Parasitologia. Platihelmints (Cestodes i Trematodes) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 24/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5 Platihelmints Helmints plans, es divideixen en cestodes i trematodes.
Trematodes Existeixen dues subclases: monogenea i digenea.
Monogenea Digenea - - Paràsits de peixos, amfibis i rèptils Ectoparàsits Cicles directes Opisthaptor Paràsits de vertebrats Endoparàsits: són interns Cicles indirectes: hi ha 1 HD i 1 o + HI Fixació a hoste gràcies a ventoses oral i ventral No els estudiarem aquest curs Estructures d’un Digenea: Característiques dels trematodes - Paràsits aplanats dorsoventralment - Acelomats: sense cavitat celòmica - La majoria són hermafrodites: un individu presenta òrgans genitals femenins i masculins - Òrgans de fixació: ventoses - Cicle biològic indirecte - Altament prolífics: a partir d’un ou surten centenars d’individus adults Anatomia dels trematodes La veurem a pràctiques, bàsicament ens haurem de fixar en ventoses, budells (usualment ramificats), glàndules vitelògenes, testicles, receptacle seminal, ovari i oviducte.
Els gèneres més importants són: - Fasciola - Dicrocoelium - Paramphistomum - Schistosoma: interesant però no la estudiarem, típica de zones tropicals.
Cicle biològic dels trematodes Té diferents components: Ou —> Miracidi (larva ciliada) —> Sporocists —> Rèdies —> Cercàries —> Metacercàries (fase infectiva) El cicle biològic és complex però alhora molt eficient, d’un ou sorgiràn centenars d’individus adults.
Cicle: els individus adults posen els ous. En un principi aquests no estan embrionats, però ho acaben estant i donen lloc a un miracidi al seu interior, una larva ciliada. L’ou dels trematodes té una estructura característica anomenada opercle. L’opercle és una espècie de tapa que permetrà la sortida del miracidi de l’ou. Els ous que tenen opercle s’anomenen ous operculats. Aquest miracidi (ciliat) és mòbil i arribarà a convertir-se en un sporocist que contindrà moltes cèl·lules germinals que formaràn rèdies. Cada rèdia es convertirà en una cercària, que també és mòbil.
Algunes cercàries tenen la cua dividida, en aquest cas s’anomenen furcocercàries (les veurem també a pràctiques). Les cercàries acabaràn perdent la cua per enquistar-se, donant lloc a una metacercària. Quan aquesta metacercària sigui menjada per l’HD es convertirà en un pre-adult, que acabarà sent adult.
Fasciola hepàtica - Trematodes grans, forma de fulla i tegument espinós: aquest tegument pot produïr - problemes, entre d’ells inflamatoris.
Ventoses orals i ventral pròximes Cecs generalment ramificats Ous operculats i grans Normalment dona problemes a remugants (sobretot ovelles) No és específic d’hoste: pot tancar cicle a cavall, porc, conill, gos, gat i fins i tot humà Hostes molt susceptibles - Ovelles - Cabres - Lagomorfs: en especial les llebres de camp.
Hostes mitjanament susceptibles - Boví - Equí - Home: zoonosi Hostes poc susceptibles - Porc i senglar - Gos - Gat *Els animals menys susceptibles en general tenen millors mecanismes per combatir el paràsit.
Altres dades sobre Fasciola hepàtica - Trematode de distribució mundial causant de fasciolosis - Com és de cicle indirecte cal un HI, Fasciola es trobarà allà on hi hagi el seu hoste HI: cargol d’aigua (Lymnaea truncatula) Altres limneids posibles: L. limosa i L. palustris Aquests cargols són aquàtics, és per això que trobarem la malaltia bàsicament a zones de regadiu, pastises entollades, aiguamolls, etc.
Cicle 1. El adult de fasciola es troba bàsicament al conducte biliar. Aquest alliberarà ous a través del conducte colèdoc, van vía duodè i són excretats amb les femtes. Els ous de fasciola són alliberats com a ous operulats sense embrionar.
2. Necesiten ambients aquatics per a desenvolupar-se i embrionar.
3. En aquests ambients es formarà un miracidi dins l’ou. Eclosió dels miracidis i cerca activa (son ciliats i poden nadar) del cargol Lymnaea truncatula.
4. Entrada activa pel peu del cargol, pèrdua dels cilis i transformacio en sporocists 5. En el cargol, dins de l’esporocists es formen les redies.
6. Asoleixen l’hepato-pancrees del cargol: es formen les cercàries.
7. Les cercàries surten del cargol, pèrden la cua i s’enquisten a l’herba aquàtica donant lloc a les metacercaries.
8. Passem de tardor a primavera, hi ha menys nivell d’aigua i els pastors porten al ramat.
9. Ingesta de les metacercaries pels HD. Les metacercàries s’activen al duodè, passen a adults inmadurs i migren fins al fetge atravessant la paret intestinal.
10. Després d’unes 7 setmanes de la infecció penetren als conductes biliars i es transformen en adults madurs.
Es poden veure lesions importans al fetge.
Per trobar obrirem el conducte biliar, es podrien veure a simple vista.
*D’un ou surt un miracidi, un miracidi pot acabar generant fins a 600 metacercaries.
Paramphistomum cervi Tal i com es pot veure a la imatge és una excepció dins el trematodes, no és aplanat dorsoventralment. A més a més és rugós. Tot i així veiem les dues ventoses per on es fixaràn a l’hoste.
- HD: remugants domèstics i silvestres Localització: rumen Cicle biològic indirecte HI: cargols aquàtics • Planorbis • Bulinus • Lymnaea Cicle: molt similar a Fasciola, HI i ambient similar als dos paràsits.
 L’ou també s’assembla molt al de Fasciola.
Dicrocoelium dendriticum (Llegir el nom en llatí —> Dicrocelium) - Verms mitjans o petits, de cos allargat.
Tegument no espinós: lesions menys greus que Fasciola (tegument espinós).
Localització: conducte biliar Ventoses oral i ventral proximals entre elles Cecs simples que no arriben a l’extrem posterior Cicle indirecte que involucra 2 HI Estructura de Dicrocoelium dendriticum Ho veurem a pràctiques més a fons: - Ventosa oral i ventral - Testicles (cranials) - Ovari - Úter: la estructura caudal a l’ovari - Glàndules vitelògenes: als costats. 
 Aquestes glàndules són necessaries per acabar de formar l’ou.
HI: en calen dos 1. Cargols terrestres: • Zebrina • Cernuella • Helicella 2. Formigues Gormica Dicrocoelium té una àmplia distribució ja que de formigues i cargols n’hi ha a tot arreu i no és només a l’aigua.
HD: molt comú a les ovelles 
 (Parasitosi lligada a ovella). 
 També poden parasitar a altres hostes: rossegadors, èquids, gos, gat… Cicle: 1. Adults eliminen ous embrionats amb el miracidium, surt pel colèdoc i acaba a la femta 2. L’ou es ingerit per cargols de terra (HI 1) 3. El miracidi migra a l’hepatopancreees. Ocorren dues generacions d’sporocists.
4. Formació de les cercaries en els esporocists. IMPORTANT, els sporocist donen lloc directament a cercàries. A Dicrocoelium no hi ha rèdies. Com tenen cua abandonen el cargol pel pseudostoma (baba), queden a boltes de mucus adherides a l’herba. Sortida de les cercàries 5. La baba del cargol és rica en sucres. Ingesta de les cercaries per les formigues. S’enquisten formant les metacercàries en cavitat abdominal, toracica i al gangli subesofagic (gangli neuronal). El gangli subesofàgic es troba a nivell submaxilar, a sota de la mandíbula, i provoca contraccions a aquesta. La formiga quedarà enganxada a l’herba i no podrà fugir de posibles depredadors.
6. Ingesta de les formigues infectades sper l’hoste difinitiu 7. Desenquistament de les metacercaries. Adults inmadurs arriben al fetge nadant contracorrent i entrant via colèdoc. Gairebé no afecta al sistema hepàtic. La Fasciola travessava totes les estructures, aquesta puja vía coledoc fins a conducte biliar.
Cestodes Identificació de parasitació per cestode: “cucs” a les femtes, blanquinoses i que es mouen.
Realment no són cucs, sinó proglotis gràvids.
Generalitats - Helmints aplanats dorsoventalment i segmentats.
- Part anterior—> escòlex: fixada a la mucosa de l’intestí.
- Part posterior: cada segment (proglotis) és més gran que l’anterior. Els de la part final (trobats a la femta) són plens d’ous.
Phylum platihelmints Classe trematoda: ja la vam veure.
Classe Eucestoda - Aplnats dorsoventralment - Hermafrodites - Segmentats - Cicles biològics indirectes • HD: adult (la mucosa intestinal) • HI: metacestode: trobaremm la larva, anomenada metacestode.
- Totes les seves fases són paràsites —> Sense etapa de vida lliure Classe Cotyloda: no la estudiarem.
Morfologia Tenen forma de cinta.
Segmentats: - Escòlex: • Òrgans de fixació: a la mucosa intestinal. No tots tenen els tres.
Rostel: estructura que sobresurt del paràsit i es desplega al anclar-se a la mucosa intestinal.
Ganxos Ventoses - Coll: una de les zones més importants dels paràsits.
 • Formació de proglotis per estrobilació (divisió). El paràsit ho estarà fent gairebé sempre.
- Proglotis o estròbils: • Immadurs • Madurs: en algun moment fecundarà i es convertirà en gràvid.
• Gràvids: ple d’ous. Quan ja estigui ple es desprendrà i surtirà a l’exterior a través de les femtes. Alguns cestodes tenen tècniques per poder emmagatzemar eficaçment els ous, millor eliminar p.e. 1000 ous que 100.
Càpsules ovígeres: formen com un paquet d’ous. Ho veiem al gènere Dypilidium.
Ramificacions uterines: l’úter està tot ramificat. Ho veiem al gènere Taenia.
Òrgan parauterí: ho veurem al gènere Mesocestoides. 
 
 *Veurem aquestes tres estructures a pràctiques.
Ous Els ous de cestode contenen dos parets, dins de la interna trobem una estructura anomenada embrió hexacant (hexa=6, cant=ganxos). No es veu bé a totes les imatges. Tots els ous de cestode s’eliminen ja embrionats per l’hoste definitiu, a les femtes.
Altres característiques dels cestodes: - L’escòlex es manté enganxat a l’intestí mentre que es van deixant anar proglotis gràvids.
- Els ous s’eliminen ja embionats.
- Els ous s’alliberen perquè han d’arribar al HI - Els ous dels proglotis s’alliberen per: • Destrucció dels proglotis • Contraccions musculars proglotídees: és el més habitual. La part superficial del prohglotis té una mena d’estructura muscular, d’aquí ve el moviment característic quan es troba a femtes.
* L’embrió hexacant s’allibera al budell HI, atravessa la mucosa intestinal i migra als òrgans diana.
Fases larvàries dels cestodes La fase larvària dels cestodes és anomenada metacestode.
Hi ha dos tipus de metacestode: - Larves sòlides o compactes - Larves vesiculars: a classe ens centrarem en aquestes. S’anomenen així perquè tots menys estrobilocerc tenen forma de vesícula.
• Estrobilocerc • Cisticerc: causant de la cisticercosi.
• Cenur: causant de cenurosi.
• Quist hidatídic: causant d’hiratidosi, zoonosi molt greu.
• Estrobilocerc: té protoescòlex, un escòlex encara no desenvolupat del tot. El protoescòlex està desenvaginat, no amagat sinó lliure.
• Cisticerc: vesícula amb un únic protoescolex (futur escòlex), invaginat. Quan l’HD es mengi aquesta vesícula, el protoescòlex desenvaginarà i es fixarà a la seva mucosa intestinal.
• Cenur: vesícula amb diversos protoescolex invaginats.
• Quist hidatídic: vesícula que desenvolupa altres vesícules filles amb molts protoescolex invaginats.
Metacestode a HD 1. L’escolex es desenquista / desembeina 2. Fixació a la mucosa intestinal 3. Desenvolupament Família taenidae - Cicle biologic relacionat amb procesos depredadors - Fase larvària: metacestodes vesiculars Inclou els gèneres Taenia i Echinococcus Taenia saginata - Té 4 ventoses - Sense rostrel - Sense ganxos - 4-9m (màxim 25m) Fins a 2000 proglotis HD: home —> budell prim HI: vacum (alberga Cysticercus bovis aka C. inermis) —> musculatura Taenia saginata Cicle: tot comença amb una persona (HD) parasitada per T. saginata, que alliberarà proglotis gràvids a la femta. En aquest cas T. saginata alliberarà cadenes de proglotis, no cadenes sueltes. La vaca es pot infectar p.e. per rec de les pastures amb aigua de depuradora. Quan l’aigua ingereixi material contaminat amb ous de T. saginata el paràsit asolirà la fase de cisticerc (metacestode). L’òrgan diana a l’HI (vaca) és la musculatura. El cicle es tanca quan l’home menja carn de vaca infectada crua o poc cuinada.
Cisticerc a musculatura: - Masseters - Diagragma - Llengua - Esofag - Miocardi - Intercostals Ingectants fins al 2-m Degeneren als 4-5 Calcifiquen als 9m La Taenia saginata té el metacestode com a cisticerc (només amb un escòlex) perquè no interesa que quan infecti hi hagi més d’un al mateix individu, ja que és molt gran.
Taenia solium És la “tenia solitaria”.
- Rostell amb doble corona de ganxos Ventoses 4 3-8m HD: home —> budell prim HI: porc —> musculatura estriada
 Cysticercus cellulosae Taenia solium La parasitosi per Taenia solium és habitual a zones poc desenvolupades, on animals i persones estan molt en contacte. P.e. porc contaminat per estar en contacte amb femta humana (ciscitercosi porcina). El humà també es pot infectar per ingestió de carn de porc crua o poc cuinada, p.e. a embutits. Una simple cocció a 60-70ºC ja podria fer degenerar el cisticerc.
Taenia solium és perillosa especialment a l’ésser humà perquè si aquest actua com a HI la Taenia no sap molt bé que fer i va a localitzaions erràtiques, pot arribar a donar neurocisticercosi si arriba al cervell. La contaminació a humà com a HI pot ocorrer per ingestió d’ous (mala praxis higiènica o contaminació d’aliments) o per peristaltisme invers.
El cisticerc de Taenia solium crida l’atenció perquè ja té ganxos.
Això ho veurem més detalladament a pràctiques.
Cisticercs a: - M. estriada: infectants a 2m - Localitzacions erratirques: allà perden la capacitat infectiva ja que no poden continuar el cicle. P.e. ull, cervell… Periode de prepatència: 2-3 m Echinococcus Cestode de gran importància sanitària HD: carnívors (gairebé no tenen simptomatologia però alliveren proglòtids gràvids) HI: herbívors, omnivors i rosegadors (desenvolupen metacestode) Metacestode: quist hidatídic Nosaltres ens centrarem en dues espècies: - E. granulosus - E. multilocularis 1. E. granulosus - Molt petit: 2-7 mm 3-4 proglotis HD: gos HI: • Ovella, porc, home (sub. granulosus) • Equins (sub. equinus) Quist hidatidic unilocular a: - Fetge, pulmó, ronyó, melsa i cervell.
Periode de prepatència: 30-34 d * Molts productes de desparasitació interna contenen praziquantel, que té efecte directe contra els cestodes. Això no es dona perquè sigui una parasitosis important avui en dia, sinó perquè ho va ser fa anys i es va aplicar en massa. Avui en dia hi ha pocs casos.
Cicle: és una parasitosi comú a gossos pastors. La ovella actua com a HI i té quists hidatidic al fetge. El paràsit entra al gos quan el pastor li dona el fetge d’una ovella malalta. L’home també podria actuar com a HI, amb la presència de quists hidatidics. Aquest tipus de metacestode té paret quística, per tant és de difícil eliminació davant de qualsevol tractament.
2. E. multilocularis HD: guineu HI: rosegadors, home Metacestode: quist hidatídic multilocular a fetge Contagi a home - Consum d’aliments silvestres - Creixement invasiu - Carcinoma hepàtic maligne d’origen parasitari ...

Tags:
Comprar Previsualizar