Tema 5: Ètica professional (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ingeniería Informática - 3º curso
Asignatura Ética per a l'Enginyeria
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: ÈTICA PROFESSIONAL 1. SEGURETAT I RISC La seguretat i el risc està relacionats, quan la seguretat augmenta el risc disminueix, i a la inversa, quan els riscos creixen la seguretat disminueix.
Degut a la complexitats dels sistemes, la seguretat és relativa, no pot ser completa o 100% absoluta, està condicionada.
Quan parlem de riscos normalment fem referència al risc tolerable o acceptable, que correspon a un cert nivell de risc que estem en condicions d’assumir. No hi ha una definició exacta d’aquest risc perquè depèn de les persones implicades i de la seva perspectiva.
EXEMPLE => instal·lació d’una crema de residus.
Els actors que intervenen podrien ser: - Administració - Promotors i inversors - Personal tècnic - Veïns Cadascun d’ells veu d’una manera diferent el risc. Potser l’administrador delega això als especialistes tècnics. El persona tècnic tindrà un històric i informació d’altres instal·lacions fetes anteriorment. Els inversors voldran respectar la llei però fer el mínim perquè sigui aprovat i així estalviar diners.
El veïns, en canvi, tindran un concepte molt diferent del risc perquè seran ells qui respiraran aquell aire.
Les conseqüències d’una fallada són diverses per cadascun dels actors.
Per tant, l’avaluació de riscos és complexa, diversa i polèmica. Es distingeixen dos tipus d’avaluació de riscos (són complementàries, han d’estar les dos): o Quantitativa: és una avaluació tècnica. És un càlcul numèric formal, estadístic, de caràcter cientificotècnic feta pels especialistes.
▪ Dificultats: ▪ Manca d’un historial extens per la constant actualització del sistema.
▪ Necessitat de treballar amb esperances matemàtiques, s’ha de fer però no sempre és fàcil valorar matemàticament.
▪ Temps, amb el pas del temps, la seguretat disminueix i potser es tenen en compte avaluacions que ja no representen la realitat.
o Qualitativa: són percepcions més subjectives (poden ser racionals i raonables), són més difícils de determinar. Tindrà molt a veure amb la perspectiva dels veïns: ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Dificultats: Que el risc no sigui voluntàriament, que sigui imposat. Per exemple, que es construeixi sense el coneixement previ dels veïns.
Que la distribució de riscos i perjudicis no sigui equitativa en el territori i en la societat. No és el mateix que els riscos els assumeixin sempre els mateixos que estigui distribuït.
Que els mal funcionament i fallades no es puguin detectar tot seguit.
Que hi hagi alternatives més segures.
2. DISTINCIONS SOBRE LA RESPONSABILITAT Considerem dues classificacions: o Passiva (Accountability): és la responsabilitat mínima exigible, respondre davant l’error, reconèixer i assumir la meva part de l’error.
Poden aparèixer demandes o denuncies formals. Molt cops és centra en simplement mirar de respectar les lleis encara que les accions siguin qüestionables.
o Activa (Responsability): sense renunciar a la responsabilitat passiva, hi ha un posicionament previ, un interès addicional per evitar que les coses vagin malament. Intenta anticipar futurs problemes. Hi ha un interès per la seguretat i l’excel·lència.
Segons la gravetat en la responsabilitat podem distingir 3 casos: 1) Intencional: Hi ha una consciència en l’acció, és deliberada i es tira endavant encara sabent que causarà un perjudici a algú. Té mala fe. En l’àmbit jurídic equivaldria a un delicte.
2) Imprudent: Quan s’està disposat a saltar-se les normes però sense ànim de perjudicar a ningú, al menys no és el propòsit. No hi ha mala fe.
3) Negligent: Quan es produeix un error per manca d’atenció per exemple, una distracció, i és produeixen una sèrie de conseqüències que no tenen perquè ser petites.
De més a menys gravetat: 3, 2, 1.
3. CODIS ÈTICS PROFESSIONALS A. Funcions i objectius: Els codis ètics professionals o codis deontològics són documents públics, declaracions escrites, on apareixen els principis, valors i objectius esperats en l’exercici d’una professió al món laboral. Estan elaborats pels propis professionals (col·legis professionals).
L’objectiu principal és fer prendre consciència als professionals. Serveix de guia d’actuació, es marquen uns marges, un camí sobre el qual és segur moure’s i de qualitat. És una orientació sense grans detalls que marca les línies per aconseguir l’excel·lència.
B. Què no són: - No són lleis, el seu incompliment no té conseqüències penals, però si altre tipus de conseqüències. El col·legi de professionals et podria fer fora, per exemple, ja sigui temporalment o definitivament, i això consta, és coneix a l’entorn professional.
- Tampoc són un llistat de negociacions, sinó tendeix a promoure afirmacions més que prohibicions.
- No vol limitar les capacitats sinó que vol aconseguir que aquestes és despleguin correctament.
- No és tampoc una guia de resolució de conflictes ètics.
- No és tampoc una operació comercial o de marketing, té una voluntat d’ajudar i ser útil.
C. Comparació amb les lleis: - Lleis: o Les elaboren els juristes.
o Són més generals i per tant solen tenir menys acceptació entre els professionals.
o Són més difícils de modificar (menys flexibilitat).
- Codis ètics professionals: o Els elaboren els mateixos professionals.
o No es regula dues de fora, hi ha una autonomia pròpia. Això fa que siguin més preciosos i tinguin una millor acceptació entre els professionals.
o Són més flexibles, és poden adaptar a noves situacions. És un document viu.
o Es relacionen amb la responsabilitat activa, que busca promoure l’excel·lència a la feina, no només mira de complir les lleis (passiva).
NOTA: Vade me cum (ve amb mi) => és un atles de malalties, símptomes i tractaments que s’utilitza a medicina per diagnosticar.
Els codis ètics no són això, no són un manual.
...