançament és via impostos, perquè no hi ha cotitzacions a la SS. La prestació no és substitutiva de la renta laboral, és una prestació de mínims.
2. Sistema de capitalització MODEL ESPANYOL 1. Primera meitat S.XX: - Sistema d’assegurances socials - Mutualitats laborals 2. 1967: Sistema de Seguretat Social (1/1/1967).
- Les cotitzacions a la SS no estan relacionades amb el salari.
- No hi ha un mecanisme de revalorització de les cotitzacions.
- Hi ha molts organismes de gestió perquè es barregen les assegurances socials les mutualitats laborals i la nova SS. Hi ha moltes organitzacions.
3. 1978: Amb els Pactes de la Moncloa arriba una gran reforma amb la democràcia, es configura el sistema actual, es crearan 5 institucions: - Institut Nacional de la Seguretat Social: el que s’ocupa de gestionar les pensions.
- Institut Nacional de la Salut Institut Nacional de Gestió Sanitària - IMSERSO - Institut Nacional de la Marina - Tesorería General de la SS 4. 1985: Hi ha una reforma que intenta controlar el dèficit de la SS.
2 jcarbonell94 5. 1990: Llei de pensions no contributives: que ens afecta actualment. Les pensions no contributives són pensions per la gent que no ha contribuït en el sistema, una característica del model universal (però a Espanya tenim un model professional).
6. 1995: Pacte de Toledo (ens afecta actualment). Aquest any la taxa d’atur es troba per sobre del 20%, per tant, les cotitzacions han baixat. Cap a principis dels 90 es comença a notar la caiguda de la natalitat (produïda a partir de 1975) en el mercat de treball. Si neixes al 1975 compleixes els 18 al 1993. Aquí es comença a notar l’envelliment de la població. Això suposa una disminució dels ingressos de la SS i per tant més despeses. El Pacte de Toledo suposa vetllar pel sistema de pensions i es garantiran diferents acords: - No utilitzar les pensions com a arma electoral - Les pensions tindran una revalorització en funció de la inflació, per tant les pensions no perden poder adquisitiu sota cap govern.
- Separar l’àrea contributiva de l’àrea no contributiva, perquè si el problema és de la sostenibilitat del sistema de pensions, és evident, que l’àrea no contributiva té dèficit i el que s’ha d’avaluar és l’àrea contributiva, analitzar ingressos per cotitzacions a la SS i contraposar-los a les despeses només contributives.
- Com a complement: Si en els temps d’expansió augmenta la afiliació i augmenten els ingressos de la SS i son superiors a les despeses, aquest superàvit anirà a un fons de reserva que serà utilitzat quan hi hagi crisis i controlar el dèficit. (Des del 1995 hi ha expansió). Actualment s’estan agafant diners d’aquest fons de reserva.
L’any 1995 hi havia 12M d’afiliats a la SS, que és quan comença l’expansió i es creen llocs d’ocupació i es passaran a tenir, al 2007, 19,2M d’afiliats a la SS. En 13 anys es van guanyar 7,2M de cotitzants. A més, paral·lelament, hi ha una immigració de més de 5M de joves que venen a treballar. Tot això fa que es posposi el problema, per això no hi ha grans reformes fins a l’any 2011. De 1995 a 2007 hi va haver un seguit de petites reformes que porten a la reforma de 2011.
FONTS DE FINANÇAMENT DEL SISTEMA DE PENSIONS Si tenim un sistema professional el finançament serà via cotitzacions; en canvi, si és universal serà via transferències del govern a càrrec dels ingressos impositius (dels impostos).
Tenim un sistema professional però hem afegit un sistema universal des del 1990 en matèria de pensions i sanitat.
Del 100% d’ingressos de la seguretat social tenim que: Cotitzacions SS Transferències TOTAL Fins 2001 65% 30% 95% Des de 2002 >90% 5% ≈95% L’any 2002 el sistema sanitari surt d ela SS i per això des de l’any 2002 quasi tot són cotitzacions, es manté aquest 5% per la part no contributiva. Amb la crisi les cotitzacions de la SS han passat del 92% al 83%; la crisi a portat a una pèrdua de cotitzacions a la SS, amb la qual 3 jcarbonell94 cosa, del 5% de transferències del Govern hem passat al 10%.. La pèrdua de cotitzacions a la SS implica més entrada de transferències. Tot això no ajuda a reduir el dèficit, per això es fa la reforma de 2011, que es completarà el 2027.
ELEMENTS D’UN SISTEMA DE REPARTIMENT 1. Pensions no contributives - Jubilació - Incapacitat permanent 2. Pensions contributives - Pensions de jubilació - Pensions d’invalidesa (incapacitat permanent) - Pensions de viudetat - Pensions d’orfandat - Pensions de favor familiar ELEMENTS D’UN SISTEMA DE CAPITALITZACIÓ 1. Fons de reserva de la Seguretat Social - Creat l’any 2000 - PÚBLIC 2. Sistema de pensions privades, que ve de la llei del 1987, plans/fons de pensió que graven la renda.
ELEMENTS PER ENTENDRE LA NECESSITAT DE LA REFORA DE 2011 (2013) 1) Nombre de pensions:  2003: 7,2M pensions contributives  2013: 8,3M pensions contributives: - 5,3M pensions de jubilació (3,5M homes; 1,9M dones) - 1,7M pensions de viudetat (0,1M homes; 1,6M dones) - 1,3M incapacitat permanent, orfandat...
 En una dècada han augmentat 1M de pensions contributives, això mostra l’envelliment de la població, ja que la majoria son per jubilació. A més, la diferenciació entre homes i dones mostra la forma de vida d’abans, en la que la meitat de les dones no treballaven ni buscaven feina perquè qui treballava era l’home.
2) Nombre d’afiliats vs. nombre de pensionistes: hi ha una tendència a l’augment de pensionistes i a la disminució dels afiliats a la SS (cotitzants). El nombre de gent que contribueix a la SS disminueix, en canvi, el nombre de pensionistes que reben les ajudes creix. Ens torbem en un desequilibri d’ingressos i despeses.
A més, la disminució dels afiliats és un problema conjuntural i l’augment dels pensionistes és un problema estructural.
𝑁º 𝑎𝑓𝑖𝑙𝑖𝑎𝑡𝑠 3) Ràtio de dependència: 𝑁º 𝑝𝑒𝑛𝑠𝑖𝑜𝑛𝑖𝑠𝑡𝑒𝑠 = 𝑅à𝑡𝑖𝑜 𝑑𝑒𝑝𝑒𝑛𝑑è𝑛𝑐𝑖𝑎 La ràtio de dependència era al 2007 de 2,5 i al 2013 ha disminuït a 2. La xifra clau és 2, no s’hauria de baixar d’ell; ja que el càlcul aproximat és que es necessiten 2 afiliats per pagar 1 pensió. Si baixes del 2 no tens prou cotitzants per pagar els pensionistes.
4 jcarbonell94 4) Afiliats  Ingressos (contribucions SS) Pensionistes  Despeses (pensions SS) Tots dos grups formen l’àrea contributiva. Amb superàvit es permet dotar el fons de reserva creat amb el Pacte de Toledo de 1995 (posat en marxa al 2000). Com que hi havia superàvit als anys 2000 es va començar a augmentar el fons de reserva, fins que, al 2008, la quantitat d’ingressos es frena i es mantenen mes o menys constants, i en canvi, les pensions es mantenen en augment a causa de l’envelliment de la població espanyola, la qual cosa porta al dèficit d’ingressos de la SS:  2011 (-3.300M)  2012 (-5.200M) El fons de reserva va anar augmentant des del 2000 que és quan es va posar en marxa, però al 2012 disminueix la seva quantitat per primer cop, per un valor de -4.400M ja que es comencen a utilitzar els fons acumulats a causa del dèficit.
És per tot això que va caldre fer una reforma el 2011.
INGRESSOS I DESPESES DE LA SS c = tipus mig de cotització w = salari mig N = nº de treballador afiliats a la SS c·w·N+T=j·p T = transferències de l’Estat j = pensió mitjana ÀREA CONTRIBTIVA P = nº de pensionistes Amb el Pacte de Toledo se separa la part contributiva de la no contributiva (amb dèficit perquè no rep diners d’aquesta part perquè no contribueix). La part contributiva no pot tenir dèficit.
A. T = 𝑗𝑁·𝑐 ·𝑃𝑁·𝑐 B. c · w · N = 𝑗 𝑐 · 𝑃𝑐 c · w · N > 𝑗 𝑐 · 𝑃𝑐  1995 - 2010 c · w · N < 𝑗 𝑐 · 𝑃𝑐  2011  Reforma 2011 REFORMA 27/2011, 1/8/11 1. Jubilació anticipada dels 61 passa als 63 anys.
2. Jubilació anticipada possible només si s’han cotitzat 33 anys.
3. Jubilació estàndard dels 65 passa als 67 anys.
5 jcarbonell94 4. Els anys de contribució passen a calcular-se mensualment (abans s’arrodonia a l’any en curs). Els anys de cotització: tenen un mínim de 15 anys i un màxim que passa dels 35 als 37 anys, per tenir la pensió màxima 5. La pensió és proporcional al nombre d’anys cotitzats: el 50% de la pensió si has cotitzat 15 anys i el 100% si has cotitzat els 37 anys màxims.
6. Pensió proporcional al salari. Es considera el salari de fa 25 anys (abans era el de fa 15 anys) per fer el promig. Donen més interval empitjorant les condicions d’aquelles persones que en els anteriors 25 anys han canviat de feina, que normalment sol ser a millor.
7. Es deixa la possibilitat de fer ajustos lineals (si hi ha dèficits)  Desenvolupat el 2013 VALORACIÓ 1) Els canvis 1,2,3,4 tracten de reduir 𝑷𝒄 .
2) Els canvis 5,6,7 busquen reduir j (la quantitat màxima de pensions).
3) Cap element relacionat amb els ingressos, només es toquen les despeses.
- Un increment de c suposaria un increment d’ingressos, però implica un increment dels costos laboral, el qual comportaria una disminució de la competitivitat (que no pot ser perquè és el que ajuda a millorar el sector exterior, el que actualment funciona, en contraposició de la demanda interna). Els empresaris, però, demanen una disminució de c perquè així guanyarien mes beneficis, i augmentar l’IVA per aconseguir ingressos, però hi ha molt debat i c no es pot canviar perquè sempre hi ha algú que es veuria empitjorat.
- U increment de w no és permès en el nostre model productiu basat en els costos baixos, perquè augmentaria els costos laborals.
- N és cíclica a Espanya, tampoc es pot modificar. En expansió augmenta però en crisi disminueix.
REFORMA 2013 Reforma bàsicament l’ajust lineal.
 Setembre 2013: Reforma que es començarà a aplicar el 1/1/2019 la qual introdueix un factor de sostenibilitat del sistema públic de pensions. És un factor corrector de la despesa per quadrar comptes.
 Increment mínim del 0,25% de les pensions sempre i un increment màxim de l’IPC més un 0,25%.
ELEMENTS DE FUTUR 1. Envelliment de la població: el rati de població de +64 anys / població entre 16 i 64 anys és del 26,1% el 2012 i passarà a ser del 73% el 2052, estaran molt igualats els majors de 64 anys i els que estan en edat de treballar.
2. La longitud de la carrera laboral vs. la longitud del període de jubilació: el 1968 la gent estava 50 anys treballant (etapa laboral) i l’etapa de jubilació era de 10 anys.
Actualment l’etapa laboral és de 35 anys i la de jubilació de 20 anys.
6 jcarbonell94 Etapa laboral 50 anys 35 anys 1968 Actualitat Etapa jubilació 10 anys 20 anys 3. L’envelliment porta associat un increment de la despesa sanitària. Actualment les pensions, la sanitat i els serveis socials ocupen el 20% del PIB espanyol i es calcula que acabarà sent del 28% el 2060.
La base és un model de repartiment et dona una garantia de renda, perquè és un model professional i es substitutiva de renda.
Des de la perspectiva del treballador: 𝑗𝑐 𝑤 𝑁 𝑐·𝑤·𝑁 (𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠 𝑆𝑆) = 𝑝𝑐 · 𝑤·𝑁 (𝐼𝑛𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑜𝑠 𝑙𝑎𝑏𝑜𝑟𝑎𝑙𝑠) OBSERVACIONS (Quines són les opcions de futur?) 1. Acceptar que les pensions públiques cauen arrossegades pel deteriorament del rati de dependència 𝑁 𝑝𝑐 i complementar-ho amb pensions privades.
2. Incrementar els ingressos de la SS via transferències (però cap partit polític estaria d’acord en utilitzar impostos per a fer transferències a la SS). Si augmentes els impostos dels rics i ho inverteixes en pensions faràs que els pensionistes consumeixin més, perquè no són estalviadors (els rics sí) i d’alguna manera reactives el consum (la demanda interna).
3. Amb una visió de mig termini intentaríem canviar el model productiu (canviar la funció de producció) i per tant, capitalitzar-nos i modernitzar-nos (més capital i més tecnologia). Si el model productiu és més eficient, augmenta la productivitat del país, serem més eficients i els salaris augmentaran.
7 ...