Història i Epistemologia III 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 3. LA TASCA FUNDACIONAL DE W.WUNDT HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA 3.1 Fisiologia y Psicofísica La investigació del cervell (inspirada per la frenologia): Relació: experiència <-> act.cerebral  es promou veure com es relaciona l’estimulació sensitiva amb l’experiència conscient; atès que l’estímul físic produeix ≠ exp.subjectives.
Universitats Alemanyes  forta tradició en investigació WILHELM VON HUMBOLDT instaurà la figura de l’investigador, proporcionà recursos necessaris, sorgiment de noves disciplines.
FISIOLOGIA EXPERIMENTAL ALEMANYA (S.XIX desenv.fonamentals): s’ocupa del funcionament del SNC i SNP i de com aquest reacciona davant els estímuls externs.
Grans descobriments (S.XIX) en anatomia i funcionament del SN -> afavoriren l’eclosió de la Fisiologia Experimental.
JOHANNES MÜLLER fundà el 1r laboratori d’investigació a la Univ.de Berlín -> evo.ràpida de la tècnica i instrmnt.
per a l’estimulació elèctrica del teixit nerviós -> va permetre mesurar i manipular quant.+ petites d’elec.
BELL: estudi conills + electricitat, els nervis sensitius accedeixen a la medul·la per les astes posterior i els nervis motors per les astes anteriors.
MAGENDIE: ≠ anatòmica i funcional del nervis sensitius i motors // els nervis ja no són una sèrie de conductes generals de vibracions (HARTLEY) ni esperits animals (DESCARTES).
CH. BELL i F. MAGENDIE : LLEI DE BELL-MAGENDIE (demostració que els nervis no són tubs buits, i que programes sensitius i motors van separats) JOHANNES MÜLLER 1r institut Fisiologia Experimental // Doctrina sobre les Energies nervioses específiques // Amplia la Llei de BellMagendie // Considera cada un dels òrgans sensitius sensibles a determinats tipus d’estimulació // 5 tipus de nervis sensitius // « La naturalesa del SNC determina les nostres sensacions « Són conscients dels impulsos sensitius / no dels objec.del món físic (allò experimentat conscientment és ≠ d’allò físicament present « El nostre coneixement del món està limitat als tipus de receptors sensitius que tenim / la ment atén a unes sensacions en detriment d’altres.
Vitalista -> la vida no s’explica només pels processos físico-químics // és més que un procés físic, no es pot limitar a l’explicació d’aquests // la “força de la vida” es situa més enllà de l’àmbit de l’anàlisi científic.
VON HELMHOTZ (estudiant de Müller) Materialista (tot s’explica a través dels processos físico-químics // lleis = per coses vivies com inertes // els organismes vius són màquines complexes que consisteixen únicament en substàncies materials.
« « « Estudi (mesurament) de la velocitat dels impulsos nerviosos en animals i després en humans.
o Introducció a la psicologia dels estudis cronomètrics i de temps de reacció.
o Cronometria mental: estudi i mesura del temps que requereixen els processos psicològics Explicà la percepció del color, espai, profunditat i ≠ aspectes de la perc.auditiva.
Principi de la conservació de l’energia en els org.vius.
SENSACIÓ -> procés purament fisiològic. Representació de les imatges que aporten els receptors sensitius.
PERCEPCIÓ -> depèn de l’anatomia fisiològica, de l’aprenentatge i de variables psicològiques personals. (les percepcions suposen el significat que l’experiència passada confereix a aquestes sensacions // el SNC proporciona organització i judici (inferència inconscient).
HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA Principi de conservació d’energia -> la quantitat total d’E romandrà constant a través de qualsevol canvi qualitatiu.
  s’aplica universalment, a sistemes físics, químics, fisiològics i psicològics.
El món físic constitueix un sistema tancat.
La nostra percepció es passa en una inferència cognitiva inconscient poden donar inferències a partir d’experiències sensorials repetides La força psíquica s’entenia com una forma especial -> es de força física o elèctrica Teoria cromàtica de la visió del color -> la visió implica l’existència de receptors separats entre si, corresponents als tres color primaris // percebre implica transformar el que aporten els sentits (KANT).
PSICOFÍSICA -> Disciplina científica que estudia les relacions entre els fenòmens físics i psicològics. WEBER va ser l’antecedent però FECHNER la va desenvolupar com a base de la Psicologia Científica.
ERNST H.WEBER (contemporani de Müller, interessat en el sentit del tacte) Investigà la distància mínima espacial existent entre dos punts de percepció tàctil del cos -> Llindar de dos punts (llindar sensorial) (rellevants per a l’estudi de la sensació i la percepció).
Quantitat d’E necessària d’un estímul per a produir una sensació.
« Només estimulen els nostres sentits aquells estímuls compresos dins d’una gamma energètica determinada.
PRIMERA LLEI QUANTITATIVA DE LA HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA: Llei de Weber (determinà la mínima ≠ perceptible entre dos pesos)  1a manifestació d’una relació sistemàtica entre l’estimulació física i l’experiència psicològica (POSSIBLE EXPLICACIÓ MENT-COS).
GUSTAV T.FECHNER (pare de la Psicofísica)-> Interessat en medicina, física i mates // tmb problemes derivats de les sensacions i percepcions i problemes fisiològics relacionats amb ment-cos.
Considerava que els estats i processos mentals i físics són qualitativament ≠ , però quantitativament =.
Relació sensació-percepció:   Augmnt relatiu de l’energia corporal seria l’indicador de l’augmt de la intensitat mental corresponent.
Magnitud sensació mental relacionada amb la magnitud de l’estímul físic.
Considerava impossible mesurar directament la sensació i buscar la forma indirecta:  Principi establert per Weber  La sensació és inversament proporcional al llindar.
Escriu sobre la quantificació de les reaccions que provoquen les obres d’art.
No va resoldre el problema de la relació ment-conducta -> demostrà que es podien mesurar els successos mentals i relacionar-los amb físics.
3.2 L’obra fundacional de Wundt WILHELM M. WUNDT (concepció positivista de la ciència, fundador de la Psicologia Experimental, sintetizà informació d’altres en un programa d’investigació: unificat, organitzat, amb procediments i mètodes; 1r experiment psicològic)  Definició Psicologia  Planteja objecte d’estudi  Concreta problemes d’estudi  Indica la metodologia a seguir  Funda el 1r laboratori  Crea un òrgan de difusió MEDIDOR DE PENSAMENT: calculava el temps que s’usava en traslladar l’atenció d’un pensament o estímul percebut a un altre -> s’adonà que estava mesurant la velocitat mental (mesurament d’una capacitat superior): inici de la psicologia experimental.
HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA 1879 1r laboratori de Psicologia Experimental (gran producció experimental, acolliment de psicòlegs importants, popularitat i reconeixement científica...) Formació de la 1a generació de persones interessades en la Psicologia -> la disciplina es va anar expandint i desenvolupant.
VOLUNTARISME -> ≠ a empirisme i associacionisme (consideraven la persona un simple recipient passiu de sensacions que s’organitzen passivament a través de les lleis d’associació.
voluntat (concepte central en funció del qual s’han d’entendre els problemes) : Els homes tenen la capacitat de decidir a què presten atenció 1a revista dedicada a la Psicologia Experimental + organització sistemàtica de tot el conjunt de la Psicologia Establí una definició de la Psicologia com a Ciència de l’Experiència (obejc.d’estudi, mètode de recerca i programa científic) 3.3 La Psicologia des del punt de vista Wundtià OBJECTIUS o Experimentació:  Processos bàsics i no superiors (no podem entendre els fenòmens complexes abans d’haver familiaritzat amb els simples que pressuposen aquells)  Processos superiors (mitjançant l’anàlisi històric i observació naturalista) o Experiència mediata (utilitzada per la resta de ciències) vs immediata (Psicologia -> experimenta i en aquell moment es veu la resposta del subjecte).Contingut psicologia -> ciència humana.
o Descobrir els elements bàsics del pensament o Descobrir les lleis per les que aquest es combinen en experiències mentals més complexes.
MÈTODE  Introspecció (observació lliure, sense metodologia) o Experimental científica -> saber si una persona està experimentant una sensació o no + instrument de laboratori, condicions experimental (control d’allò extern que pot influir) i precisió en la percepció interna.
APORTACIONS TEÒRIQUES  Sentiments: Teoria dels sentiments tridimensional -> qualsevol sentiment es pot descriure en funció del grau en què posseeix 3 atributs: agradable-desagradable//excitació-tranquil·litat//tensiórelaxació  Sensacions: Estimulació d’un òrgan extern i l’impuls arriba al cervell.
o Modalitat visual, auditiva...
 Qualitats: matís, to, acidesa...
o Intensitat: com dalt és l’estímul  Totes les sensacions van acompanyades de sentiments Camp perceptiu (qualsevol  Percepció: procés passiu (procés no condicionat per la moment, general) persona)(estimulació física, configuració física, experiències passades).
 Apercepció: allò sobre el que es dirigeix l’atenció (activa i voluntària, sota Apercebem allò a la qual el control de l’individu i, per tant, existeix un voluntarisme (vital) cosa li dirigim la nostra atenció  Síntesi creativa: allò que apercebem, l’atenció té un paper actiu i ordena i reordena els elements a voluntat.
o Concepció de la ment activa, creativa, dinàmica i volitiva HISTÒRIA I EPISTEMOLOGIA CRONOMETRIA MENTAL -> capacitat de mesurament del temps de reacció: ho abandona a causa de la complicació i de la no aportació fiable de resultats.
Tècnica experimental per mesurar processos mentals CAUSALITAT PSICOLÒGICA VS CAUSALITAT FÍSICA: els successos físics es poden predir en funció de les condicions anteriors i el psicològics no.
És la voluntat la que les fa diferents. Tot i que pensava que hi havia causes que desenvolupaven en successos psicològics determinats.
El llenguatge humà s’ha de descriure des del punt de vista de regles i intencions del llenguatge subjacent, ja que les maneres d’expressar un pensament amb el llenguatge són infinitament variables (intencionalitat amb que la persona ho rep o interpreta).
4 principis per explicar la seva concepció de la causalitat psicològica:  De resultats creatius: en tota combinació psíquica, el producte no és la suma individual dels elements, representa una combinació. Idees simples  idea complexa (no divisible)  D’heterogonia de fins: Una activ dirigida a un objectiu rarament obtindrà aquell únic objectiu. Una idea planificada per a assolir un objectiu, donarà lloc a altres, a causa de les variables.
 De contrastos: les experiències oposades s’intensifiquen les unes a les altres.
 Del desenvolupament d’oposats: després d’una experiència prolongada d’un tipus existeix una tendència a desenvolupar la cerca del tipus d’experiència oposada. Inclou la voluntat de la persona, període llarg en una det situació –> cerca d’alguna cosa diferent.
VÖLKERPSYCHOLOGIE (PSICOLOGIA DEL GRUP O CULTURAL) Per investigar els processos mentals superiors s’ha d’utilitzar l’anàlisi històric i l’observació naturalista. S’estudia el sistema social i es dedueix el funcionament mental, es centra en l’anàlisi del llenguatge + religió, moral, mites...
OBJECTE: ment col·lectiva o esperit del poble (conjunt de pensaments, sentiments i maneres de viure, comparitts per un grup social) processos col·lectius amb mètode descriptiu.
La comunicació verbal comença amb la impressió general (idea unificada d’allò que es vol transmetre)  comunicació verbal  apercepció de la impressió general (mantenim el missatge general) LIMITACIONS PSIC.WUNDT Considerà que el pensament no era abordable experimentalment No era possible la quantificació ni l’objectivització Amb la introspecció (emprada per ell) no era fàcilment observable Impacte curt TITCHENER alumne de Wundt, defensor de la Psicologia Experimental, buscava la descripció de l’experiència mental, l’estructura de la ment  ESTRUCTURALISME, sense cap pretensió de practicitat, simplement descriptiu.
Introspecció: els subjectes havien de descriure les experiències.
Els sentiments només es poden descriure en funció de la dimensió agradable-desagradable.
Aposta per l’associacionisme (recepció estímuls i ells es reordenen amb les lleis d’associació) L’atenció és un atribut de la sensació (claredat) atenem les sensacions perquè són més clares.
...