Historia Antiga (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Història Cultura i Societat Època Antiga i Medieval
Profesor J.A.J.
Año del apunte 2015
Páginas 55
Fecha de subida 23/01/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: 1. Pròxim orient i Egipte: Pobles i territoris.
Mesopotàmia: prové del Grec, 80.000 km2, un terreny molt extens.
Història molt diversa, geogràficament hi ha al Nord i al Nord Est, el mont Kurdistan, al Nord Est Agres. És pot dividir en 3 ares → Alta mesopotàmia = Regne d'Assirià, terreny molt muntanyós i amb afluents del Tigris i Eufrates. Assur i Ninvie on s'ajunten els dos rius = Mesopotàmia central = País d'Accad. Patria Sumer, territoris molt fèrtils, va començar la civilització. Crid, ciutat més antiga, Ur, Uruk, Lagash, Lorsa. Civilitzacions hidràuliques (Eufrates 2.800 km neix a Turquia i el Tigris 1.950 km el seu caudal més voluminós que l'Eufrates, més regular en el seu curs alt mitgà), Desenvoquen actualment junts al Golf Pèrsic, abans no era el cas, la terra s'ha anat menjant part de la costa per la pèrdua dels sediments que porten els dos rius. El clima és molt extrem en les diferents estacions, al estiu arriba als més de 50ºC i a hivern temperatures també molt extremes, però baixes. Els rius a l'estació de la primavera augmentaves, per tan hi havia un augment de fertilitat, a la part baixa (Sumer), gràcies a la construcció de canals: 1er, les aigües podien ser transportada als camps de conreu i 2on, portalo lo més lluny possible per ampliar els seus conreus. Ramaderia i conreu molt ric, però no desponien de primeres matèries com la pedra o la fusta, per això tots els temple els van haver de fer de maons de argila. Peroi del exterior els van aconseguir, va començar el comerç a llarga distància, i així es va crear una gran varietat ètnica i lingüística. Era la manera per integrar-se dins l'espai geogràfic, la recerca de recursos primària, una ciutat molt sedentària, les ciutats del Sud, al Nord per la ramaderia, tipus de vida més nòmada.
LLENGUES I POBLES DEL PROXIM ORIENT: • Pobles de lengua semita: originaris d'Arabis. Es podem divir en dos troncs lingüístics: - Zones més occidentals (Amorreus, eblaïtes, fenicis, urgarítics, hebreus, arameus) - Zones mes orientals • Pobles de llemgua inodeuropea: Hitites, iranis, hurrites.
• Pobles de llegua aglutinant: sumeris.
Cassites, Hurrites, ja ha perdut tots els seus trets característics, procés de aculturació.
LA dinàmica nòmades /sedentaris: nomades la tribu i sedentaris el temple o le palau. Els sedentaris, sempre han viscut al cosat dels nomades, una relacióva ser un resultat d'una desconfiança, economies complementaries. Els nomades no eran tan agressius com deien que eran. És una economia bassada en la remadaria no el sacajament de tribus. Desconfianá entre els nomades amb els sedentàris i viceversa. Els poden utilitzar mes o menys com a servents.
Una relació molt complexa.
• Una convicència complexa i unes relacions ambigües.
CRONOLOGIA: Dos etapes diferenciades: l'edat del bronze i del ferro, quan comencen a utilitzar aquests materials. Uruck el focus, però perd protagonisme, període de moltes guerres, anomenat: Protodinàstic( 2900 – 2335 aC), es crea l'impero Accadi (2335 – 2154 aC). El període Neosumeri el teu Ur, Imperi de la III Dinastia d'Ur (2111 – 2004 aC), a Babilonia, hamurabi el Periode de l'Imperi Palebabilónic (1792 – 1595 aC) Impero de Mitanni ( 1500 – 1270 aC) regne molt potent ab moltes guerres amb egipte per el control de siria i palestina, passaran de enemics a eliats, però apareix i cau el Imperi Hitita (1380 – 1200aC) amb un gran explendor, guerres per controlar la zona de palestina i siria, faran una aliança, un nou període de Pau, Periode de explendor, al 1200 tot el sistema s'enfonsa, sistema del mar, fan saquejos, el imperi hitita la seva capital es saquejada, altres regnes cauen, egipte aguanta per territoris de Orient. Apareix un nou Imperi Nou Assiri (911 – 616 aC), molta crueltat, però acaba caient per una cualicio entre els babilonis i els medes. Cauen pels babilonis. Imperi Neobabilònic (626 – 539 aC) quan mort el emperador. Imperi Persa (559 – 330 aC) EGIPTE: Els trets principals són: Aïllament pel tema geografic, al nord Mediterrani, al Est al mar Roig i a l'altre banda montanyes, es a dir, una muralla natural, va ser molt poc invadit. Primer e deia Hicsos. La seva Monarquia Teogràtica, el faraó es considerat un Deu en carn, monarquia molt forta, temdència centralitzadaora. La religició era politeista, en deu locals ex: Ptah → Memfis Ra → Meliópolis Osiris → Busiris Amon → Tebes. El riu Nil, te una gran importància, pot ser considerada una civilització hisdràulica. És l'únic riu del mon que corre del Sur cap el Nord, va ser un misteri, no se sabia on estaven les seves fonts. No se sap fins el s. XIX, també el Juliol petia un gran creixement fins el punt de inundar, hi quedava un massa negre que era ultra fèrtil, les terres es van convertir en les mes fertils. Duran els mesos de Maig i Juny plujes que queien i pujavan i les portaven al nil, aixó la seva crescuda. La presa de Suan. El deu Hapy, el riu nil divinitzats. Un deu entrogin, ls fertilitat, del deu esta representat com mitg home i mitg dona.
• Geograficament: unitat geografica, la coneixien com a Kemet, siginifica terra negre, el llim negre que deixa el riu nil, el territori habitable, el teritori Desheret, conegut com a terra roja, que no es pot habitar. Al Nord, Udja Ur, el gran verd. Al sur,Pais de Uauat, Baixa Núbia i Pais de Kush, Alta Nubia. Memphis es crea al centre, abans del Delta del Nil.
▪ El delta del Nil, es un tema molt rica en hoxid de ferro, el en territori més fèrtil de l'antiguitat. (Baix Egipte) Te relacions a partir de la costa, ja que estan més aprop d'altres països a diferencia dels habitats del Alt Egipte.
▪ Al Alt Egipte, la part més fèrtil són més petites, i per aixó van fer els canals, per transportar l'aigua per poder conrear, aixó implica un esforç col.lectiu. No trobem grans ciutats, sino grans tombes, les Acropolis, dels primers troporeis, els primers faraons abans de unificació.
▪ Els recursos naturals d'Egipte: La seva argila negre tan impotsnt per conrear.
També ho és també com a element de contrucció, les cases, però el grans temples no. Roques calcaries, arenisca, granit, Basalt, alabastre (Basos, grans blocs pels seus temples...) Careig de minerals ni de fusta, les pedres era la seva font de contruccio, les seves cases estavem festes d'ella, e aquí la seva grandessa.
El baix relleu, picar la pedre per fer aquests dibuixos tan caracteristics dels egipsis. Hi havien materials que els habien de portar desde fora, com Nubia, rica en or on els egipsis feien expedicions i fen intercanvis. On l'or utilitzaven per comprar fustes de sedra del Libano. Principal recurs del país es l'sgricultura, cereals ( blat, ordi, cebada = cervesa, cotó per la roba, llí per les veles) ansiam, fruites com els dàtils... Els animals eren importants, la remadaria per la seva carn i la seva pell, la caça major, casera de grans animals com lleons, com un esport molt reconeguts per la noblesa no només per l'alimentació sino per el risc del propi esser humà. En època faraonica, s0habien identificat gossos, gats, brous, xais, cabres, porcs fins i tot es van fer intents de domesticar que no es van deixar com yenas, gaceles antilops... La pesca era molt important.
▪ Conologia: Predinàstic (3300 – 3000 aC), Època Tinita (Dinasties I – II), faraons procedents de Tinis -Abidos, es troba a l'Alt Egipte (3000 – 2590 aC), Imperi Antic (Dinastia III-VIII) (2590 – 2120 aC) entra en prisi ja que els emperadors eren més febles, s'acabafent la divisió local, Primer Període Intermedi (Dinsasties XI – X) (2118 – 1980 aC) , Segon Periode intermedi, moment d'explendor, però molt breu, dixos provenint de palenstina servint com de mersenari, on es un moment de depressió i els Dixos aprofitaven aió, els Dixos formen la seva capital al Delta, però finalment, els expulsen. Imperi Nou (Dinsties XVIII – XX) (1539 . 1077 aC) Tercer període intermedi, Egipte dividit en diferents localitats. Baixa Època, en moltes ocacions en la influencia en el control per altre imperis extrangers, perses, asiri, això acaba quan el any i 1332, alexandre el gran, caiguda i deseparició del imperi, egispte passara a ser manat pels grecs, tolomeus Làgides, Tolomeu fill d'un ser Lagos, els seus succesors, Cloepatra reina d'Egipte.
TEMA 2: Aparicio i consolidació de l’estat al pròxim orient asiàtic L’aparició de l’Estat al Pròxim Orient te lloc a la Baixa Mesopotàmia (especialment a Uruk 35003100aC).Aquestes revolucions van produir molts canvis en la vida urbana. Les primeres construccions son al 4500-3500 aC però son construccions molt primitives i es van començar a formar primers nuclis urbans, primeres aldees.
A partir del 3500 els poblats es connecten entre si gracies a que els canals es connecten entre si i son navegables, així dons es construirà tota una xarxa de canalitzacions,. La tecnologia també avança . La economia que hi havia fins al moment era de subsistència, però al 3500 hi va haver un excedent alimentari que es van guardar en rebostos i es formen especialistes a temps complert en artesania, escribes, sacerdots. Això comporta que calgui una autoritat decisora per dir com es fa el repartiment de excedent de aliments. Així doncs podem veure una estructuració de la societat, amb la elit que dirigeix els treballs. La aparició de la ciutat es l’origen de l’aparició de l ciutat i per tant l’estructuració de la societat. En aquella època hi va haver un gran augment demogràfic. La ciutat comença a tenir un aspecte urbanístic complex, al centre destaquen els edificis públics (temples palaus magatzems arxius tallers). Cada cop els temples i palaus son mes majestuosos amb la finalitat de impressionar a els estrangers i als teus propis súbdits. Després podíem trobar les propietats privades de la població. La ciutat comença a emmurallar-se per tal de protegir la ciutat. Construir una muralla era molt costos.
Amb las muralles es volia protegir la producció dels especialistes (artesania), l’excedent d’aliment. Les relacions entre les diverses ciutats son cada cop mes complexes. Les relacions eren de caire bidireccionari. Es a dir una ciutat ajudava en els aliments per abastir a altres ciutats, i les altres els hi tornaven a canvi eines o materials. La redistribució de població es molt desigual, ja que els productors d’aliments son un 80% i els especialistes un 20% restant. Els dirigents estaven al cap d’amunt de la elit, després trobàvem els administratius com els escribes i els sacerdots. Aquests s’ocupen de cohesionar la societat i de supervisar l’excedent.
Els sumeris Es denominaven a ells mateixos caps negres i es desconeix el seu origen. Alguns opinen que va ser la evolució de la gent de la baixa Mesopotàmia, d’altres pensen que van venir de fora segurament d’alguna regió del mar caspi. Si es així arribarien al voltant del 4 mil·lenni i s’assentarien a la baixa Mesopotàmia. Sabem que no era un pobles semita ni indoeuropeu.
Quan s’assenten a la baixa Mesopotàmia aquesta ja estava ocupat per població semita, però no hi va haver un problema ètnic, sinó que hi conviuen amb influencies mútues. El que entenem per cultura sumèria es el fruit d’aquesta convivència. Hi havien tres tipus de conceptes de la noblesa, un que es mes antic i dos que son mes contemporanis però es diferencien en el seu concepte. El mes antic es l’En (senyor sacerdot) rei-sacerdot que acumula tot tipus de funcions.
Únicament això es dona a la fase Uruk. Acumula totes les funcions. Una de les mes contemporànies era l’Ensi, que era un rei-sacerdot de les ciutats sumèries però es dona en fases posteriors a Uruk. El segon cas contemporani es el Lugal, el trobem a finals de l’època protodinèsticaIII, es un rei laic, ja no te funcions religioses. S’originen palaus laics diferenciats dels temples, així doncs el sacerdot quedarà confinat a activitats religioses i administratives. El rei de l’imperi acadic serà un rei militar, però quan tornen a sorgir les ciutat sumèries la figura de Ensi torna a agafar força.
L’aparicio del temple i el palau Son grans complexes organitzatius i arquitectònic el que diferencia les ciutats de les aldees.
Entre un temple i palau hi ha una diferencia, el temple es la residencia del líder espiritual de la ciutat, el deu. En canvi el palau es la residencia del cap civil i militar de la ciutat, es a dir el rei amb la seva família reial i la seva cort. Tot i així hi han semblances importantíssimes. Per exemple es on es fan les activitats administratives i on es guarden els excedents, en conseqüència no nomes son residencies divines sinó que al voltant trobem domicilis annexes de talles, magatzems oficines, arxius etc.
Els inicis de la reialesa Durant la fase Uruk, el rei també es un sacerdot, això ens indica la naturalesa divina de la monarquia. A la llista reial sumèria trobem expressions com “ la reialesa va descendre del cel i es va establir en Uruk”. Així doncs estem davant duna teocràcia, es l’intermediari entre els deus i el seu poble. Això implica que encara no hi hauran palaus laics diferenciats dels temples perquè no hi ha un rei laic. El rei serà el protagonista de totes les cerimònies religioses que lliguen al poble amb els deus. També es el responsable de la defensa de la ciutat de atacs exteriors.
La glíptica d’aquesta fase ens mostra el rei defensant la ciutat i els seus súbdits de guerrers d’altres ciutats. També son representats amb animals ferotges. Aquest rei necessita d’ajudants i creara la burocràcia i els diferents sacerdocis. La burocràcia esta formada per ele escribes que son els que s’encarreguen d’anotar l’excedent, que hi ha a cada magatzem, també se’n carreguen de la gestió estat, tambes shi san de fer infraestructures com canals, son els encarregats de que aquestes infraestructures es construeixin ( funcions d’arquitectes). Com que la població creix es necessiten mes matèries primeres i aquesta burocràcia es l’encarregada dels tràmits. El clergat se’n carrega del culte, que pot ser de dos tipus. El culte diari que neteja el deu li posa les vestimentes que e necessita etc. El temple es la casa de deu, per tant es un lloc sagrat que nomes poden entrar els sacerdots. Al llarg de l’any es fan grans festes per donar culte a els deus, aquestes festivitats es fan a un altar que esta davant del temple, es un culte públic en determinades dates de l’any. Es l’intermediari entre els homes i els deus. Però també aquest sacerdot en moltes ocasions gestiona l’economia. A diferents llocs de la ciutat podíem trobar altars per a les divinitats.
L’ús de la força L’us d ela força es fa servir per a defensar les riqueses i capacitats tècniques concentrades a la ciutat. En la fase protodinastica, al costat d’Uruk que encara te molta importància, despunten altres ciutats que es voldran imposar per sobre d’altes ciutats. Així doncs veurem en aquesta època sovint guerres.
Especialistes i productors d’aliments Especialistes: no tenen mitjans propis de producció, treballen amb els mitjans que des de palau palau els hi proporcionen i son mantinguts pel palau. Son una elit a dins de l’estat. Sn un 20% i son com els serbs de la ciutat. Cada cop hi ha mes varietat de treballs i mes especialitzats.
Tambe trobem a dones i nens que treballaran en el sector textil. Aixo potenciara l’economia.
Productors d’aliments: son la majoria de la societat 80%. Posseeixen els seus propis mitjans de producció i treballen per al seu popi sosteniment. Cedeixen a l’estat l’excedent d’aliments.
Tenen mes llibertat ja que no depenen de la alimentació que els hi pot donar l’estat a diferencia dels especialistes.
L’escriptura cuneïforme Va ser inventada a Uruk c. 3500sC a la baixa mesopotàmia. L’escriptura sorgeix duna necessitat administrativa. Es un procés molt lent i progressiu. Al principi l’escriptura es molt simple feta a base de dibuixos simples, s’anomena escriptura pictogràfica, però mes tard serà mes complexa amb l’escriptura ideogrames, que no podran mostrar sentiments temps.. això es solucionarà amb l’escriptura a base de fonogrames que es composa a base de signes iconogràfics. Per escriure utilitzaven taules d’argila i una mena de punxo de fusta. El punxo tenia forma de cunya d’aquí el nom de cuneïforme. Hi havien 400 i 1000 signes, cosa que variava segons la civilització. L’escriptura cuneïforme es va poder traduir gracies a la Roca de Behistum. Es una inscripció de l’època de regnat de Darios I. Aquesta roca esta traduïda en res idiomes: persa antic, elamita i acadi.
La tasca del seu desxiframent no va ser fàcil i va ser descoberta al 1851 per un orientalista angles. Els investigadors del segle xix van tenir informacio de la seva literatura.
Pesos i mesures Calia un sistema de pes i mesures. La existència de convencions objectives( mesures estàndard). Calien prototips garantits i custodiats per l’administració central.
TEMA 3: Les cultures perdinàstiques: ALT EGIPTE.
• Cultura de Nagada (4000 – 3000 aC), la fase dos, (3600 – 3300aC) • Tres centes principals: 1. Abidos (nord) 2. Nagada (centre, nom del llaciment) 3. Hieracòmpolis (més abaix) Consituieixen un estat primereinc molt poderosa i un protorei, sempre hi ha aquesta tomba que destaca més de la resta a les necropolies. Les riqueses es basen en l'expolotacio dels recursos naturals, de les mines d'or i de coure, que es troben al dessert oriental. Hieracompolis, més al sur, la porta d'entrada a Egipte que provenen del port de l'Africa (plomes d'estrús, peix...) materials que tampoc serveixin molt, pero son rars, la seva possessió indica que la persona te un cert prestigui, te prou calers per comprar aquests bens, bens de pretigi.
Les cultures predinàstiques: Baix Egipte.
• Cultura maadiense al Delta, les ciutats tindràn més importancia que en les necropolis.
hethethyethyetheSocietat ben situada, terres fèrtils i comerç amb els habitans de Síria i Palestina, i amb els Sumeris.
• A finals de Nagada II (3350 aC): subtitució d'elements de la cultura material maadiense pels característics de la cutlrua de Nagada de l'art Egipte, causat per l'assentament de l'art Egipte al Delte, la motiavació eracomerciar amn al zona de Siria i Palestina sense la necessitat d'intermediàris, ja que el viatge més llarg, és a dir més car. Doncs així era la manera més econòmica. Pero no tot al Delta, Occidental, delta Libic, la cultura outoctona continua.
• Inicis de Nagada III (3300 aC) unificació cultural a tota la vall del Nil. Unificació política.
L'aparició de l'Estat a Egipte: • Els protorregnes d'Hieracòmpolis Nagada i Abidos anexionen les aldees més pròximes.
No se sabien realment la convivència cultural. El primer va ser Nagada en desaparèixer.
• Desaparició del protorregne del Nagada. No se sap si va ser Abidos o Hiperacòpolis, no destrucció si no una aliança. Unificació politica de l'art Egipte.
• Inicis de Nagada II ( 3300 aC): unificació política de l'Art Egipte. Queda unificat politicament a capital a Abidos. Li restarà aquests nou regne continuar expandint-se cap el nrd i cap el Sur.
Els incicis de la unifiació: • Nagada III (3200 – 3100 aC) : alt Egipte (Amb capital a Tinis – Abidos) s'expandeix pel Sud fins a la 1era catarat i pel Nord fins a la Mediterrània. El delta li interssava molt els habitqans del surd per diverses raons: mecessitat d'eliminar intermediàris en el comerç amb el port de l'Àfrica. Les terres 3/4 parts d'Àfrica son les més fèrtils en el delta. No va ser fàcil aquesta unificació, pero conquerir el delta Libi, la mentalitat es diferent i es vanc crear moltes batalles molt violentes. No es coneixen els resi d'aquests moment ni la realació, pero si gràcies algunes tombes a Hieracómplois i Abidos, sabem els noms.
Fenomen de l'escriptura a Egipte, es posa el rei. Pero no sabem les cronologies.
• Dinastia 0, tots els reis trobats en les tombes on no sabien trobar cronologicament.
Els documents de la unificació: eines que es fabriquen en aquell moment, és deixen de fabricar.
• Mànecs de ganivets d'ivori d'hipopòtam. Pedra tallada, pero el mànec està fet de l'ivori d'hipopòtam, tallat i convertit, on hi ha gravat batalles, diferents persones. Moltes escènes de guerres.
• Paletes decoràdes ovalades ( Narmer (3000)( la paleta de Narmer, s'utilitzava per els cosmètics dels egipsis, pero es deixen d'utilitzar, hi van passar a ser utilitzats per temes funeràris, aquests cercles centrals, on es feien les barreges ).
• Caps de maça. Carregar-se el enemic. Massa cerimonial. Cap de maça del Rei Escorpí.
Narmer (3000 aC) (Menes) : completa la unificació política d'Egipte, Serà el derrer rei de la Dinastia 0 i el primer rei de la 1era dinaàstia, donarà pas a la dinastia dinàtica.
• Narmer consuma la conquesta del Delta. Serekh, representa la seva casa i dins s'escriu el seu nom escrit. Magnifico Siduro (Narmer) • Palets votiva (trobada a Hieracòmpolis): - Anvers: Namber tocat amb la corona blanca de l'Alt Egipte vencent al Baix Egipte.
- Revers: Narmer desfila amb la corona vermella del -baix Egipte,mentre davan ell jueu els cadàvers de 10 enemics decapitats.
Els símbols de la unificació: • Regne basat en un princì dual: - Art Egipte: déu Set, corona blanca, etc.
- Baix Egipte: déu Horus (falcó), corona vermella, etc.
• Els faraons de les dues primeres dinasties també conten amb dues tombes: - Abidos, prop de Tinis (en l'Alt Egipte) - Saqqara, prop de Memfis (Baix Egipte): cenotafis (tomba simbólica, no te un mort dins).
Els faraons uneixen les dues corones (blanca de l'Alt Egipte i la vermella del Baix Egipte) en una sola (pschent).(Simbolitza la unificació dels dos Egiptes). Han de buscar una nova capital. Per tal de governar millor, contruieix una nova ciutat. Al mitg, per controlar per una banda i l'altre, Memfis. Situació estratègica, establiran els faraons la seva cort. No vol dir que perdin els seus vincles amb l'Art Egipte i la ciutat de Tinis, aquests principi dual, s'observa molt be a les tombes dels creis del moment, una bvegada es moren es fan enterar a la necropolis.
El faraó reialesa de forma divina. Governat per una dianstica de deus, despres de semideus, i despres va ser governada per dinasties humanes. Intimament lligada al concepte de divinitat.
Teocràtica, faraó divinitat vivent. Els mateixos egipsisi sabies de la seva mortalitat tot faraó acabaría morint. El moment que va ser coronat, era faraó.
• Faraó: terme hel·lenitzat derivat de l'egipsi Per-aa (Cosa gran o Dogle Palau) • Reialesa d'origen diví.
• Divinitat oficial del faraó adquirida en la ceremonia de la coronació i renovada cada 3 o anys en la festa del jubileu (hed sed). Cada més gran, es fa amb més freqüència, cada 3 anys.
• Únic individu que pot tenir diverses esposes legítimes.
• La façana del paualu es veu en el serekh: espècie d¡estendard que representa la façana del palau reial i sobre el qual s'escriu el nom d'Horus del rei.
• El faraó te 5 títols amb els seus corresponents noms.
• Només els dos ultims s'escriuen al shenu.
Llista reial d'Abiso, amb els cartuxos (shenus) de faraons de la Dinastia III.
• Nombrosos fills: només els de les esposes principals tenien dret a tron.
• El faraó és l'únis sacerdor per dret propi. Divinitat vivent, l'unic que e spot adressar a tuts els deus de tu a tu, en una condició de igualtat.
Les capitals: • Periode Tinita i Impero Antic: capital a Memfis.
• Imperi Medi i Imperi Nou: capital a Tebes.
- L'escriptura Jeroglífica: Evolució de l'escriptura jeroglífica: • Ideogrames pictòrics. Diversos simbols que la seva coninvaicó donen un nou dignificat complexe. Ni tan sols se'ls hi acudia multiplicar els símbols, les idees abtractes. 150 ideogrames, com sonava. Convinant aquests honogrames (simbols que represetnen com sonen) van poder escriure sobre cualsevol tipus de coses. Caa lletra un simbol, significa, el seu so, els podem conviar podem reproduir paraules.
• Fonogrames. Representació dels nousde les paraules però no van deixar de banda els idogrames. Sonant iguals amb diferents significats, ho dibuixaven per poder diferenciar les diferents significats de paraules. No separaven les paraules entre elles, no importarà l'ordre de escriure i no escribien vocals. 800 signes.
- L'escriptura hieràtica: escriptures jeroglifica però més simplificada, la cursiva de la jeroglicia. I despres l'escriuptura d'imprenta (de palo, més lenta). Apareix als incis de l'hidstòria d'Egipte.
Queda recervada pels documents, al final quedarà reservada pel l'ús fundamental, inscripcions als murs d'uns temples, la jeroglifica, però per la restra la hieràtica.
- L'escriptura demòtica: La més simple, l'escriptura del poble, evolució de l'escripció hieràtica.
Plena de lligadures d'unes amb l'altres. L'utilitzaven dia a dia, per exemple, per signar un contracte. El Ostrakons, és un tros de ceràmica. A l'escola s'utilitzava. El papir era economic, però a la vegada molt economic.
- L'escriptura a Egipte: Escrivien per sobre del papir, tinta negre i vermella, i utilitzave un tros de canya afilada com la punta. Tenien els seus estuig, els escribes, amb el joc de canyes i tintes, inventat el sistema de escriptura. Duran la resta del imperi romà s'utilitzen els jeroglifics, l'ultima insicpció del temple de Filae (24 d'agost del 394 dC). Teodosi es l'emperador el 380, critianisme religió oficial. 10 anys despres la van prohibir la religió pagana, va fer una masacre, i van destroçar tots els temples i entre ells la ultima tablilla.
1799, descobreixen la pedra Roseta, inscipticó època Tolemaica, Tolomeu V, s. III – II sC, decret d'aquests rei. Com que es tracta d'un faraó egipció però es d'orgen grec o mecedoni, utilitza dos llengues, el Grec (culte) i l'alter l'Egipci (pel poble). Jean- François Champollion el desxifre en 1822, només 23 anys després de la seva troballa. Poc a poc es va entrar en els secrets ens havia guardat Egipte.
TEMA 4: EGIPTE I EL PRÓXIM ORIENT FINS A FINALS DE L'EDAT DEL BRONZE: Època dels gran imperis 1500 i 1200, un colamse al mon oriental, so d'una intensitat increïble.
• Moment d'equilibri entre les diferents potències de l'Egeu i del Próxim Orient: A la grecia continental comença la civilitzaicó micènica, encara no es una gran potència.
En el mon Egeu, la més important es la civilització Minoica, a la illa de Creta. Controlen les grutes del comerç, restes d'aquestes grutes de comerç. Anatolia troben diversos regnes mes petits per la costa, i al centre en el cor d'Anatolia en Imperi Itita, seria un regne Itita, mitjans del s. XVI, una greu crisi, el gran imperi que te la supremasia al proxim orient, es Mitanni, es troba al Nord de Siria. Els assiris reconats pels Mitannis, Babilonia e suna regne important però no es cap mena de potència, després de Hamuravi, entre en decadència, fins que el 1595, els itites acaben amb aquests imperi.
Trobem un altre, els cassitas. Eigpte una gran potència, duran el segon període intermdia, havia estat inveit per un poble extranger, els Ixos, s'havien fet el poder amb Egipte. Tebes rebutja el poder dels Ixos, van conquerir territoris arrevonar-los al delta, expulsen els Ixos, marxen a Palestina i els Egipsis per evitar les tornada dels Ixos o altres civilitzacions, una protecció per evitat conwestes. En palestina te moltes riqueses, es queden per eplotar-lo. No son potències ilitars, però si que son potències económiques.
Via maris. Egipte volia anar al Nord per cnquerir Mitannia i els mitannis igual cap al Sur.
- Els grans protagonistes al Pròxim Orient: • Egipte duran l'Imperi Nou (1539 – 1077 aC): - Dinasties XVIII (faraons coneguts, moment de major explendor de l'imperi nou d'Egipte) , XIX (Ramses II, després d'ell un declivi) i XX (moment de crisi, s'està posant en mitg de cospiracions, la fam per tot el país, epidèmies...). el faraó una figura molt forta.
- Nou centralisme i fort poder dels faraons. Faraons militars que intenten afirmar el poder d'Egipte fora, a Siria. És imperialista per enriquisr-se cada vegada més.
- Enfrontament primer amb Mitanni, i després de l'aliança entre Egipte i Mitanni, posteriorment enfrentament a L'imperi Hitita. Els Hitites, controlen l'Imperi.
• Imperi Nou d'Egipte (II): - La capital del regne és Tebes. Els faraons recideixen allà.
- Gran poder dels sacerdots d'Amonn. Començen a acomular riqueses, a veure com s'incermenta el seu poder i la seva imfliència. Aquests pujada, potrapoder, alguns faraons s'adonen que han creat com una mena de monstre, Amon te càrrecs molt importants.
• • Princial període de prosperitat d'Egipte.
L'imperi de Mitanni (s. XV – XIII aC).
- Productes de la fusió de 2 pobles: → Hurrites: gents asàtiques de procedència confusa, no els podem ubicar enicament, probablementla llunyania Àsia Central.
→ Indoaris: indoeuropeus de llengua propera al sànscrit. s. XVI documents dels imperis, no se sap aquestes fusió però si mes omenys d'aquesta època.
Contruiexen un imper al s. XVI, al seon mil·lenia aprofitan la crisi de Asiria i Babilonia. No s'ha descobert la capital de Mitanni, gràcies a fonts indirèctes, com els Egipcis.
• L'Imperi Hitita (Hatti) (s. XIV – XIII aC).
→ Primer origen indoeuroeou, han pogut recontruir els grups de població que vivien a les jestepas rusas, no sabem quan ni com ni perquè es posen en moviment.
- Tres estapes històriques: → Regne Antic (s. XVII – XV) moment que es crea el regne i expedicions a Anatolia i per l'exterior, destruieix el regne indoeurpeu.
→ Regne Mig (s. XV – XIV) → Imperi Hitita (s. XIV – XIII) ◦ Arribada a Àsia Menor dels Hitites entre mitjans del III Mil·leni i incis del II mil·leni.
◦ Caputal a Hattusa (Bogazskoy).
L'imperi Hitita (II) • Suppiluima I (1380 – 1346 aC): converteix l'imperi Hitita en la primera potència d'Orient durant molts anys.
• Hattusilis III (1275 – 1250 aC) signa un tractat de pau i aliança amb Ramsès II (c. 1258 aC) • Gran període de prosperitat.
• Però a l'Imperi Hitita li quedaven tan sols 50 anys d'existència.
Expandeixen la empidemia i Supiluiliume acaba morint, te victories conra els mitannis i derrotes contra els Egipcis, però de totes maneres va ser l'autetic creador d'aqeuests imperi Hitita. Quan Ramsès II mana a Egipte, te lloc la famosa batalla de Qadesh, entre Hitites i els Egipsis, tot el dia comvenen, a la nit, es retiren sense resultat. Tan preparar-se per despres quedar-se com sempre hi demostren que realment estan molt igualats. Ramsès II, a finals del seu regnats, va signat la pau amb Hattusilis III, aquests era una persona malaltisa, feble, i amb aixó es va adonar que la diplomacia era millor que les armes. Firma una tractat de pau i d'aliança amb Ramsès II d'Egipte. Es compremetia a seguir amb la pau.
La societat: - Món del palau i alts dignataris.
- Súbdits lliures (comerciants, artesants i camperols) - Els no lliures comprenien: → Esclaus: propietat, es poden vendre. Pot ser de propietat priva o lliure.
→ Deportats: presoners de guerra, ls categoria, les condicions de vida, molt inferior la dels esclaus.
Comerç: → Gran control del palau.
→ Manufactures molt estimades.
→ Els ferrers fabriquen armes molt preuades.
→ Primers coneixements de la fosa del ferro.
a → Situació geogràfica idònia per regular les rutes comercials.
Política exterior: → Causes de la supremacia de Mitanni i de l'imperi Hitita: el seu potent exèrcit, el seu sistema de relacions diplomàtiques i els matrimonis de conveniència.
→ Imposa un sistema feudal sobre el seus estats vasalls: extens territori que amenaça el comerç.
La fi de l'Edat del Bronze(I): → Crisi que va afectar a tots els grans impèris del moment (s. XIII aC).
→ Gran importància dels Pobles del Mar: procedien de l'àrea de l'Anatòlia i la mar Egea.
La fi de l'Edat del Bronze(II) → Dues incursions contra Egipte: - Sota Mienptah (1213 – 1203 aC) fill de Ramsès II.
- Sota Ramsès III (1187 – 1157 aC).
• Conseqüències: - Provoquen la caiguda del regne d'Ugarit.
- Hatti i Karkemish són destruïdes.
- Acaben amb la prosperitat de les ciutats del llevant palestí i de Xipre.
- Egipte perd el control del seu imperi a Àsia.
TEMA 5: Mon Egeu (Grècia continental, les illes cícliques...) Duran l'Edat de Bronze: Koiné cultural, cultures molt semblant entre ells.
• Aparició de l'escriptura a l'Egeu: - ''Jeroglífic'' (1900 - 1650 aC) a l'illa de creta.
→ No és un jeroglífic, si no possiblement sil·làbica. És a dir que cada signe es una síl·laba.
→ Poques mostres conservades.
→ Minoic Mig (1900 – 1650 aC) - El disc de Festos (1908): → No és cap escriptura coneguda.
→ Segurament, també és un sil·labari.
→ Cronologia dubtosa.
- Lineal A (sil·lasbari) 1750 – 1450 aC) → Llengua encara per desxifrar.
- Lineal B (1450 – 1370 aC): → Ubicació: - Continent grec (Micenes, Tirint, Eleusis, Pilos, Orcòmenos).
- Creta: només a Cnosos (1450 . 1370 aC) = fase d'hegemonia sobre l'illa.
→ Volum de troballes: més de 5.000 textos.
→ Cuites de causa de l'incendi dels palaus.
→ Desxifrada en 1952 per Michael Ventris i John Chadwick.
Els origens del mon Egeu: • 2000 – 2100 aC: destrucció de molts assentaments hel·làdics, ciclàdics i anatòlics (Troia II) per grans incendis.
• Relació amb l'arribada de gents indoeuropees. A Grècia: gents que parlaven una forma primitiva de Grec. L'arribava va provocar un retrocés cultural. Començà un nou moment.
• Després d'aquestes invasions comença l'Hel·làdic Mig (2000 – 1600 aC). A finals de la civilitzacions micèniques, comencen a veure destruccions.
Poble minoic: idioma preindoeuropeu. Em de recorre a l'arqueologia, al segon lloc de comprarar amb altres civilitzacions veïnes i contemporànies. La coneixem gràcies a Arthur Evans.
Arthur Evans: • Sir Arthur Evans i les excavacions a Creta.
• Els descobriments del palau de Cnosos, grans decoracions, centenars d'objectes i moltes tauletes. La decoració de l'art impressionista de l'època de Evans (s. XIX dC), com per exemple La parisienne. A la seva restauració, va ser de mala qualitat, molts objectes i parts dels gegants palaus van quedar molt deteriorats duran els temps.
Cronologia del bronze a Creta: Minoic antic (MA) 3000 – 2000 aC. Prepalacial: 3500 – 2000 aC.
Moment que encara no s'han contruit els palaus. A partir del 2000 es comencen a contruir els primer palaus.
Minoic mitg (MM) 2000 – 1700 aC. Paleopalacial: 2000 – 1700 aC. Sistema «jeroglífic».
Epoca dels palaus antics, primer període d'explendor per a la illa de Creta, palaus força grans, activitat economica ja potent, ja existeix el sistea de excriptura. Detrucció total dels palaus, per el volcà o un soposat terretremol.
Minoic recent (MR) 1700 – 1200 aC. Neopalacial 1700 - 1450 aC Linela A Postpalacial 1450 – 1200 aC Lineal B Es van començar a contruir, i dona pas ala Època Neopalacial, més grandiosa cada vegada, època de major explendor de la civilització minoica. Al 1450, els palaus tornen a ser detruits, la civilització Minoica ja no es recuperarà, represetna la final de la civilització. És creia que va ser per la destrucció del volcà. Actualment, i gràcies a anàlisi químics, s'ha pogut canviar la data de la erupció, ara seria més antiga, al 1650 una mica més abans, per tan, en quin tipus de destrucció? Va ser a l'època Paleopalacial. Es creus que van ser els Grecs Micènics, ja que estavan desenvolupament, i van voler acabar amb la illa de Creta, perquè ho feien una gran competència. Lineal B, llenguatge Grec, després de la destrucció, podem denominar que van fer ells aquesta detrucció.
Civilització palacial: tan els Minoic i Micènics, empren el palau com a nuclis de govern total.
Evans, quan estudia el terreny, influenciat pel mite del minotaure, va pensar que la civlització Minoica era un imperi, a capital a Cnossos, amb el brau com a religió, rei Miros, amo de tota la illa. Ara es considera que cada palau continua tenint gran terres.
• Les característiques dels palaus: 1. Estructures obertes, sense protecció. Era una civilització poc pacifista, perquè pensaven que pel fet d'habitar una illa ja era defensa suficient. No hi ha escenes guerreres, civilització més pacifica que la Micènica (Els seus palaus alts i fortament emmurallats, s'han trobat armes, armadures, escenes de guerres, de batalles, etc.) .
2. Els palaus es contruieixen a partir d'un pati central, molt gran de forma rectangular moltes vegades amb llonces de pedra, actua com una mena de eix i es va contruir de dins cap en fora. Dins d'aquests pati (cor del palau) que l'utilitzaven per reunions de tots els càries. *Buscar palaus minoics* *El laberint del minotaure: Destral en grec es diu Labrys i laberint = casa del Labrys. * 3. Les habitacions del palau, les més nobles acostumen a ser petites i molt decorades.
La societat: no es disposen de fonts escrites, i les que tenim, no son llegibles. Davant d'una societat de tipus piramidal, el rei al cim, però gairebé invisible. Va controlar tots els poders. Per sota del rei, hi tenim els nobles cortesans, no es una guerrera. Després tenim el grup del artesans, per les restes, poden veure una gran perfecció en qüestions de metal·lúrgia, pintura, arquitectura del palau son molt complexes, molt ben considerada en la seva societat, tot hi que ens ho sabem del tot. L'ultim estament, està format pels agricultors i els ramaders. Moltes de les tabletes que tenim fasin referencia a la cultura Minoica.
• Religió minoica: adoraben a una dona, a la deessa mare, amb moltes caracteristiques diferents, però no sabem del tot quins snoms podrien tenir aqeusts deus i sobretot deesses. Les denominem, depen del que portin, la dona amb serps a la ma, la deessa de les serpens.
El brau a Creta: tothom comparteix que el Brau tenia una gran importància en el mon Minoic, símbol de la divinitat, la seva presencia implicava un lloc sagrat.
També unes banyes. Dins de cerimònies, tauromàquia.
Destral doble: un altre símbol com per cerimònies de sacrifici. Però l'or es molt poc resistent, s'intueix que era més un símbol.
Aspectes econòmics: • Palaus: centres econòmics potents. El que tenen no solament provenen de Creta, si no de fora, per tan son comerciants, en man dels palaus. Cada palau controla el seu territori a nivell agrícola (ceràmica 2m) i ramaders, molts dels territoris per els animals de la civilització, llana...Per intercanviar-los amb coses des de fora. (teixits).
• Comerç: de llarga distància, amb Mesopotàmia i Egipte. A la illa de Tera, també hi havia civilització Minoica.
Decadència de la civilització minoica: Invasió dels micènics o erupció de Tera? Creta paper secundari en l'Egeu.
Lineal B: desxiframent: • Michael Ventris (1952).
• Mon molt diferent del documentat als poemes homèrics.
• Funcionalitat comercial.
• Societat burocràtica.
Adaptació forçada ja que els micènics els hi anava be per portar uns registres contables. Mena de taquigrafia. Per portar els comptes. Posa de manifest sobretot la seva rigorositat, els escribes o controlaven tot, fins i tot trobem les rodes fores d'ús. Michael Ventris vaservir duran la segona guerra mundial misatges del nazis. Va utilitzar aquests metodes per desxifrar el Lineal B, al redere de les tabletes era Grec. A partir de correspondecies va poder desxifrar el Lineal B. Per estudiar el mon micènic, agafaven les obra d'Homer, l'Odisea, elusió al món antic.
Les obres de Homer que hi havia redre de les tabletes, no tenia res a veure, tracta sobre guerres entre reis (Homer).
Aspectes sociopolítics: gran homogèni. El mon micènic politicament sigui bonic. Malgrat el nom, són regnes diferents. Micenes primeres ciutats excavades, però es una més, però era potent. Tinin, regne independent, Cnossos, regne independent. Gracies a le stabletes, sabem que els regnes que desde el palau se controlava TOT.
• Estat bruocratitzat.
• Estructura piramidal, rei al cim, el Wa – Na – Ka (micènic escriptura sil·labica) funcions religiosa, funcions de ministre, també cap militar. Després l'alcalde → Pa – Si – Re – U.
• Gacies a les tabletes, sabem que erene stats amb una gran militarització. Regnistre d'armes, operacions sabals, etc.
Les tauletes ens informen de les profesions que hi havien en aquell moment. Gent amb gran tallers que funcionaven pel palau, també sabe que la dona estava integrada n el mon laboral i també coneixem l'existencia de esclaus, en cas dels micènics, però no sabe com un esclau podia passar a ser esclau, perquè les tabletes ens fan referencia a on formaven part els esclaus, de quin taller, etc.
Aspectes religiosos: • Estat teocràtic: Wa – Na – Ka. Actua coma sacerdot, daban d'un estat Teocràtic, el rei es a l'hora un gestor economic i un sacerdot. Si sabe coses sobre els religió no ho sabem a partir de les tabletes, sino que va exisitir en un materia que no va arribar, com el cur , la fusta, etc. Com se sap que el rei també era un sacerdot. Jerra de mel, que s'indetifica que ha sortit del palau.
• Referecia a deus com Apol·lo, Atenea, Poseidó, etc. Surten noms que després no tornaràn a aapreixer: Poseidó i Poseidona. Pòtnia, es la senyora, d'aquestes mares del on minoic. No sabem la relació entre els deus ni el rol, de que era deu cada divinitat, no tenim un mitologia d'aquesta mitologia. Poseidó deu del mar, però també es relacionava amb el deu dels caballs.
Aspectes economics: • Els palaus, per la restre que s'han trobat, son centres de gran economia, materials que no es troben en moltes ocacions de Grecia, sino que venen de lluny, es a dir, s'han intercanviat. Comerç a llarga distància.
• S'ha produït cereals, oli, vi...Productes agrícoles.
• Productes ramaders: teixits, obelles que produiexen llana, sobre tot.
Les tauletes també contenen productes naturals, com: productes artesanals → carros, mobles de fusta, armadures micèniques (dendra) , ceramica, armes de bronze...
El més important era la ramaderia,en el palau hi havien gran ramats d'obelles i els donaven de menjar i despres els pelaven i en el propi palau, que despres podien ser comerciats.
Aspectes economics: COMERÇ. Quan cau la cultura minoica, provocada pels prpopis micenics.
Comercien per tota la mediterrani i arriben a occident. Molt més gran que la expanció micenica que la Minoica. Busquen metalls per fabricar bronze (coure (xipre, molt famos per la prudcció de coure) i estany (no era tan facil de trobar, van arribar fins a peninsula iberica, alguns autors arriben a dir fins a Gran Bretanya.)) • En l'orient trobem presència a Anatolia (on estaven els Itites, a les tabletes hi havien alusions a Grecs) a Siria i Palestina (espcies i perfms) i Egipte (or).
• Orient hi trobem Corfú i l'Adriàtic, Itàlia i Sicília (Ischia), Sardenya i la Peminsula Iberica (guadalquivir) Fi dels palaus Micènics: En el moment que estan en plena extensió al 1200, comencen a caure, en un període de 50 anys, els palaus comencen a ser destruits. L'escriptra que s'utilitxava pels contables, aquests esciptura ja no te sentit, epr tan desapareixerà. Coincideix en el moment que tot està molt combúls, Egipte queda molt tocat per l'imperi asiàtic i Grecia no es una excepció. És un dels gran mistèris de l'història de Grecia, s'han creat tres teories.
1. Teoria del desastre natural.
En aquells moments es va prudir una modicicació del regim dels vens, sempre tenen un mateixa direcció, al canviar, arrssega els vens i poeten nuvols, pluja, es pduirà una gran sequera, com els camps s'estan quedan secs, acaben emigran, desplaçant. ÉS desplacen al Peloponés (Àtica) perquè hi ha un augment de població.
2. Teoria de les lluites internes.
Influencies de la escola marxista, dins la seva tepria hi han dos: De caire més marxista, repremides pels dirigens del palau i ataca el palau, els assalta, els destrueix, etc.
Guerra entre diferents reialmens, pot explicar que el vencedor acabi en el vençut, però no acaba de convèncer.
3. Teoria de l'atac exterior: doris. Caiguda de la demografia, etc.
Invació on van ocpan els territoris i acaben amb els palaus que hi havien. Podem tenir diversos candidats: Els poble del mar: ataquen desde el mar, però en aquests cas es creu que va acabar sen pel terra. Van fer una muralla que es concerva , per aixó es creu que va ser pel terra.
Els doris: també són grecs, no van entrar tots els grecs, com onades. Equeus, grecs micènics son els mateixos. És comencen a desplaçar cap el sur. El dialecta Grec, en el pelopolnés és el Dori, els doris havien arribat s'havien instal·lat en aquella època.
TEMA 6: EGIPTE I PRÓXIM ORIENT FINS AL SEGLE V AC.
Egipte duran el tercer període Intemedi i la Baixa Època: • Tercer Període Intermedi (1076 – 723 aC): Egipte altre cop dividit en unitats polítiques.
Ultim període intermedi de l'història d'Egipte.
• Diferents dinastiques. Dins d'aquest període intermedi, dinastiques extrangeres, observem un període que es repetirà al llarg del temps. Egipte era aillast, solament havia patit una invació del Ixos. Començament de la domuncaició del països per diversos pobles extranyers. Se sicceiran en el tems: libis, etípos, assiris, perses, greco – macedonics, romans i àrabs.
• Baixa Època (772 – 332 aC) fins l'arribada d'Alexandre el Gran.
• Època saita, una unica dinastia (XXVI / 664 – 525 aC) Psammètic I, faraó autocton no està tancat en si mateix, manté relacions amb els Grecs, comercials, fins i tot colonies gregues de comerciants Grecs a Egipte. Acaba perquè Egipte serà concequerit pels perses, perdrà la seva independencia, ja no serà un regne independent, Egipte acaba convertin-se en una provincia més de Persia.
El nou panorama polític pel Próxim Orient: poble sque eren nomades, aprofiten que queden buits de poder per establir-se en llocs, passen de se r nomades a ser sedentaris a convertir els ses propis regnes.
• Principats Neohitites, en el territri que abans ocupaven els Hitites, han aparegut diferents principats, ja que la seva cuktura es hederada de la cultura Hitita.
• Regne frigi a la costa occidental anatòlia.
• Principats arameus a Síria, era un poble nomada, peor coms'estàn pruint aquests buits de poder, l'ocupen per fer el seu propi regne. (Damask la més antiga del mon que no va ser avandonada).
• Els hebreus, també poble nomada i formen el regne d'Israel. Al voltant del any 1000 a C, rei David dels mes poderosos.
• Els filisteus s'assenten a la costa de palestina.
• Els fenicis s'expandeixen per la Mediterrània.
L'imperi Nou Assiri: • Es crea el Imperi Nou Assiri (s. X aC) • Sargon II (772 – 705 aC): moment de major explandor, militarista, amb un exoansionisme amb molta agresivitat, conquerint cada vegada més, fan real matanses, també practiquen molt la deportacions del pobles. Lluites amb pobles arameus, els porten a un altres llocs., però el que fan es esplandir-los més cap a Mesopotamia.
• «Època sargònida»: successors de Sargon II. Assurbanipal, a la seva capital, Ninive, crea una biblioteca immensa on ordena portar les obrs literàries més importants de tot el proxim orient. Avui dia, molta de la literatura del proxim orient, gràcies a aquesta biblioteca, a les tabletes recullits en la biblioteca.
• Els medes i els babilonis s'alien contra Assiria, que no pot resistir quella aliança (612 aC).
Que caigui un imperi tan gran com el imperi Assiri, l'utlitzaven els pobles.
L'exèrcit assiri: • El be estava representat ple seu deu, Assur, principal deu del Assiris com de les seves primeres ciutats. Imposar-se a quelcom enemic. Els assiris entenen la güera com una lluits entre el bé (representat pel déu Assur) i el mal (quesevol enemic).
• Crueltats comeses contra els enemics vençuts.
• Politica de deportacions.
Imperi Neobabilònic: • Nabucodonosor (604 – 562 aC): políica de contruccions i companyes militars.Creador de les 7 maravelles del mon, els jardins penjants de Babilònia.
• 539 aC: Cir II, rei de Pèrsia, conquereix Babilónia.
Els Perses: • Poble d'origen indoeuropeu- • Cir II el Gran (559 – 530 aC): creador de l'Imperi Persa. És el governant tolerant. No interfereix en els costums i religions nadives.
• Darios I (522 – 486 aC): sentiment antipersa en les ciutats gregues sotmeses a tributació als perses: «revolta jònia». Comença a creixer un semtiment antipersa de la costa de Anatolia, aquestes ciutats Gregues, Quan arriba Cir, les conquereix. Revoltant contra els perses. Demanen ajuda a les ciutats Gregues, arriba molt afeblida, per tan els perses esclafen d'una manera molt vilenta. Produirà les guerres mediques, sorgiran com a consecuencia de la revolta jonia, Darios intentara conquerir Grecia a les primeres guerres.
7 . Grècia en l’Època Fosca i Època arcaica Quan es podreix la caiguda dels palaus, les comunicats s’aillen i com a conseqüència perden els contactes entre elles. Aquest fet repercutirà en els seus estils artístiques, és a dir, la decoració de cada comunitat evolucionarà de forma diferent. Aquest estils posteriors s’anomenaràn “ Estils Submicenis” . A nivell arqueologic es pot observar un augment de pobresa. D’aquesta manera els homes i les dones es van tindre que adaptar a la nova situació, com per exemple convivin amb els Dòrics. En aquest moment es començà a observar determinats canvis, un dels més rellevants és el següent: les eines es fabriquen amb ferro, no amb bronze ( estany + coure). Segurament la fabricació amb ferro la van portar els Dòrics.
Època Fosca: Definició: Cronologia: 1200-750 a.C Característiques: - Absència de textox escrits.
Decoració ceràmica geomètrica L’Epoca Fosca és el primer període de l’Edat del ferro . S’anomena així per l’absència de textos escrits, que dona com a resultat molta absència de coneixements ( en aquesta època l’escriptura havia desaparegut) A falta de documentació van investigar atravé de l’arqueologia.
Aquesta falta d’escriptura donarà com a resultat que s’involucressin molt més amb la decoració i l’artesania del que era normal. D’aquesta manera serà molt rica i es va caracteritzar per les seves figures geomètriques... Es un període molt important malgrat la seva foscor, ja que ens conecta amb el que havia estat el Món dels palaus, el Micènic, amb el Món de les Polis (sistema d’organització típic de l’epoca arcaica, clàssica i hel·lenística).
Les polis son ciutats-estats, independents i autogoveranades, És un moment de trascició entre el Món dels Palaus i Món de les Polis i com a tal s’està forjant la identitat típicament grega. Les fonts homèriques ens reflecteixen el Món de l’Època fosca. Com que no disposem de font escrites utilitzem els estils artístics ceràmics per tal de conèixer més sobre aquesta cultura i aquell temps. En aquest sentit trobem tres períodes : 1.Periode submiceni (1200-100/1075 a.C): Moment quasi després de la caiguda dels palaus. La cultura ve a ser la mateixa que la Misènica, malgrat es trobi evolucionant //Un sistema polític pot caure en un moment, però una cultura no// 2.Perído Protogeometric (1075-950 a.C): Hi ha una breu recuperació. En aquest moment la ceràmica evoluciona i va canviant donant lloc a nous motius decoratius geomètrics ( cercles, creus, meandres, creus gamades, figures esquematitzades... És el moment en el qual el ferro començà a substituir-se pel bronze. Utilitzaven una tècnica molt rudimentària , però posteriorment va millorant.
3.Període Geomètric 950-750 a.C: Ja no trobem res que ens recordi a la cultura micènica. El fet més rellevant és la reintroverció de l’escriptura (750) . Ja hi ha quasi una total recuperació, sobretot en la política i en l’ecònomia. Així docns va aparèixer un nou tipus d’autoritat, l’anomenat basileus, el rei típic de les petites comunitats. Aquest és un hereu del basileu Micènic, el qual era una mena d’alcalde en les ciutats. El basileus no era un gran rei, simplement controlava la ciutat i els territoris del voltat , és a dir, no era una gran reialesa.
Els canvis dels períodes es bases bàsicament amb la ceràmica Pel que fa a les construccions disposem de grans contruccions monumentals ( palaus, temples) , la qual cosa és conseqüència de la mancança de grans poders , és a dir, hi ha petites reialeses, però no un imperi que necessiti grans construccions com a tal. Aquestes no es van començar a realitzar fins a finals del segle VIII.
La transició del període protogeomètric al geomètric també s’observà gràcies a la decoració de la ceràmica. La dels període geomètric és molt més detallada, apareixen figures humanes, animals... La qualitat tècnica ha augmentat. La majoria d’aquestes ceràmiques s’han trobat a Dipyoln.
En aquestes també es pot observar representacions de vaixells, cosa que ens indica que es van diposar de nou al món de la navegació. D’aquesta manera sabem en part que els grecs van comerciar amb el Nord occidental d’Anatòlia. En un principi son petites les temporades que es queden per tal de comercialitzar, però posteriorment les temporades augmenten i comencen a fundar petites ciutat, que donà com a resultat la primera colonització ( fundacions de petites ciutats en l’Àsia Menor ) Com hem dit, és en el final del període geomètric en el qual l’escriptura es va reintroduir de nou. És una escriptura en que cada signe represena una única lletra. Els grecs varen utilitzar la dels fenicis i la van adaptar a la sea pròpia fonètica. D’aquesta manera entraríem en l’Època Arcaica . Un cop s’ha intrudït l’ús de l’escriptura de nou, es comencen a fer poemes, es desenvolupa una literatura, com per exemple la d’Hesíode, autor dels treballs i els dies en el qual ens parla dels estrats més humils de la població. Un altre gran autor de L’Èpoica Arcaica és Homer, del qual no en saben si va existir o no , és una figura més be simbòlica. Escriu l’Odissea i La Iliada. Aquestes es transmiteixen oralment abans de ser exposaden en paper. Homer en els seus poemes retractava el Món antic i el Món Micènic .
La Monarquia Tribal A partir de l’anàlisi dels poemes homèrics podem conèixer com era la monarquia de l’Època fosca: Era una monarquia tribal, ja que cada rei governava a la seva tribu. L’escala en la societat s’organitzava de la següent manera: Rei/ tribu/ fratries/ clans / famílies . Era una organització gentilicia.
Cada una de les famílies deien que provenien d’un abanpassat en comú El bassileu tenia tres funcions: 1. El religiós, era el nexe d’unió entre els deus i els seu poble/ 2.
El judicial: s’encarregava d’aplicar la justícia en la societat amb lògicament una ajuda/ 3.Cap de l’exercit: el veiem en les activitats i expedicions militar. És un rei completament diferent al wanaka ( rei Micèni ). Aquest últim NO era cap de l’exercit. En definitiva tenia funcion religioses, civilis i militars.
En els poemes homèric no observem en cap moment que aquest petits palaus de l’Època Arcaica tinguèssin una organització econòmica molt forta com seria el cas dels paluas Micèniques.
El poder del rei estava límitat per una sèrie de contrapoders, concretament els consells i les assambles consultives . En les últimes hi ha una duplicitat: per una banda, tenim el consell dels anicians ( gerúsia) que consistia en la unió dels caps de cada clan. Per l’altra banda, tenim l’assamblea del poble ( ekklisia) hi participaven els de la gerúsia més la resta del poble. Però en els poemes homèric veiem que en aquestes reunions de l’ekklesia només podien parlar els caps de clan, de tal manera que el poble quedava completament al marge. El conjunt del poble és anomenat dèmons, ciutadans lliures que com a tal, tenien una sèrie de privilegis :com per assistir a les reunions... Era un dret molt limitat.
La noblesa Els nobles tenien els seus propis exèrcits, els quans deixaven en disposició del rei. En realitat el rei es un noble més, el primer entre tots, però un noble. El rei era rei perquè els nobles el reconeixien com a tal, si no ho feien , el rei automàticament perdia bàsicament tot el seu poders. Això és el que va succeir en l’Època Fosca i l’Època Arcaica, és a dir, en elles veiem com aquest règims monàrquics tribals comencen a desaparèixer i com comencen a ser substituït per nobles els quals es reparteixen el govern. Se n’ anomenen Oligarquies Aristocràtiques: Gover típic dels inicis de l’Època Arcaica. El canvi de govern no va ser una cosa traumàtica (no hi va haver revolucions, ni manifestacions ) va ser una cosa molt natural.
ÈPOCA ARCAICA : Aspectes generals Es desenvolupa entre els mitjans del segle VIII fins a finals del segle VI ( 750-500). Periode en el qual esdeveneixen processos molt rellevant per la història de Grècia. En primer lloc la polis s’acaba en l’element de refèrencia en la vida política de Grècia. En aquestes polis doncs, es començarà un camí molt lent i progressiu envers la democaracia, però abans d’arribar a ella veurem com a priori experimentaràn amb diverses formes d’experimentació política, per exemple les oligarquies ( repartiment de poder entre aristòcrates i tiranies ). A part d’aixo un altre procés rellevant fou les colonitzacions.
La polis Durant l’Època Arcaica i l’Època clàssia el món grec es troba dividit en una infinitat de polis, una comunitat independent i autogovernada ( POLIS, POLEIS) Va ser un tipus de règim polític caracteritic de la cultura grega. De fet, no és fins l’Època Hel·lenística i romana quan els grecs es comencen a unir en organitzacions més grans. Macedònia, però , no era una polis, era un regne, però es una de les poques excepcions.
De polis n’hi havia moltes, però els punts en comú que tenien, eren els següents: Una polis és un CONJUNT SOCIAL, constituït sobre un territori proveït d’un habitat central, el qual és la seu de les institucions polítiques i, si més no teòricament , tots els ciutadans tenen els mateixos drets ( = isonomia) Polis és un concepte abstracte, ja que fa referència sobretot a la comunitat humana , no a la ciutat física . Ara bé, pel que fa a la part física de la polis hem de fer una diferenciació : L’asti, que correspon al nucli urbà, i la chora, el territori d’aquest ( territori que controla el asti) El control sobre el territori es fa desde dos llocs, com hem dit , desde el asti, i amb el tremple extraurba.S’acostumava a contruir un temple en les fronteres que venerava a la divinitat corresponent de cada polis. En definitiva era un temple, que servia com bàsicament frotnea L’asti Les seves funcions eren reagrupar la població i ser la seu de les institucions . La major part de la població es troba a l’asti . Aquest, degut a la seva importància política tindra dos llocs rellevants en ell: l’agora , on es troben els principals edificis de govern i l’acropolis, lloc alt on solien haver-hi temples de les divinitats a les quals veneraven. Malgrat això no sempre té un caràcter religiós.
La polis era com una petita autarquia ( poder viure per tu mateix, no necessiat d’altres) .En ella hi havia molta diversist demogràfica.
La polis en qüestió humana estava formada per un conjunt de ciutadans i de no ciutadans , això amb independència de la seva residència, sigui rural o urbana . Allò que defeiniex a una polis son els seus ciutadas, els anomenats politai ( paraula que desenvolupa a política ) Sinecisme : fenòmen que ens explica l’origen de la polis Consisteix en el procés que porta a l’agrupació de diverses aldees independentes, les quals s’acaben fusionan per tal de tenir un única administració, una única religió , cultura. Va ser un procés lent i progressiu. En el sinecisme no cal que hi hagi un desplaçament físic.
L’aparació de la moneda.
Invent atribuït al regne Lidi a mitjans del s. VII. L’arribada de la moneda al continent grec es situa en el s. VI a.C. La moneda a la Grècia antiga era utilitzada bàsicament en l’administació , concretament per pagar els pagaments. Com que cada ciutat era una una polis independent, el valor dominatiu de la moneda que li ha atribuïa l’Estat, només el tenia únicament en la seva ciutat emisora, fora d’ella simplement té el valor del metall.
La crisi de la polis Els ciutadans tenien teòricament tots els mateixos drets, però a en la pràctica no era així, hi havia grandíssimes desigualtats: desigualtat social, desigualtat econòmiques i desigualtat polítiques . Aquests conjunts de desigualtats creen una tensió constatn en el si de la societat, la qual acabarà finalment en una greu crisi social i política. En la historia de grecia aquesta crisi social i politia rep el nom STASIS.
La vida a les polis no era fàcil per la gent pobra , tant en el camp com en la ciutat. En el primer la major part de les terres estaven en mans de la aristocràcia i en la segona hi havia unes condicions de vida pitjors que en el món rural i a més a més hi havia un gran nombre d’atur i en qüestió de drets , participació en la política ... era nefast.
L’oligarquia aristocràtica El poder de les polis estava en mans de l’aristocràcia , els qual s’autodenominaven “ eupatries “ que significa els bens nascuts. Eren els únics que participen en consell dels ancians, d’aquesta manera manipulaven l’assamblea, és a dir, al mateix poble, ja que aquests eren els únics que coneixien les lleis ( en l’ Època Arcaica , la legislació encara no havia estat pasada en paper, d’aquesta manera les lleis es transmeteixen oralment en generació en generació) .
A més a més de tenir un paper molt important en la vida política, eren l’élit de l’exèrcit, concretament formaven part de la cavalleria ( la part més important de les tropes ) .Eren els grans terratinents, els que controlaven l’economia. Respecte al territori, disposaven de les terres més fèrtils.
Com veiem,els rics eren cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres ( i sense cap tipus de dret). Aquesta situació era insostenible i com a resultat creix un malestar entre els pobles que donarà peu a un seguit de manifestacion per tal d’obtenir una millora en les seves condicions de vida.
Trobem dos tipus de reclamacions : 1. En primer lloc que la legislació es posi per escrit , és a dir, redactar un codi de lleis per tal d’exposar-les públicament . Hi havia molts pagesos que no s’havien llegir , però dins del grup de No aristòcrates hi havia gent que estava aconseguint fortuna amb el comerç.
Aquests arribaven a tindre la mateixa riquesa i educació que un noble. L’única diferència era que no podien participar en el govern, ja que aquest es basava en la família i no en la fortuna. Seràn aquests els que manipularàn a la resta de la població per tal de poder canviar o reformar mínimament el govern.
2. La instauració d’un nou model polític més populista, La tirania : govern antiaristocràtic i populista. Per tant , les noves figures polítiques de l’Època Arcaica són els legisladors i els tirans Els legisladors Finalitat: com hem dit abans , redactar les lleis que abans es transmetien oralment i exposarles en públic, i si cal, crear noves lleis que acabin amb la desigualtat entre la població. El nomenament del legislador es feia entre 5 i 10 anys i durant aquest període de temps tenia el poder absolut : s’aboleixen totes les magistratures. Un cop acabat el període, havia de renunciar el poder , malgrat al llarg de la història hi hagut personatges que s’han negat . A Esparta trobem la figura de Licuc i a Atenen amb la figura de Soló.
Els tirans : característiques comunes El període de màxima floració de les tiranies es troba entre el 650 i el 550 a.C , sobretot a la Grècia Continental. Característiques comunes de les diverses tiranies: La protecció de les activitats que potencien l’economia, és a dir, hi ha una incentivació del comerç, l’artesania i l’economia. Una altra característica és la de satisfer les necessitats del proletariat ( donant subenssion, terres...) D’altra banda, el poble que abans era pobre , ara té unes terres per treballar, amb la qual cosa les desigualtats van començar a desaparèixer . El tira ajudant al poble, assegura la seva posició. Aquest farà que tots els ciutadans es sentin orgullosos de forma part de la polis, hi ha un enfortiment del sentiment comunitari. Això ho aconsegueix de la següent manera: 1- Atrevés de grans construccions monumentals ( la gent es sent satisfactòria en el creixement de la ciutat i la seva grandiosistat), 2- Potenciar les festes públiques que es realitzaven en honor a la divinitat corresponent de la ciutat, com ara les festes panatenees que es van en honor a la deessa Atenea.
Malgrat això, no sempre les tiranien van guadir de bona fama. No hi ha més de tres generacions de tiranies, ja que aquestes sempre passen per dues fases : a) Una fase moderada: on el tira fa una política antiaristocràcia i el poble es sent satisfactori.
b) Una fase despòtica: quan el govern porta molt de temps governant i intenta convertir la tirania en una monarquia, ja que el tira , apunt de morir, vol deixar un hereu. Així, poc a poc, anirant desapareixent les tiranies.
Una altra cosa que fan els tirans, es demostrar el poder del poble, sense ells , no tenen significat. El que estan fent es prepara el camí cap a la democràcia.
La colonització grega (I) La polis neix en l’Època Fosca , però te la seva consolidació en l’Època Arcaica .
Començà a mitjans del segle VIII i varen extendres per tota la mediterrània i el Mar Negre.
Abans, però, ja s’havia produït una colonització per part dels grecs en la costa asiàtica, però aquesta no va ser planejada.
La ciutat estat es la que s’encarrega de planificar la colonització, però ho va através d’una persona, el “ oikistes”. Des del començament , la colònia es una nova polis, una ciutat autogovernada. Aquesta tenia vincles, sobretot religiosos, envers la seva metròpolis, però en qüestió de govern, s’autogovernaran completament . Les colonitzacions són en gran part gràcies a les construccions de grans naus: la trirrems ( té un impuls i una velocitat molt gran ) .
S’utilitzaran per finalitat pacífiques i militars.
Normalment la colonització és una via d’escapament d’una crisi. En ella s’intentava repetir els mateixos erros de la metròpolis. La gent que vivia en ella , partia completament de zero, però en arribar allà, disposava de terres o bé d’un treball, cosa que potser mancava en la ciutat del seu origen . L’oikistes, el primer que fa és repartir el sol i donar d’una legislació a aquesta nova colònia. Un cop aquest ha realitzat la seva tasca, pot tornar a la metròpolis o pot quedar-se a la colònia. I un cop mort se’l considera com un heroi-fundador. Quan construïen una colònia sempre tenien com objectiu la realització d’una utopia.
Causes de la colonització : -Causes sociopolítiques :  Pressio persa  Motius polítics: lluites entre facciós ( clans aristocràtics ) / fugida de les tiranies -Causes econòmiques  Exces poblacional ( Cirene, exemple de colònia per aquest fet )  Manca de terres ( stenochoria)  Manca de recursos propis de cada polis La terminologia colonial.
Hi havia molta diversitat de colònies.
1. Emporion : establiment de tipus comercial ubicat en enclavaments estratègics.
2. Apoikia: ( la més habitual) Connotació d’emigració.
Les dos esmentades es contrueixen totalment de nou i els ciutadans rebien una altra ciutadania 3. Cleruquia: tipus de colònia més tardana , l’observem en l’Època Clàssica, és l’extensio de la pròpia ciutadania a un altre territori. ( no ciutat independent , tros d’una ciutat en un altre lloc, els ciutadans tenen la mateixa ciutadania.Atenes ho va fer molt , era una manera d’ampliar el seu poder ) 4. Katoika: Assentament d’un grup grec fora del seu territori sotmés a un domini estranger. Funden una ciutat nova en territori estranger.
8. LA PLENITUD DEL MÓN CLÀSSIC ORGANITZACIÓ SOCIAL Composició de la societat espartana: -Homoioi(=els iguals): ciutadans. Només podien servir a l’exercit. Començava l’entrenament als 7 anys.
-Ilotes: esclaus rurals de Messènia. No són pròpiament esclaus ja que no es poden vendre i comprar però estaran assignats a una terra. Vida duríssima, moltes humiliacions, etc.
-Perices: artesans. Són estrangers assentats a les polis espartanes. Condicions no tan dura que els ilotes.
ATENES: MAGISTRATURES I ASEMBLEES  Arconts: - Arconts: 9 anuals escollits entre els nobles d’Atenes.
 Asemblees: - Areòpag(òrgan aristocràtic): s’encaragva de qüestions judicials, els unics que coneixen les lleis i també les fan. Encarregat d’elegir l’arcont, e sva renovant per - l’entrada dels arconts que són distituits anualment.
Ecclesia(assemblea popular): poders molt limitats, controlada pels aristòcrates.
ATENES: STÁSIS (nom que rep la crisi) -Tensions socials entre l’aristocràcia i el poble per raons polítiques i econòmiques.
ATENES: EVOLUCIÓ POLÍTCA 2 moments claus: 1- La constitució de Soló (592 Ac): població dividida en 4 classes censatàries, es important la riquesa no la família. Dels més rics als més pobres. Els més pobres queden fora de la política però els més rics que no són nobles arribaran a tenir més poder.; Bulé (400 membres), crea lleis, abolició de l’esclavitud per deutes.
2- La tirania de Pisístrat (561-528 Ac): etapa de prosperitat. Va fer construir el Partenó i va portar una prosperitat per Atenes; i dels Pisitràtides (Hípies i Hiparc) (528-511Ac) fills de Pisitriat que seran molt odiats i Hipies serà expulsat.
CLÍSTENES -Responsable de la introducció de la democràcia a Atenes. No una democràcia com la que coneixem nosaltres. Acaba l’època arcaica amb Clístenes i la democràcia.
- Debilita les bases del poder de l’aristocràcia.
-Isonomia davant la llei.
LES GUERRES MÈDIQUES La zona de jònia estava plena de ciutats gregues i el sentiment antipersa estava creixent. Al 495 aquestes ciutats es revolteran i demanen ajuda a les ciutats gregues que només serà Atenes qui els ajudarà. Darios vol catigar a les ciutats gregues que han ajudat a aquestes ciutats.
-Primera Guerra Mèdica: 491-490 Ac [Darios I]:Marató(490ac). Els grecs demanen ajuda als espartans però aquests diuen que no però acaben guanyant la guerra.
-Segona Guerra Mèdica: 481-478 Ac [Xerxes I]: Salamina (480) i Platea(479) LA RIVALITAT ENRE ESPARTA I ATENES -Enfrontament entre Esaprta i Atenes.
- Esparta= contraria a les actuacuins exteriors -Atenes= LA LLIGA ÀTICO-DÈLICA -Fundació: 478/477 ac. Per tal d’unificar polis gregues per poder lluitar contra Pèrsia.
- Condicions: - Inscripció voluntària - Defensa mútua - Derrota dels perses - Comandància d’Atenes - Membres paguen tributs (en vaixells o diners). Els diners donats a Atenes, ells els utilitzaven per construir monuments.
- 449 es firma la pau de Càl·lies entre la lliga de Delos i Pérsia abans de que passi res més.
- Tresor: santuari d’Apol·lo a Delos - 453ac: TRASLLAT DEL TRESOR A Atenes - Impossibilitat de sortir-ne LA GUERRA DEL PELOPONNÈS -“Guerra Mundial” del món grec.
- Cronologia: 431-404 Ac - Causes: imperialisme atenès.
-Esparta en surt vencedora -Totes les poleis queden exhaustes.
- Nous centres de poder: Macedònia. Filip II morirà sense complir el seu somni de conquerir Persia. Alexandre el Gran, el seu fill, arribarà fins la Índia i Egipte.
-Grècia mai més es podrà recuperar en veritat.
ALEXANDRE EL GRAN (336-323 AC) -Respecte per l’Administració persa.
-Matrimonis mixtes.
-Implantació dels models grec: fundació d’Alexandries.
L’ÈPOCA DELS REGNES HEL·LENÍSTICS -Antigon mata al fill de Alexandre i ell i altres dos generals del exèrcit es reparteixen el poder en tres territoris.
-Nous protagonistes: - Egipte (Làgides) Macedònia (Antigònides) Àsia (Selèucides) VALORACIÓ DELS REGNES HEL·LENÍSTICS -Hel·lenitzar tot l’Orient.
-Procés d’homogeneïtzació cultural (koiné) -Prepara el camí per a la integració de tots aquests territoris a l’Imperi Romà.
ROMA – TEMA 9 → 3 grans etapes.
Any 509, proclamació de la República, tot el poder al Senat.
República patrícia: • Roma sempre es presentarà com l'agraïda, mai coma poble dolent. Roma es comença a formar al centre de la Península Itàlica. Combats amb els llatis, amb els etruscs, etc. El poder passa al Senat, antigament havia estat el consell reial. L'assemblea aristocràtica, es coneixia com l'assemblea dels ansians.
• Domini dels oligarquies. Estat oligàrquic. Segons la tradició el cenat havia estat format pels 100 companys que havien acompanyat a Romul a formar Roma, son els apres que funden, anomenats Patres. Els decendents d'aquests, s'naomenen els Patricis. Societat genitilicia, importància d'on has nascut. Pleveus que despres de la formació de roma van continuar arriban, no eren d'origen de Roma.
• Oralitat de la legislació, de generació en generació. Els patricis (senadors) tenen el poder, ja que son els unics que coneixen les lleis.
• Poders del Senat: lo que requeria era que formensis part de la família dels patricis.
Magistratura, carrera política, la dels questors, feies la Qüestura i ja podies formar part del cenat (si no erets de la família dels patricis) El tresor públi es guardava al temple de saturn, per aquesta raó, s'anomena Aerarium Saturni (conjunt de monedes de bronze): ◦ Nombre: 300 membres.
◦ Funsions financieres: aeriarium Saturni.
◦ Funcions militars: supervisió de l'exèrcit / triomf ◦ Relacions exteriors.
◦ Funcions religioses.
Funció de Sensar, en quan entres ja no pots sortir, es vitalisi.
Magistratures: • Cònsols: 2 anuals. 509 el primer consolat (segons la tradició). «Rei» era una paraulaque enfonsava a la gent que anava dirigida. Magistratura colegiada. Tenien els poders vicil, militar, etc.
• Altres magistrats: ◦ Praetoris: administrar justicia, per tan, funció judicial a Roma.
◦ Quaestores: la seva funció era l'administració de els finances de Roma.
◦ Aediles: responsables del bon ordre de la ciutat, per tant, gestionar i controlar la policia, la manen.
ES RENOVEN.
◦ Censores: (Primer havies de ser questor) escullits cada 5 anys i tenien una tasca molt delicada i importants, potaven el cens, s'encarregaven de revisar senatorial. El sens també es feia cada 5 anys. 18 mesos en fer aquests sens. Te gairebé un simbol religiós, per tan, renovació de la ciutat, una purificació. Actualment un període de 5 anys es diu «lustre», a l'antiga roma, feien una lustració, d'aquí ve el nom).
Assemblees del poble romà: 3 tipus diferents: • Assemblees del poble: anomenades comicis i controlades pels aristòcrates. Aquesta situació que s'estpa vivint a Roma a l'eòca Romana, la separació dels patricis i dels plebeus.
Conflice entre patrici – plebeu: • Marginació política dels plebeus. S'estàn enriquin, però aquests com no son patricisi no poden fromar part del senat. D'una manera molt general, estan molt emprenyats, perquè no poden participar a la política. Manipules per poder assomir les seves fites.
Conflicte llarg.
• Fases del conflicte: (dates no concretes, solament de tradició). Moments de violència molt diferenciats.
1. Retirada a l'Aventí: 494 aC. Primer esclat del primer conflicte molt aporp de la fundació de la Republica al 409 aC. ^lebeus emprenyats pr la marginació, marxen a un turó de Roma, amenacen en crear la seva propia ciutat, apart dels patricis. Els patricis sabien que necessitaven els plebeus, per concrear als camps, etc. Deban d'aquesta amenaça, els patricis dialogen ab els plebeus per aribar a un acord.
2. Lles de les Dotze Taules: 450 aC: comissicó dels decemuiris. Primera complicació legal. Quan acaba aquests any, el poder absolut es molt colós, després d'un any, vand emanar un altre, al 450 van demanar un altre any, i els romans ja qestaven farts, molts d'ells comportant-se com a tirants. El resultat va ser la primera codificació de les lleis romanes. Es van exposar 12 taules de bronze a Roma.
3. Lleis Lícines – Sèxties: 367 aC: paritat en el consolat. 1 d'elles estableix que apartir del any següent havia d'haver paritat en el consolat, però sempre havien de ser plebeus. Les ambisions dels plebeus rics ja s'havien d'acabat de complir. Ja no serà estrictament patrici, trobarem patricis i plebeus. Comença a canviar la situació social de Roma. Sempre existirà aquesta divisió entre aquests grups socials, entre rics i pobres. Gràcies a aquesta llei, s'ha complit, es calma per uns anys.
4. Llei Hortènsi: 287 aC: senatconsults llei emanada del senat afecta a tots els romans, rics o pobres, a tothom. Enc anvi el Plebisits, er auna llei emanada de la assemble de la de plebeus, on no participaven als patricis. S'aconseguia que aquests pleguisics, com tenen la mateixa categoria, podrien afectar a cualsevol romà.
Els tribuns de la plebs: • Nombre: 2 (més tard 10). Un tribú, defensava els interessos dels plebeus, era una elelemtn molt moltest er els senadors, magistrat que semre està fent una política en contra del sendaors, li tenien molta rabia.
• Caràcter inviolable. Matar un tribú de la plebs, estava prohibit. Si algúe t feia que el mataves, tenien el permís de matar-te a tu.
• Atribucions: ◦ Auxilium: socorre a un plebeu que està se'n atacat per una injustícia dels patricis.
◦ Intersecció: dret a vet. Evitaven cada llei que podies perjudcar als plebeus.
Politic senador jove, li intersea tenir un tribú de la pleb per beneficiarlo.
Assamblea del poble: conciliuem plebis. Solament pels plebeus, no podien haver patricis, S'encarreguen sobre deliverar afectes propis dels plebeus. Lleis que solament afectesina als plebeus: Plebiscits.
Els plebeus ja no tenen les portes tancades a la política. Ja no serà la separació entre plebeus i patrícis, sino classe alta (patricis i plebeus rics) i classe baia, pobre, la reste.
Societat: divisió entre patricis i plebeus. S'acava superan, quedaràn equiparats als patrats. Va assendint una nova classe social, entre els patricis i plebeus, els cavallers: ordre propi, tenen un rang directament inferiorar al senatorial, en un principi, en època republicana, no estaven ben difereciades, més neta coma classes tancades a finals d'època republicana principis de Imperial. En època imperial, grups tancats, sensetaris, fortuna minima per ser senador o per ser cavaller. Gent de negoci, amb molt poder económic.
Roma conquesta del Mediterrani: • Mediterrània occidental: tres Guerres Púniques contra Cartago (s. III – II aC). Per l'illa de Sicilia. La més coneguda és la segona. Li va permetre sortir primera vegada de la peninsula itàlica, formació de peninsules, sicilia corsega i sargenya. Començara la conquesta a Hispania. Resurgiment de Cartago, vol entrar en guerra.
• Mediterrània oriental: guerres contra els diversos Regnes Hele·lenístics, més bens organitzants, però cau igual. El derrer regne Hel·lenistic serà Egipte, despres de la mort de Cleopatra.
• Conseqüències: - Creació de les províncies romanes. Al interior no hi han, es comencen a fer en quan surt. Roma implanta el seu model administratiu, també la seva llengua, el llatí. Model de vida, la romanització.
- Romanització de la Mediterrània.
→ Procés d'implantació de l'organització i de la cultura demRoma arreu de l'Imperi Romà.
→ Roma controla l'espai que envolta el Mare Nostrum. Tot el que h ha envoltat d'aquests mar és romà. Mar nexe d'unicó, tot el voltat són pobles romans, per tan el mar es un eix divisor, entre els que estàn al Nord, i al Sur. Mitg de la terra.
→ Romanització més accentuada a l'Occident de la Mediterrània. Els pobles que estàn allà, cilturalment una mica més etrassats, no tenen estrucutures fortes, no tenen grans estrucutres estatals, peró tenien bastanta resistència, en quan roma la conquereix, pateix aculturació. Grècia no pot conquerir ja que tenien una gran defensa.
Hel·lenització de Roma: s. III- II aC, conquereix Grècia, una vegada conquereix, obliga a molts dels grecs a viure a roma com a Ostatges, van gent rica, intel·lectuals, i aquesta gent, comença a expandir la cultura Grega.
• Després de la conquesta de la Mediterrània oriental, Roma comença a «hel·lenitzar-se».
• Responsables: grecs arribats a Roma, de vegades ostatges.
• Algunes cercles, com els Escripcions simpatitzen amb aquestes noves tendències.
• El més conservador (Cató) hi són en contra.
• Comencen a agafar i atribuït deus i rituals Grecs, Júpiter s'acaba identifica amb Zeus.
• Els deus llatins s'acaben identificant amb els grecs.
• Reacció dels conservadors.
La formació de grans latifundi: • Increment de l'ager publicus.
• L'Estat arrenda grans extensions als patricis mitjançant una quota • Els patricis deixen de pagar aquestes quotes i es queden amb les terres.
• La petita propietat comença a desaparèixer.
Opstimetes i Populares: • Alguns senadors intriumentalitzen el descontentament popular.
• El Senat està dominat pels elements més concervadors (optimates).
• Un grup de senadors es posen de part del poble (populares) Estarà en mans d'aquestes dos faccions. En cas dels populares no ho fan.
• El problema serà la questióagradaria, repertiment desigula i injust de la terra.
Precisament aqeusts enfrotament amb el problema agrari que ens epxlicarà els següent episodis que es trobarana la republica romana. Es marcara aqeusts insici total de la c Repiblica.
Els tribunats de Tiberi i de Gai; Semproni Grac (133 i 123 – 121 aC): • Veien els problemes de Roma, va voler presentar-se al tribunal de la Pleb per solucionar-lo. Es ensenyava que el poble era de caire polític militar, en aquests oment el exèrcit t de roma es un exercit situada que no son professionals, si no els mateixos de Roma per tal de salvar de les seves terres. Vol fer una redistribució de fer aquestes terres, petita terra per conrear, i tothom pugi servir al exercit, una motivació.
• Reforma que no es una autentica revolució, si no que es reformista, per tal de millorar la qualitat de vides. Va tocar amb els interessos de l'aristocràcia.
• Tiberi volia forçar un limit, l'ager publicus, una vegada que ho sobrepassava. Es repartia entre la gent que més ho necessitava.
• Els dos germans Grac caben assassinats per les seves idees.
Els senadors no volien anar en contra per no enfrontar-se contra el poble. No és va posar a la pràctica.
Les guerres civils de finals del període republicà: • Encara continua la qüestió del repartiment de les terres. És podrà treure alguns dels generals per tenir-lo com a líder.
• Guerres civils entre els representats dels populares i dels optimates: ◦ Mari (populares) contra Sul·la (optimates): 83 aC.
◦ Pompeu (optimates) contra Juli Cèsar (populares): 48 aC.
La reforma de l'exèrcit: • Mari reforma l'exèrcit, perquè veu que un exèrcit de ciutadans, camperols, no es un exèrcit prou fort, professional, i el que vols es formalo. Farà una altre cosa per fer aixó.
Com abans no podien entrar al exeèrcit ja qera per ciutadans, depenia dels diners, si tenies diners tenies una bona armadura o si tenies menys, tenies un altre càrrec.
• L'exèrcit s'obre a tots els ciutadans sense fortuna: enrolaments voluntaris enre els proletaris i entre els aliats no itàlics i provincials.
• Naixement d'un exèrcit al servei general (imperator, insividu que te imperium).
Canviarà l'uniforme legionari Romà, els hi ensenyarà tècniques per ser realment màquines de matar. Tot ho pagarà l'Estat perquè l'exèrcit sigui més potent i més fort i que tothom pugi accedir a ell.
Dictadura de Sul·la: • 82 – 79 aC: dictadura de Sul·la.
• Retorna al Senat la seva antiga preponderància: → Lleis presentades de l'assemblea popular, primer pel Senat.
→ Retira el vet dels tribuns.
→ El tribú = Final de la promoció. Si formes part, ja no podràs seguir amb el que estaves fent.
→ Més magistratures pels senadors. Incrementaven el nombre de magistrats.
L'any 79 abandona la vida política. I allà mort al cap de no res a una vila com a jubilat.
Política reaccionaria, antiquari.
El primer triumvirat (60 aC): • Triumvirat: forma de govern exercit per tres persones (amb o sense fonament legal).
• 60 aC: primer triumvirat (sense fonaments legal): → Cras.
→ Pompeu.
→ Cèsar.
Juli cèsar es va convertir en consol, quan acabava anaves a una provincia com a governador provincial. Mentres Juli Cèsar està a les Galies, hi han problemes. Les relacions entre Juli i Pompeu no eren bones, solament tenies dos nexes dunió, Cras. Pompeu s'havia casat amb una filla de Juli Cesar, estava molt enamorat. Cras, not enia tantes victories com pompeu, va marxar a orient a fer una guerra, la va perdre i el van matar. La filla de Juli Cesar va morir per un mal part.
Juli Cèsar no tindrà més remei d'entrar a Itàlia, i l'esclat d'una guerra civil.
L'autocràcia de Cèsar: • 44 aC: dictador perpetu.
• Té gairebé tots els poders.
• Reordena els governs provincials i funda colónies a les provincies.
• Estén el dret de ciutadania.
• 15 de març 44 aC: assassinayt de Juli Cèsar.
El Segon Triumvirat (43 aC): • Octavià, heureu de Cèsar.
• Prefereix pactar amb Antoni i Lèpid.
• Novembre del 43 aC: Segons Triumvirat (amb fonaments legal).
• Octubre del 42 c: Batalla de Filipos: els assassins de Cèsar són derrotats.
Octavià, amo de l'Imperi: • Octavià desposseeix a Lèpid dels seus territoris i queda coma a amo de tots Occident (36 aC(.
• Antoni repudia Octavia i es casa amb Cleòpatra. Nomena Cesarió hereu de Cèsar.
• Setembre 31 aC: batalla d'Actium. Batalla contra Celópatra. Batallà naval. Ocatvià guanya aquesta batalla. Antoni i cleopatra es refugien a Alexandria.
• Suïcidis d'Antoni i Cleòpatra (30 aC).
• Inici de la primicia política d'Octavià = concentració de poders. S'ha fet el poder amb tota la peninsula i la fa provincia.
Octavià es retira a la vida privada o un petit càrrec. Li diuen que no marxi, reperteixen les provincies, li donaràn un nou titol: August. Corona de llaurers a sobre de la porta.
Imperi Romà: • Alt Imperi o Principat (princeps):27 aC • Crists del s.III: 235 - • Baix Imperi o Dominant (dominus) La supremacia d'August: • Necessitat de crear un càrrec nou: - S'evista el títol de Rex o dictador.
- 31 – 28 aC: cònsol - 27 aC: princeps i August (sacrusan, no es una autoritat, sino de caràcter moral, te una validessa perquè es in ciutadà respectat).
• 27 aC: incipi del Principat (o Alt Imperi).
Imperials no esecificades, per tan necesiten tropes.
Sentorials Principat d'August: molt cuidadós, molta cura de mantenir semre les formes, la imatge que el no ha acabat amb la republica, el es presneta sempre com el salvador de la reoublica. La republica continua existint gràcies a ell. Acomukant molts poders de molts tipos, en realitat que no es surten de la tradició: el poder militar, que va associat amb el seu càrrec de cónsol.
També te la protestat Tribunicia, se li aconsedeixen els poders dels triuts de la plebs, deisicions del senat. Princep, te dret de parlat al senat i també te dret a vet als senadors. Controlarà les sessions dels senat. Té el poders dels sensorts, pot desicidir qui va for aio le fa dins del senat, havia crescut molt amb Juli Cesar, August el redueix, acumula molts poders.
• Teoricament: 1. El princeps és un magistrats 2. El seu càrrec és una concessió del Senat.
Concentració de poders, està reduint el poder que tenia el senat duran la republica, maxim orgen polític.
• En cuetió de govern, aquesta petició entre provinces senatorials, aquelles amb menos nombre.
• També retirada del control de l'exercit. Reducció del nombre de senadors: de 1000 a 600.
• Organ consultiu, reduirà. Molt repectuós amb la tradicio i amb la seva imatge. Cada cop que vol prendere algun tipus de desiciió, els consulta, parla amb ells.
• Encunyació de moneda de bronze, recupera monedes antigues, la reparteix, ell s'encarregarà de enconyar la moneda de més valor, l'or i argent.
• Les magistratures eres les mateixes, però s'havien multiplicat el nombre de majistrats, trasdicionals republicanes (pretors, edils, qüestors) es redueixen i perdren atrobucions.
• Cònsols: conserven el seu prestigi i atribucions. Alguna persona de confiança. Agripa.
• Concilius principis (concell del princep): gent de més confiança de l'emperador i altres funcionaris. Figura important cada com més, es el Prefecte del Pretori (guàrdia privada del general) • El prefecte del pretori: cap de la guàrdia personal amb competències administratives i judicials. Normalment, cavallers. A incremenetar les seves funcions, s'acaba convertint en una mena de 1er ministre, ma dreta de l'emperador alhora de gobernar. Tiberi (Sejà): s'ocupa de subsituir al emperadador de causes polítiques.
• Va acabar amb la tradicional oposició del Senat i de l'aristocràcia a les reformes populars. El senat, els seus membres, o be son nous gràcies a August, li est`n molt agraits, l'altre banda, han mort per la guerra civil, o els vius esàn tan cansats.
• La vella aristocràcia ha deseparegut en gran part.
August dona coses al poble però sense passar-se, mantenirnte sempre en un punt mitg que vbeneficiiarà a tothom. Aixó fa que es converteixi Princeps Optimus (el millor dels emperadors).
• Recuperació el mos maiorum: → Renovació del sentiment religiós.
→ Renovació del sentiment moral: - Llei contra l'adulteri.
- Llei contra el celibat, per a fomentar el matrimoni i la procreació.
- Llei contra el suborn.
- Llei contra el luxe.
◦ Abans subtituint les coses sencilles, possaràn per asobre l'amor a les riqueses, abandonavaben els seus costums, deus traidicionals, van conduir a la guerra civil i les milers de morts que va produir.
◦ Agafa com a model el grec i els antics temples itàlics (edificis) Dinasties de l'Alt Imperi: 1. Juli – Claudis: 27 aC – 68 dC 2. Flavis: 69 – 96 dC 3. Antonins: 96 – 192 dC 4. Servers: 193 – 235 dC La crisi del s. III: moment molt combuls. Soc diverses crisis que eståan afectan en tots els nivells: • Crisi polític-militar: 1. Efimeritat dels emperadors: molt efímers, molt poc de temps, en un període de 50 hi ha sobre uns 50 emperadors, regnat més llarg, 5 – 6 anys. Altres mesis ni temps per visitar la capital. O moren en guerres o assassinats.
2. Un general es esculit per les seves tropes, aquestes les mous per efnrontar-se amb un altre emperador i deixa una part descoberta, i inveixen territori romà. Anarqui Militar, daban d'un imperi militarista, qui a pres realment el poder es l'exercit, el senat i el poble romà ja no hi pinten res. Molta innestabilitat que també serà notat a la economia El valor de la moneda cau motlisisim, i els preus augmenten, estalla el comerç en les diverses provincies, la gent viu insegura, no poden pagar els impostos, saquejos per la zona, període molt engoixant pels roman, i també també per la religió.
• Crisi religiosa: pràctica, els hi està reçant per tenir bona salut, perquè els hi vagi be els negocis, etc. Els hi fiquen un altar amb un sacrifici per pregar als seus déus. Els romans tja no tindràn fe en els seus deus, com si es desentengesin d'ells. Busquen unes noves divinitats, religios mistèriques, on els que poden participar per iniciats, que la nostre vida es una ball de llagrimes, però ens em de comportar correctament, si es comporten be, un cop morts, tindreu més enllà de la mort, feliç. Podem trobar diferents divinitats: → Isis → Mitra → Cíbeles → Serapis → Eleusis → Cristianisme Prometen una vida ultraterrena. Ceremònies i rites alienadors i solidaritat i fraternitat.
• Crisi econòmica.
• Crisi fiscal.
Els pobles gemanics, comencen a presionar cada vegada més a les fronteres, i sempre es com si els atacs més seguits is incronats.
Antiguitat tardana: terme que prové de l'historia de l'art, per l'Escola de Vienna a finals del s.
XIX. Veuen que les formes artístiques entre l'època de Constantí i carlo magne, no hi ha una rutputura, hi ha una evolució molt lenta i progressiva. També passa en la cultura.
Característiques del període: → Continuïtat i innovació, no rupturista.
→ Principal innovació del període: la cristinianització del mon antic, el qual impregna en tots els àmbits de la cultura i societat.
Dioclecià i la Tetrarquia: Es creus un gobern de 4 emperadors per millor la seva defensa, el sistema, que hi hauràn: → 2 augustos: Dioclecià és el major (senior) → 2 cèsars: hereus.
→ Cada august escull el seu cèsar.
L'Imperi continua se'n un, a diferencia del s. III, ara ja no es fan la guerra entre ells i intenten demostrar sempre una concordia, la concorida augustorum.
Roma deia de ser la capital del imperi, han d'escullir una altre capital costera, tenim: a la part occidental, Maximià com August (Itàlia, Hispania i Africa a Capital a Milà).
Constancia Clor,Les Galies i Britania (Capital de Trèveris).
Asia Menos, Siria, Palestia i Egipte, capital a Nicomèdia (Galeri com a territoris la península Balcànica, 2 capitals egons la necessitat : Sírimium i Tessalònica).
A nivell administratiu → es dupliquen les provincies, el nombre de gobernadors, es multibplica, la burocràcia, va una mica més lent. Objectiu: controlar millor tota la situació, control del territori a vista de que tothom pugi pagar sense cap escusses els impostos. Nomes sincustricions gobornamentals.
Privíncies → governadors Diòcesis → vicaris.
Prefectures del Pretori → governades per un Prefecte Les persecucions religioses: aquells que es demostren contraris al culte, els cristians. Perseguits en el passat, però alguna putual si, no ta heavy com se'ns a ensneyat. 303 – 303, es publiquen fins i 4 persecucions, cadascun més dur que l'anterior: → tancar esglésies, confisquen objectes sagrats.
→ empresonar a sacerdots → condemnat a mort qui no vulgui fer un sacrifici.
Es fan destruir llibres sagrats, objectes sagrats, però per la part oriental de l'Imperi no van matar a gent. S'allarga fins el 311, Galeri, està a punt de morir per càncer, s creu que ha estat mal vist pels deus, i permet practicar la religió lliurement per tot el que ha fet en el passat.
Constantí I (306 – 337): - Torna la idea dinàstica.
- Culte solar.
Dinasties del Baix Imperi: - Constantinians: 306 – 363. Mort en una batalla combatent al Perses.
- Valentinians: 364 – 392.
- Teodosians: 379 – 455. Duran un temps, dues dinasties es sobreposen, fins i tot vincles matrimonials.
- Emperadors electes: 45 – 476. 20 anys, però període de crisi total, en els derrers moments del Imperi. Ricimer, no es proclama emperador, però si emperador titella a un altre, aquests apareix molt i Ricimer, escull un altre.
Paganisme com a religió oficial. Constntatí era cristià, encarregat d'impossar en el seu Imperi questa voluntat de Déu.
Imposició de l'ortodòxia catòlica: cristà no batejat, la teva penitència - Teodosi I, l'emperador cristianíssim. Molt malalt i es fa batejar.
- 28 de febrer 380, fa una llei «Edicte de Tessalònica» converteix la religió cristina com a oficial cristianisme catòlic.
Dins del cristinisme. Arri sacerdot Edipsi del s. IV, el pare i el fill no eren de la mateixa naturalesa, no compartien la mateixa substància. Crist divinitat subordinada a déu.
- 390 – 392: condemna del paganisme. Publica una llei que prohibeix tots els sacrificis públic a tot l'Imperi, solament deixa com una possessió , solament perdona a Roma i Alexandria, paganes i no volia enfrontament. 391, acaba amb aquests accepcions, i prohibeix els sacrificis públics. Aquesta prohibició del públic pagà. No es persegueixen a les persones, sino a les seves «instalacions» quedaria com un sentiment.
Cristians més fanàstics, aquestes lleis per destruir la religió pagana.
...

Comprar Previsualizar


Comentario de ianna96 en 2017-01-13 23:38:00
buenos!